Gabilondo: "El 27-S és, de sobte, la gran realitat"

16/06/2015

Plebiscitàries

Gabilondo: "El 27-S és, de sobte, la gran realitat"

El periodista Iñaki Gabilondo

El periodista es mostra convençut que "al setembre es farà el referèndum que no es va voler fer quan es tractava del dret a decidir, i ara serà sobre la independència"

Nerea Rodríguez

El Singular

L’endemà de participar en un acte amb el president de la Generalitat, Artur Mas, al teatre Barts de Barcelona, el periodista Iñaki Gabilondo ha dedicat el seu videoblog a parlar del 27 de setembre. Gabilondo considera que “el 27 és, de sobte, la gran realitat”, i assenyala que “fins ara estava molt sorprès que ningú observés que estem a tres mesos d’una cita absolutament decisiva, per a Catalunya i per a molt més que Catalunya. Però ara sí, sembla que totes les atencions s’han despertat”.

El periodista recorda que si el 27-S guanya per majoria absoluta el vot de les formacions polítiques que demanen la independència, “es posa en marxa el full de ruta que el 30 de març van pactar Mas, Junqueras, l’ANC i Òmnium. Un pla que està absolutament detallat i mesurat, amb tots els passos, que inclouen la formació d’una organització que elabori la Constitució de la República Catalana, que posi en marxa estructures d’Estat, que organitzi tot per arribar a la constitució d’aquest Estat sobirà. Data límit: març de l’any 2017. També s’especifica que el procés no s’aturarà si es creuen impugnacions i complicacions de tipus legal”.

Per tot això, afirma que “alguns s’estan adonant ara que el 27-S s’hi juguen moltes coses”. Tot i això, explica que “hi ha moltes complicacions també a Catalunya, perquè estan dividides totes les forces. CiU ja no és exactament CiU, perquè UDC està vivint el seu particular via crucis”, però que “el 27-S es farà el referèndum que no es va voler fer quan es tractava del dret a decidir, i ara serà sobre la independència”.

“A tres mesos vista, Espanya ha tornat la mirada a Catalunya. De sobte, Catalunya es converteix no només en el centre de realitat de tota la gravetat política, sinó també en el salt per unes eleccions generals decisives”, assegura, i critica que “hem viscut d’esquenes al que passava a Catalunya. No hem volgut veure com s’anava obrint un abisme cada cop més gran entre la societat catalana i l’espanyola. Hem anant veient com deixàvem enrere opcions que no vam voler considerar: el dret a decidir era intolerable, tot ho era, i ara estem cinc pisos per sobre”.