'Drones' per mesurar la contaminació de l’aire
Andrea Rodés
Barcelona
13|01|2015- ViaEmpresa
Els arquitectes Marc Viader i Philip Speranza han creat un sistema que quantifica la pol·lució de l’aire dels carrers a partir de vehicles en moviment
Marc viader,
fundador de UD&CL, una start-up especialitzada en sistemes de
control i mesura de la pol·lució a partir de 'drones'.A.Rodés
LES CLAUS
El negoci sorgeix perquè a l'escola bressol del seu fill es van diagnosticar 12 casos de lipoatròfia
El primer impuls va ser investigar la contaminació del carrer Urgell de Barcelona
Viader: "Permet als Ajuntaments prendre decisions òptimes de planificació urbanística"
El primer impuls va ser investigar la contaminació del carrer Urgell de Barcelona
Viader: "Permet als Ajuntaments prendre decisions òptimes de planificació urbanística"
La robòtica i les tecnologies han estat sempre la gran passió de Marc Viader, arquitecte de Barcelona
que, com molts altres, va haver de reinventar-se quan va arribar la
crisi. Després de 15 anys exercint com a arquitecte –“vaig viure l’època
daurada, no em puc queixar”-, el 2009 va veure l’oportunitat per
dedicar-se a fer un màster en Intel·ligència Artificial
i Robòtica de la UPC, i actualment està fent el doctorat. “Era l’únic
arquitecte de tota la classe, la majoria eren enginyers de telecos”,
recorda Viader al seu despatx de la zona alta de Barcelona.
D’aquest mix entre la part creativa de l’arquitectura i la part tecnològica de la robòtica, va néixer el seu interès per projectes d’urbanisme i edificació intel·ligent, però la idea de negoci que el convertiria en emprenedor va venir per casualitat: fa dos anys, a l’escola bressol del seu fill (El Roure, al carrer Urgell de Barcelona) es van diagnosticar una desena de casos de lipoatròfia, una malaltia deguda a la falta de ventilació i l’excés de càrregues electrostàtiques. Per primera vegada van emmalaltir nens, i no només professors, el que va obligar l’Ajuntament a tancar les instal·lacions i fer reformes a l’edifici. “A part, el meu fill patia moltes bronquitis”, explica Viader.
El seu primer impuls va ser investigar els nivells de contaminació del carrer Urgell, un dels mes pol·lucionats de Barcelona, i com poder mesurar els nivells de partícules en suspensió en l’aire (PM-10, per exemple), molt més nocives que els nivells de C02.
Juntament amb un soci americà, Philip Speranza, arquitecte expert en temes d’urbanisme i smart cities de la Universitat d’Oregon, i amb l’assessorament de dos experts del CSID i del CREAL en salut i pol·lució- Xavier Querol i Jordi Sunyer-, van crear UD&CL, una start-up especialitzada en sistemes de control i mesura de la pol·lució a partir de drones i vehicles de terra (com bicicletes), i que el passat més van presentar a la fira Smart Cities a través de l’empresa d’enginyeria elèctrica Evectra.
Control de la contaminació a diferents alçades
“L’ús de drones permet prendre mesures de pol·lució a diferents alçades, “perquè no es el mateix el que respira un nen que si vas sobre una bicicleta”, explica l’emprenedor. Després d’un any i mig fent proves, UD&CL ofereix un sistema que permet la recollida de dades d’alta resolució per tota la ciutat a tres nivells diferents – 1 metre, 3 metres i 20 metres (per sobre dels arbres)-, sense necessitat de dependre d’estacions fixes de recollida d'informació, com els que hi ara en alguns punts de Barcelona.
A partir de les dades recollides pels drones, es poden desenvolupar aplicacions que ofereixen informació acurada i en diferents hores del dia de nivells de pol·lució en diferents carrers. “Això permet als Ajuntaments prendre decisions òptimes de planificació urbanística, com per exemple on plantar arbres o matolls, a quin carrer posar un carril bici”, explica Viader, mostrant equip de sensors i drones que formen part de l’equip tècnic de UD&CL.
Els principals generadors de PM-10 són els tubs d’escapament i els frens dels cotxes, aclareix l’emprenedor. No obstant això, hi ha carrers que enganyen, com la Gran Via: sembla més contaminada, perquè hi ha més trànsit, però té una franja d’arbres i matolls al lateral que absorbeixen la pol·lució de l’aire millor que a altres carrers de Barcelona”. De cara al ciutadà, saber el nivell de contaminació pot ser de valor a l’hora de comprar un pis, decidir a quina escola portarà el seu fill, “o fins i tot canviar la ruta de passeig del seu gos”, diu el cofundador de UD&CL.
Limitacions legals
Durant el darrer any i mig, els emprenedors han fet proves a Barcelona i Portland i han invertit més de 10.000 euros -sense comptar hores de feina- a desenvolupar el procés tècnic i el protocol de funcionament. Ara volen comercialitzar-ho i ja han despertat l’ interès de l’Ajuntament de Barcelona, que els hi va fer un primer encàrrec.
No obstant això, el projecte es va aturar després de què el Govern espanyol publiqués el passat juliol una llei que restringia l’ús de drones en zones urbanes en tot l’Estat. “Això ha afectat principalment al sector de la publicitat i audiovisual, que són els que fan servir més els drones a l’hora de filmar des de l’aire”, explica l’emprenedor.
Tot apunta, però, a què la llei es modificarà a principis d'aquest any i tornarà a ser possible volar drones a la ciutat. Viader, un dels primers a treure’s el títol de pilot de drone homologat en tot l’Estat, admet que pilotar un drone és molt més complicat del que sembla. “Pot caure i trencar-li el cap a algú”, explica, abans de fer volar el drone pel seu despatx amb un comandament a distància que sembla el d’un cotxe teledirigit.
D’aquest mix entre la part creativa de l’arquitectura i la part tecnològica de la robòtica, va néixer el seu interès per projectes d’urbanisme i edificació intel·ligent, però la idea de negoci que el convertiria en emprenedor va venir per casualitat: fa dos anys, a l’escola bressol del seu fill (El Roure, al carrer Urgell de Barcelona) es van diagnosticar una desena de casos de lipoatròfia, una malaltia deguda a la falta de ventilació i l’excés de càrregues electrostàtiques. Per primera vegada van emmalaltir nens, i no només professors, el que va obligar l’Ajuntament a tancar les instal·lacions i fer reformes a l’edifici. “A part, el meu fill patia moltes bronquitis”, explica Viader.
El seu primer impuls va ser investigar els nivells de contaminació del carrer Urgell, un dels mes pol·lucionats de Barcelona, i com poder mesurar els nivells de partícules en suspensió en l’aire (PM-10, per exemple), molt més nocives que els nivells de C02.
Juntament amb un soci americà, Philip Speranza, arquitecte expert en temes d’urbanisme i smart cities de la Universitat d’Oregon, i amb l’assessorament de dos experts del CSID i del CREAL en salut i pol·lució- Xavier Querol i Jordi Sunyer-, van crear UD&CL, una start-up especialitzada en sistemes de control i mesura de la pol·lució a partir de drones i vehicles de terra (com bicicletes), i que el passat més van presentar a la fira Smart Cities a través de l’empresa d’enginyeria elèctrica Evectra.
Control de la contaminació a diferents alçades
“L’ús de drones permet prendre mesures de pol·lució a diferents alçades, “perquè no es el mateix el que respira un nen que si vas sobre una bicicleta”, explica l’emprenedor. Després d’un any i mig fent proves, UD&CL ofereix un sistema que permet la recollida de dades d’alta resolució per tota la ciutat a tres nivells diferents – 1 metre, 3 metres i 20 metres (per sobre dels arbres)-, sense necessitat de dependre d’estacions fixes de recollida d'informació, com els que hi ara en alguns punts de Barcelona.
A partir de les dades recollides pels drones, es poden desenvolupar aplicacions que ofereixen informació acurada i en diferents hores del dia de nivells de pol·lució en diferents carrers. “Això permet als Ajuntaments prendre decisions òptimes de planificació urbanística, com per exemple on plantar arbres o matolls, a quin carrer posar un carril bici”, explica Viader, mostrant equip de sensors i drones que formen part de l’equip tècnic de UD&CL.
Els principals generadors de PM-10 són els tubs d’escapament i els frens dels cotxes, aclareix l’emprenedor. No obstant això, hi ha carrers que enganyen, com la Gran Via: sembla més contaminada, perquè hi ha més trànsit, però té una franja d’arbres i matolls al lateral que absorbeixen la pol·lució de l’aire millor que a altres carrers de Barcelona”. De cara al ciutadà, saber el nivell de contaminació pot ser de valor a l’hora de comprar un pis, decidir a quina escola portarà el seu fill, “o fins i tot canviar la ruta de passeig del seu gos”, diu el cofundador de UD&CL.
Limitacions legals
Durant el darrer any i mig, els emprenedors han fet proves a Barcelona i Portland i han invertit més de 10.000 euros -sense comptar hores de feina- a desenvolupar el procés tècnic i el protocol de funcionament. Ara volen comercialitzar-ho i ja han despertat l’ interès de l’Ajuntament de Barcelona, que els hi va fer un primer encàrrec.
No obstant això, el projecte es va aturar després de què el Govern espanyol publiqués el passat juliol una llei que restringia l’ús de drones en zones urbanes en tot l’Estat. “Això ha afectat principalment al sector de la publicitat i audiovisual, que són els que fan servir més els drones a l’hora de filmar des de l’aire”, explica l’emprenedor.
Tot apunta, però, a què la llei es modificarà a principis d'aquest any i tornarà a ser possible volar drones a la ciutat. Viader, un dels primers a treure’s el títol de pilot de drone homologat en tot l’Estat, admet que pilotar un drone és molt més complicat del que sembla. “Pot caure i trencar-li el cap a algú”, explica, abans de fer volar el drone pel seu despatx amb un comandament a distància que sembla el d’un cotxe teledirigit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada