Consulta
Mas: "Sóc el 129è president de la Generalitat, que ja existia abans que cap Constitució espanyola"
El president de la Generalitat respon des de Cardona a Pedro Sánchez: "La millor manera d’estimar un poble és deixar-lo votar quan vol votar"
Mas amb la flama "de la resistència i de la determinació", que ha rebut de l'alcalde Cardona
Després que el Parlament aprovés divendres la llei de consultes que ha de servir de marc legal perquè el president de la Generalitat, Artur Mas, signi el decret de convocatòria del 9N; Mas ha assistit aquest divendres a l’acte de commemoració del final de la Guerra de Successió a Cardona, on ha assegurat que en els propers dies “faré servir aquesta llei per convocar la consulta del 9N”, sense concretar exactament quan es produirà aquesta signatura. Durant la seva intervenció, el president s’ha dirigit a la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, i al líder del PSOE, Pedro Sánchez, per les darreres declaracions de tots dos.
Santamaría va recordar ahir a Mas que és president gràcies a la Constitució espanyola, declaracions a les quals el president ha respost amb contundència: “Els vull recordar que sóc el president de la Generalitat 129, molt abans que qualsevol constitució espanyola estigués aprovada. És una institució creada l’any 1359”. Per la seva banda, Sánchez va dir que “estimem als catalans i volem viure amb ells”, i Mas ha estat molt clar: “Agraeixo comentaris amables, però si són veritat, la millor manera d’estimar un poble és deixar-lo votar quan vol votar”.
En relació a les paraules de la vicepresidenta espanyola, el president ha reconegut que “Catalunya va fer una aposta pel pacte constitucional”, però els ha volgut recordar que “tal i com es va fer aquella Constitució al 1978, havia de ser un marc de convivència que permetés avançar en els anhels de les diferents nacions que configuren l’Estat espanyol. Quan el marc s’utilitza per silenciar la veu d’un poble sencer, ja no és el mateix marc”.
Així, el president ha avisat que “no es tracta de saltar-se els marcs legals, es tracta d’utilitzar els marcs legals per canalitzar la veu d’un poble que vol parlar i ser ecoltat”. “Però això no ho volen entendre a Madrid”, ha lamentat. En aquest sentit, s’ha preguntat: “Un marc, com és una Constitució democràtica, pot ser bo quan s’utilitza perquè un poble que vol parlar no pugui parlar? On és el problema? En el poble català que vol parlar democràticament o en una Constitució que ens diu que aquest parlar no és possible?”
Per tot això, ha considerat que “la raó democràtica està a favor nostre, i el sentit comú també”, i ha demanat “que no utilitzin la Constitució per silenciar el poble de Catalunya”. A més, ha insistit que “només volem saber quina és la opinió de la població catalana sobre el futur polític del seu propi país” Finalment, el president Mas ha conclòs: “Determinació, sí; fermesa també; però habilitat i astúcia. Tot això ens portarà a que aquest poble pugui decidir lliurement el seu futur com a nació”.
A l’acte a Cardona, que ha acabat amb el cant dels Segadors i crits d’independència, també hi han assistit la presidenta del Parlament, Núria de Gispert; el conseller de la presidència, Francesc Homs; el líder d’ERC, Oriol Junqueras, i així com d’altres diputats i diputades.
El president Mas avui a Cardona
N'Artur Mas no pot ser el 129è sinó el 8è president de la Generalitat La Generalitat actual té la legitimitat històrica de la republicana però no de la medieval i moderna. És més, la Generalitat medieval i moderna no era la Diputació del General sinó el mateix General, ço és, la comunitat política dels catalans. En conseqüència, tot i que no se'ls digués així, el rei era el "president de la Generalitat" i el diputat eclesiàstic el "president de la Diputació de la Generalitat". L'únic diputat eclesiàstic que arribà a ser "president de la Generalitat" fou Pau Claris quan els Braços generals "reduïren" el govern de Catalunya a forma de república, ço és, tragueren el rei i deixaren la república (la cosa pública) durant una setmana. Si volem tenir un 122è Diputat en cap del General de Catalunya, només ens cal una cosa: enllaçar legitimitats.
ResponElimina