Dimarts
30.09.2014
19:22
dimarts, 30 de setembre del 2014
Manifest en defensa de la consulta del dia 9 de novembre
Ahir vam viure un nou atac a les institucions democràtiques
del nostre país. Una nova negativa de l’Estat a la voluntat d’aquest
país d’expressar-se a les urnes. Un nou cop de porta a la democràcia.
Carles Canut, Ada Parellada i Toni Soler, primers gigaenquestadors
Carles Canut, Ada Parellada i Toni Soler, primers gigaenquestadors
Ara És l'Hora inicia aquesta tarda la campanya pel sí amb concentracions a totes les places i l'inici del porta a porta
J.P. | ND 30/09/2014 a les 17:34h
La
plataforma Ara És l'Hora, integrada per l'ANC i Òmnium Cultural, donarà
el tret de sortida a la campanya pel Sí a la independència a la
consulta del 9N aquest dimarts a les set de la tarda, amb concentracions
convocades davant dels ajuntaments catalans i l'inici simbòlic de la
gigaenquesta amb la participació de personatges populars com Carles
Canut, Ada Parellada i Toni Soler, entre d'altres.
Segons ha informat l'organització a través d'un comunicat, la resposta d'Ara és l'Hora a la suspensió de la llei i el decret és "més consulta i més democràcia", a més de la decisió d'avançar a avui l’inici de la campanya, previst inicialment pel 4 d'octubre.
Així, a les 19h hi ha previstes concentracions a les places dels ajuntaments de tot el país a les 19 hores. En l'acte de la Plaça de Sant Jaume de Barcelona hi participaran Carme Forcadell, presidenta de l’ANC i Muriel Casals, presidenta d’Òmnium Cultural, a més de representants dels partits polítics que donen suport a la Consulta.
En el transcurs de la concentració a la capital catalana, Sílvia Bel llegirà un manifest unitari en suport del 9N i Forcadell i Casals pronunciaran un discurs davant el públic reunit a la plaça. L’acte finalitzarà amb una crida a unir-se a la iniciativa “País groc”, el desplegament d’una lona gegant i el 'Cant dels Segadors'.
A més, al voltant de les 19.45h, en una acció oberta als mitjans de comunicació, les presidentes d’Òmnium i l’ANC, acompanyades de Pere Mas, Joan Lluís Bozzo, Carles Canut, Ada Parellada, Manel Lucas i Toni Soler iniciaran simbòlicament la Gigaenquesta en un emplaçament pròxim a la plaça. La Gigaenquesta permetrà conèixer el país nou que imaginen els catalans i les catalanes. Ara per ara ja hi ha més de 35.000 voluntaris inscrits per a fer una breu enquesta de 6 preguntes a totes les llars del territori.
Tarragona, Lleida i Girona, a banda d’una gran majoria de localitats catalanes, també celebraran l’inici de la campanya política més important de la història del país. A partir de les 19h es durà a terme la lectura del manifest unitari i es procedirà a l’inici de la Gigaenquesta amb personatges rellevants. A Girona hi seran Josep M. Fonalleras i Txe Arana, a Tarragona Fermí Fernández i a Lleida Pep Coll, Meritxell Gené i Rosa Fabregat.
Segons ha informat l'organització a través d'un comunicat, la resposta d'Ara és l'Hora a la suspensió de la llei i el decret és "més consulta i més democràcia", a més de la decisió d'avançar a avui l’inici de la campanya, previst inicialment pel 4 d'octubre.
Així, a les 19h hi ha previstes concentracions a les places dels ajuntaments de tot el país a les 19 hores. En l'acte de la Plaça de Sant Jaume de Barcelona hi participaran Carme Forcadell, presidenta de l’ANC i Muriel Casals, presidenta d’Òmnium Cultural, a més de representants dels partits polítics que donen suport a la Consulta.
En el transcurs de la concentració a la capital catalana, Sílvia Bel llegirà un manifest unitari en suport del 9N i Forcadell i Casals pronunciaran un discurs davant el públic reunit a la plaça. L’acte finalitzarà amb una crida a unir-se a la iniciativa “País groc”, el desplegament d’una lona gegant i el 'Cant dels Segadors'.
A més, al voltant de les 19.45h, en una acció oberta als mitjans de comunicació, les presidentes d’Òmnium i l’ANC, acompanyades de Pere Mas, Joan Lluís Bozzo, Carles Canut, Ada Parellada, Manel Lucas i Toni Soler iniciaran simbòlicament la Gigaenquesta en un emplaçament pròxim a la plaça. La Gigaenquesta permetrà conèixer el país nou que imaginen els catalans i les catalanes. Ara per ara ja hi ha més de 35.000 voluntaris inscrits per a fer una breu enquesta de 6 preguntes a totes les llars del territori.
Tarragona, Lleida i Girona, a banda d’una gran majoria de localitats catalanes, també celebraran l’inici de la campanya política més important de la història del país. A partir de les 19h es durà a terme la lectura del manifest unitari i es procedirà a l’inici de la Gigaenquesta amb personatges rellevants. A Girona hi seran Josep M. Fonalleras i Txe Arana, a Tarragona Fermí Fernández i a Lleida Pep Coll, Meritxell Gené i Rosa Fabregat.
Acaba de començar la fase final, per Vicent Partal
OPINIÓ
A Madrid la cosa va ser esperpèntica. El reglament del Tribunal Constitucional diu que calen tres dies entre la convocatòria i la reunió, llevat que hi haja una urgència excepcional que faça pensar que el tribunal no es podrà reunir al cap d'aquests tres dies. Si no n'hi havia prou de prescindir de les pròpies normes, el tribunal va rebre a més una sol·licitud del govern espanyol que li demanava que suspengués una llei i un decret de fa deu anys! Es van equivocar en la numeració. Improvisació, funcionament maldestre, poca cura pels detalls, ridícul... I tot per a dir que no. Que no a tot. Per a blocar la consulta. Per a intentar oposar a la voluntat política un mur judicial.
A Barcelona, en canvi, es va presentar un llibre blanc que és un compendi d'informació i documentació realment molt important. Els membres del Consell Assessor de la Transició Nacional han treballat de valent durant un any i mig per oferir-nos una guia de com es pot construir l'estat català, molt sòlida i honrada en termes intel·lectuals, mesurada, argumentativa i positiva. Per intentar canalitzar políticament i institucionalment la voluntat política expressada pel país repetidament al carrer i a les urnes. Sense dir ni creure que tot serà fàcil, però sense resignar-nos a res.
Hi ha això: contra les prohibicions ara tenim un full de ruta que d'alguna manera és el programa, fins i tot electoral, que el país necessitava per a encarar les setmanes que vindran. Són diverses, per tant, les maneres de fer, diverses les maneres d'encarar els problemes i diversos els nivells de dignitat institucional i política.
A nosaltres en aquest moment només hi ha una cosa que ens hauria d'interessar: saber com guanyarem i usar la seua reacció de la manera més adequada. De moment està molt bé que Espanya es descare així davant el món, però hem de ser conscients que la seua actuació no fa res més sinó accelerar el procés. Perquè la conseqüència lògica de la posició que han adoptat tan diligentment els porta, obligatòriament, no tan sols a prohibir la consulta, després de fer una pantomima de sentència. És que tot seguit hauran de prohibir les eleccions, les catalanes i les locals. I hauran d'il·legalitzar els partits. I tancar els diaris. I prohibir l'ANC i Òmnium. I posar força pública seua als carrers. Si no, no aconseguiran això que volen. Perquè ells mateixos, amb la seua intransigència, s'han tancat totes les eixides. Haurien pogut optar per una via més suau, però han posat tota la carn a la graella des del minut u. I en el seu foc es cremaran perquè la via que intenten és impossible.
Nosaltres ara cal que restem tranquils, units, decidits i que pensem sempre en la nostra jugada, mai en la seua. Hem d'oposar a la seua reacció sense fre, desbocada, irracional, la intel·ligència política, la unitat política i social, la decisió col·lectiva i l'esforç de tothom. I ho farem amb la tranquil·litat de saber que hi han caigut de quatre potes. A la primera.
Aquest vespre, a les set, tots davant els ajuntaments, que la història s'accelera davant els nostres ulls i acaba de començar la fase final del procés.
Vicent Partal
30.09.2014
Acaba de començar la fase final
Vilaweb
La casualitat cronològica va fer coincidir ahir dos actes de
naturalesa ben diferent. A Madrid el Tribunal Constitucional es reunia
per acceptar la demanda de prohibició de la consulta del 9 de novembre.
I, mentrestant, a Barcelona es presentava el 'Llibre blanc de la
transició nacional'. És difícil d'ensenyar d'una manera més contundent
la diferència entre allò que fan ells i allò que fem nosaltres.A Madrid la cosa va ser esperpèntica. El reglament del Tribunal Constitucional diu que calen tres dies entre la convocatòria i la reunió, llevat que hi haja una urgència excepcional que faça pensar que el tribunal no es podrà reunir al cap d'aquests tres dies. Si no n'hi havia prou de prescindir de les pròpies normes, el tribunal va rebre a més una sol·licitud del govern espanyol que li demanava que suspengués una llei i un decret de fa deu anys! Es van equivocar en la numeració. Improvisació, funcionament maldestre, poca cura pels detalls, ridícul... I tot per a dir que no. Que no a tot. Per a blocar la consulta. Per a intentar oposar a la voluntat política un mur judicial.
A Barcelona, en canvi, es va presentar un llibre blanc que és un compendi d'informació i documentació realment molt important. Els membres del Consell Assessor de la Transició Nacional han treballat de valent durant un any i mig per oferir-nos una guia de com es pot construir l'estat català, molt sòlida i honrada en termes intel·lectuals, mesurada, argumentativa i positiva. Per intentar canalitzar políticament i institucionalment la voluntat política expressada pel país repetidament al carrer i a les urnes. Sense dir ni creure que tot serà fàcil, però sense resignar-nos a res.
Hi ha això: contra les prohibicions ara tenim un full de ruta que d'alguna manera és el programa, fins i tot electoral, que el país necessitava per a encarar les setmanes que vindran. Són diverses, per tant, les maneres de fer, diverses les maneres d'encarar els problemes i diversos els nivells de dignitat institucional i política.
A nosaltres en aquest moment només hi ha una cosa que ens hauria d'interessar: saber com guanyarem i usar la seua reacció de la manera més adequada. De moment està molt bé que Espanya es descare així davant el món, però hem de ser conscients que la seua actuació no fa res més sinó accelerar el procés. Perquè la conseqüència lògica de la posició que han adoptat tan diligentment els porta, obligatòriament, no tan sols a prohibir la consulta, després de fer una pantomima de sentència. És que tot seguit hauran de prohibir les eleccions, les catalanes i les locals. I hauran d'il·legalitzar els partits. I tancar els diaris. I prohibir l'ANC i Òmnium. I posar força pública seua als carrers. Si no, no aconseguiran això que volen. Perquè ells mateixos, amb la seua intransigència, s'han tancat totes les eixides. Haurien pogut optar per una via més suau, però han posat tota la carn a la graella des del minut u. I en el seu foc es cremaran perquè la via que intenten és impossible.
Nosaltres ara cal que restem tranquils, units, decidits i que pensem sempre en la nostra jugada, mai en la seua. Hem d'oposar a la seua reacció sense fre, desbocada, irracional, la intel·ligència política, la unitat política i social, la decisió col·lectiva i l'esforç de tothom. I ho farem amb la tranquil·litat de saber que hi han caigut de quatre potes. A la primera.
Aquest vespre, a les set, tots davant els ajuntaments, que la història s'accelera davant els nostres ulls i acaba de començar la fase final del procés.
Catalonia Suspends Independence Referendum Campaign
Europe News
Catalonia Suspends Independence Referendum Campaign
Catalonia's Leaders Still Hope to Hold Vote on Nov. 9
Updated Sept. 30, 2014 11:15 a.m. ET
Pro-independence supporters hold cutouts of ballot boxes during a protest in front of the Spanish parliament in Madrid on Tuesday. Catalonia's regional government said it was suspending its promotion of an independence referendum after Spain's Constitutional Court barred the vote from going ahead. Reuters
BARCELONA—Catalonia's regional
government said Tuesday it was suspending its promotion of an
independence referendum, a day after a decision by Spain's Constitutional Court blocking the nonbinding vote.
The
Catalonia government will appeal the decision, said spokesman
Francesc Homs,
but meanwhile is halting the campaign for the Nov. 9 referendum
to avoid subjecting public servants to possible legal liability for
defying the court.
Separatist Movements in Europe
"As a precautionary matter, we can't
put public servants and individuals against the ropes," Mr. Homs said.
He described the suspension as "temporary and precautionary," adding
that private citizens were free to promote the referendum if they so
choose.
Mr. Homs indicated that
Catalonia's leaders still hoped to hold the vote Nov. 9, and intend to
take legal steps to have Monday's injunction lifted while the court
considers the central government's request to declare the referendum
illegal.
"Yesterday, nothing ended and the determination of the government is to move forward," he said.
Catalonia's government kicked off a campaign to promote the referendum shortly after its president,
Artur Mas,
signed a decree setting the date.
Catalan authorities outlined plans to ready 10,000 ballot boxes for the
region's 5.4 million voters and publicize the referendum with an online
video. The government unveiled an informational web video with a
slogan: "Remember you have an appointment on Nov. 9. You decide."
Spain's
central government asked the court on Monday to outlaw the referendum,
arguing that the 1978 constitution requires a majority of all Spaniards
to be consulted on any issue of sovereignty. The court agreed hours
later to hear the case, a unanimous decision that effectively enjoins
Catalonia from holding the vote while it deliberates. Some legal experts
say a final decision could take months.
The
regional government's decision Tuesday to suspend the referendum
campaign followed a threat by the Catalan branch of the Popular Party,
which governs at a national level and opposes independence, to file
charges against Mr. Mas for alleged misuse of funds.
Alicia Sánchez-Camacho,
the Popular Party leader in Catalonia, said that if the campaign
moved forward, "all the taxes that we Catalans pay would be being used
for an activity that is suspended and illegal.
"The Catalans don't deserve a president who is leading us into illegality and rebelliousness," she added.
Pro-independence
citizens' groups in Catalonia said they intended to promote the
referendum anyway. Rallies were scheduled at town halls throughout the
region Tuesday evening, followed by a door-to-door campaign to persuade
people to vote, according to a spokesman for the Catalan National
Assembly, the largest pro-independence citizens organization.
The group has been behind the large street protests in the region, including one on Sept. 11 when hundreds of thousands of people formed a miles-long V—for vote—in downtown Barcelona.
Many Catalans complain that their region doesn't receive investments in proportion to the taxes it pays,
and that the central government in Madrid meddles in its linguistic and
education policy. Spanish officials say Catalonia benefits from being
part of Spain, and that many of the region's problems are due to its own
leaders.
Write to Matt Moffett at matthew.moffett@wsj.com
'The New York Times' situa Catalunya a portada
30/09/2014
Portada d'avui de 'l'International New York Times'
L’edició internacional en paper del diari nord-americà ‘The New York Times’ situa Catalunya a portada i obre amb la suspensió del 9N per part del Tribunal Constitucional. El titular d’aquest influent rotatiu destaca que “l’empenta catalana cap a la secessió estableix un enfrontament amb Madrid”.
El diari avisa en el text que la negativa del govern espanyol a que la consulta se celebri “planteja la possibilitat que els catalans segueixin endavant amb el referèndum, fins i tot malgrat l'oposició del govern central, creant una profunda divisió dins d'Espanya, animant a altres separatistes a Europa i deixant el Rajoy amb un desafiament polític important”.
El rotatiu destaca que “les enquestes suggereixen que els catalans estan dividits sobre la qüestió de la secessió, però que la majoria està a favor de la votació”. A mes, assenyala que “no està clar quines mesures prendria el senyor Rajoy si els catalans decideixen seguir endavant amb la votació tot i la suspensió del tribunal i l'oposició del govern central”.
‘L’International New York Times’ menciona també les declaracions creuades del president de la Generalitat, Artur Mas, i de Mariano Rajoy, amb la voluntat ferma del primer per tal que els catalans puguin decidir el seu futur, i l’immobilisme del segon en el fet que aquesta votació no es produirà. I planteja la disjuntiva a la qual s’enfronta Mas.
“S’enfronta a la difícil decisió de seguir endavant amb un vot il·legal o de retardar la votació per permetre la continuació de les negociacions amb el senyor Rajoy, el que podria donar lloc a protestes per a Catalunya. També podria cridar a eleccions anticipades a Catalunya -amb el risc que partits de línia més dura secessionista podrien guanyar i enderrocar-lo”, analitza el diari.
Consulta
'The New York Times' situa Catalunya a portada
Portada d'avui de 'l'International New York Times'
L’edició internacional del diari nord-americà explica a la primera plana la suspensió del 9N
Portada d'avui de 'l'International New York Times'
L’edició internacional en paper del diari nord-americà ‘The New York Times’ situa Catalunya a portada i obre amb la suspensió del 9N per part del Tribunal Constitucional. El titular d’aquest influent rotatiu destaca que “l’empenta catalana cap a la secessió estableix un enfrontament amb Madrid”.
El diari avisa en el text que la negativa del govern espanyol a que la consulta se celebri “planteja la possibilitat que els catalans segueixin endavant amb el referèndum, fins i tot malgrat l'oposició del govern central, creant una profunda divisió dins d'Espanya, animant a altres separatistes a Europa i deixant el Rajoy amb un desafiament polític important”.
El rotatiu destaca que “les enquestes suggereixen que els catalans estan dividits sobre la qüestió de la secessió, però que la majoria està a favor de la votació”. A mes, assenyala que “no està clar quines mesures prendria el senyor Rajoy si els catalans decideixen seguir endavant amb la votació tot i la suspensió del tribunal i l'oposició del govern central”.
‘L’International New York Times’ menciona també les declaracions creuades del president de la Generalitat, Artur Mas, i de Mariano Rajoy, amb la voluntat ferma del primer per tal que els catalans puguin decidir el seu futur, i l’immobilisme del segon en el fet que aquesta votació no es produirà. I planteja la disjuntiva a la qual s’enfronta Mas.
“S’enfronta a la difícil decisió de seguir endavant amb un vot il·legal o de retardar la votació per permetre la continuació de les negociacions amb el senyor Rajoy, el que podria donar lloc a protestes per a Catalunya. També podria cridar a eleccions anticipades a Catalunya -amb el risc que partits de línia més dura secessionista podrien guanyar i enderrocar-lo”, analitza el diari.
Apareixen urnes engabiades contra la suspensió del TC, a #mutsialagàbia
Dimarts
30.09.2014
08:19
Apareixen urnes engabiades contra la suspensió del TC, a #mutsialagàbia
La campanya va acompanyada d'un manifest i una pàgina web per a aplegar la participació dels ciutadans
I diuen, més endavant: '#Mutsialagàbia es també una manera d'expressar l'absurditat de la prohibició. Un vot dins d'una gàbia continua essent un vot. En democràcia, la llibertat és impossible de silenciar. La llibertat de quedar-nos o marxar d'Espanya ens pertany. La llibertat de fundar o no un estat igual que els altres ens pertany. La llibertat de consentir el poder sobre la nostra comunitat ens pertany. Aquesta gàbia és mental: és feina nostra alliberar els vots.'
I encara afegeixen: 'Convidem tots els ciutadans, sigui quina sigui la seva preferència política, a penjar gàbies als balcons, finestres i terrasses, amb una urna o un vot a dins, perquè ni ara ni mai no s'esborri de la memòria col·lectiva el dia que les llibertats democràtiques de tots van ser prohibides i empresonades.'
La campanya també ha difòs aquest vídeo que ensenya a fer una urna en 2 minuts:
A continuació podeu veure unes quantes imatges d'aquesta acció:
dilluns, 29 de setembre del 2014
Les cinc preguntes principals que respon el 'Llibre blanc de la transició nacional'
Dilluns
29.09.2014
19:00
Les cinc preguntes principals que respon el 'Llibre blanc de la transició nacional'
Catalunya pot ser independent? Com s'ha de proclamar la independència? És viable un estat català independent? Quina relació tindrà Catalunya amb Espanya i Europa després de la independència? Com seran les relacions internacionals de l'estat català?
Aquest vespre s'ha presentat al Palau de la Generalitat el 'Llibre blanc de la transició nacional'. Té més de 1.400 pàgines i aporta documentació per a aclarir com ho ha de fer Catalunya, en terrenys molts diversos, per esdevenir un estat independent.VilaWeb ha seleccionat cinc preguntes fonamentals que tenen resposta en aquest llibre.
Catalunya pot ser un estat independent?
La resposta és que sí, sens dubte. El 'Llibre blanc' repassa el dret d'autodeterminació i les conseqüències jurídiques que té aquest dret al món. És un dret internacional indiscutible --diu-- i si de cas es pot discutir qui té el dret d'usar-lo. I recorda que la sentència de la Cort Internacional de Justícia sobre la independència de Kossove va obrir una via inqüestionable, que té dos eixos principals.
Per una banda, la Cort afirma que en l'ordenament jurídic internacional no hi ha res que pugui ser usat per impedir un procés d'independència en qualsevol part del món. Per una altra, el refermament de l'anomenat 'últim recurs', és a dir, que la independència es pot entendre i acceptar com l'últim remei quan en un estat democràtic un grup nacional té l'estatus de minoria permanent i no pot tenir mai garanties que la majoria compleixi els acords autonòmics. En aquest cas, diu el text, 'l'únic remei possible a aquesta situació és la modificació de les relacions entre la majoria i la minoria territorials fins a posar-les en un pla d'estricta igualtat, concedint l'estatus de plena sobirania a la minoria nacional'.
El 'Llibre blanc' recomana d'argumentar l'autodeterminació de Catalunya com a últim remei per a mantenir l'autogovern, però sense abandonar els principis democràtics i de comunitat nacional.
Com s'ha de proclamar la independència?
El 'Llibre blanc' recomana la consulta com a instrument principal per a saber la voluntat política dels catalans. A partir de la consulta, si la població vota a favor de la independència, considera que caldria emprendre un procés negociador amb Espanya i la Unió Europea.
Si, per decisió espanyola, no fos possible de fer la consulta, el llibre proposa diverses vies alternatives. Per exemple, fer una consulta al marge de les disposició legals de la Generalitat, organitzada per la societat civil, o bé fer unes eleccions plebiscitàries, possibilitat que considera 'la més adient per poder saber la posició del poble català sobre el seu futur polític col·lectiu'.
El document parla de la declaració unilateral d'independència, que destaca que no s'ajusta 'a les disposicions de l'ordenament constitucional vigent, malgrat que des de la perspectiva del dret i la pràctica internacionals no constitueixen il·lícits internacionals'.
El 'Llibre blanc' estudia finalment el procediment parlamentari que s'hauria de seguir per proclamar la independència i opta perquè sigui tramitada com una iniciativa legislativa, és a dir, aprovar-la com a llei.
És viable un estat català independent?
El 'Llibre blanc' és, en aquest cas, molt contundent. Proposa tot de noves institucions i responsabilitats que caldrà assumir i que fins ara han estat competència del govern espanyol, però considera que això no seria problema en cap cas. Totes les anàlisis que fa es basen en dues possibilitats: de col·laboració amb l'estat espanyol o de no-col·laboració.
Aquest apartat conté una anàlisi de l'adaptació del sistema institucional a través del procés constituent i dels règims que caldria aplicar durant la transició de comunitat autònoma a estat independent.
Des del punt de vista econòmic, l'estudi és rotund: calcula quina seria la variació quantitativa del pressupost de la Generalitat a partir de la independència. Prenent com a base el pressupost del 2011, compta que si la Generalitat hagués mantingut l'estructura d'ingressos, el sistema fiscal i la pressió fiscal de l'estat espanyol en aquell any tindria uns ingressos addicionals de 45.317 milions d'euros.
Analitzades totes les despeses derivades de la formació de l'estat català, com ara la representació exterior, l'estudi del 'Llibre blanc' conclou que la Generalitat tindria un guany fiscal d'11.591 milions d'euros anuals. A tall de comparació, es recorda que totes les retallades que ha fet la Generalitat aquests darrers cinc anys sumen sis mil milions d'euros. De manera que en un sol any el govern català gairebé doblaria els diners que ha hagut de retallar en un sol any. El 'Llibre blanc' destaca que això tindria un impacte favorable enorme sobre l'economia i sobre les prestacions socials fetes pel govern.
Quina relació tindrà Catalunya amb Espanya i Europa després de la independència?
El 'Llibre blanc' proposa que, després d'haver estat reconeguda la independència per part d'Espanya, el govern català proposi la creació d'un Consell Ibèric, del qual formarien part Catalunya, Andorra, Espanya i Portugal. Aquest consell, que seguiria el model del Consell Nòrdic, seria un òrgan de coordinació entre els parlaments i governs dels quatre estats per a harmonitzar polítiques que en el marc europeu puguin abordar-se en comú per les característiques geogràfiques, culturals o socials comunes a l'espai ibèric. En el cas que Portugal i Andorra no volguessin sumar-s'hi, el 'Llibre blanc' proposa d'oferir a Espanya un Consell Catalano-Espanyol per a tractar de qüestions d'interès comú. El llibre també aclareix que l'estat català ha de tenir relacions amb els altres territoris de llengua catalana i proposa la creació d'una Entesa de la Llengua, seguint el model de la Unió per la Llengua Neerlandesa.
Quant a les relacions amb la Unió Europea, el llibre Blanc preveu quatre situacions possibles. Tanmateix, considera que la UE, 'per la flexibilitat i el pragmatisme que sempre ha mostrat', optarà per mantenir-hi el nou estat o per crear un procediment d'adhesió especial i ràpid.
Sigui com sigui, el 'Llibre blanc' parla obertament de la possibilitat que Catalunya opti per formar part de l'EFTA, l'Espai Econòmic Europeu i Schengen i analitza al detall com podria fer-se.
Com seran les relacions internacionals de l'estat català?
Segons el 'Llibre blanc de la transició nacional', el procés d'integració de l'estat català independent a la comunitat internacional dependrà del camí que segueixi el procés d'independència. Si es fa d'acord amb Espanya, no hi haurà cap problema; en canvi, si es fa a partir d'una declaració unilateral haurà de seguir un camí més llarg.
En aquest segon cas es fixa com a prioritat l'entrada al Consell d'Europa i l'adhesió al Partenariat per la Pau. El 'Llibre blanc' considera que decisions que poden crear polèmica, com ara la pertinença o no a l'OTAN, haurien de ser resoltes, quan esciagués, bé pel parlament, bé amb un referèndum.
Pel que fa a l'accés a l'ONU, el text considera que només cal demanar-lo quan es compleixin les condicions adequades per a ser admesos. I per tant no seria un objectiu prioritari en el cas que l'estat espanyol s'oposés a la independència. Amb tot, identifica institucions del sistema de les Nacions Unides que serien susceptibles d'acceptar la participació de Catalunya, sense que aquesta formés part encara de l'ONU.
Dilluns
29.09.2014
21:46
El Llibre Blanc de la Transició Nacional, la síntesi en pdf
És un resum en format pedagògic dels divuit informes del Consell Assessor
El govern ha editat un resum dels divuit informes elaborats pel Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN). És la síntesi del Llibre Blanc de la Transició Nacional i té unes 130 pàgines de text.
Ací podeu descarregar el pdf: Síntesi del Llibre Blanc de la Transició Nacional
Guardiola s'informa sobre el futur d'una Catalunya independent
FUTBOL INTERNACIONAL
Guardiola s'informa sobre el futur d'una Catalunya independent
El tècnic català està llegint el llibre de Xavier Sala i Martín, 'És l'hora dels adéus?'
A.L. Barcelona |
Unes hores abans de l'accidentada nit a Moscou (va
saltar l'alarma d'incendis i el Bayern va haver de desallotjar l'hotel),
Pep Guardiola va satisfer les seves inquietuds intel·lectuals a
l'aeroport de Munic, i se'l va veure llegint el llibre 'És l'hora dels
adéus?' de Xavier Sala i Martín, una obra que radiografia la situació
econòmica i política de Catalunya en els darrers anys i planteja quin
pot ser el futur del país si es construeix un nou Estat.
El tècnic del Barça, amic personal de l'economista i implicat en el fet
que el 9 de novembre la ciutadania catalana pugui votar, va ser captat
pels professionals del Bayern Munic llegint el llibre mentre esperava
embarcar rumb a Moscou, i la fotografia va ser publicada a les xarxes
socials del conjunt bavarès. 'És l'hora dels adéus?' es pot aconseguir
amb l'ARA aquest cap de setmana.
¡Guardiola y la expedición del Bayern deben evacuar su hotel en plena noche!
¡Guardiola y la expedición del Bayern deben evacuar su hotel en plena noche!
Guardiola, protegido con una sábana, en plena calle de Moscú / FOTO: INSTAGRAM XAPIENZ
MundoDeportivo.com 28/09/2014 22:47
Como ha informado Markus Hörwick, jefe de prensa del Bayern, a través de su Twitter, jugadores, técnicos y directivos de la expedición desplazada a Moscú para el partido del martes contra el CSKA han tenido que evacuar este domingo su hotel de concentración en al capital rusa.
Siempre según Hörwick, "ha habido una alarma de incendio y todos hemos tenido que bajar a la calle y esperar" frente al establecimiento "para esperar y ver qué pasa".
Llevaban dos horas durmiendo
Cabe destacar que Pep Guardiola y todos los demás han sido alertados en plena noche moscovita, cuando ya estaban durmiendo, llevándose un buen susto.
El Bayern aterrizó en Rusia a última hora de la tarde, procedente de Colonia, donde había jugado en Liga el sábado, y dos horas después de que todos se hubieran acostado saltó, literalmente, la alarma.
Siempre según Hörwick, "ha habido una alarma de incendio y todos hemos tenido que bajar a la calle y esperar" frente al establecimiento "para esperar y ver qué pasa".
Llevaban dos horas durmiendo
Cabe destacar que Pep Guardiola y todos los demás han sido alertados en plena noche moscovita, cuando ya estaban durmiendo, llevándose un buen susto.
El Bayern aterrizó en Rusia a última hora de la tarde, procedente de Colonia, donde había jugado en Liga el sábado, y dos horas después de que todos se hubieran acostado saltó, literalmente, la alarma.
Leer más: http://www.mundodeportivo.com/20140928/futbol/internacional/guardiola-y-la-expedicion-del-bayern-deben-evacuar-su-hotel-en-plena-noche_54415518602.html#ixzz3EhftZM1h
Síguenos en: https://twitter.com/@mundodeportivo | http://facebook.com/MundoDeportivo.com
'Le Figaro', Espagne : seriez-vous favorable à une ind
Espagne : seriez-vous favorable à une indépendance de la Catalogne ?
A la una del migdia del 29.09.14
19595 Votants
51% Oui 49% Non
51% Oui 49% Non
http://www.lefigaro.fr/international/2014/09/28/01003-20140928QCMWWW00157-espagne-seriez-vous-favorable-a-une-independance-de-la-catalogne.php
Consulta
'Le Figaro' pregunta als seus lectors sobre la independència de Catalunya
Enquesta d'avui del diari 'Le Figaro'
Amb més de 10.000 vots, el 51% es mostra favorable a la secessió
‘Le Figaro’, diari de referència a França juntament amb ‘Le Monde’, proposa avui una enquesta als seus lectors sobre la independència de Catalunya: “Donaria suport a la independència de Catalunya?”
El resultat de l’enquesta està, a primera hora del matí, molt igualat, però guanya el Sí. Amb més de 10.000 vots, el Sí obté un 51% dels suports, mentre que el No suposa un 49%.
Aquesta enquesta arriba dos dies després que el president de la Generalitat, Artur Mas, signés el decret de convocatòria de la consulta al Palau de la Generalitat en un acte solemne.
El resultat de l’enquesta està, a primera hora del matí, molt igualat, però guanya el Sí. Amb més de 10.000 vots, el Sí obté un 51% dels suports, mentre que el No suposa un 49%.
Aquesta enquesta arriba dos dies després que el president de la Generalitat, Artur Mas, signés el decret de convocatòria de la consulta al Palau de la Generalitat en un acte solemne.
Opinió
la crònica
El Museu que no va voler Madrid
El dia de la mort de Gala a Portlligat, es va cometre un acte il·legal que mai s' ha denunciat
Després de la mort de Dalí, va començar el que molts figuerencs han qualificat com “l'espoli”
La ciutat de Figueres, que en un dia com avui inaugurava fa quaranta
anys el Teatre Museu Dalí, s'havia de convertir en el gran centre de
peregrinació mundial de l'obra del pintor, però al cap de quatre dècades
s'ha trobat amb el síndrome de la caixa buida.
Dalí sempre havia manifestat que tota la seva herència –una part molt important de la seva obra– aniria a parar al seu museu de Figueres. El 1970, com a mostra de la seva generositat, Dalí anunciava que regalava al fons del futur museu, la primera obra, el quadre Naturalesa morta de Cadaqués amb guitarra tova més conegut com a Naturalesa morta al clar de lluna. Amb el canvi de testament després de la mort de Gala, i la interpretació que s'en va fer, l'Estat es va convertir en el propietari del llegat de Dalí. Tot plegat, fruït d'una important operació legal molt ben orquestrada pels governs de torn. No deixa de ser curiós aquest canvi d'actitud, perquè inicialment el govern espanyol no volia saber res del Teatre Museu Dalí, no hi creia gens, ni mica. No el volia.
Va ser gràcies a la tossuderia de l'aleshores alcalde de Figueres, Ramon Guardiola Rovira, que el projecte del museu va tirar endavant. Guardiola, mestre de professió, que també va exercir d'advocat, va ser designat alcalde el 1960 –aleshores no hi havia eleccions democràtiques–. Era un home culte, i va considerar que el Museu de l'Empordà havia de tenir una sala monogràfica dedicada a l'obra de Dalí. Amb aquesta idea, al maig del 1961, quan Dalí va tornar de Nova York i París per instal·lar-se a Portlligat, l'alcalde figuerenc el va anar a veure i va exposar la seva idea al pintor. Dalí, com solia fer sovint, no va donar cap resposta en aquell moment, però al cap d'uns dies enviava al seu amic, el fotògraf Melitó Casals Casa –conegut professionalment com a Meli– a visitar a l'alcalde, per dir-li que el volia veure, per comunicar-li que Figueres no tindria una sala amb la seva obra sinó que regalaria a la ciutat un museu sencer. En la segona trobada amb l'alcalde, Dalí ja tenia la idea més desenvolupada i va proposar de fer el museu aprofitant les ruïnes de l'antic Teatre Principal, construït el 1850, un edifici que s'havia cremat al final de la Guerra Civil Espanyola. Es tractava que la ciutat hi posés l'edifici i es fes càrrec de les obres, i que ell s'encarregava del farcit el futur museu. Tot això passava setmanes abans de l'homenatge que la ciutat havia de fer a Salvador Dalí, en un acte multitudinari que es va celebrar a la plaça de toros i en què per primer cop s'anunciava públicament la construcció de Teatre Museu de Figueres. A partir d'aquell moment es va establir una gran relació entre l'alcalde i el pintor amb el mateix projecte comú, que va tirar endavant durant tretze anys, però amb moltes dificultats. De tot plegat, el que va costar més a Guardiola va ser de convèncer Madrid de la necessitat d'un museu, que Figueres no es podia pagar.
Ramon Guardiola explica en el llibre Dalí y su Museo. La obra que no quiso Bellas Artes, com van ser aquells tretze anys de lluita contínua, fins que es va poder inaugurar el Teatre Museu, el dissabte 28 de setembre del 1974 i com havia hagut de tractar amb una Dirección General de Bellas Artes que era absolutament escèptica amb el projecte.
Una part molt important de l'obra daliniana, amb quadres emblemàtics que avui només es poden veure al Centro de Arte Reina Sofia de Madrid, forma part d'aquelles grans obres que en realitat havia d'acollir el Teatre Museu de Figueres i que durant molts anys el pintor havia anunciat, escrit i proclamat, en les èpoques de més lucidesa, que deixava perquè es quedessin a la seva ciutat natal i al seu museu.
El punt d'inflexió, o el principi de la fi de tot plegat, va ser la mor de Gala, el 10 de juny del 1982 a Portlligat. Les setmanes prèvies a la mort de Gala vaig passar moltes hores davant la residència de Dalí, a Portlligat, al costat de dos fotoperiodistes, Toni Fernández Sandoval i Miquel Ruiz, que fotografiaven tothom que entrava i sortia d'aquella casa. Entre els visitants, vam identificar Miquel Domènech Martínez. Un advocat madrileny molt influent, cunyat de l'expresident del govern espanyol, Leopoldo Calvo Sotelo i de l'aleshores ministre d'Afers Estrangers, Fernando Moran, havia de regularitzar la situació fiscal de la família Dalí i, evidentment, va influir de manera determinant en l'últim testament del pintor. Signat a Púbol el 20 de setembre del 1982, deia que instituïa com “hereu universal i lliure de tots els seus béns, drets i creacions artístiques l'Estat espanyol”. El Teatre Museu de Figueres en quedava exclòs, i també Catalunya, tot i que en un testament anterior s'havia dit que l'Estat i la Generalitat se'n repartien el 50%.
Aquells dies Miquel Domènech va fer molta feina, a Cadaqués.
El dia de la mort de Gala a Portlligat, tot i els advocats, es va cometre un acte il·legal que mai ningú no ha denunciat. Gala Éluard Dalí (Ielena Dmítrievna Diàkonova) havia deixat escrit que volia morir i ser enterrada en el castell de Púbol. Se suposa que per evitar tràmits legals, el dia onze al matí, el xòfer de Dalí, Artur Caminada, sortia de Portlligat amb el cadàver de Gala al seient del darrere. Els fotògrafs Miquel Ruiz i Toni F. Sandoval es van llançar en una persecució frenètica i a tota velocitat darrere del Cadillac, de Portlligat a Púbol, per poder captar una imatge del macabre viatge, però no van tenir prou sort.
El certificat de defunció diu que Gala va morir a Púbol, on va ser enterrada, en una cripta preparada per a dues persones en el mateix castell. L'espai reservat al cadàver de Dalí mai va ser ocupat.
Després de la mort de Gala, es va produir la davallada de Dalí, i va anar perdent dia a dia. De Portlligat a Púbol, amb l'episodi de l'incendi, i va acabar els seus dies a la seva ciutat natal, en una habitació a la Torre Galatea, on vaig tenir l'ocasió de saludar-lo en una visita privada molt curta que em va facilitar l'alcalde Marià Lorca. Res a veure amb aquell Dalí que recordava, d'alguna roda de premsa, de les vistes que feia sovint al Teatre Museu, o quan l'havies vist per Figueres prenent un cafè a la Rambla o discutint a la llibreria de Ramon Canet.
Salvador Dalí va morir a a la seva Figueres natal la matinada del 3 de gener del 1989. Dies abans, l'alcalde de la ciutat, Marià Lorca, que va passar moltes hores al costat del pintor, va revelar que Dalí li havia expressat el seu desig de ser enterrat en el Teatre Museu. És una afirmació que va provocar molt de rebombori. Es va acusar Lorca d'haver-se inventat la història en benefici de la ciutat. Però diferents personatges propers a Dalí i que el coneixien prou bé ho corroboren. Enric Sabater, que durant 12 anys va ser secretari de Dalí, explica en una entrevista a Presència que en més d'una ocasió Dalí havia parlat de la possibilitat de ser enterrat al seu museu. És més, quan li va comentar de ser enterrat al castell de Púbol, Sabater afirma que li va dir: “Jo, enterrat al costat d'una morta, Mai!”
Després de la mort de Dalí, va començar el que els figuerencs han qualificat com “l'espoli” del museu, i moltes de les grans obres que eren a Figueres van anar a parar al Reina Sofia, per no tornar mai més. Un dels exemples més clars és el cas d' El gran masturbador, un oli de gran format pintat per Salvador Dalí el 1929 que formava part del llegat del pintor empordanès a l'Estat. Aquest quadre es va exposar durant anys al Teatre Museu Dalí de Figueres, fins que va anar a parar a Madrid a conseqüència d'un pacte entre el govern espanyol i la Generalitat segons el qual l'obra de Dalí es repartiria per ser exposada entre la Fundació Gala-Dalí de Figueres i el Museu Reina Sofia, tot i que la titularitat de totes les obres restaria en mans de l'Estat. Aquest quadre, una de les obres més emblemàtiques del pintor empordanès, el van traslladar per a una exposició a Madrid i mai més no va tornar a Figueres, tot i que va ser reclamat en reiterades ocasions, fins i tot amb campanyes populars, polítiques i iniciatives parlamentàries sense èxit. D'aquí ve l'expressió del síndrome de la caixa buida que avui tenen molts figuerencs, tot i que cal reconèixer la tasca de la fundació per recuperar obra escampada arreu del món.
Dalí sempre havia manifestat que tota la seva herència –una part molt important de la seva obra– aniria a parar al seu museu de Figueres. El 1970, com a mostra de la seva generositat, Dalí anunciava que regalava al fons del futur museu, la primera obra, el quadre Naturalesa morta de Cadaqués amb guitarra tova més conegut com a Naturalesa morta al clar de lluna. Amb el canvi de testament després de la mort de Gala, i la interpretació que s'en va fer, l'Estat es va convertir en el propietari del llegat de Dalí. Tot plegat, fruït d'una important operació legal molt ben orquestrada pels governs de torn. No deixa de ser curiós aquest canvi d'actitud, perquè inicialment el govern espanyol no volia saber res del Teatre Museu Dalí, no hi creia gens, ni mica. No el volia.
Va ser gràcies a la tossuderia de l'aleshores alcalde de Figueres, Ramon Guardiola Rovira, que el projecte del museu va tirar endavant. Guardiola, mestre de professió, que també va exercir d'advocat, va ser designat alcalde el 1960 –aleshores no hi havia eleccions democràtiques–. Era un home culte, i va considerar que el Museu de l'Empordà havia de tenir una sala monogràfica dedicada a l'obra de Dalí. Amb aquesta idea, al maig del 1961, quan Dalí va tornar de Nova York i París per instal·lar-se a Portlligat, l'alcalde figuerenc el va anar a veure i va exposar la seva idea al pintor. Dalí, com solia fer sovint, no va donar cap resposta en aquell moment, però al cap d'uns dies enviava al seu amic, el fotògraf Melitó Casals Casa –conegut professionalment com a Meli– a visitar a l'alcalde, per dir-li que el volia veure, per comunicar-li que Figueres no tindria una sala amb la seva obra sinó que regalaria a la ciutat un museu sencer. En la segona trobada amb l'alcalde, Dalí ja tenia la idea més desenvolupada i va proposar de fer el museu aprofitant les ruïnes de l'antic Teatre Principal, construït el 1850, un edifici que s'havia cremat al final de la Guerra Civil Espanyola. Es tractava que la ciutat hi posés l'edifici i es fes càrrec de les obres, i que ell s'encarregava del farcit el futur museu. Tot això passava setmanes abans de l'homenatge que la ciutat havia de fer a Salvador Dalí, en un acte multitudinari que es va celebrar a la plaça de toros i en què per primer cop s'anunciava públicament la construcció de Teatre Museu de Figueres. A partir d'aquell moment es va establir una gran relació entre l'alcalde i el pintor amb el mateix projecte comú, que va tirar endavant durant tretze anys, però amb moltes dificultats. De tot plegat, el que va costar més a Guardiola va ser de convèncer Madrid de la necessitat d'un museu, que Figueres no es podia pagar.
Ramon Guardiola explica en el llibre Dalí y su Museo. La obra que no quiso Bellas Artes, com van ser aquells tretze anys de lluita contínua, fins que es va poder inaugurar el Teatre Museu, el dissabte 28 de setembre del 1974 i com havia hagut de tractar amb una Dirección General de Bellas Artes que era absolutament escèptica amb el projecte.
Una part molt important de l'obra daliniana, amb quadres emblemàtics que avui només es poden veure al Centro de Arte Reina Sofia de Madrid, forma part d'aquelles grans obres que en realitat havia d'acollir el Teatre Museu de Figueres i que durant molts anys el pintor havia anunciat, escrit i proclamat, en les èpoques de més lucidesa, que deixava perquè es quedessin a la seva ciutat natal i al seu museu.
El punt d'inflexió, o el principi de la fi de tot plegat, va ser la mor de Gala, el 10 de juny del 1982 a Portlligat. Les setmanes prèvies a la mort de Gala vaig passar moltes hores davant la residència de Dalí, a Portlligat, al costat de dos fotoperiodistes, Toni Fernández Sandoval i Miquel Ruiz, que fotografiaven tothom que entrava i sortia d'aquella casa. Entre els visitants, vam identificar Miquel Domènech Martínez. Un advocat madrileny molt influent, cunyat de l'expresident del govern espanyol, Leopoldo Calvo Sotelo i de l'aleshores ministre d'Afers Estrangers, Fernando Moran, havia de regularitzar la situació fiscal de la família Dalí i, evidentment, va influir de manera determinant en l'últim testament del pintor. Signat a Púbol el 20 de setembre del 1982, deia que instituïa com “hereu universal i lliure de tots els seus béns, drets i creacions artístiques l'Estat espanyol”. El Teatre Museu de Figueres en quedava exclòs, i també Catalunya, tot i que en un testament anterior s'havia dit que l'Estat i la Generalitat se'n repartien el 50%.
Aquells dies Miquel Domènech va fer molta feina, a Cadaqués.
El dia de la mort de Gala a Portlligat, tot i els advocats, es va cometre un acte il·legal que mai ningú no ha denunciat. Gala Éluard Dalí (Ielena Dmítrievna Diàkonova) havia deixat escrit que volia morir i ser enterrada en el castell de Púbol. Se suposa que per evitar tràmits legals, el dia onze al matí, el xòfer de Dalí, Artur Caminada, sortia de Portlligat amb el cadàver de Gala al seient del darrere. Els fotògrafs Miquel Ruiz i Toni F. Sandoval es van llançar en una persecució frenètica i a tota velocitat darrere del Cadillac, de Portlligat a Púbol, per poder captar una imatge del macabre viatge, però no van tenir prou sort.
El certificat de defunció diu que Gala va morir a Púbol, on va ser enterrada, en una cripta preparada per a dues persones en el mateix castell. L'espai reservat al cadàver de Dalí mai va ser ocupat.
Després de la mort de Gala, es va produir la davallada de Dalí, i va anar perdent dia a dia. De Portlligat a Púbol, amb l'episodi de l'incendi, i va acabar els seus dies a la seva ciutat natal, en una habitació a la Torre Galatea, on vaig tenir l'ocasió de saludar-lo en una visita privada molt curta que em va facilitar l'alcalde Marià Lorca. Res a veure amb aquell Dalí que recordava, d'alguna roda de premsa, de les vistes que feia sovint al Teatre Museu, o quan l'havies vist per Figueres prenent un cafè a la Rambla o discutint a la llibreria de Ramon Canet.
Salvador Dalí va morir a a la seva Figueres natal la matinada del 3 de gener del 1989. Dies abans, l'alcalde de la ciutat, Marià Lorca, que va passar moltes hores al costat del pintor, va revelar que Dalí li havia expressat el seu desig de ser enterrat en el Teatre Museu. És una afirmació que va provocar molt de rebombori. Es va acusar Lorca d'haver-se inventat la història en benefici de la ciutat. Però diferents personatges propers a Dalí i que el coneixien prou bé ho corroboren. Enric Sabater, que durant 12 anys va ser secretari de Dalí, explica en una entrevista a Presència que en més d'una ocasió Dalí havia parlat de la possibilitat de ser enterrat al seu museu. És més, quan li va comentar de ser enterrat al castell de Púbol, Sabater afirma que li va dir: “Jo, enterrat al costat d'una morta, Mai!”
Després de la mort de Dalí, va començar el que els figuerencs han qualificat com “l'espoli” del museu, i moltes de les grans obres que eren a Figueres van anar a parar al Reina Sofia, per no tornar mai més. Un dels exemples més clars és el cas d' El gran masturbador, un oli de gran format pintat per Salvador Dalí el 1929 que formava part del llegat del pintor empordanès a l'Estat. Aquest quadre es va exposar durant anys al Teatre Museu Dalí de Figueres, fins que va anar a parar a Madrid a conseqüència d'un pacte entre el govern espanyol i la Generalitat segons el qual l'obra de Dalí es repartiria per ser exposada entre la Fundació Gala-Dalí de Figueres i el Museu Reina Sofia, tot i que la titularitat de totes les obres restaria en mans de l'Estat. Aquest quadre, una de les obres més emblemàtiques del pintor empordanès, el van traslladar per a una exposició a Madrid i mai més no va tornar a Figueres, tot i que va ser reclamat en reiterades ocasions, fins i tot amb campanyes populars, polítiques i iniciatives parlamentàries sense èxit. D'aquí ve l'expressió del síndrome de la caixa buida que avui tenen molts figuerencs, tot i que cal reconèixer la tasca de la fundació per recuperar obra escampada arreu del món.
diumenge, 28 de setembre del 2014
Mas, a La Sexta: 'No podran evitar que es voti'
Diumenge
28.09.2014
22:22
Mas, a La Sexta: 'No podran evitar que es voti'
El president insisteix que el 9-N hi haurà urnes, en una entrevista a La Sexta
I si no fos així? Doncs ha deixat clar que prendria la decisió d'acord amb tots les partits favorables a la consulta. Una opció seria la desobediència civil, que han arribat a proposar tant ERC com la CUP. Mas ha parlat d'aquest concepte: 'La desobediència civil és un terme que pot ser lògic en uns moments, i en uns altres no. Ara no som en un procés de desobediència civil, sinó en un procés democràtic, pacífic, legal i majoritari. Això no és desobediència civil.'
Heus ací en tres fragments l'entrevista a la Sexta:
Sobre la suspensió de la convocatòria una vegada admesa a tràmit pel TC, Mas ha dit: 'Suspendre significa que s'han d'adreçar a nosaltres i hem de dir-hi la nostra opinió. Direm al TC com hem fet el decret i espero que els convencerem. Podem fer unes al·legacions. Hauran d'escoltar la nostra posició, si és que són un àrbitre imparcial.' I ha afegit: 'No es pot fer servir el TC per resoldre problemes polítics. Tenim un problema polític, doncs resolguem-lo des de la política.'
