El gegant de les telecomunicacions coreà KT s'instal·larà a Barcelona
Baiget anuncia que l'empresa instal·larà una seu comercial a Catalunya i això suposarà "llocs de treball i inversions"
ACN-Nd | 28/02/2016 a les 13:10h
L'operador
de telecomunicacions coreà KT ha triat Barcelona com a "porta
d'importació dels seus productes i serveis" a Europa. Així ho ha
anunciat el conseller d'empresa i coneixement, Jordi Baiget, en una
entrevista al 3/24. Baiget ha explicat que en el marc del MWC es va
arribar a un acord amb aquesta empresa que implicarà la ubicació a
Catalunya d'una oficina comercial de KT i la creació d'un nombre de
"llocs de treball i inversions" que s'haurà de concretar.
A l'hora, l'acord preveu que l'empresa faciliti la distribució als seus
mercats de productes i tecnologies d'origen català. L'objectiu de KT és
comercialitzar a Europa la seva tecnologia d'internet d'alta velocitat,
invertir en el sector de les telecomunicacions en general i de les
energies renovables.
Baiget ha explicat que en el marc del Mobile les 60 empreses
representades a l'estand de la Generalitat van fer 4.600 contactes, i
molts d'ells s'han de convertir en acords i calcula que el volum de
negoci que suposa el Mobile per a aquestes empreses està entre els 7 i
els 10 milions d'euros.
D'altra banda, ja en clau política, Baiget ha assegurat que la
refundació de CDC no s'aturarà encara que hi hagi noves eleccions
generals i veu l'expresident Mas "amb futur i incidència" en aquest
procés.
Chip Chap serà la plataforma d’ús per a la moneda digital catalana, l’eurocat
L'aplicació permetrà de convertir bitcoins a euros, retirar-los del caixer i pagar en botigues físiques
Una imatge de la presentació al Mobile World Congress
L’aplicació Chip Chap interconnecta
plataformes bancàries tradicionals amb les monedes virtuals com la
catalana eurocat, en fase de desenvolupament. L’aplicació servirà per a
fer la conversió a euros i treure diners en efectiu als caixers de la
banca tradicional. Aquests diners faran servir una adaptació
de Chip Chap, que no tindrà comissions i servirà per a fer transaccions
segures i transferències bancàries.
Dins el congrés de mòbils de Barcelona, ahir membres de Chip Chap es
van trobar amb Jordi Alcaraz, cofundador de Bitchain. ‘El bitcoin –va
dir Alcaraz– és la moneda que representa el canvi o la liberalització
dels sistemes actuals. És la primera vegada a la història que apareix
una moneda única al món amb el mateix valor i que al final les persones
poden utilitzar d’una manera molt més fàcil sense l’intermediari que
controla aquesta moneda.’
Alcaraz va assenyalar que el moneder digital té un gran èxit als
Estats Units, on compten amb més de 300.000 comerços que ja accepten
aquest mètode de pagament. Tanmateix, vuit bitcoins de cada deu es mouen
a la Xina.
Tot i això, segons Álvaro Guijón, el CEO de Chip-Chap, ara és el
moment de la transició i encara hi ha molta gent que no està preparada
per a aquest salt. ‘Per això –va afegir– ara connectem els mitjans
tradicionals i els alternatius. Els usuaris han de ser els propietaris
de la seva economia.’
El 'think tank' del Labour s'alarma pel "gran moviment català cap a la independència"
Policy Network reconeix que
l'independentisme va guanyar els comicis del 27-S, alhora que alerta que
"els moviments d'independència amenacen la solidesa de la UE"
Una estelada i una bandera europea, al Concert de la Llibertat del 2013.
|
Arxiu/ACN.
L'influent think tank laborista Policy Network, dirigit per
l'exsecretari d'Estat britànic lord Peter Mandelson i per qui va ser la
mà dreta de Toni Blair en matèria europea Rogger Liddle, ha decidit
posar el focus sobre el procés independentista català. Lluny de
tractar-se d'un afer intern espanyol, Policy Network veu interessant
analitzar què està passant ara mateix a Catalunya, per acabar formulant
una conclusió lapidària: "Els moviments independentistes amenacen la
solidesa de la UE, que ja s'ha vist afectada recentment per la crisi
econòmica, problemes fiscals a Grècia i la gran possibilitat que Gran
Bretanya deixi la UE. Hi ha serioses preocupacions que el gran
moviment civila català envers la independència pugui avivar les flames
separatistes a regions d'Itàlia, Bèlgica, Alemanya i Escòcia."
L'anàlisi The secession conundrum,
obra de la graduada en Estudis sobre Nacionalismes per part de la
Universitat Central Europea i treballadora del ministeri d'Afers Interns
de Geòrgia Teona Surmava, sosté que "els casos de Catalunya i Escòcia són exemples de separatisme europeu modern".
"Els moviments independentistes en aquestes regions es veuen a ells
mateixos com a europeus per naturalesa, creient en una independència en
el si de les estructures de la UE", exposa.
Descriu el fet que l'independentisme va guanyar els comicis del 27-S, i que, en virtut d'aquests comicis, "els legisladors catalans van votar un pla per assolir la independència d'Espanya el 2017".
Així mateix, es fa ressò de les paraules de Raül Romeva a EUObserver,
en què va assegurar que Catalunya "aspira a esdevenir un estat".
Surmava reflexiona sobre el fet que l'amenaça d'expulsió
de la UE en cas de secessió és un dels principals arguments que han de
rebatre els independentistes catalans i escocesos. Exposa els
arguments sorgits a l'entorn de l'SNP a favor d'una "ampliació interna"
de la UE, per bé que se'n mostre escèptica, i recalca que "un dels
principals obstacles per a les entitats territorials que intenten
aconseguir la independència i unir-se a la UE com un estat és el silenci
dels tractats de la UE sobre aquesta qüestió. Els tractats, de fet,
proporcionen procediments per a unir-se o fins i tot sortir de la Unió,
però no identifica els passos que han de fer les regions "separatistes"
per poder romandre a la UE després de la secessió".
Per tot
plegat, acaba alertant: "Els moviments independentistes amenacen la
solidesa de la UE, que ja s'ha vist debilitada en els últims anys per la
crisi econòmica, problemes fiscals a Grècia i l'alta possibilitat que
Gran Bretanya pugui sortir de la UE. Hi serioses preocupacions que el
gran moviment civil català envers la independència pugui avivar les
flames separatistes en regions d'Itàlia, Bèlgica, Alemanya i Escòcia.
Fins i tot si Catalunya i Escòcia s'alliberen, o bé seria poc probable que assolissin la pertinença a la UE, o que fossin reconegudes internacionalment. D'altra banda, la seva independència podria conduir a una major fragmentació de la UE a través d'un efecte dòmino."
El Parlament i el Govern aixoplugaran els funcionaris durant la desconnexió
L'ANC presenta un informe sobre les
implicacions jurídiques dels treballadors públics a l'hora d'executar
les instruccions: "No se'ls podrà acusar per rebel·lió o sedició"
Membres de l'Assemblea de Secretaris Interventors i Tresorers d'Administració Local per la Independència
|
ANC
El Parlament de Catalunya i el Govern de la Generalitat aixoplugaran els funcionaris
durant els mesos que duri la desconnexió respecte l'Estat espanyol i la
construcció de la nova República catalana. És la conclusió principal
que es desprèn de l'informe
que ha presentat aquest dijous a la tarda l'Assemblea Sectorial de
secretaris, interventors i tresorers de l'administració local (SITAL) de
l'ANC, a la seu de l'entitat.
L'informe explica i detalla fil per randa què diuen les lleis sobre els delictes
de prevaricació, abandonament de destí, omissió del deure de perseguir
delictes, desobediència i denegació d'auxili, delicte de rebel·lió, de
sedició, de traïció i contra la pau o la independència de l'Estat i,
finalment, d'execució de resolucions del Tribunal Constitucional (TC).
El
text alerta que fins a la material constitució de la nova República
segurament es produiran "situacions de xoc" de normatives i
d'administracions. I també recorda que la resolució del Parlament de
Catalunya 1/XI, la del 9-N, resol que "no se supeditarà, pel que fa al procés, a les decisions de les institucions de l'Estat espanyol". Aquest és un marc clau per a defensar les accions dels funcionaris.
Indirectament,
l'annex de la resolució independentista anunciava, a més,
mesures immediates que suposaran no aplicar a Catalunya lleis estatals i
resolucions del TC. Aquest "xoc de legalitats" pot generar inseguretat en els treballadors de l'administració pública,
"no per qüestions de convenciment, sinó de por i inseguretat", tal i
com reconeix l'informe presentat per aquesta Assemblea Sectorial de
l'ANC.
Tot i alertar de la campanya de la por que engegarà
l'Estat per atemorir els funcionaris, des de l'ANC apunten que "els
treballadors de l'administració pública que actuïn ho faran en execució d'alguna norma dictada pel Parlament de Catalunya" i que, com a conseqüència, no podran ser acusats de cap delicte.
La protecció de Puigdemont i Forcadell
Banderes independentistes arreu de la Meridiana
|
JORDI BORRÀS
De l'informe també se'n desprèn que la interpretació de les normes no poden recaure sobre els treballadors de les administracions catalanes,
sinó que afectaran precisament a la cambra parlamentària, amb Carme
Forcadell al capdavant, i l'executiu que lidera Carles Puigdemont.
"L'actuació [dels funcionaris] ha de fer-se a l'empara de normativa clara i precisa
del Parlament i del Govern de Catalunya i, sota el seu aixopluc, als
quals s'ha de requerir la precisió normativa necessària per tal
d'assegurar la correcta actuació dels treballadors i treballadores de
les administracions públiques catalanes", diu l'informe.
D'aquesta manera, l'actuació dels funcionaris catalans en el
procés de constitució de la República que s'executin d'acord amb les
ordres dels seus comandaments, del Govern i del Parlament, "en cap cas suposarà la comissió d'un delicte, sempre que es compleixin els requisits descrits en l'informe presentat" per la SITAL.
L'estratègia de l'Estat
La Sectorial de l'ANC també alerta que l'Estat iniciarà, segurament, diligències penals i que s'investigaran funcionaris i autoritats.
Però insisteix que "tenir la qualitat d'investigat no equival a haver
comès un delicte, sinó al fet que un jutge d'instrucció investigui
uns fets per si poden existir indicis de delicte".
Per això,
l'informe també assegura que "és del tot necessari que funcionaris i
autoritats coneguin amb profunditat els elements dels delictes que se'ls
poden imputar, per tal que actuïn amb tota llibertat i en consciència i no atemorits davant una estratègia d'Estat".
L'informe l'han presentat el coordinador de la SITAL, Joan Antón Font, el coordinador de la sectorial d'administració pública, Josep Antolí, i el membre del Secretariat Nacional de l'entitat independentista Pere Grau.
En l'acte hi han assistit entitats, associacions i sindicats
com CCOO, UGT, CSC, CATAC, SEPC (Aida Sanuy), ANPE (Esperanza Gonzalo i
Carmen Alonso), USOC (Llorenç Vilaplana), Consells de Col·legis de
Secretaris, Interventors i Tresorers de Catalunya (Maria Petra Sáiz,
presidenta), la comissió de defensa de drets de la persona de l'ICAB
(Mireia Montesinos, presidenta, i Àlex Solà), l'AMI (Neus Lloveras) i
altres membres del Secretariat Nacional de l'ANC.
«Tot plegat no sembla sinó una maniobra de pressió pública, un
envit gairebé de joc de cartes. El PSOE es posa al mig de la taula i
amenaça. El PP, intenten pressionar-lo amb l'Íbex i des de l'Íbex. I
l'esquerra, amb l'espantall del PP: o voteu aquest govern o torna Rajoy»
Pedro Sánchez i Albert Rivera
Aquesta
investidura, o intent d’investidura, que té lloc a Madrid és un fenomen
políticament sensacional. Ahir el Partit Socialista i Ciutadans van
anunciar formalment un acord d’investidura que faria del socialista
Pedro Sánchez el pròxim president del govern espanyol. Fins i tot van
anunciar cinc reformes ‘exprés’ que aplicarien a la intocable
constitució espanyola. Normalment la cosa hauria originat titulars
enormes, però la realitat és molt més modesta: PSOE i Ciutadans han
anunciat un pacte d’investidura que, sorprenentment, no té les xifres
necessàries per a investir ningú.
La suma del PSOE i Ciutadans fa 130 escons, però la majoria absoluta
és de 176. És evident que amb aquesta xifra Sánchez no pot ser president
en la primera votació. I en la segona només té una manera de ser-ho:
comptant amb l’abstenció del PP o amb l’abstenció de Podem o amb la de
tots dos alhora. La pregunta és si això és factible. Perquè ara mateix
no ho sembla. Si el PP hi vota en contra –tret que els independentistes
catalans s’abstinguen–, no ixen prou vots. I si s’absté Podem, tenim la
mateixa situació.
Pot haver-hi sorpreses? Sempre pot haver-n’hi, és clar, però costa
molt d’entendre quin interès pot tenir el PP a facilitar un govern
PSOE-Ciutadans que l’aïllaria políticament, i faria créixer una dreta
moderada. I, altrament, tampoc no es veu pas quin interès pot tenir
Podem a regalar la marca de partit del canvi a Ciutadans i permetre un
govern amb polítiques de centre-dreta, molt allunyades de les que ells
han promès defensar.
Per tant, tot plegat no sembla sinó una maniobra de pressió pública,
un envit gairebé de joc de cartes. El PSOE es posa al mig de la taula i
amenaça. El PP, intenten pressionar-lo amb l’Íbex i des de l’Íbex. I
l’esquerra, amb l’espantall del PP: o voteu aquest govern o torna Rajoy.
Simultàniament. Si algun dels dos grups no aguanta la pressió, hi haurà
premi i Sánchez serà president. I si tots dos aguanten, doncs una altra
volta eleccions al juny.
Unes eleccions que molt probablement giraran entorn de les posicions
que puga prendre cadascú en aquesta espècie d’investidura i dels fets
que se’n deriven. El PP acusarà Ciutadans de no ser fiable per al votant
de dretes, Podem acusarà el PSOE de no voler un govern d’esquerres, el
PSOE tothom de preferir el caos i Ciutadans la resta de ser uns
irresponsables. Així doncs, la pregunta és inevitable: és a això, a
construir el relat de la pròxima campanya, que han començat a jugar els
uns i els altres, en realitat? Perquè si no, costa molt d’entendre-ho.
Les conseqüències legals de la desconnexió per als funcionaris, analitzades en un informe
L'ANC presenta un document que analitza els possibles delictes de
prevaricació, desobediència, denegació d’auxili, rebel·lió, sedició i
traïció
Dues treballadores del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya (fotografia: ACN).
L’Assemblea Nacional Catalana (ANC)
ha presentat un informe jurídic sobre les implicacions jurídiques per
als treballadors públics que hagin d’executar les instruccions dels seus
comandaments –del govern de la Generalitat o del Parlament del
Catalunya– en el procés de constitució de la República de Catalunya. La
conclusió principal és que aquesta actuació dels funcionaris no
constituirà delicte en cap cas.
L’informe estudia tots els il·lícits penals que podrien tenir algun
tipus d’incidència en l’actuació dels treballadors públics catalans:
prevaricació, resolució arbitrària, abandonament de destinació, omissió
del deure de perseguir delictes, desobediència i denegació d’auxili,
rebel·lió, sedició, traïció i delictes contra la pau o la independència
de l’estat i incompliment en l’execució de resolucions del Tribunal
Constitucional espanyol. Prevaricació
En el detall, l’informe dedica un apartat a la prevaricació. En el cas
de normes i instruccions del parlament o del govern que precisin i
concretin la norma a aplicar, desapareixeran els elements bàsics
d’aquest tipus penal, com ara l’arbitrarietat i la intencionalitat,
perquè l’actuació dels treballadors públics s’empararà en una norma.
Això mateix passaria en la suposada omissió del deure de perseguir
delictes. Desobediència
En el cas de desobediència o denegació d’auxili, el fet que existeixi un
mandat exprés sobre una conducta i que aquesta ordre sigui clarament
notificada al qui té l’obligació de complir-la –és a dir, que no es
tracti d’una ordre genèrica– són alguns dels elements que fan preveure
que els treballadors públics no es podran trobar amb ordres
contradictòries, concretes i individualment notificades. Rebel·lió i sedició
La rebel·lió i la sedició són dos delictes que tenen la violència com un
dels fets essencials i, per tant, cap de les actuacions dels
treballadors públics en execució d’ordres del govern o del parlament no
implicaria cometre aquests delictes. Incompliment de resolucions o sentències
Finalment, quant al possible incompliment en l’execució de resolucions
del Tribunal Constitucional espanyol, es requeriria la notificació
individualitzada prèvia i pels conductes legals a la persona en concret,
i no pas una notificació genèrica.
L’estudi adverteix que, tot i concloure que no hi hauria delictes, no
vol dir que els òrgans corresponents de l’estat espanyol no puguin
incoar diligències prèvies penals, com a mitjà de pressió i per mirar de
suscitar dubtes i por entre els actors de la societat catalana
favorables a la construcció d’un nou estat independent. Per aquest
motiu, l’ANC considera que és totalment necessari que funcionaris i
autoritats coneguin amb profunditat els elements dels delictes que els
poden imputar, i que són analitzats en aquest informe, per tal que
actuïn amb tota llibertat i no atemorits per una estratègia d’estat.
A l’acte de presentació de l’informe hi havia entitats, associacions
professionals i sindicats com ara CCOO, UGT, CSC, CATAC, SEPC, ANPE,
USOC, els Consells de Col·legis de Secretaris, Interventors i Tresorers
de Catalunya, la comissió de defensa de drets de la persona de l’ICAB,
l’AMI i més membres del secretariat nacional de l’Assemblea.
El ‘brexit’ podria impulsar la independència de Catalunya, segons el banc Citi
La sortida del Regne Unit de la UE 'desencadenaria' moviments
semblants a Escòcia i a Catalunya, alerta la multinacional
nord-americana
L’informe
anual de riscs polítics anual del banc nord-americà Citi diu que si el
Regne Unit acabés sortint de la Unió Europea, Catalunya cercaria la
independència ‘encara amb més vigor’. A més, el ‘brexit’ implicaria ‘la
ruptura del Regne Unit’, perquè Escòcia convocaria un segon referèndum.
Els moviments independentistes d’Europa, diu, agafarien volada i hi
perillaria ‘l’estabilitat geopolítica’. L’informe reprodueix nombroses
enquestes i en totes l’opció guanyadora al referèndum britànic és de
romandre dins la UE, una opció que el banc considera ‘raonable i
moderada’.
Segons el document, la primera conseqüència la rebria la integritat
del Regne Unit: ‘El govern escocès, liderat per l’SNP, ja ha indicat que
convocaria un segon referèndum, perquè vol continuar dins la UE.’
L’informe també diu que Washington seguirà molt de prop els resultats
del referèndum britànic, que ‘preocupa i pot tenir implicacions en la
resta de socis europeus i en les seves polítiques’. A més, segons el
text, la voluntat del primer ministre britànic, David Cameron, de
‘reduir la influència de la UE sobre Westminster’ es mantindrà, encara
que el primer ministre hagi dit que és ‘un acord final’.
«Que ERC és incoherent, i ara reclama coses contràries a les que
va votar fa poques setmanes, és cert. Però hi ha incoherència més greu
que la d'un batlle independentista que no té cap mirament a intentar fer
aprovar el cartipàs i el seu sou amb el suport de Ciutadans i el PP?
Incomprensible»
Imatge d'arxiu d'Albert Ballesta.
El
ple de l’ajuntament de Girona va tombar ahir la proposta de reforma del
cartipàs que CiU volia aprovar amb el polèmic suport de Ciutadans i el
PP.
D’ençà que Carles Puigdemont va ser rellevat al capdavant del
consistori, tot el que hi ha passat és un despropòsit monumental, que
ahir es va agreujar encara més. I la veritat és que, veient que l’entesa
a Girona és tan difícil i que la situació és tan excepcional, no
s’entén que Puigdemont i Junqueras no hagen posat fil a l’agulla per a
resoldre-la. Per a resoldre un conflicte originat, en definitiva, pel
pas que féu Puigdemont d’acceptar la presidència de la Generalitat i que
ara ja comença a enverinar la relació entre tots dos partits. A part de
projectar una ombra clara de dubte sobre la consciència de
l’excepcionalitat del moment polític que vivim. Que en una ciutat tan
important com Girona CiU (allí encara ho és) i ERC no troben la manera
de reconduir la situació és inexplicable.
L’actitud del batlle, certament, no hi ajuda gens. Vaig veure el ple
d’ahir i la crispació que destil·lava era molt poc edificant. Va arribar
gairebé a insultar els votants de la CUP i el seu enfrontament públic
amb ERC anava clarament més enllà d’allò que políticament seria
raonable. Que ERC és incoherent, i ara reclama coses contràries a les
que va votar fa poques setmanes, és cert. Però hi ha incoherència més
greu que la d’un batlle independentista que no té cap mirament a
intentar fer aprovar el cartipàs i el seu sou amb el suport de Ciutadans
i el PP? Incomprensible.
Tanmateix, com sempre, cal reconèixer que hi ha un punt de demagògia
en tot. Puigdemont no tenia sou perquè era diputat i cobrava dietes.
Ballesta no és diputat, de manera que ha de tenir sou —perquè no és
concebible que una ciutat com Girona puga tenir un batlle ‘afeccionat’.
Dit això, Ballesta i CiU ho han fet tot tan difícil i recaragolat que
costa molt d’entendre el seu discurs. Primer, fent batlle una persona
que anava al lloc 19 de la llista. Després posant –o deixant que els
altres posassen– la qüestió del sou al bel mig del conflicte. I
finalment provant un pacte amb Ciutadans i PP que, a sobre, els ix
malament i que encara origina una situació més complicada i no resol
res.
D’errades, doncs, n’hi ha hagut moltes, massa. I no sembla senzill
que amb l’ambient que es va respirar ahir puga haver-hi cap acord
raonable aviat. Però pel bé del país, i de la ciutat sobretot, algú
hauria d’encarregar-se del problema i resoldre’l. O el ridícul acabarà
tacant tothom i afectant la credibilitat del procés independentista i
tot.
Dimecres, 24 de febrer del 2016 - 21:27 CET EL PERIODICO
El
Mobile World Congress (MWC), la fira més gran de telefonia i mobilitat
del món, es tancarà avui a Barcelona amb un nou rècord d’assistents, per
sobre dels 95.000 que esperava l’organització. Però aquesta onzena
edició del congrés a la ciutat no serà recordada solament per aquest
rècord de congressistes, sinó també pels problemes de mobilitat
[trasllats] derivats de la vaga en el transport públic (TMB), que han
irritat l’organització i posat en perill la fins ara excel·lent relació
entre la GSMA, organitzadora de la fira, i totes les entitats i
institucions locals que fan possible l’MWC.
La GSMA donarà a
conèixer avui el balanç final, on revelarà previsiblement un nou rècord
d’assistents. Tot apunta a això: segons diverses fonts, la xifra
d’inscrits abans de l’inici de la fira era superior a la de l’any passat
(hi ha una part que es registra in situ); i tant dilluns com dimarts,
malgrat les aturades en el servei de metro i d’autobús, es va superar el
nombre de visites al recinte de Gran Via respecte del 2015.
Un
altre dels indicadors de l’augment d’assistència han sigut els visitants
al congrés de start-ups 4YFN, paral·lel a l’MWC, que va tancar ahir la
seva tercera edició amb un rècord de 12.500 assistents, més que els
8.000 de la passada edició i dels 12.000 que hi esperava la Mobile World
Capital, organitzadora d’aquesta fira.
ÈXIT CREIXENT
En
els expositors també s’ha notat «una activitat més gran, sobretot els
dos primers dies», explicaven per exemple a l’estand d’Espanya, que ha
acollit unes 60 empreses del sector mobile; i també a Intel, que han
notat un «increment de les visites a les demostracions». La impressió
als pavellons ha sigut de ple total. «És la de més èxit de les
celebrades fins ara», va destacar ahir l’alcaldessa de Barcelona, Ada
Colau, que va afegir que estava sent «d’èxit en totes les seves
jornades» tant per assistents com per contactes.
Les claus
Impacte econòmic de 460 milions
La GSMA preveia que l'impacte econòmic del congrés en l'economia local
seria d'uns 460 milions d'euros, rècord fins ara. L'augment
d'assistència suposa un increment d'aquest retorn. A més, s'han creat
uns 13.000 llocs de treball temporals gràcies a aquesta cita.
Entre 7 i 10 milions de negoci
Les empreses catalanes presents a l'estand de Catalunya del Mobile
World Congress generen entre 7 i 10 milions d'euros de negoci durant tot
l'any gràcies als contactes fets durant la fira. Aquest any, les firmes
presents han mantingut més de 4.500 reunions.
Més que tan sols quatre dies
Encara que el Mobile World Congress dura oficialment de dilluns
a dijous, l'impacte en la fira va molt més enllà: les empreses
organitzen presentacions tant el dissabte com el diumenge previs, i
molts directius aprofiten per passar uns dies a la ciutat un cop acabat
el congrés.
Les raons
del rècord d’assistència de l’MWC són diverses: és la fira líder del
sector de la mobilitat, ja que ha mutat de centrar-se només en el mòbil a
obrir el seu focus a altres 'wearables' i dispositius (aquest any la
realitat virtual ha tingut un gran protagonisme); i té el suport tant de
les grans operadores de telecomunicacions com dels gegants de la
tecnologia (excepte un, Apple, que no visita fires). Però si una cosa
havia destacat la mateixa GSMA com a raons del creixement d’aquesta fira
era la perfecta unió amb la ciutat, les autoritats i les institucions.
Aquest
any, no obstant, aquesta unió s’ha esquerdat per la vaga convocada pels
treballadors de TMB tant al metro com a l’autobús (en dies alterns),
cosa que ha tensat la situació en gran manera. La GSMA va confiar fins a
l’últim moment que s’acabaria solucionant el conflicte (hi havia
experiència: en els últims cinc anys, en quatre hi havia hagut amenaces
de vaga), però al final no ha sigut així. I això ha molestat
l’organització, i molt. Tant, que el conseller delegat de la GSMA, John
Hoffman, màxim responsable de la fira i cara visible d’aquesta cita, no
va assistir a la visita oficial que cada any inaugura la trobada. «Estic
molt decebut», va assegurar Hoffman en declaracions a EL PERIÓDICO el
mateix dilluns.
ELS EFECTES DE LA VAGA
La
vaga va marcar l’inici de la fira. La GSMA va dissenyar i va posar en
marxa un pla de transport alternatiu per evitar problemes, i malgrat les
aturades al metro, dilluns va ser una jornada relativament normal,
segons va assegurar un membre de l’organització a aquest diari. Dimarts,
en canvi, la circulació a la plaça d’Espanya va empitjorar (més de la
meitat dels assistents fa servir la carretera per arribar a l’MWC).
L’enrabiada
de Hoffman podria tenir les seves conseqüències, no en va una de les
clàusules del contracte que té la GSMA amb Barcelona fins al 2023 cita
expressament que s’ha de garantir la mobilitat. Ahir, la presidenta de
la Comunitat de Madrid, Cristina Cifuentes, va reiterar que el seu
Govern intentarà atraure l’MWC a Madrid.
Però
Colau va sortir ràpidament al pas: va replicar que «en cap moment» la
GSMA ha qüestionat la continuïtat a Barcelona d’aquesta cita fins a
l’any 2023. «No hi ha motius per dir que l’MWC a Barcelona pot perillar,
sinó, al contrari, s’ha consolidat», va subratllar l’alcaldessa, que va
destacar que la relació amb Hoffman i la direcció de la fira ha sigut
«molt fluida». «S’ha mantingut en tot moment el contacte i [Hoffman] ho
ha agraït». Ahir, Hoffman es va passejar pel recinte de l’MWC, on va
coincidir amb l’expresident de la Generalitat, Artur Mas, i amb el
futbolista del FC Barcelona Gerard Piqué.
Els Mossos han desplegat un gran operatiu al MWC | José Manuel Gutiérrez
Els Mossos d'Esquadra han desplegat durant aquesta setmana un dispositiu sense precedents per blindar el Mobile World Congres
i la ciutat de Barcelona. Ho va anunciar el conseller de l'Interior
Jordi Jané fa una setmana i en va donar alguns detalls l'intendent
portaveu del cos, Xavier Porcuna, dilluns abans d'obrir portes. Tot i
que ningú vol donar xifres oficials, uns 2.700 agents dels Mossos, el
número més alt de totes les edicions d'aquest congrés mundial, vetllen
per la seguretat de manera coordinada amb les guàrdies urbanes de
Barcelona i l'Hospitalet i agents de seguretat privada. Amb una amenaça
terrorista jihadista de 4 sobre 5, la policia de Catalunya, que té
competència integral en la seguretat ciutadana i l'ordre públic, és el
cos més visible a tota la ciutat i a les zones més freqüentades aquests
dies que Barcelona es converteix en la capital mundial del mòbil. Els
darrers mesos ja és habitual veure més presència d'agents d'ordre públic
pels carrers de la ciutat patrullant amb armes llargues i fent
vigilàncies estàtiques en punts neuràlgics de la ciutat com plaça de
Catalunya.
Des del primer dia de congrés que els Mossos d'Esquadra han instal·lat a
la seu del MWC un centre de coordinació (CECOR) i una sala de gestió
operativa des d'on es gestionen els recursos que la policia de la
Generalitat de Catalunya ha destinat a aquest esdeveniment. Al centre de
coordinació, que aquest dimarts va ser visitat pel comissari en cap,
també hi ha efectius d'altres cossos d'emergència com el SEM. És el
primer cop que els Mossos despleguen aquesta sala de comandaments al
lloc on es fa el congrés. Fonts de la policia expliquen que és per la
importància estratègica que els Mossos d'Esquadra donen a l'operatiu del
MWC, tenint en compte que és un aparador de Barcelona i de Catalunya al
món. Al mateix recinte s'hi ha instal·lat una comissaria de policia per
recollir possibles denúncies i també com a punt d'objectes perduts i
l'àrea regional del transport urbà (ARTU) ha incrementat la vigilància a
la L9, la línia de metro que connecta la ciutat de Barcelona amb el
Mobile i l'Aeroport del Prat.
Una agent dels mossos amb arma llarga a l'entorn del MWC. Foto: José Manuel Gutiérrez
També s'ha activat un protocol que permet a la policia –a través de la
unitat d'informació-, comprovar les identificacions de les persones que
accedeixen al recinte per augmentar-ne la "rigorositat" amb controls a
l'interior del recinte. S'ha incrementat el nombre de detectors de
metalls i escànners i s'ha restringit l'espai aeri a la zona
d'influència del Mobile World Congres amb el control dels helicòpters de
la unitat de mitjans aeris dels Mossos d'Esquadra. Aquesta àrea, la
zona calenta del Mobile, s'ha ampliat també perimetralment. Els punts
d'accés al recinte de l'Hospitalet i de Montjuïc estan fortament
vigilats per unitats d'ordre públic com la brigada mòbil (BRIMO), l'àrea
de recursos regionals operatius (ARRO) i el grup regional de motos
"Guilles" dels Mossos.
A més de la forta presència de furgonetes d'unitats d'ordre públic i de
dotacions de seguretat ciutadana, en l'ampli dispositiu dissenyat pels
Mossos d'Esquadra també hi participen les unitats de subsòl i la canina
de la policia catalana. Cada dia al matí els agents de la unitat de
subsòl revisen el clavegueram de la zona del Mobile i en segellen les
boques per evitar situacions de perill o possibles intromissions per
aquests conductes. També hi ha instal·lades alarmes i sensors que poder
alertar de qualsevol intent de violació del recinte des de l'exterior.
En la mateixa línia treballa un equip de la canina. Rastregen elements
del mobiliari urbà de manera preventiva a la recerca de possibles traces
de material explosiu. Totes les unitats d'agents especialitzats com les
de subsòl i la canina, com també altres unitats com TEDAX (desactivació
d'explosius) o el grup especial d'intervenció (GEI), estan també en
alerta per la seva ràpida actuació si són activats des del CECOR del
Mobile.
Agents dels mossos a l'interior del MWC. Foto: José Manuel Gutiérrez
El dispositiu de seguretat del Mobile és un dels més dimensionats i un
dels més importants que ha hagut de dissenyar i liderar la direcció
policial dels Mossos d'Esquadra des del seu desplegament com a policia
integral ara fa deu anys. Amb part de l'escala de comandaments de les
comissaries de Barcelona i l'Hospitalet al recinte firal i amb totes les
divisions de la policia de la Generalitat en alerta, s'espera un Mobile
tranquil. El risc zero no existeix. Tampoc acabar totalment amb els
delictes. Els carteristes també vinguts d'altres punts de l'Estat volen
fer l'agost aquesta setmana a Barcelona. A més d'incrementar la
presència policial, els Mossos han difós diversos consells de seguretat
per ajudar a prevenir possibles furts i robatoris. Els congressistes no
els hi fan massa cas. La primera, i a la primera que pocs hi fan cas,
retirar-se l'acreditació quan surten del recinte del congrés. La policia
catalana també aconsella no exhibir diners en públic, que no deixin de
vigilar les seves maletes i bosses i saber-se el recorregut per evitar
donar la sensació que no es coneix la ciutat. Des d'Interior s'assegura
que aquests tres primers dies de congrés han transcorregut amb "absoluta
normalitat" des del punt de vista de la seguretat i que els delictes
han estat "mínims".
El dia que la BRIMO va haver de protegir Mark Suckerberg
Durant els anys que el MWC ha estat a Barcelona no es recorden greus
problemes de seguretat més enllà dels furts i robatoris, inevitables en
qualsevol capital europea. D'incidents remarcables, si més no públics,
es recorda l'any 2014 quan la Brigada Mòbil dels Mossos d'Esquadra va
haver de blindar el restaurant del germà de Ferran Adrià, el Tickets. A
dins hi havia Mark Zuckerberg i fins allà s'hi dirigia un grup de
persones que protestaven per la pujada del transport públic que ja
havien ocupat el vestíbul de l'hotel de luxe Casa Fuster, a passeig de
Gràcia.
La brigada d'Informació dels Mossos d'Esquadra també té en el seu focus
els moviments socials d'extrema esquerra. Si és cert que les vagues de
transport públic generen greus problemes de mobilitat, és complicat que
acabin revertint en problemes d'ordre públic. Durant aquesta setmana no
hi ha prevista cap concentració o manifestació de grups antisistema però
la policia els segueix d'aprop. Aquest dimarts un grup d'Arran, la
branca juvenil de l'esquerra independentista, va tallar la Gran Via en
contra del Mobile i reclamant acabar amb la precarietat, una acció
vigilada per la brigada d'Informació dels Mossos que va acabar sense
incidents.
Agents dels mossos patrullant amb armes llargues a l'entorn del MWC. Foto: José Manuel Gutiérrez
Puigdemont: "El pacte PSOE-C's contribueix a enquistar el problema amb Catalunya"
El president de la Generalitat deixa
clar, en una entrevista a La Sexta, que el fet que "no agradi el nostre
destí no vol dir que estiguem en un laberint"
El president Carles Puigdemont.
|
Jordi Borràs
per
Nerea Rodríguez25 de Febrer 2016 a les 09.47 h
elMón,
abans El Singular.
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha valorat aquest
matí l'acord d'investidura i de govern que van signar ahir PSOE i
Ciutadans. Puigdemont ha afirmat que "els pactes són legítims", però ha
opinat que aquest "és un pacte bastant impossible, perquè no sumen, i a
més crea fronteres perquè el pacte es pugui ampliar", però també perquè "contribueix a enquistar alguns dels problemes que té Espanya ara, i en particular la relació amb Catalunya".
Durant
una entrevista a la Cadena Ser, Puigdemont ha deixat clar que Catalunya
no serà qui proposi a Espanya què ha de fer per resoldre la qüestió
catalana perquè "ho hem fet durant més de tres dècades", i ha assenyalat
que "estaria bé escoltar alguna cosa concreta, perquè només hem assistit a anuncis".
A més, dirigint-se al PSOE, els ha avisat que "el federalisme es
demostra federant", i s'ha preguntat què ha fet el PSOE quan ha
governat: "Res. I ara pretenen que ens creiem que ho diuen de debò.
Nosaltres hem posat sobre la taula un projecte (difícil, discutible, amb
obstacles), i és concret i es basa en el suport de 2 milions de
persones", ha respost.
Pel president de la Generalitat, "no hi ha cap altra sortida que no passi pel diàleg i les negociacions",
i s'ha queixat que "estem asseguts permanentment en una taula de
negociació i diàleg en la què estem sols, de moment". Alhora, també ha
deixat clar que "no culminarem un procés sense que la gent, a través del
vot, el validi" i ha explicat que, per tant, "no hi haurà proclamació
efectiva de la independència sense que la gent voti i se superi el 50%".
Sobre què farà quan hi hagi un nou president del govern
espanyol, s'ha mostrat contundent: "El trucaré, sigui qui sigui, per
felicitar-lo i per dir-li que hem de parlar, i li explicaré el nostre
projecte polític. També escoltaré atentament el que m'hagi d'explicar".
La Generalitat estrena una aplicació amb tota la informació turística de Catalunya
És compatible amb iOS i Android i disponible en sis idiomes ·
Conté més de 13.000 referències d'establiments, 6.000 fotografies i 40
vídeo
El conseller d'Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, durant la presentació de l'aplicació al MWC.
Els
turistes que visitin Catalunya d’ara endavant podran disposar de tota
la base de dades de la Generalitat relacionada amb l’oferta turística
del país. Serà gràcies a ‘Visit Catalonia’, una aplicació que ahir va
presentar el conseller d’Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, al
Mobile World Congress (MWC). Baiget va destacar que amb aquesta novetat
es vol millorar i fer més fàcil l’estada de la gent que visita
Catalunya.
L’aplicació, disponible en sis idiomes i compatible amb Android
i iOS, posa a disposició de tothom qui se la descarregui més de 13.000
referències d’establiments turístics, 6.000 fotografies i 40 vídeos que
s’aniran ampliant ben aviat.
D’aquí al maig, els desenvolupadors de l’aplicació volen
incorporar-hi una comunitat de viatgers, perquè els turistes puguin
compartir les seves opinions i valoracions i fer-la més dinàmica.
Eurodiputats estrangers troben estranya i contraproduent la suspensió de la conselleria d’Exteriors
'És només un canvi de nom, no un canvi legal', lamenta
l’ex-ministre lituà i eurodiputat del popular Algirdas Saudargas
La
suspensió de la conselleria d’Exteriors és ‘contraproduent’, segons
alguns dels observadors internacionals del procés. ‘És només un canvi de
nom, no un canvi legal’, lamenta qui fou el primer responsable
d’Exteriors de Lituània després de la independència, Algirdas Saudargas,
eurodiputat pel Partit Popular Europeu. El president del Partit
Nacional Escocès i eurodiputat, Ian Hudghton, considera que ells tenen
‘sort’ perquè Londres no els ha tractat ‘com Madrid intenta tractar
Catalunya’, mentre que el flamenc Mark Demesmaeker veu un ‘fort
contrast’ entre l’actitud de Bèlgica i la de Madrid en matèria
d’exteriors.
L’ex-ministre d’Afers Estrangers de Lituània admet que el càrrec de
conseller d’Exteriors té ‘un significat emocional molt gran’ tant per
Catalunya com per Espanya, però reitera que cal resoldre la situació ‘de
manera pacífica i negociada’, i no als tribunals. ‘No puc ni tinc la
capacitat de comentar sobre la situació legal, del que diu la
constitució espanyola, no en sóc un expert però puc comentar sobre el
punt de vista polític’, assegura Saudargas a l’ACN. Segons ell, ‘la
política està basada més en l’emoció que en les estructures legals’, i
el nom de conseller, que en anglès es tradueix com a ministre, ha
despertat reaccions. ‘Un ministre d’Exteriors és només un canvi de nom,
no un canvi legal, però té un significat emocional molt gran per totes
dues parts’, reitera.
Segons l’ex-ministre lituà, si els catalans ‘se senten com una nació i
volen fer més coses per ells mateixos, ho faran tard o d’hora’. ‘Espero
que les futures relacions entre Catalunya i Espanya es puguin resoldre
d’una manera pacífica i negociada’, remarca. Assenyalant la forta
diferència entre el seu país, Lituània, que va ser ocupada pels russos, i
Catalunya, que forma part d’un estat democràtic, Saudargas preveu poca
ajuda des de l’exterior.
‘No crec que hi pugui haver algun tipus d’ajut des de fora. Es poden
mostrar exemples o donar consells, però no seran decisius’, indica.
Normalment, recorda, les intervencions des de l’estranger han estat quan
‘hi havia una crisi molt profunda, amb una estratègia militar’. ‘És
clar que Espanya, en la seva història, ha tingut estratègies diferents,
no només pacífiques. Però penso que el camí català és pacífic i només
puc creure i recomanar que ho segueixi sent’, destaca.
Davant de la manca de diàleg amb Madrid, Saudargas assegura que ‘no
estar disposat a parlar ja és una forma de llenguatge’. ‘El món està
canviant, Europa està canviant’, diu. ‘Si els catalans teniu
determinació real, trobareu la manera’, afegeix. La visió d’Escòcia i Flandes
En altres nacions sense estat, com Escòcia o Flandes, també
exerceixen la política exterior, i es comparen sovint amb Catalunya. Per
això la suspensió del TC els ha impactat. ‘No és una sorpresa perquè ja
ha passat abans, però significa de nou que les forces polítiques
espanyoles centralistes utilitzen els tribunals per la feina bruta’,
assegura a l’ACN l’eurodiputat de l’Aliança Flamenca (N-VA), Mark
Demesmaeker.
Pel president del Partit Nacional Escocès (SNP) Ian Hudghton, la
suspensió ‘no hauria de sorprendre tenint en compte els nivells de
desacord’ entre Madrid i Barcelona. ‘Però sembla contraproduent per un
govern intentar suspendre una conselleria i un conseller d’aquesta
manera, particularment quan hi ha els poders legals’ per fer activitat
exterior, defensa.
‘El govern flamenc pot negociar i signar tractats o acords de
cooperació amb altres països o regions de forma autònoma per les
competències que té’, indica Demesmaeker. Flandes té ‘una xarxa
diplomàtica cultural, política i econòmica’ que els ha donat
‘visibilitat en l’agenda internacional’. ‘És molt important’, remarca.
A Escòcia també tenen un ministeri de Cultura, Europa i Afers
Exteriors del qual se senten molt ‘orgullosos’, segons Hudghton. ‘Tenim
sort que no se’ns ha tractat com Madrid intenta tractar Catalunya’,
remarca aquest eurodiputat, que destaca que el govern d’Edimburg ‘mira a
l’exterior i vol interactuar amb la resta de la UE i del món’.
‘És un contrast fort, utilitzen la semàntica per resoldre un problema
de forma no política, amb els tribunals’, lamenta el flamenc
Demesmaeker. ‘Potser el govern espanyol, les forces centralistes,
haurien de respondre obertament què estan disposats a oferir a les
autonomies que demanen més poder’, planteja. ‘El nom no hi té res a veure’
L’eurodiputada dels Verds de Suècia i observadora internacional del
9-N i el 27-S, Bodil Valero, troba ‘estrany’ que el govern espanyol hagi
portat al Tribunal Constitucional l’acció exterior de la Generalitat,
perquè es feia ja ‘en l’època de Pujol’. ‘Trobo molt estrany que ho
hagin fet i no crec que sigui del tot legal, tampoc’, assenyala.
Segons ella, si a Raül Romeva ‘li volen dir secretari o conseller ho
han de decidir ells mateixos’, perquè ‘no és una cosa del govern’
espanyol. ‘Quina diferència fa si es diu conseller o es diu secretari?
Per mi cap, el rebran igual, si el volen rebre, i tindrà les mateixes
possibilitats de parlar amb altres europeus. El nom no hi té res a
veure’, destaca.
Bodil Valero considera que ‘fa temps’ que el govern espanyol hauria
d’haver acceptat un referèndum ‘i fer campanya pel ‘no’ a la secessió’.
‘El que ha fet el govern d’Espanya és dificultar encara més la
possibilitat d’aconseguir un acord’, lamenta aquesta eurodiputada sueca,
que creu que amb la seva majoria absoluta el PP ‘ha fet tot el que ha
pogut per crear aquesta tensió tan forta que hi ha ara entre Catalunya i
el govern espanyol’.
El president de la Generalitat de Catalunya Carles Puigdemont no ha
dubtat a parafrasejar el futbolista del Barça Gerard Piqué en el ple del
Parlament d'aquest dimecre"Gracias
Tribunal Constitucional, contigo empezó todo" li ha etzibat Puigdemont a
Xavier García-Albiol després que aquest li preguntés els efectes de la
suspensió, per part del TC, de la conselleria d'exteriors que encapçala
Raül Romeva.
MURIEL:
ANIREM
CAP A LA INDEPENDÈNCIA,
COM TU VOLÍES.
No
pensava pas escriure en uns quants dies sobre temes referents al
procés independentista com vaig fer durant molt temps, en la sèrie
d'ANEM
CAP A LA INDEPENDÈNCIA,
primer perquè de moment, semblava, que tot ens va si o si , com una
bassa d'oli, i a més, potser, anem pel bon camí, i perqué volia
canviar una mica. Però un fet molt desgraciat a ocorregut aquest cap
de setmana a casa , i és la mort de la Muriel
Casals
que m'ha frapat molt i he cregut de fer-li un
petit escrit en homenatge:
Muriel,
el teu exemple ens farà forts.
“...obro
els diaris digitals “de casa” com faig cada dematí, manta
vegades, i em va caure el món al damunt, i em trobo que la Muriel
Casals s'ha mort passada la una d'aquesta matinada. Ni hi contava
pas, però una mort sempre és una mort. Hom no tenia pas el goig de
conèixer-la personalment a la Muriel, però a una persona com ella,
que l'he seguida moltíssim en les seves activitats independentistes,
i l'havia pres de referent per a la lluita tant per l'assoliment de
la
independència del nostre país, juntament amb molts d'altres, però.
Ella
essen capdavantera i aglutinadora de les forces que tenim de fer-la
possible, (Junts
pel Sí, Òmnium, ANC, AMI, CUP, Súmate, etc.).
Estic
molt trist, i plorós, i pobre de mi, no se que dir, ni que escriure
després de resseguir àmpliament tot el que s'ha dit de la Muriel,
en declaracions i elogis de tota mena com aquestes quantes que ús
poso: ERC, a Muriel Casals:
“Culminarem el nostre camí cap al teu somni:la llibertat”.;
Raül
Romeva i Rueda: El teu
somriure ens guiarà. El teu record ens servirà d'esperó”. ;
Forcadell:” La mort de
Muriel és una pèrdua molt gran per al país”;
Mas:” De tots nosaltres, la
millor era Muriel Casals”;
Puigdemont : “ La Muriel
ens ha deixat.Farem realitat el seu somni”;
Lluc Salellas: ”Muriel
Casals ha donat tot el que tenia per la independència
“;
Colau
recorda Muriel Casals com: “
una
dona compromesa i de
principis “; Súmate, a
Casals: “ El teu llegat és
un gran tresor per a Catalunya “ ;
ANC: “Que la força de
Casals ens serveixi per continuar treballant en el camí fins a la
llibertat”;
CUP: “ El millor homenatge
a la Muriel és la victòria “ ;
Puigdemont : “Muriel Casals
és un referent ètic a seguir”; Jordi
Sánchez, President de l'ANC:
“ Sí algú es
mereixia viure l’emoció del naixement de Catalunya com a nou
estat, sense cap mena de dubte la Muriel era una d’elles.”;
Forcadell:
“Muriel
Casal era el somriure de la revolta i la meva mestra”,
entre moltíssimes d'altres. Esta ben clar que la Muriel no s'ho
mereixia , només faltaria, però és que el procés ha perdut un
actiu i una empenta sense precedents.
I
mentre llegia totes aquestes notícies i els comentaris adients - que
no podia pas millorar- se m'escapaven les llàgrimes i tenia un nus a
la gola, sobretot per la mort de la Muriel
Casals, però, també, perquè se'ns anava una gran lluitadora pel
meu país, i la mala sort se l'ha emportat quan més la necessitem,
(Diputada
de Junts pel Sí i , Presidenta de
la Comissió Constituent del Parlament de Catalunya-Càrrec
que no va estrenar-
).
Però crec que la força que ens ha deixat per tirar endavant és tan
forta que serà com una progressió geomètrica que ens catapultarà
a la República Catalana com no ens ho podríem pas pensar. És per
això que tots els independentistes fem el cor fort i que cadascú en
les seves possiblitats segueixi la línia d'aquesta dona excepcional
que per davant de tot volia que Catalunya fos lliure i sobirana.
Petita història de Muriel Casals i
Couturier.
Muriel
Casals i Couturier, va nèixer el 6 d’abril de 1945, a Avinyó ( la
Provença) filla de l'advocat sabadellenc i soldat republicà exiliat
Lluís Casals i d'Augusta Couturier, una mestra originària de
Sant-Etiève,
comú arpitá que forma part del departament francès del Loira als
Roine-Alps. Doctora en Economia per la Universitat de Barcelona,
i actualment era professora emèrita del departament d'Economia i
d'Història Econòmica de la UAB.
Des
del punt de polític Muriel Casals va formar part del PSUC i, després
d'ICV, fins que l'any 2008, ingressà a Òmnium, i a partir de ser-ne
presidenta i reelegida el juny del 2014 va esdevenir una
de les cares visibles del procés. Amb la formació de la llista de
la coalició independentista Junts
pel Sí,
el juliol de 2015 deixà la presidència d' Òmnium,
per anar de número tres en aquesta llista unitari del
27S, del que n'era diputada electa. Fou proposada per la CUP com
presidenciable de consens, en lloc d'Artur Mas. D'ençà
que fou atropellada el passat 30 de gener d'enguany, per una
bicicleta quan sortia de casa
Muriel Casals va quedar ingressada a la Unitat de Cures Intensives de
l'Hospital Clínic de Barcelona
per un traumatisme
cranioencefàlic de resultes del qual ha mort aquesta matinada del
diumenge 14 de febrer del 2015, quan passaven uns minuts de la una.
Descansa en
pau Muriel i que un gran estel t'acompanyi.
És
per això que com volies tu, Muriel, anirem
lluitant per anar cap a la independència...
Salut
des de Munic, capital del “Freistaat Bayern”