Stanic: «La llei internacional no prohibeix declarar la independència»

XLVI Universitat Catalana d'Estiu

per Jordi Palmer

Stanic: «La llei internacional no prohibeix declarar la independència»

L'especialista eslovena en dret internacional diferencia entre "secessió i dissolució" per les conseqüències quant al repartiment d'actius i passius

Especial: Universitat Catalana d'Estiu 2014

Jordi Palmer | ND 22/08/2014 a les 23:59h

 

 

Bernat Joan, Albert Royo i Ana Stanic, a l'UCE de Prada Foto: Jordi Palmer / Nació Digital

La independència vista des del put de vista del dret internacional és possible perquè "la llei internacional no prohibeix les declaracions d'independència". Així s'ha expressat l'advocada eslovena Ana Stanic en la seva participació al debat 'El procés d'autodeterminació de Catalunya vist des d'Europa' que ha tingut lloc en la 46a edició de la Universitat Catalana d'Estiu a Prada (Conflent), i on han intervingut també Albert Royo, secretari general del Consell de la Diplomàcia Pública de Catalunya, Diplocat, i Bernat Joan professor de la Universitat de les Illes Balears.

 

En el seu parlament, Stanic ha deixat clar que el dret internacional "no diu gaires coses sobre que passa en cas de secessió d'un estat, però tampoc prohibeix que això pugui passar", tot i que ha assenyalat que cal tenir en compte que els subjectes de dret "no són la població sinó els estats", i per tant, cal establir "que entenem per estat".

 

Per això, Stanic ha recordat que el dret internacional considera que per establir un estat cal "govern efectiu, territori definit, població permanent i demostrar que s'és independent", però que en tot cas no estableix quan neix un estat i no prohibeix 'per se' la declaració d'independència", sempre tenint en compte que el dret internacional regula "les relacions entre estats i no entre aquells que volen ser estats". 

 

A més, l'advocada eslovena, especialista en aquests temes, ha apuntat que en cas d'independència cal "diferenciar entre secessió i dissolució", ja que en el primer cas es considera que una part del territori se separa d'un estat i en el segon, que un estat es dissol en dos de nous, i cada cas té conseqüències a l'hora de "repartir actius i passius". Per a Stanic, en el cas de Catalunya respecte Espanya "no hi ha cap article del dret internacional que especifiqui si seria una secessió o dissolució".