Oriol Guell (d'El País), les piràmides i la demanda de contrapunts!, Written by XSiM

07 August 2014

 

Traducido por

Oriol Guell (d'El País), les piràmides i la demanda de contrapunts!

Written by  XSiM

El periodista de El País, Oriol Guell, ha escrit un tweet irritat per una afirmació meva que apareix al tràiler de la nova pel·lícula d’Isona Passola. En aquesta frase dic que a la seguretat social espanyola actual, les pensions dels jubilats no es paguen amb els estalvis de les contribucions que van fer quan eren joves sinó amb les contribucions que avui fan els altres joves. És a dir, que en el sistema de repartiment com el que hi ha a Espanya, les pensions d’una generació es paguen amb les contribucions de la següent generació, i els de la següent generació es paguen amb les de la següent i així fins l’infinit. Explico com funciona el sistema de pensions per demostrar que és impossible que Rajoy pugui impedir que els avis catalans cobrin la pensió en cas d'independència perquè els diners per pagar aquestes pensions no els té el govern de Rajoy sinó els joves catalans.

De seguida que ha sentit aquesta afirmació, Guell ha buscat un videoblog meu on parlo dels negocis piramidals (o esquemes Ponzi, pel nom de l’estafador italià que els féu famosos a principis del segle XX: Carlo Ponzi). Els negocis piramidals consisteixen a pagar als primers inversors del negoci amb els diners que aporta la segona ronda d’inversors i aquests, al seu torn, són pagats amb els diners de la tercera ronda i així successivament fins l’infinit. Al final del videoblog, dic que un negoci piramidal fet per l’estat és la seguretat social perquè té exactament aquesta característica: cada ronda d’inversors és pagada amb els diners de la ronda següent. Qualsevol observador imparcial veurà que mai em refereixo a la seguretat social com una “estafa”. Això no impedeix que l’Oriol Guell (que figura que és periodista i per tant té un compromís amb la veritat) twiteja no una sinó diverses vegades que jo dic que la seguretat social és una estafa piramidal i suggereix que és una vergonya que aquest tipus d'afirmacions es facin a una pel.lícula de l'Isona Passola "sense que hi hagi el contrapunt d'un economista comunista" (sic!).

En lloc d’aprofitar i, com a bon periodista que se suposa que és, debatre per què no és un esquema piramidal o esquema Ponzi, l’Oriol Guell es dedica a desqualificar-me histèricament: em diu que sóc un mentider, un neocon, que estic untat per lobbies i multinacionals ben rentables (suposo que deu voler dir rendibles perquè per a rentar una multinacional, primer s'hauria de demostrar que està bruta!), que "lo que hay que hacer es medir sostenibilidad y no venderse a lobbies y decir burradas", m’acusa de creure que la solidaritat “és una ensalada”, que només m’interessa el tema privat, o que estic a la dreta del Tea Party i retwiteja coses com que jo soc "la prepopència neocon" o que defenso el mateix que els que defensen l'homofòbia o la pena de mort! També m’acusa de defensar sistemes de seguretat social privats i de capitalització. La quantitat d'insults és tan gran i la falta de respecte per la veritat tan monstruosa, que sembla estrany que un personatge com aquest escrigui i dirigeixi la secció de Catalunya d´un diari de prestigi com El País. Però ja s'ho faran.

Finalment, l'Oriol em fa un repte: que trobi dos catedràtics “que no estiguin untats” que diguin que el sistema de seguretat social és una estafa piramidal.

Insisteixo, jo no he utilitzat la paraula estafa piramidal per descriure la seguretat social i que a la pel.lícula de la Isona Passola NO PARLO de negocis piramidals ni res per l'estil: parlo de per què les pensions estarien garantides en una Catalunya independent . És cert que al videblog (que no a la pel.ícula) utilitzo l’expressió “negoci piramidal” o “esquema piramidal” o “esquema ponzi” però no dic mai que la Seguretat Social sigui una estafa! I he utilitzat aquesta expressió perquè això és exactament el què és una “esquema ponzi”: es paga a uns amb els diners dels altres i es paga als altres amb els diners dels tercers. Això és això pels esquemes ponzi i per la seguretat social. I si no ho és, estaria bé que l’Oriol Guell ens ho expliqués. És més, he dit (ho dic al vídeoblog i ho he dit a d'altres llocs) que com que la seguretat social necessita de les noves generacions per a pagar les anteriors, en situacions de generacions petites acaabarà passant el mateix que passa amb les estafes piramidals: que la darrera generació NO recupera tots els diners que va aportar al negoci.

Sobre això de trobar dos catedràtics que relacionin seguretat social amb esquema piramidal o Ponzi, ja li he dit a l’Oriol que si ho googlejava, en trobaria centenars d’articles i de catedràtics. Ho dic, perquè aquesta és la terminologia que es fa a les classes d'hisenda pública de la majoria d'escoles d’economia de tot el món en un context de teoria de generacions sobrelapades on cada generació paga la factura de l'anterior! Aquesta resposta m’ha valgut els insults i el menyspreu de l'Oriol i dels seus seguidors. Per tant, com que veig que la resposta era insuficient, citaré a dos catedràtics. Ja sé que l’Oriol Guell dirà que són neocons untats per les multinacionals que tenen interessos. La gent d’esquerra que no té arguments sempre diu que els que no estan d’acord amb ells estan "untants". Ells parlen des d’una suposada superioritat moral i qui no està d’acord amb ells és un immoral, insolidari i cobra dels lobbies multinacionals. Ells mai no estan untats. Per exemple, ell no està pas untat pel grup mediàtic que li paga el salari. No! Ell és pur i intel.lectualment neutral. Són els demés els que cobren per escriure! Però encara que ja sé que els dos exemples que li donaré són untats i indignes, els hi ho donaré igualment.

El primer és el del pare intel·lectual de les teories de generacions solapades (model que s’utilitza per estudiar la seguretat social des del 1958) i premi Nobel d’economia Paul Samuelson a un article del Newsweek de 1967.

<<The beauty of social insurance is that it is actuarially unsound. Everyone who reaches retirement age is given benefit privileges that far exceed anything he has paid in — exceed his payments by more than ten times (or five times counting employer payments)!

How is it possible? It stems from the fact that the national product is growing at a compound interest rate and can be expected to do so for as far ahead as the eye cannot see. Always there are more youths than old folks in a growing population. More important, with real income going up at 3% per year, the taxable base on which benefits rest is always much greater than the taxes paid historically by the generation now retired.

…A growing nation is the greatest Ponzi game ever contrived!>> (la negreta l’he afegit jo).>>

Resumint, Paul Samuelson diu que, gràcies a què la població augmenta i la renda per càpita creix, cada generació té més diners que l’anterior i això converteix la seguretat social en el “sistema Ponzi més gran mai concebut!”. El què Samuelson no sabia al 1967 és que la població estava a punt de començar a decréixer i que les taxes de creixement del 3% estaven a punt de desaparèixer per sempre. I això acabaria donant els problemes dels què parlo al final del meu videoblog.

La segona cita és d’un altre neocon radical ulraliberal salvatge (no us oblideu mai això de salvatge) d’extrema dreta seguranent untat pel Tea Party i alguna multinacional de les assegurances privades tot i que també té el premi Nobel. S’anomena Paul Krugman que, al Boston Review de 1996 escrivia:

<<Social Security is structured from the point of view of the recipients as if it were an ordinary retirement plan: what you get out depends on what you put in. So it does not look like a redistributionist scheme. In practice it has turned out to be strongly redistributionist, but only because of its Ponzi game aspect, in which each generation takes more out than it put in. Well, the Ponzi game will soon be over, thanks to changing demographics, so that the typical recipient henceforth will get only about as much as he or she put in (and today's young may well get less than they put in).>>(1)

Naturalment, lo de que Samuelson i Krugman són neocons ultraliberals d’extrema dreta és sarcasme: tothom sap que són dels economistes més d’esquerres dels Estats Units. Malgrat tot, això no els impedeix reconèixer que, tal i com està muntada la seguretat social, sembla un esquema piramidal o Ponzi. Serveixen com a exemple, no Oriol?

Un cop satisfet el requeriment de l'Oriol, cal dir que el fet que la seguretat social segueixi les mateixes pautes que un negoci Ponzi no vol dir ni que sigui una mala idea, ni que no sigui un pilar de l’estat del benestar, ni cap de les tonteries de les que Oriol Guell m’acusa de dir i que jo no he pas dit! Com tampoc he dit, perquè no és cert (REPETEIXO, NO ÉS CERT) que jo estigui a favor de privatitzar la seguretat social. De fet, si Oriol Guell hagués fet el que fa un bon periodista que és investigar i estudiar hagués vist al meu currículum que jo he escrit uns cinc articles acadèmics sobre seguretat social i en cap d’ells defenso ni la privatització ni el sistema de capitalització. Tampoc no ho faig al vídeoblog que ell menciona i twiteja. Per tant, no enten d'on surt aquesta obsessió de l'Oriol per dir que jo vull privatitzar la seguretat social. Jo ja entenc que Oriol no té pas ganes ni de discutir sobre teories ni de saber la veritat sobre el què penso sobre la seguretat social: té massa interès en desacreditar i insultar. El què sí que vol dir, i aquesta és la conclusió a la què arriben tan Samuelson com Krugman (i a la que arribo jo també al final del videopost que cita Guell) és que quan la demografia no acompanya, aquest esquema de pagar a cada generació amb els diners de la següent, la seguretat social pot acabar col·lapsant en el sentit de què hi haurà generacions que cobraran menys que no pas aportaran al sistema. Igual que la darrera ronda d'inversros d'un negoci piramidal! Quan venen generacions petites amb pocs contribuents que han de pagar pensions a generacions enormes que ja s’han jubilat. És el què passarà amb la generació del Baby Boom quan es retiri i és per això que tots els països occidentals que han patit un baby boom estan pensant com arreglar el problema (Espanya, per exemple, va crear el "fondo de reserva de la seguridad social" precisament per això).

Finalment, només un petit comentari sobre la preocupant tendència que tenen alguns analistes de demanar que hi hagi un “contrapunt” ideològic cada cop que, en un debat, hi ha algú que defensa el punt de vista liberal. Al tràiler de la pel·lícula simplement dic que les pensions dels avis les paguen els joves. Això ha estat suficient per a què un periodista d’extrema esquerra li demanés a la directora que posés un contrapunt comunista a la meva participació. L’Oriol Guell no té la més mínima idea de qui més participa a la pel·lícula, no sap si els altres participants són d’esquerres o de dretes. Ni tan sol sap què dic jo al llarg de la pel·lícula. No sap res de tot això perquè la pel.lícula encara no ha sortit i per tant, l'Oriol no ha vist res de res. Ara bé, encara que no ha vist res de res i encara que no té la més mínima idea sobre qui participa o què hi diu, l'Oriol ja ha exigit públicament que hi hagi "un contrapunt comunista"! És com si, pel simple fet que hi apareix el Sala-i-Martin, ja hauria de sortir al seu costat un soldat de guàrdia comunista (la paraula comunista la fa servir ell) per evitar que la gent pugui escoltar la veu d’un liberal sense que al seu costat algú el corregeixi i expliqui "la veritat". Aquesta conducta (coneguda al món de l’economia amb el nom de xupacabrisme: no sé si aquest qualificatiu ha fet que l’Oriol se sentís insultat. Si hi ha fet, demano excuses. No era res personal. Era l’expressió que sempre fem servir per als que demanen un contrapunt quan algú opina una cosa que no t’agrada) és un insult a la intel·ligència dels espectadors. És pensar que ells no saben res i que necessiten una mena d’”exèrcit protector de la veritat” que els ajudi a no caure en la temptació d’escoltar les veus del mal liberal. I això és tractar a la gent d'imbècil. És clar que, d'alguna manera, també és una confessió de debilitat intel.lectual. És a dir, com que el propi Oriol no sap com contrarrestar els arguments del liberal, necessita que algú hi posi el contrapunt immediatament, no fos cas que ell mateix no pogués dormir a la nit pensant que els liberals tenen raó!

Ah! Per cert, fixeu-vos que aquesta obsessió amb demanar pluralitat de veus només la tenen quan parla algun liberal. Mai no demanen pluralitat quan surten socialdemòcrates, socialistes, comunistes o algú amb algun tipus de pensament que els agrada. De fet, aquesta demanda de pluralitat tampoc apareix per enlloc quan es parla de Catalunya. Però ara que sé que l'Oriol Guell és un gran defensor de la pluralitat a Catalunya i sabent que ell és el cap de Catalunya del diari El País, esperaré amb impaciència un article pro-refrèndum cada cop que a El País hi apareixi un article contra el referèndum. I cada cop que hi hagi una opinió unionista, espero veure al costat un article pro independentista. I si no ho veig, miraré amb molta cura els tweets de l'Oriol Guell i espero veure dotzenes de tweets exigint "pluralitat" al seu propi diari. La gent intel.lectualment honesta demana contrapunts SEMPRE i no només quan es diuen coses que no li agraden a un. I com que jo no dubto de l'honestedat intel.lectual de l'Oriol, espero amb impaciència l'equilibri a les pàgines de El Pais. Si això no passés seria ben decebedor, oi Oriol?(2)

Resumint, l’Oriol Guell volia dos catedràtics que equiparessin la seguretat social amb els negocis piramidals. N’hi he donat dos. I no dos qualsevols: dos premis Nobel d’ESQUERRES. Si vol, en puc donar altres premis Nobel: Milton Friedman, Bob Lucas o fins i tot el darrer premi Nobel (i ex company meu a Yale), Bob Shiller s’han referit a la seguretat social en termes d’equema Ponzi o esquema piramidal. A partir d’aquí, jo SEMPRE estic obert a debatre civilitzadament amb l’Oriol Guell sobre si el sistema de pensions de repartiment com el què hi ha a Espanya és o no és un sistema Ponzi. Però NO en les condicions que ho fa l’Oriol. Si hi ha d’haver una discussió, ha de ser seriosa. Acusar a l’altre de ser deshonest i estar “untat”, posar en boca de l’altre afirmacions que mai no s’han fet, o acusar de defensar posicions que un mai no ha defensat no és una bona manera de debatre. Les discussions intel·lectuals m’interessen totes. Les baralles de bar no m’interessen gens ni mica!

Ah! Quasi me n'oblidava. Ja que he tingut l'amabilitat de respondre al prec de donar les referències a catedràtics que relacionen la seguretat social amb un esquema Ponzi, m'agradaria, com a contrapartida, que l'Oriol Guell aportés documentació demostrant qui exactament m'unta a mi per a què digui que val privatitzar la seguretat social! Penso que acusar algú de ser un venut, com ha fet ell, és molt greu i estic segur que el cap de secció de El País demostrarà on dic jo que s'ha d'eliminar l'actual sistema de pensions i quines són les organitzacions que financen aquesta suposada defensa d'un sistema privat de pensions. Ah! I no val el truc fàcil i demgògic de dir que a dir que a mí me paga el sou una universitat privada americana. Dic que no val perquè aleshores haurà de dir que Krugman i Samuelson també estan o estaven untats (Samuelson ja no perqué ja és mort). De fet, a mi em paga (o "m'unta") la mateixa universitat que el gran guru de les esquerres, el Joe Stiglitz: la universitat de Columbia! I si no ho pot demostrar, suposo que demanarà perdó públicament des de les pàgines del seu diari. Oi que si, eminència?

(1) En honor a la veritat, el 2011 Paul Krugman es va desdir de l’afirmació que equipara la seguretat social a un esquema Ponzi però no perquè no sigui veritat que funciona igual (cada ronda d’nversors o contribuents retornant els diners a la ronda anterior) sinó perquè es feia una utilització política d’aquesta afirmació. A la seva retractació també diu que ell mai no va dir que la seguretat social estava en perill quan canvia la demografia, cosa que és dubtosa ja que el paràgraf que he copiat diu clarament que quan canvia la demografia els joves poden acabar recuperant menys del què aporten al sistema... cosa que és EXACTAMENT el perill que té tant la seguretat social com la resta d’esquemes Ponzi: que hi ha una generació que acaba traient menys del que hi aporta!!! Per més que Krugman es retracti, el que va escriure al 1996 està a les hemeroteques i tots ho podeu veure!

(2) No sé si cal que recordi un episodi recent relacionat amb El País. El José Borrell va escriure un article demanant reptant als lectors a trobar els 16.000 millions del dèficit fiscal català. Jo vaig enviar una resposta a El Pais. No va ser publicada. Curiosament (i miraculosament) El País va publicar la contestació que Borell va fer a la meva resposta encara que la meva no havia estat publicada!!! Un exemple perfecte de pluralitat exercida pel diari on treballa l'Oriol Guell, el peridista que ara s'erigeix en el gran defensor de la pluralitat... dels demés.