Un professor de Sant Adrià l'emprèn contra els castellanoparlants que parlen en català als fills
Denuncia un "complex d'inferioritat" en parelles que busquen "un ascens social sobtat"
B. Ferrer | ND 13/01/2015 a les 10:30h
La
convivència entre català i castellà a Catalunya no acaba de ser ben
entesa per una part de la població. Com a mostra, un professor de Sant
Adrià de Besòs, Francisco M. Toro, publica aquest dimarts un article al
diari digital Crònica Global,
en què s'exclama del fet que hi hagi "parelles conformades per
individus castellanoparlants que, simplement, decideixen parlar als seus
fills, de manera única i exclusiva, en català". "De quina manera, en
quin lloc, quan i per què es decideix renegar de la pròpia llengua
materna i tallar el cordó lingüístic-umbilical?", es pregunta.
"No és que no ho respecti, sinó que, simplement, no ho entenc", assegura. "Quan i com van prendre la decisió? Va ser durant la primera cita, amb el primer petó, o potser en el sofà sota una manta durant una nit freda de dissabte? Ho van veure clar amb la primera ecografia? Davant el primer bolquer? Ho planteja un? Ho planteja l'altre? Es tria a sorts? És fruit d'una aposta? D'una promesa? En quin moment es decideix sacrificar el "cómo te quiero!" pel "com t'estimo!"? Sona igual? Se sent igual?", es pregunta Toro.
Des del seu punt de vista, aquests catalans castellanoparlants que decideixen parlar en català als fills tenen un nivell de llengua "penós". "Lògicament, això respon al fet que deu resultar molt difícil parlar una llengua tot d'una i intentar fer veure que és la teva pròpia llengua materna quan no ho és", raona, apuntant que tenen un "complex d'inferioritat no resolt" per haver pres aquesta decisió lingüística.
"Experimentaran un ascens social sobtat?"
"Potser també hagin assumit com a pròpia la idea que el català és una llengua maltractada, sumida al llarg de la Història a les més ignominioses de les humiliacions. Potser al sentiment d'inferioritat hagi d'afegir-se-li una absurda culpabilitat, com si el mal que ells i els seus ancestres li van fer al català hagués de ser compensat. Potser per això es creen el deure posar-se al servei de l'esperit de la llengua catalana, oferint-los en ritual i com a ofrena un catalanoparlant cast, pur i immaculat: el seu propi fill", sentencia.
I encara rebla: "Segurament reconeguin que el seu català oral ha estat (o és), durant bona part de la seva vida, deficient, però els porta això a pensar que si apliquen la immersió lingüística a la llar experimentaran un ascens social sobtat, que conquistaran a través del seu fill un hipotètic estatus de català de primera categoria, de pota negra com la Moreneta?"
Retrat robot
Toro, de fet, descriu amb precisió quin creu que és prototipus de catalans que es comporten d'aquesta manera: "Es tracta de parelles els membres de les quals responen al mateix patró. Tots dos han nascut durant els anys 70 o a principis dels 80. Tots dos són castellanoparlants perquè tots dos són de família castellanoparlant. Tots dos van ser escolaritzats a l'EGB, bona part del temps sota l'empara del sistema democràtic. Tots dos han crescut i s'han criat en ciutats, barris i ambients de majoria social castellanoparlant, els extraradis de Javier Pérez Andújar, en els quals la presència del català quedava relegada a una posició residual, en concret a un reduït nombre de veïns i a la televisió. Tots dos tenen estudis superiors. De fet, pertanyen probablement a la primera generació en les seves famílies a tenir-los."
"No és que no ho respecti, sinó que, simplement, no ho entenc", assegura. "Quan i com van prendre la decisió? Va ser durant la primera cita, amb el primer petó, o potser en el sofà sota una manta durant una nit freda de dissabte? Ho van veure clar amb la primera ecografia? Davant el primer bolquer? Ho planteja un? Ho planteja l'altre? Es tria a sorts? És fruit d'una aposta? D'una promesa? En quin moment es decideix sacrificar el "cómo te quiero!" pel "com t'estimo!"? Sona igual? Se sent igual?", es pregunta Toro.
Des del seu punt de vista, aquests catalans castellanoparlants que decideixen parlar en català als fills tenen un nivell de llengua "penós". "Lògicament, això respon al fet que deu resultar molt difícil parlar una llengua tot d'una i intentar fer veure que és la teva pròpia llengua materna quan no ho és", raona, apuntant que tenen un "complex d'inferioritat no resolt" per haver pres aquesta decisió lingüística.
"Experimentaran un ascens social sobtat?"
"Potser també hagin assumit com a pròpia la idea que el català és una llengua maltractada, sumida al llarg de la Història a les més ignominioses de les humiliacions. Potser al sentiment d'inferioritat hagi d'afegir-se-li una absurda culpabilitat, com si el mal que ells i els seus ancestres li van fer al català hagués de ser compensat. Potser per això es creen el deure posar-se al servei de l'esperit de la llengua catalana, oferint-los en ritual i com a ofrena un catalanoparlant cast, pur i immaculat: el seu propi fill", sentencia.
I encara rebla: "Segurament reconeguin que el seu català oral ha estat (o és), durant bona part de la seva vida, deficient, però els porta això a pensar que si apliquen la immersió lingüística a la llar experimentaran un ascens social sobtat, que conquistaran a través del seu fill un hipotètic estatus de català de primera categoria, de pota negra com la Moreneta?"
Retrat robot
Toro, de fet, descriu amb precisió quin creu que és prototipus de catalans que es comporten d'aquesta manera: "Es tracta de parelles els membres de les quals responen al mateix patró. Tots dos han nascut durant els anys 70 o a principis dels 80. Tots dos són castellanoparlants perquè tots dos són de família castellanoparlant. Tots dos van ser escolaritzats a l'EGB, bona part del temps sota l'empara del sistema democràtic. Tots dos han crescut i s'han criat en ciutats, barris i ambients de majoria social castellanoparlant, els extraradis de Javier Pérez Andújar, en els quals la presència del català quedava relegada a una posició residual, en concret a un reduït nombre de veïns i a la televisió. Tots dos tenen estudis superiors. De fet, pertanyen probablement a la primera generació en les seves famílies a tenir-los."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada