ANEM
CAP A LA INDEPENDÈNCIA... (25). ABANS I DESPRÉS DEL
24M - ( 3 de 4 ...).
I
ARA ÉS L'HORA, dels canvis dels GRANS CANVIS.
Actualitat
i vivències. 12 de maig del 2015
Som
al dia 12 de maig quan començo a posar negre sobre blanc un altre
article de la sèrie ANEM
CAP A LA INDEPENDÈNCIA..., és el tercer dedicat als voltants
del 24M. Ho fem quan manquen 107 dies pel 27S, i que serà 16 dies
després de l'11 de setembre del 2015, i el quart, esperem, de
l'època tant ”intensament
sobiranista “,
que va començar amb poténcia l'11 de setembre del 2012, quan l'ANC
sota el lema “Catalunya,
nou estat d'Europa”
va omplir el centre de Barcelona, fins arribar a l'entrada de la
Ciutadel-la, amb una assistència de prop de 2 milions de persones,
precisament, l'any que el President de la Generalitat Artur Mas, a
dos quarts de nou del vespre,aprox.,es va comprometre amb el Procés,
cosa que ha augmentat exponencialment duran aquests anys, com poca
gent havia fet a Catalunya i menys venint d'on venia.Cal destacar la
gran cadena humana, anomenada La
Via Catalana
de l'11 de setembre del 2013 que va travessar Catalunya amb 440
quilòmetres donats de la mà, on hi participaren gairebé dos
milions de persones i que hom hi participà directament des
d'Altafulla. Un dels importants va ser l'11 de Setembre del 2014 amb
la famosa V que va omplir amb prop de dos milions d'assistents, les
dues arteries més importants de Barcelona: la Gran Via i la
Diagonal, amb vèrtex a la plaça de les Glòries. Les Diades més
importants de la història de Catalunya.
I tot va culminar amb la
gran votació del 9N del 2014, on els resultats del si a la
independencia va ser d'un 81% dels més de 2,3 milions de vots (Es
va xifrar finalment
en 2.305.290 el número participants el 9N). I
esperem l'11 de Setembre d'enguany (2015), el que l'ANC vol omplir
tota la Meridiana.
Moltes
vegades recordant el munt d'onzes de setembre que hom i milions de
catalans i forans han viscut d'una manera ho d'altra des de fa més
cent anys, et passa pel cap si a la fi hauran servit per a alguna
cosa.
14
de maig del 2015
Però
la vida continua i l'alegria sempre va per barris en coses que no
son temes polítics i personalment em saben molt greu, com el nostre
bicampió del món de MotoGP., el cerverí Marc Márquez,
precisament, al GP de Catalunya ha caigut a la tercera volta, hi ha
hagut d'abandonar. Admeten que el títol mundial està "molt
costa amunt".
Ara Márquez
té 69 punts, la meitat amb Valentino Rossi, líder del Mundial i a
68 de Jorge Lorenzo, i de set carreres disputades només n'ha acabat
quatre i n'abandonat tres. I llastima que per aquest GP
de Catalunya
feia un homenatge
a Gaudí
lluint un casc dissenyat pel guanyador d'un concurs on si
presentaren uns 500 dissenys, una bona iniciativa que uneix dos
Genís Catalans.
I no diguem el que va passar al Camp gironí de Montilivi quan
el
Girona CF va
perdre
amb el
Saragossa (1-4) i
es queda de nou a Segona Divisió, quan ho tenia a tocar després de
fer una gran temporada, una oportunitat perduda.
Parlant
de xiulades.
Aquest
diumenge l'himne espanyol - possiblement a mitges amb Jorge Lorenzo
- va estar xiulat novament en un altre gran acte esportiu a
Catalunya, aquesta vegada ho han fet part dels afeccionats presents
al gran premi de motociclisme al Circuit de Catalunya, a Montmeló,
de fet no és la primera vegada que en aquest circuit s'ha xiulat
l'himne espanyol, va passar fa dos anys amb la victòria també del
pilot mallorquí Jorge Lorenzo en la categoria de Moto GP.
Els
grans canvis.
Aquest
cap de setmana hi hagut grans
canvis
polítics en tots els aspectes, molts d'ells que s'assemblen
moltíssim a la
quadratura del cercle en grau superlatiu. Uns canvis que gairebé hi
han trastocat
totalment les polítiques municipals, autonòmiques i moltes
d'altres que se'n podria fer una tesi doctoral i n'anirem parlant.
I
el “Xou” d'Unió ? .
De
la cosa que el dia vinent en parlarem i que també se'n podria fer
una tesi doctoral, i que estat i serà un dels grans
canvis del
món polític. És l'espectacle d'Unió,
Des-Unió, Construïm, “Destruïm”, els SÍ, però NO.
Una indefinició,- i sembla que no se'n donin compte - que ha fet
que CiU perdi un llençol a cada bugada i la gent no se'n fiï ni un
xic i perdin vots constantment. I ara amb la seva votació del SÍ o
NO en suport a la independència dins d'Unió que a trencat el
partit per la meitat, només s'ha guanyat per 94 vots.
Tot va
començar l'any 1978, quan en la transició, el partit Unió
Democràtica de Catalunya (UDC),
ara Unió, d' ideologia demòcrata-cristiana, fundat
el 7 de novembre del 1931 com a partit catalanista i democràtic,
d'inspiració cristiana, però no confessional,
a
partir de l'aparició d'un manifest al diari El Matí, i que el 1932
s'hi va adherir Manuel
Carrasco i Formiguera,
que fou afusellat a Burgos durant la Guerra Civil pels franquistes.
I que un
dels seus màxims dirigents en Josep Antoni Duran i Lleida
(President del Comitè de Govern des de 1987 i encara continua
(2015)), i d'això fa més de vint-i-vuit anys - fet que segurament
es pot incloure al llibre Guinness dels Records - que dirigeix la
Federació de Convergència i Unió (CiU),creada en 1979, com si fos
la seva masia particular i que aprofita per activa i per passiva per
fer-ho tot al seu gust, ...no
serà que encara vol ser Ministre, o tem perdre la Cambra al
Palace...?
En
definitiva que tenim un país complicat, i que hom
n'anirà parlant, tot anant cap a la independència... .
Víctor Lluelles i Cardona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada