El Barça de la directiva sense ànima
«Quina misèria personal i quina traïció a Gamper, a Suñol i a tots els barcelonistes que han fet costat a la nostra malmesa pàtria»
Alfons Godall | ND 02/10/2014 a les 22:00h
Com a soci del Barça no estic d’acord amb la directiva
que en el seu moment va presidir Rosell i avui Bartomeu en dues
qüestions que no són de l’àmbit estrictament esportiu: el patrocini de
Qatar i la no adhesió institucional del club al Pacte Nacional pel Dret a
Decidir.
Pel que fa a la primera qüestió, el patrocini va ser presentat als socis i compromissaris des de l’engany. Als uns i als altres els van explicar que el club es trobava en situació de fallida després de la nostra gestió. En realitat el FC Barcelona no ha tingut cap inconvenient en disposar dels recursos propis i aliens per poder fer les seves operacions amb tota normalitat, inclosos fixatges multimilionaris i un projecte per reformar el Camp Nou de 600 milions. Aviat veurem, espero que mitjançant la sentència corresponent, que els comptes que van formular i fer aprovar als compromissaris el 2010 van respondre a una evident rancúnia i al fet d’haver posat a càrrec de la nostra gestió totes les provisions comptables que els van convenir, fins i tot de coses que continuen estant al club o que ja s’han cobrat. En aquest context de falsa emergència econòmica ens van encolomar Qatar al pit de la samarreta en detriment d’UNICEF. Vet ací dues maneres absolutament contraposades de presentar el FC Barcelona al món. L’equip dels infants i de la solidaritat o un club com qualsevol altre que es ven per un grapat de milions vinculats al petroli i a un règim totalitari sospitós de finançar els radicals i violents.
Pel que fa a la seva manca de compromís nacional, la cosa encara m’indigna i entristeix més. Van posar a disposició les instal·lacions del club pel Concert per la Llibertat i per la Via Catalana. Només faltaria! Vam gaudir una temporada de la samarreta de la senyera i vam rebre la promesa que sempre seria oficial. Tampoc han complert! A Paris el Barça va jugar amb la nova tercera equipació. I finalment, en els moments més crucials de la història moderna del nostre país, quan els ciutadans i les nostres entitats i institucions més significatives fem pinya per decidir el nostre futur nacional, ells pensen que ja han fet prou i bandegen Catalunya i els catalans com si no els hi anés la cosa! Quina misèria personal i quina traïció a Gamper, a Suñol i a tots els barcelonistes de tots els temps que han fet costat a la nostra malmesa pàtria. El Barça és gran i global, però des de la seva innegociable catalanitat. I no valen excuses amb els barcelonistes de les penyes d’Espanya. Si són culers de cor, ens faran costat en el barcelonisme i en la causa catalana.
M’ha agradat haver vist les selfies que alguns jugadors es van fer a la V. Els aplaudeixo i sé que de ben segur els ho faran pagar. Però han sabut estar a la alçada dels esdeveniments.
Venen temps de glòria per Catalunya. Esperem que tornin pel FC Barcelona.
Pel que fa a la primera qüestió, el patrocini va ser presentat als socis i compromissaris des de l’engany. Als uns i als altres els van explicar que el club es trobava en situació de fallida després de la nostra gestió. En realitat el FC Barcelona no ha tingut cap inconvenient en disposar dels recursos propis i aliens per poder fer les seves operacions amb tota normalitat, inclosos fixatges multimilionaris i un projecte per reformar el Camp Nou de 600 milions. Aviat veurem, espero que mitjançant la sentència corresponent, que els comptes que van formular i fer aprovar als compromissaris el 2010 van respondre a una evident rancúnia i al fet d’haver posat a càrrec de la nostra gestió totes les provisions comptables que els van convenir, fins i tot de coses que continuen estant al club o que ja s’han cobrat. En aquest context de falsa emergència econòmica ens van encolomar Qatar al pit de la samarreta en detriment d’UNICEF. Vet ací dues maneres absolutament contraposades de presentar el FC Barcelona al món. L’equip dels infants i de la solidaritat o un club com qualsevol altre que es ven per un grapat de milions vinculats al petroli i a un règim totalitari sospitós de finançar els radicals i violents.
Pel que fa a la seva manca de compromís nacional, la cosa encara m’indigna i entristeix més. Van posar a disposició les instal·lacions del club pel Concert per la Llibertat i per la Via Catalana. Només faltaria! Vam gaudir una temporada de la samarreta de la senyera i vam rebre la promesa que sempre seria oficial. Tampoc han complert! A Paris el Barça va jugar amb la nova tercera equipació. I finalment, en els moments més crucials de la història moderna del nostre país, quan els ciutadans i les nostres entitats i institucions més significatives fem pinya per decidir el nostre futur nacional, ells pensen que ja han fet prou i bandegen Catalunya i els catalans com si no els hi anés la cosa! Quina misèria personal i quina traïció a Gamper, a Suñol i a tots els barcelonistes de tots els temps que han fet costat a la nostra malmesa pàtria. El Barça és gran i global, però des de la seva innegociable catalanitat. I no valen excuses amb els barcelonistes de les penyes d’Espanya. Si són culers de cor, ens faran costat en el barcelonisme i en la causa catalana.
M’ha agradat haver vist les selfies que alguns jugadors es van fer a la V. Els aplaudeixo i sé que de ben segur els ho faran pagar. Però han sabut estar a la alçada dels esdeveniments.
Venen temps de glòria per Catalunya. Esperem que tornin pel FC Barcelona.
Alfons Godall
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada