Dissabte
24.01.2015
06:00
Autor/s: Martí Crespo
Vicenç Bacallar, el sard botifler als orígens de la Real Academia Española
En ocasió dels tres segles justos de l'aprovació del lema 'limpia, fija y da esplendor' i dels estatuts de la RAE, repassem la vida d'un dels primers acadèmics
Al mateix document on es publiquen els estatuts originals de la RAE s'indica que el primer ocupant del seient N
de la institució espanyola hi va entrar el 23 de novembre de 1713. I
se'l presentava així: 'Don Vicente Bacallar y Sanna, marqués de San
Felipe, del consejo de su magestad y reformador de los Cabos de Caller y
Galura, y alcayde de la Gran Torre: hoy enviado extraordinario de su
magestad a la República de Génova.'
Fill de Pau Bacallar i Santucho, governador de Sàsser i del Logudor del 1691 al 1697, i de Maria Sanna i Mura, descendent d'una família de primera noblesa de l'illa mediterrània, Vicenç Bacallar i Sanna
(Càller, 6 de febrer de 1669 - L'Haia, 11 de juny de 1726) es va
destacar com a diplomàtic, lingüista i historiador. De llinatge
il·lustre sard amb arrels probablement catalanes (o valencianes o mallorquines) i amb avantpassats notables com el bisbe de l'Alguer Andreu Bacallar, de ben jove es va traslladar a la península Ibèrica, on va rebre formació militar i política.
Carles II el va nomenar governador militar de Sardenya i a
la mort del monarca, sense descendència, no va dubtar a decantar-se pel
pretendent Felip d'Anjou en la guerra de Successió desencadenada pel
tron hispànic. El futur rei Felip V li va premiar tanta fidelitat
(Bacallar fou definit com a 'sequaç constant del monarca catòlic en la
prosperitat i en la fortuna adversa') nomenant-lo el 1709 marquès de
Sant Felip, un títol de caràcter no feudal en homenatge al sant del rei,
i vescomte de Fuentehermosa.
Quan Sardenya fou ocupada per un exèrcit angloneerlandès
el 1708 i va passar al domini dels Àustria amb el tractat d'Utrecht
(1713), Bacallar es va veure forçat a retirar-se a Madrid. Però no va
renunciar mai a la possibilitat de recuperar-la en nom de Felip V, fins i
tot quan fou nomenat ambaixador especial a Gènova. Des d'allà, de fet,
va secundar l'efímera ocupació borbònica de l'illa del 1717, una
conquesta que es va haver de cedir poc després a la Casa de Savoia.
El 1724 fou nomenat ambaixador als Països Baixos, on es va
morir dos anys després. El viatger membre de la Real Academia Española,
col·laborador en la compilació del primer diccionari castellà, va
deixar rere seu una biblioteca de setze mil volums i alguns escrits que
no van contribuir gaire a l'esplendor de la llengua castellana: els
poemes 'Las Tobias' (1709) i 'El Palacio de Momo’ (1714), el tractat
'Monarchia Hebrea' (1719) i 'Description geographique, historique et
politique du royaume de Sardaigne'. Una mica més d'interès van tenir els
seus 'Commentarios
de la guerra de España y historia de su Rey Phelipe V el Animoso desde
el principio de su regnado hasta la paz general del año 1725',
encarregats pel mateix Felip V i on Bacallar va mirar de recollir-hi els
fets més destacats de la guerra de Successió dins la península i fora.
Tot i atacar-hi l'austrofília dels catalans, la voluntat de respectar
els bàndols en conflicte i la tendència a l'objectivitat de l'obra no
van convèncer el monarca absolutista, que va ordenar que es retirés de
la venda.
Bacallar es va morir sense descendència masculina i el títol de marquès de Sant Felip, vinculat
per sempre més a Sardenya, va passar via matrimoni de la seva filla
Giuseppa a Francesco Amat Tola, membre d'una antiga i distingida família
de l'illa… d'origen català.
Informació relacionada:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada