Irène, un homenatge a la novel·la negra
/ 23.05.2015
Ara Edicions Bromera ens presenta una altra novel·la de l’escriptor francès, escrita l’any 2006: Irène, el primer títol de la sèrie policíaca de Verhoeven, i que en francès es titula Travail soigné, amb la qual l’escriptor va debutar en el món de la novel·la negra i va guanyar el Premi Cognac (2006). La sèrie consta de quatre volums més: Alex, Les Grands Moyens, Sacrifices i Rosy & John. Tal com subratlla l’editor Gonçal López-Pampló a Vilaweb, “de la mà de Lemaitre ens deixem endur per una intriga poderosa, però sobretot per la mestria de qui, a hora d’ara, ja pot ser considerat un dels grans novel·listes europeus”. Perquè amb aquesta novel·la Lemaitre “demostra les seves virtuts literàries: una prosa intel·ligent i atractiva, una trama mil·limètrica i apassionant i una caracterització dels personatges profunda i colpidora”, analitza López-Pampló.
Segons Lemaitre el secret per una bona història són bons personatges: “Si no estàs atent, la mecànica de la història destrueix la part humana. Els bons personatges fan bones històries, rarament passa a l’inrevès. Són ells que fan que la història sigui apassionant”. I és així, doncs, com el novel·lista elabora una trama en què s’explica la història del comandant Camille Verhoeven, un home feliçment casat i a punt de ser pare que veu la seva vida estroncada per un sorprenent assassinat salvatge que eclipsa les portades dels diaris i canvia la vida de Verhoeven, que haurà de descobrir la identitat de l’assassí. Un assassí que es proposa rendir un homenatge macabre a les escenes principals de novel·la negra i les imita quan mata.
La novel·la, que, segons Lemaitre, és un homenatge a la novel·la negra i als principals clàssics, va tenir una molt bona acollida en el moment de publicació. La premsa internacional se’n va fer un gran ressò. Diaris com The Times qualificaven la novel·la d’“addictiva, aterridora, intel·ligent i brillant”, mentre que The Washington Post alabava l’“electritzant” suspens que envolta l’argument a mesura que avança. Així mateix, The Irish Times considerava que Verhoeven és “un dels protagonistes més interessants que han sorgit dins de la novel·la negra dels últims anys”.
“Per començar un llibre, cal una situació d’inici, un nus i el final. Una bona novel·la coneix bé el seu final”, assegurava el novel·lista a l’entrevista que li van fer a Le Monde. Bromera, que es consolida com l’editorial que publica en català la majoria de l’obra de l’escriptor francès, recupera una novel·la “on la línia entre el bé i el mal no està definida, on tots els personatges presenten arestes i les paraules aparentment innocents prenen rellevància i profunditat”, assegura l’editorial.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada