Per què Mas signarà dissabte? Les claus per escapolir-se (uns dies) del TC
La reunió de l'alt tribunal aconsellava engegar la maquinària del 9-N a finals de setmana
    
    ROGER MATEOS Barcelona |
    
    
    
    
    
    
    
  
 El Govern ha resolt finalment l'enigma: Artur Mas 
signarà aquest dissabte el decret de convocatòria de la consulta del 9 
de novembre. El president de la Generalitat havia anunciat que ho faria 
algun dia d'aquesta setmana, però la manca de concreció havia alimentat 
tota mena de càbales sobre la data a triar.
 Divendres
 passat el ple del Parlament va aprovar la llei de consultes, que ha de 
donar cobertura legal a la cita del 9-N, però la llei encara no ha 
entrat en vigor: abans ha d'aparèixer publicada al 'Diari Oficial de la 
Generalitat de Catalunya' (DOGC). I sense llei en vigor tampoc pot 
haver-hi decret de convocatòria. Aquest 'impasse' ha impedit fins ara al
 govern espanyol recórrer ja la llei de consultes al Tribunal 
Constitucional (TC).
 L'estratègia seguida per Mas a 
l'hora de triar la data de la signatura s'ha basat, principalment, en un
 factor: mirar d'esquivar el màxim de temps possible el cop de destral 
del TC. Quan l'alt tribunal admeti a tràmit els recursos del govern de 
Mariano Rajoy contra la llei i el decret per celebrar el 9-N, tots dos 
textos quedaran automàticament suspesos de forma cautelar. Rajoy es 
troba de viatge oficial a la Xina des de dimarts i fins dissabte, però 
això no hauria impedit que l'executiu central pogués aprovar, si hagués 
calgut, els recursos contra el 9-N.
 La primera 
prioritat de Mas era evitar que aquesta suspensió fos gairebé 
instantània després de convocar formalment la consulta. El calendari 
desaconsellava signar el decret a principis d'aquesta setmana. El 
plenari del TC va iniciar dimarts una reunió ordinària que es prolongarà
 fins a aquest dijous. Si la llei de consultes i el decret de Mas 
haguessin entrat en vigor a principis de setmana, el govern espanyol 
s'hauria reunit d'urgència per aprovar els recursos pertinents i el TC 
els podria haver inclòs al seu ordre del dia per poder-los admetre a 
tràmit immediatament.
  Els inconvenients de dijous i divendres
 Les opcions, doncs, s'estrenyien. Fonts del Govern asseguren que una 
possibilitat hauria estat signar aquest dijous mateix el decret, amb els
 magistrats del TC ja plegant de la reunió. Però aquesta fórmula no 
excloïa una reunió extraordinària de l'alt tribunal l'endemà. Triar 
divendres tenia altres inconvenients: al matí es reuneix el consell de 
ministres en sessió ordinària i podria haver aprofitat per aprovar ja 
els recursos, mentre que a la tarda està programada la compareixença de 
Jordi Pujol al Parlament, que hauria enterbolit la jornada.
 Per tots aquests factors, per tant, l'opció preferible era dissabte. 
Mas preveu signar el decret al matí, i el govern espanyol, amb Rajoy 
tornant de la Xina, està abocat a celebrar una reunió extraordinària per
 aturar el cop. Però la dada clau és quan es reunirà el TC per debatre'n
 l'admissió a tràmit. El TC no té previstes més reunions ordinàries fins
 al 7 d'octubre, però no es descarta que pugui fer-ne una d'urgència. Al
 Palau de la Generalitat calculen que no seria, en tot cas, abans de 
dilluns, perquè l'alt tribunal no s'ha reunit mai en cap de setmana.
  Cursa per desplegar les eines del 9-N
 Per què tant d'interès per estirar al màxim els dies –o les hores– en 
què estarà vigent el marc legal del 9-N, abans de quedar suspès 
cautelarment? En aquest interval Mas podrà anar desplegant alguns dels 
instruments que han de fer possible la votació. D'entrada, es podrà 
posar en marxa una campanya institucional –en mitjans de comunicació i 
pels carrers– per informar la ciutadania sobre la convocatòria. El ple 
del Parlament que s'inicia dimecres té previst designar els set juristes
 i politòlegs que han d'integrar la Comissió de Control, una mena de 
Junta Electoral Central per a la consulta. També caldrà nomenar les set 
comissions de seguiment territorials, semblants a les juntes electorals 
provincials. Si hi ha temps encara es podria posar en exposició pública 
el registre de participació –el cens del 9-N– i sortejar els membres de 
les prop de 8.000 meses d'aquella jornada.
 La 
intenció del Govern amb aquest desplegament és "arribar tan lluny com 
sigui possible". Això dependrà en bona mesura del temps de què disposi 
per fer-ho, de l'abast dels recursos que té preparats Rajoy i de com es 
resolgui la batalla d'arguments jurídics que tindrà lloc en els propers 
dies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada