Dimecres
20.08.2014
06:00
Cardona: més enllà de l'Onze de Setembre
El castell de la vila, amb un paper capital en la resistència catalana durant la guerra de Successió, va aguantar l'embat borbònic fins el 18 de setembre de 1714
La vila de Cardona és,
per això, un dels grans símbols de la resistència catalana durant la
guerra de Successió al tron hispànic. I no sols perquè va ésser l'últim
baluard a rendir-se, sinó perquè el seu castell va ser ben present en tots els episodis del conflicte i mai no va poder ser vençut.
Així, Cardona va resultar clau en l'alçament
austriacista de la Catalunya central el 1705. Ho va tornar a ser com a
primera referència del front des del 1707, quan Lleida va caure en mans
borbòniques. I el 1711, l'intent hispano-francès de
conquerir la plaça, amb un setge de més d'un mes i quinze mil soldats,
va fracassar i va permetre de garantir la conservació de Barcelona
durant més de dos anys.
L'estiu del 1713, Cardona es va tornar a comprometre amb la defensa del Principat i s'hi va penjar una bandera negra amb
el lema 'Viurem lliures o morirem'. Durant els catorze mesos de setge
de la capital, Barcelona va poder resistir perquè disposava de Mallorca,
d'on provenien la farina, la pólvora, la correspondència i tota mena de proveïments, i de Cardona, des d'on s'organitzava la defensa del rerepaís i es perseguien les forces borbòniques.
El 18 de setembre de 1714, una setmana després de la
caiguda de Barcelona, el comandant de la plaça, el coronel Manuel
Desvalls i de Vergós, va obtenir una capitulació que
garantia la llibertat de tots els defensors i de tots els fusellers de
muntanya disseminats pel país, la tornada a les seves cases dels soldats
i la marxa a l'exili dels oficials prop de l'emperador Carles VI, on van exercir tant en la milícia com en l'administració.
Informació relacionada:
Bloc Serrallonga: Algú pensa en el 26 d'octubre?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada