Els hereus d'Unió , per Vicent Partal

OPINIÓ

Vicent Partal

09.06.2015

Els hereus d'Unió

Vilaweb

 

Destacats militants d'Unió Democràtica de Catalunya van presentar ahir la campanya pel no a la pregunta que la direcció ha imposat per a la consulta interna de diumenge. Dins aquest grup de militants hi ha la presidenta del Parlament de Catalunya, màxim càrrec institucional del partit, que ha pres una posició clara a favor de la independència i, per tant, del no.

Els partidaris del no han denunciat públicament les maniobres de la cúpula del partit. El desvergonyiment dels directius pròxims a Duran és simplement espectacular. No tan sols han formulat una pregunta impossible, sinó que es neguen a deixar veure el cens als militants. Amb això la sospita sobre el resultat, concretament sobre la xifra de participació que donaran, serà inevitable.

Crec que no cal que ens enganyem. Els homes de Duran han amanit el procés perquè acabe, gairebé amb tota seguretat, en un trencament històric. Volen expulsar els partidaris de la independència, quedar-se les sigles i presentar-se a les eleccions del novembre amb la idea d'aconseguir algun diputat que puga restar a la previsible majoria independentista. I tenen disposats els paranys per a fer-ho.

Per això és important que els partidaris del no, entre els quals hi ha els familiars de Carrasco i Formiguera, es definesquen a ells mateixos hereus d'Unió Democràtica (a Twitter han estrenat el compte @HereusUDC1931). Ho són, efectivament. Ells i no el grupet de Duran són els hereus dels fundadors del partit. Fundadors que cal recordar que van abandonar en molts casos el tradicionalisme perquè no els permetien de defensar en públic l'estatut de Catalunya. Que, per tant, van fer passar el país davant de tot, el 1931. Com també ho féu el diputat Manuel Carrasco i Formiguera quan fou afusellat pels franquistes. O com ho feren Miquel Coll i Alentorn i Joan Baptista Roca des de l'exili i la clandestinitat, amb la voluntat de recuperar la nació i de recuperar la democràcia que havia estat aixafada per aquells dels quals el Partit Popular —amb qui Duran tan còmode se sent— és l'hereu.

Potser Duran i Espadaler es quedaran les sigles. I si ho fan no hi ha cap dubte que les usaran per primera vegada en la història d'UDC contra la voluntat majoritària del país. Però hi ha una cosa que Duran i Espadaler no podran fer de cap manera: quedar-se la història i la dignitat dels qui els han precedits --dels qui van portar aquest partit abans que Duran l'enfangàs, ja fa dècades. I no trobaran ni un sol episodi del passat d'Unió que justifique la seua posició contra la independència. I encara menys que justifique aquest comportament abjecte, aquesta manipulació, indigna de l'alt valor que donaven a l'ètica i a la democràcia els fundadors d'Unió Democràtica de Catalunya.