DEBAT SOBIRANISTA
Xifres contra la incertesa: el flanc econòmic de la independència
Núria Bosch i Marta Espasa defensen amb números l’estat propi
ORIOL MARCH Barcelona |
El procés sobiranista, malgrat la majoria -segons les
enquestes- que el secunda, genera incerteses. Fins i tot el president de
la Generalitat, Artur Mas, ha assenyalat reiterades vegades que, encara
que els partits favorables al 9-N tinguin clar el rumb, hi ha escenaris
desconeguts més enllà de la consulta. La viabilitat d’un hipotètic
estat català independent és un dels aspectes que genera més debat des
dels àmbits acadèmic i polític, i més tenint en compte la polarització
que hi ha sobre la qüestió i el fet que el govern espanyol fa de la
campanya de la por el seu argumentari contra el procés.
Núria Bosch, catedràtica d’economia pública de la
UB, i Marta Espasa, doctora i professora a la Facultat d’Economia de la
mateixa universitat, han volgut resumir a 12 arguments econòmics per la independència
(Pòrtic) per què una Catalunya independent es podria materialitzar amb
normalitat. Aquestes són les xifres més destacades que fan servir per
combatre les incerteses sobre el procés.
36.000 milions d’euros
En despeses relacionades amb el fet d’assumir competències noves
En el moment que Catalunya es convertís en
un estat independent, la Generalitat s’hauria de fer càrrec de
competències noves que implicarien despeses també noves. És el cas de la
seguretat social, les beques, la política exterior -molt més ambiciosa i
amb més presència arreu que l’actual- i l’aparell de defensa -en cas
que existís un exèrcit convencional.
Quin seria el cost associat a tot plegat? Bosch i
Espasa sostenen que, en el període 2006-2010, fer-se càrrec de tot això
-fent servir paràmetres de l’estat espanyol d’aquells anys- suposaria
36.000 milions d’euros de mitjana. Però les dues professores defensen
que els guanys de la independència -a pesar d’aquestes noves despeses
assumides -se situarien entre els 12.000 i els 16.000 milions d’euros.
53% del PIB català
Previsió més optimista del pes del deute en la riquesa del país
Un dels aspectes més complexos de la
hipotètica independència de Catalunya és com seria el repartiment
d’actius i passius entre el nou estat i Espanya. “Si no hi hagués acord,
Catalunya no hauria d’assumir cap deute”, sostenen les autores. “Si hi
hagués acord i negociació, Catalunya hauria d’assumir una part dels
passius -bàsicament deute públic- de l’Estat, però també una part dels
seus actius mobiliaris, com per exemple reserves del Banc d’Espanya i
títols d’empreses públiques i privades”, afegeixen Bosch i Espasa.
Els càlculs que citen les dues autores sostenen
que, en el millor dels casos, Catalunya naixeria amb un deute del 53%
del PIB. Altres càlculs apunten a un 103,54%, mentre que un tercer
mètode el situa en el 89,59% del PIB. Un percentatge, aquest últim, molt
similar a la mitjana de la zona euro el 2012.
3.826 euros per habitant
Superàvit del sistema de pensions en el període 1995-2010
Els partits sobiranistes tenen detectat
que la incertesa sobre les pensions en un estat independent promoguda
pel govern espanyol “fa forat” entre la ciutadania. Bosch i Espasa
sostenen que les pensions tenen més garanties en un estat català que
dins d’Espanya, i apunten que el superàvit de la Seguretat Social
catalana, en el període 1995-2010, és de 3.826 euros per habitant.
1,6% del PIB català
La màxima afectació que podria tenir un boicot comercial
Suposant que hi hagués un boicot espanyol
que afectés un 20% dels productes catalans, els preus dels quals
s’abaixessin un 35% per poder-se vendre a la resta del món, la davallada
del PIB seria només de l’1,6% i es veuria recompensada pels guanys de
l’estat propi, sosté el llibre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada