  Els carrers sense asfaltar i els bastons, protagonistes
  
  La primera ballada és a La Rectoria Vella, al Castell
  
  Ballada a la masia del Montgròs
  
  Ballada a La Serra
  
  Intercanvi de presents
  
  Ballada a Can Climent
  
  Ballada al Mur
  
  Fotografia de grup amb la famíia d'El Mur
  
  Ballant a l'interior de Can Fontanals
  
  Tastant el vi
  
   | 
  | Un
 dels actes més antics, emotius i ribetans de la Festa Major d’Hivern de
 Sant Pau a Sant Pere de Ribes és l’anomenada “Ballada per les masies”, 
un recorregut ballat per algunes de les cases pairals situades als 
límits del poble que té lloc el dia 24 de gener al vespre.
  La 
Festa Major d’Hivern de Sant Pere de Ribes es celebra a l’entorn del 25 
de gener, diada de sant Pau, dia de festa local i en ple fred hivernal, 
amb l’anada i tornada dels balls populars a l’ermita. La festa, però, ja
 comença la vigília, amb nombrosos actes, d’entre els quals destaca la 
Ballada per les Masies, un ritus de visita que té per protagonista 
destacat a un grup d’homes de Sant Pere de Ribes que, durant unes hores,
 recorre diferents masies dels afores del poble per efectuar-hi una 
ballada. Aquest és un dels actes més antics i un dels elements claus per
 entendre el sentit de la festa en els seus orígens. 
 
 Les masies de Sant Pere de Ribes
 
 Situat a la comarca del Garraf, a pocs quilòmetres del mar, el 
municipi de Sant Pere de Ribes està rodejat de vinyes. La vinya i el seu
 cultiu han marcat tradicionalment el ritme de la vida en aquesta 
població i també els límits entre el que era vila i el que era foravila.
 Els camps plens de ceps constitueixen, doncs, part indissociable del 
patrimoni natural i cultural ribetà. Moltes d’aquestes extensions de 
terra inclouen al seu interior la seva masia propietat de la família que
 les conreava. Algunes d’aquestes masies tenen un encant especial i són 
construccions arquitectònicament força interessants. 
 
 Els historiadors locals expliquen que fins als anys 1970, eren tots 
els balls populars els que, després del repic de campanes del matí de la
 vigília de Festa Major, anaven a visitar les diferents masies dels 
afores del poble. Era un acte que durava tot el dia servia per visitar  
familiars, amics i coneguts que vivien als nuclis aïllats. També 
expliquen que la ballada per les masies s'havia fet sempre a peu, mai 
amb mitjans motoritzats.
 
 El recorregut actual
 
 En l’actualitat, el recorregut per les masies de Ribes comença 
després de dinar i s’allarga fins ben entrada la nit. Hi participa només
 la Colla Gran de Bastoners de Sant Pere de Ribes acompanyats per una 
colla de músics (quatre grallers i una caixa) i alguns amics i coneguts 
que els segueixen. Tots els participants es desplacen, en cotxe i en 
motos, d’una masia a l’altre per efectuar el ritus. Arribats a la casa, 
són rebuts per la família propietària de la casa o bé, en el seu 
defecte, pels masovers. Els bastoners efectuen tot un repertori complert
 de balls, que inclou els balls: “El Plegafems”, “La Boja”, “Les Creus”,
 “El Passar-i-rebatre” i “El dalt-i-baix”. Acabada la ballada els 
ofereixen el vi que es fabrica a la casa (o en el seu defecte un de la 
comarca), pastes i menges preparades també a la casa i el pastís de la 
jornada: el sabre de Sant Pau. 
 
 La primera parada del recorregut que fan els participants de la 
Ballada per les Masies és a La Rectoria Vella, Sota-Ribes, la masia que 
hi ha al costat del Castell del segle X i que els historiadors situen 
com a  indret que donà origen a l’actual poble de Sant Pere de Ribes. La
 segona parada és la gran Masia del Montgròs, actualment habitada per 
uns masovers i situada de camí al Puig del Montgròs, un turó que vetlla 
el poble per l’oest. La tercera és La Serra, una finca on hi viu la 
família Bartra i Roig i seu de l’empresa Vega de Ribes, dedicada a 
l'elaboració i embotellat de vins de qualitat de collita pròpia que es 
conreen amb agricultura ecològica. La següent és Can Climent, amb unes 
vistes privilegiades del poble. A la zona del nou hospital es visita 
després la masia del Mur, una de les més emblemàtiques i apreciades pels
 balladors, on ja en plena negre nit efectuen els seus balls, beuen bon 
vi i mengen el sabre de Sant Pau. Aquesta masia és l’únic indret de tot 
el recorregut on els músics interpreten una peça sense balladors, i on 
té lloc el ritus del bateig amb cava, que consisteix en ruixar amb 
l’escuma d’aquesta beguda algun dels acompanyants que per primera vegada
 fan el recorregut per les masies juntament amb els bastoners. Tot 
seguit es visita la masia de Can Fontanals, una de les poques on els 
bastoners efectuen el seu ball a cobert, al rebedor de la casa. La 
ballada continua fins una masia de Puigmoltó, un petit veïnat agregat al
 municipi i que data del segle XIII, i fins la masia de Can Roig de les 
Torres, la darrera del recorregut.
 
 Especulacions sobre l’origen i funció d’aquest acte
 
 Hi ha qui ha vist en els sorolls festius hivernals, com els que 
provoca el balls de bastons de Sant Pere de Ribes durant la Ballada per 
les Masies, pràctiques hereves d’un passat molt llunyà relacionades amb 
la voluntat humana de fer remoure -amb aquesta música sonora repetitiva-
 la vida natural (els ceps de les vinyes), que en aquest moment de l’any
 resten a l’aguait del bon temps, hivernant.
 
 Més enllà d'especulacions sobre el poder màgic del so dels bastons, 
la Ballada per les Masies de Sant Pere de Ribes forma part d’un model de
 pràctica festiva prou conegut: es tracta d’anar de casa en casa, ja 
siguin dins el nucli urbà o fora d’ell, en grup o colla, ballant o 
cantant, per retre visita a determinades famílies o grups humans que, en
 agraïment, proporcionen beure i menjar als participants. D’aquest tipus
 d’acte n’hi ha per Pasqua (les cantades de caramelles), per Pasqua 
Granada (els Cors Muts), però també a les Falles (cercaviles del convit)
 i sobretot a les cercaviles de les Festes Majors, entre d’altres. 
 
 A Ribes, malgrat que moltes de les masies que es visiten estan 
habitades únicament per masovers i malgrat que els camps de vinyes estan
 amenaçats pel creixement urbà desmesurat i pels impediments legals que 
es posen pera poder conrear la vinya amb dignitat, la Ballada actual de 
la Colla Gran constitueix una reivindicació lúdica i festiva del 
patrimoni vitivinícola del poble.
 
 Text: Redacció festes.org, amb aportacions de Ton Ferret
 
 Fotografies:  Manel Carrera i Escudé  | 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada