Vicent Partal
05.06.2015
Segrestar el canvi valencià
Vilaweb
La situació al País Valencià és gairebé dramàtica. Malgrat
l'èxit electoral, el canvi que la societat valenciana havia impulsat
resistint durant dècades la política del PP és a punt de no fer-se
realitat. El PSOE i Compromís, les dues forces principals del país, són
en un atzucac.La causa, sorprenentment, no sembla que siga el programa de govern sinó la pretensió de Mónica Oltra de ser la presidenta de la Generalitat. L'argument de la candidata de Compromís és que la suma dels seus escons i els de Podem supera el nombre d'escons del PSOE. Un argument complicat d'explicar, però evidentment sensible. El PSOE va perdre molts escons, però encara en va obtenir més que la resta de forces d'esquerra. A més, en teoria --ja veurem què passa al final--, ha perdut a mans precisament de Compromís la batllia de la capital. Pretendre que accepte també la pèrdua de la presidència de la Generalitat, en aquestes condicions, és anar més enllà del que pot acceptar. Sobretot tenint en compte que els socialistes tenen una alternativa --pactar amb Ciutadans i acceptar l'abstenció del PP--, que ja els ha estat oferta.
Evidentment, un pacte PSOE-Ciutadans no seria cap canvi real per a la societat valenciana, sinó un frau, i la responsabilitat de Ximo Puig seria molt greu si això acabàs passant. Ara, la responsabilitat no del govern, sinó per la frustració del projecte de canvi al País Valencià hauria de ser, si més no, compartida amb Mónica Oltra i Compromís. I no cal ser cap gran savi per a saber que originaria una frustració immensa en la societat valenciana. Enorme.
El nerviosisme, per tant, és més que justificat. I no únicament pel pròxim govern. El perill és més greu i va més enllà. L'aproximació entre Oltra i Podem prefigura una espècie d'UPN a la valenciana en què Compromís passaria a ser una força subsidiària de Podem a l'estat espanyol. I si Compromís deixa de ser un partit d'obediència valenciana per a ser un vaixell auxiliar de la famosa 'nau nodrissa' de Pablo Iglesias, aleshores no únicament s'haurà perdut l'oportunitat de formar un govern de progrés, sinó que s'haurà perdut molt més. I la primera prova clara la tenim precisament en aquesta negociació per a formar govern, en què ara, a l'hora de negociar i pactar, sembla més decisiu allò que pensa un senyor de Madrid amb cueta que no allò que han votat centenars de milers de valencians.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada