Dijous  25.09.2014  06:00

Autor/s: Pere Cardús i Cardellach

Què passa una vegada convocada la consulta del 9-N?

Les accions polítiques i jurídiques que seguiran la signatura del president Mas

VilawebLa convocatòria de la consulta del 9 de novembre sobre la independència de Catalunya és imminent. El president Artur Mas la convocarà quan s'hagi publicat al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) la llei de consultes aprovada divendres passat al parlament per 106 vots a favor i 28 en contra. A partir de la signatura de Mas, es desencadenarà un reguitzell d'actuacions polítiques i jurídiques que mirem de descriure tot seguit:
Què farà el govern espanyol?
El consell de ministres, reunit amb caràcter extraordinari i d'urgència, decidirà de presentar un recurs d'inconstitucionalitat contra la llei de consultes aprovada divendres pel Parlament de Catalunya i el decret de convocatòria del president Artur Mas. Aquesta decisió ja ha estat anunciada amb molta antelació per uns quants ministres espanyols. De fet, des de l'aprovació de la llei de consultes, el govern espanyol té un pla d'actuació ràpida que s'activarà tan bon punt es convoqui la consulta. La urgència de la decisió vol evitar que les institucions catalanes tinguin temps d'engegar la maquinària de la consulta i la campanya pertinent.

Quan presentarà el recurs el govern espanyol?

Una vegada presa la decisió de recórrer al TC contra la llei i la convocatòria del 9-N, el govern espanyol ha de demanar un informe al Consell d'Estat, que també es pot reunir d'urgència, i ha d'ordenar-ne la tramitació corresponent a l'advocat de l'estat. L'advocat de l'estat és el responsable de presentar els recursos al registre del tribunal, que és obert de 9.30 a 15.00 de dilluns a divendres. També hi ha l'opció de presentar els recursos al jutjat de guàrdia de Madrid en un procediment d'urgència que se sol fer servir quan s'acaba el termini d'interposició d'un recurs, que no és el cas actual.

Quines conseqüències té la presentació del recurs del govern espanyol?

La llei de consultes i la convocatòria del 9-N seran suspeses provisionalment de manera automàtica i sense necessitat de justificació en el moment de l'admissió a tràmit pel TC, si el govern espanyol ho sol·licita expressament. I el govern espanyol ja ha anunciat que demanaria aquesta suspensió cautelar de la llei i la convocatòria. Per a admetre a tràmit els recursos presentats pel govern espanyol, cal que es reuneixin els dotze magistrats del tribunal en una sessió plenària.

Quan es reunirà el Tribunal Constitucional?

El ple del tribunal d'aquesta setmana va començar dimarts i pot durar uns quants dies. Tanmateix, probablement no es prendrà cap decisió sobre la sol·licitud presentada per via d'urgència pel govern espanyol fins a la pròxima sessió plenària del tribunal, que encara no té data. Ara, podria passar que el tribunal convoqués una reunió d'urgència quan rebi la petició de suspensió del govern espanyol.

Quins efectes té la suspensió de la llei i del decret de convocatòria?

La llei orgànica del Tribunal Constitucional imposa que la suspensió cautelar s'ha de revisar al cap de cinc mesos de l'admissió a tràmit del recurs. Si el tribunal ho considera oportú, pot prolongar la suspensió o bé aixecar-la. La suspensió cautelar no és pas cap pronunciament sobre el fons de la petició del govern espanyol i es pot allargar fins que el tribunal no hagi resolt la qüestió definitivament. La suspensió no significa que la llei i la convocatòria siguin declarades inconstitucionals. Si de cas, la llei i la convocatòria podran ser declarades inconstitucionals quan el tribunal hagi enllestit i aprovat la sentència. Mentrestant, tan sols seran una llei i un decret suspesos, però no pas il·legals.

Què pot fer el govern català?

El Tribunal Constitucional comunicarà la decisió de l'admissió a tràmit i de la consegüent suspensió cautelar al parlament –respecte de la llei– i a la Generalitat –respecte del decret de convocatòria–, perquè es personin en el procés en un termini màxim de quinze dies. Les dues institucions han de presentar les al·legacions que considerin adients en aquest termini màxim. A partir d'aleshores, el govern i el parlament seran considerats part directa del conflicte jurídic i podran defensar la validesa d'ambdós actes polítics.

Tan bon punt el tribunal hagi admès a tràmit els recursos de l'estat, la suspensió entrarà en vigor retroactivament des del dia de la impugnació pel govern espanyol. Aquesta suspensió afectarà les parts implicades: govern i parlament. Una providència del tribunal avisarà que la suspensió serà efectiva per a 'terceres parts' a partir del moment que sigui publicada al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE).
Pot fer res més el govern espanyol?
Havent presentat el recurs o recursos contra la llei i el decret, el govern espanyol tan sols pot recórrer a la via jurídica. Únicament podrà demanar actuacions judicials si considera que el govern d'Artur Mas o el parlament incompleixen la suspensió cautelar. Per exemple, l'executiu de Rajoy, amb tot l'equip d'advocats i funcionaris de l'estat, pot dedicar-se a denunciar els actes de campanya dels partits o les accions informatives de les institucions. La línia que prendrà el govern espanyol quan la convocatòria hagi estat suspesa és una incògnita. Fins on estaran disposats a arribar?

Què passa si es desobeeix la suspensió de la llei i la consulta?
Entre els juristes hi ha disparitat d'opinions sobre les conseqüències que pot tenir no fer cas de la suspensió cautelar del Tribunal Constitucional. En una interpretació dura de la legislació, alguns juristes consideren que l'estat pot provar d'acusar per la via penal el president o els responsables de la desobediència per delictes de rebel·lió, sedició o prevaricació. En aquest informe de VilaWeb es repassen totes les hipòtesis que hi ha: Les veritables conseqüències legals de la desobediència al Tribunal Constitucional.

Quines és la posició actual dels partits catalans?
CDC proposa de ser fidels a la llei catalana aprovada per un parlament democràtic com el català. Evita de parlar de desobediència i s'estima més parlar d'obediència a la llei de consultes i a la declaració de sobirania. ERC diu que s'ha de fer cas omís de la decisió del TC. Considera que s'han de posar les urnes digui què digui el tribunal espanyol. Unió es mostra partidari de les vies exclusivament legals i alguns dirigents han mostrat el seu desacord en desobeir el Tribunal Constitucional si aquest suspèn la llei i la convocatòria. ICV-EUiA posa algunes condicions a l'hora de fer la consulta si la llei i la convocatòria han estat suspeses pel TC. Els màxims dirigents d'aquesta força política han expressat la voluntat que la consulta es faci en el marc d'unes garanties democràtiques que hi donin validesa. La CUP ha deixat clar des del primer moment que la consulta s'ha de fer al marge de l'opinió dels dotze magistrats del màxim tribunal espanyol. És la formació que més ha insistit en la desobediència civil com a mecanisme per a donar la veu al poble sobre el futur polític de Catalunya. En qualsevol cas, tots aquests partits, que van signar l'acord de la data i la pregunta, seran convocats pel president Mas per prendre una decisió conjuntament sobre el camí que caldrà adoptar.
La resta de formacions –PSC, PP i Ciutadans– han deixat clar que voldrien que les institucions catalanes acatessin la decisió que prengui el Tribunal Constitucional espanyol.