PASQUA MILITAR

Felip VI renega de l’Espanya plural davant les forces armades

Es reivindica com a militar recuperant el vistós protocol castrense

 

MARIONA FERRER I FORNELLS Madrid | Ara 07/01/2015 00:00

Felip VI no és Joan Carles I. Tant en el bon sentit com en el mal sentit. El relleu a la Corona s’ha vist com un tràmit per dotar d’aire fresc la família reial, però el canvi no s’ha acabat de pair dins les files de les forces armades espanyoles. I ahir el nou monarca tenia la possibilitat d’intentar fer-se un lloc com a cap suprem dels exèrcits, després que només fa dos mesos hagi arribat el seu retrat oficial per rellevar el de Joan Carles I a les casernes de tot l’Estat. Felip de Borbó no va voler errar el tret i va presidir la seva primera Pasqua Militar -una commemoració que va instaurar Carles III el 1782 després de la conquesta de Menorca als anglesos- recuperant les velles insígnies del vistós protocol castrense. Primer, fent una repassada a peu a les tropes al pati d’armes del Palau Reial -els dos últims anys no s’havia fet pels problemes de mobilitat del seu pare-, i segon, saludant un per un els 150 convidats, la majoria alts càrrecs de l’exèrcit, a més d’imposar fins a 19 condecoracions.

Com a colofó, un discurs conservador amb una última lloança a la “Gran Nació” espanyola -sí, en majúscules figurava en el seu discurs repartit per la Casa del Rei-. Es tracta de la primera vegada que Felip VI utilitza aquest terme, després d’haver defensat des de l’abdicació del seu pare una “nació unida i diversa on hi cap tothom”. “Els animo a seguir treballant amb la mateixa abnegació, disciplina i lleialtat, per la nostra Gran Nació, compromesos amb el present i optimistes amb el nostre futur. I ara els demano que cridin amb mi: Visca Espanya!”, va concloure ahir el discurs del monarca a la Sala del Tron del Palau Reial. La reina Letícia finalment el va acompanyar, després que hagués transcendit que era contrària a presidir una cerimònia d’aquestes característiques. El rei li va agrair la presència, com ja va fer en la primera salutació a les forces armades pocs dies després de la proclamació.

Per als que esperaven que Felip VI es convertís en mediador entre el govern central i la Generalitat en ple debat sobiranista, el rei ja va deixar clar en el seu primer missatge televisat de Nadal que avalava el discurs del PP en contra del procés defensant com a intocables les regles fixades el 1978 i amb l’apel·lació al diàleg com a única concessió.

En aquest primer discurs de la Pasqua Militar, però, només va tenir paraules per a l’exèrcit. Ni va fer servir el terme crisi. “Manar és servir”, va recordar com un dels principis que va aprendre quan va iniciar-se en el “privilegi” de la carrera militar, gairebé fa 30 anys. “Em presento davant vostre amb l’orgull de vestir l’uniforme que ens identifica”, va afegir. Sobre el polèmic pressupost de Defensa, que no ha patit grans retallades tot i la crisi, va lloar la capacitat de l’exèrcit per “administrar els seus recursos”.

El sobiranisme “irrita”

El ministre de Defensa, Pedro Morenés, va anar més enllà i va reclamar més inversió per respondre als desafiaments de seguretat actuals, com la ciberguerra, el jihadisme i la pirateria. Ahir Morenés va voler posar més el dit a la nafra en el debat sobiranista. En el discurs, un tímid compromís “en la defensa d’Espanya i els espais de sobirania”, però en una entrevista al El Mundo va considerar que “el sobiranisme irrita de la mateixa manera un militar que qualsevol altre espanyol”.

L’inspector general de l’exèrcit, Ricardo Álvarez-Espejo, va anunciar ahir a Barcelona que vol establir de manera progressiva un museu castrense a l’edifici del govern militar de la capital catalana per evitar “deixar al marge la ciutadania de Catalunya de poder veure tan singular patrimoni”. “És un objectiu irrenunciable”, va assenyalar en el seu discurs en la celebració de la Pasqua Militar al Palau de Capitania General de Barcelona davant la presència d’autoritats. Álvarez-Espejo va defensar que “la contribució de Catalunya a la història militar espanyola és tan important que no s’ha de defugir”.