Especulant sobre el 27-S , per Vicent Partal

OPÌNIÓ

Vicent Partal

04.06.2015

Especulant sobre el 27-S

Vilaweb

 

La pregunta, si és que ho és, d'Unió, les primeres insinuacions sobre la 'llista del president' i els rumors cada volta més persistents sobre una Catalunya en Comú, que podria o ser una quarta llista o unir-se a la CUP, comencen a dibuixar un 27-S inesperat. Ho he dit algunes altres vegades i ho tornaré a dir: el setembre encara és molt molt lluny, per més a prop que ens puga semblar ara. D'ací a allà passarà de tot. I, per tant, qualsevol anàlisi, com aquesta que faig avui, qualsevol especulació, ha de partir de la volatilitat extrema del marc polític català. Tot és possible. Amb la màxima prudència i només per obrir el focus, doncs, esbosse quatre hipòtesis, que —totes o alguna— podrien configurar un 27-S inesperat.

1) Unió: fora del bloc independentista. Aquesta és la més clara. La maniobra dels partidaris de Duran és de les més lletges i barroeres. Faran tantes trampes com calga per quedar-se el nom del partit i, per tant, empenyeran la marca fora del bloc independentista. Mas s'hi resistirà tant com puga però CiU molt probablement es trencarà.

2) Mas: la 'llista del president' i l'embolic amb Unió. CiU, com a tal, no anirà a les eleccions del setembre. Però, de fet, és possible que no hi vaja ni tan sols CDC. Mas explora la creació d'una 'llista del president' on hi hauria molts més independents que no pas membres de CDC. La maniobra li permetria de trencar suaument amb Unió, evitar una part de la mala imatge que arrossega CDC i afegir sensibilitats diverses al seu projecte. El problema és saber si Mas serà creïble aguantant consellers i parlamentaris d'Unió al seu costat fins el dia mateix de les eleccions. Unió és una bomba de rellotgeria electoral i cada dia que Mas passe sense desactivar-la serà pitjor per a ell. El president ha de passar dels quaranta escons i acostar-se tant com puga als 45 si vol continuar menant el procés, que ho vol. Ara, però, és molt lluny d'aquest objectiu i només amb moviments molt audaços podria sacsejar el tauler. UDC és tòxica.

3) Catalunya en Comú, quarta llista. És el fenomen més nou. Hi ha molta gent interessada que l'experiment de Barcelona en Comú s'extrapole a les eleccions del setembre, amb una Catalunya en Comú. Tant des del bloc unionista com des del bloc independentista. Procés Constituent és clarament independentista, a ICV la batalla s'ha reobert i Podem s'ho mira tot plegat amb un cert astorament, perquè la influència que hi té ara mateix és secundària. Malgrat les paraules d'ahir d'Ada Colau, si persones significatives de Barcelona en Comú empenyen en la direcció de la independència, potser al setembre en comptes de poder optar entre tres llistes hom podrà optar entre quatre. Amb la previsió d'un efecte molt important: si hi ha tres llistes d'esquerres, el repartiment del vot podria afavorir, paradoxalment, Artur Mas a l'hora de ser el que tinga més escons. Una altra cosa és si després de les eleccions les esquerres sumen i volen desbancar-lo.

4) Catalunya en Comú i la CUP junts. No serà fàcil, però ja hi ha moltes converses encreuades i en marxa. Si Catalunya en Comú i la CUP acordassen d'anar junts a les eleccions, segurament tindríem davant un fet majúscul, que podria canviar de dalt a baix el parlament. Podrien guanyar? Dependria molt de quina mena d'aliança fossen capaços de crear i de quins líders anirien en la llusta, però un projecte com aquest pugnaria, podria pugnar, per la presidència de la Generalitat. I, si més no, CiU i ERC tindrien una amenaça electoral evident. En compte de disputar-se el primer lloc o el segon, haurien de preveure també la possibilitat d'ocupar el tercer. Qui sap si a la vista d'això fins i tot CiU i ERC no tornarien a temptejar una entesa —ara literalment impossible— o no hi podria haver un pacte entre Esquerra i Catalunya en Comú, ara també molt complicat d'imaginar.

En definitiva, són quatre hipòtesis avui perfectament possibles, que ni s'albiraven quan es va signar l'acord entre CDC i ERC per a fer les eleccions el 27 de setembre. Segur que ens quedaran encara més sorpreses per descobrir. Prepareu-vos, doncs, que tot es mourà molt i ens esperen unes setmanes d'infart. Emocionants.