'La unitat d'Espanya no és un concepte sagrat'
També ha dit que no descartava 'cap opció que sigui possible per fer la consulta'. Però ara per ara no preveu eleccions avançades. 'No penso en eleccions. Faré el possible i l'impossible per votar el 9-N. Sembla que el 9-N s'acabarà el món, que es desintegrarà Espanya. I només sabrem l'opinió de la gent.' I ha arribat a dir: 'La unitat d'Espanya no és cap concepte sagrat ni bíblic.'
Encara més: 'Estic escandalitzat democràticament que abans d'aprovar la llei de consultes i abans del decret ja ens diguin que és il·legal. Com es pot fer això, en una democràcia? Això és utilitzar el marc legal, que no és una feina de juristes sinó de polítics.'
Missatge a l'opinió pública espanyola
I ha deixat anar també un missatge als ciutadans espanyols, aprofitant l'audiència a qui s'adreçava l'entrevista: 'L'opinió pública espanyola hauria d'empènyer les institucions de l'estat perquè actuessin de la mateixa manera que el Regne Unit ho va fer amb Escòcia.'
Podeu veure el video de la Sexta
http://www.lasexta.com//videos-online/programas/el-objetivo/noticias/artur-mas-estoy-escandalizado-porque-antes-leer-decreto-nos-diga-que-ilegal_2014092800095.html6,7 milions de paperetes i 10.800 urnes de cartró: deu xifres per al 9-N
6,7 milions de paperetes i 10.800 urnes de cartró: deu xifres per al 9-N
El dispositiu provisional del Govern preveu que caldran de 2.718 locals, 8.130 meses electorals i 9.200 policies
ARA Barcelona |
El govern català té l'operatiu per a la consulta del 9
de novembre preparat fins al mínim detall, des de les urnes de cartró
fins al nombre de titulars de mesa i suplents. Fem un recull de les deu
xifres clau de la convocatòria del 9-N:
- 5,4 milions de catalans de més de 16 anys estan convocats a les urnes el dia 9 de novembre. El Govern encara no té les dades d'estrangers residents a Catalunya que també podran votar. Uns altres 2.547 catalans residents a l'estranger s'han registrat també per votar per correu.
- 874 ajuntaments de Catalunya ja han aprovat mocions a favor de col·laborar per fer efectiva la consulta.
- 6,7 milions de paperetes, amb les dues preguntes fixades al decret aprovat dissabte, estaran preparades per la consulta.
- 2.718 locals formen part del llistat provisional de punts de votació que estan encara pendents de confirmar pels ajuntaments.
- 8.130 meses electorals són les que el Govern calcula que faran falta per acollir tota la població que forma part del cens.
- 10.800 urnes de cartró recolliran els vots, cadascuna amb un cost de 3,02 euros.
- 8.130 meses electorals s'instal·laran en els punts de votació definitius.
- 24.390 membres titulars de les meses electorals faran falta per supervisar la votació, a més de 48.780 suplents, segons els càlculs del Govern, que preveu que cada mesa electoral estigui composada per tres persones.
- 4.834 representants de l'administració i 1.000 coordinadors municipals són el personal necessari per executar el dispositiu de la consulta.
- 9.200 agents dels Mossos d'Esquadra és el dispositiu de seguretat previst pel Govern per a la jornada de consulta del 9-N.
La convocatòria del 9-N, a la premsa internacional
Dissabte
27.09.2014
11:23
La convocatòria del 9-N, a la premsa internacional
Ampli ressò de la signatura del decret · Mitjans de tot el món se'n fan ressò
VilaWeb us ofereix un completíssim resum dels articles publicats fins ara.
Us recomanem que recarregueu la pàgina per a veure els darrers articles afegits. Punxant sobre el botó blau 'Read Next Page' al peu de la pàgina, trobareu més enllaços encara.
by Vilaweb
La convocatòria del 9-N, a la premsa internacional
Us
oferim una completa guia dels articles publicats en la premsa
internacional arran la convocatòria de la consulta del 9 de novembre
- IRISH INDEPENDENT
Catalan leader signs decree for independence referendum - Independent.ie
The president of Spain's Catalonia region signed a decree on Saturday calling for a referendum on independence to be held on on Nov. 9, putting the local government on a collision course with Madrid, which says such a vote is illegal.- HERALD SCOTLAND
Catalonia signs referendum decree
Pro-independence supporters gather outside head office of the government of Catalonia after Catalonian president Artur Mas signed a decree calling for a referendum on November 9Photograph: AP The wealthy northeastern region, which accounts for about one-fifth of Spain's economy, has its own language and distinct culture and has long fought for self-rule.- THE NATION (Pakistan)
Artur Mas: Catalan helmsman on voyage for independence
Daniel BOSQUEA great lover of the sea, Catalonia's president Artur Mas is riding a wave of pro-independence feeling in the region, where nationalists want to break away from Spain.The storm of separatist sentiment has transformed the 58-year-old economist from a moderate nationalist into the unlikely helmsman on Catalonia's voyage for statehood.His critics elsewhere in Spain have accused him of flirting with sedition and even the left-wing parties with whom he is allied in the Catalan parliament have voiced mistrust of him.- RUSSIA TODAY
Референдум о независимости Каталонии назначен на 9 ноября
Глава Каталонии Артур Мас cегодня подписал указ о проведении референдума о независимости от Испании. Голосование намечено на 9 ноября. Участвовать в опросе смогут жители автономии старше 16 лет. Тысячи человек собрались перед зданием правительства в Барселоне, чтобы выразить свою поддержку этому решению.- JAPAN TIMES
Catalan leader orders referendum on independence from Spain, buoyed by close vote in Scotland
The president of Spain's Catalonia region signed a decree on Saturday calling for a referendum on independence to be held on Nov. 9, putting the local government on a collision course with Madrid, which says such a vote is illegal.- GRAMMA (Cuba)
¿Quiere que Cataluña sea un Estado?¿Quiere que sea un Estado independiente?
El presidente del gobierno catalán, Artur Mas, firmó hoy un decreto para autorizar la aplicación de la ley de consultas sobre la convocatoria de un referendo soberanista el próximo 9 de noviembre. Acompañado del aplauso de diputados del parlamento autónomo y dirigentes de partidos que apoyan la independencia de Cataluña, Mas rubricó el texto en una ceremonia en el Palau de la Generalitat, reporta Prensa Latina(PL).- LA JORNADA (Mèxic)
Convoca Cataluña a consulta independentista desoyendo a Madrid
Barcelona. El presidente de Cataluña, el nacionalista Artur Mas, convocó oficialmente este sábado la consulta sobre la independencia de esta rica región de España para el 9 de noviembre, desafiando al gobierno español que inició los trámites para impedirla.- RADIO POBLACIONES DE PERÚ
Cataluña convoca a consulta soberanista a pesar de oposición de Gobierno español
Sábado, 27 de Setiembre 2014 | 8:28 am El presidente del Gobierno catalán, Artur Mas, convocó este sábado una consulta para el 9 de noviembre para que los ciudadanos decidan sobre la soberanía en esta región, iniciativa que el Gobierno español recurrirá ante el Tribunal Constitucional al considerar que no se ajusta a la ley.- EXCELSIOR (Mèxic)
Formaliza Cataluña convocatoria a consulta independentista
El presidente del Gobierno catalán, Artur Mas, convocó hoy una consulta para el 9 de noviembre para que los ciudadanos decidan sobre la soberanía en esta región, iniciativa que el Gobierno español recurrirá ante el Tribunal Constitucional al considerar que no se ajusta a la ley.- CLARÍN (Argentina)
Cataluña convocó oficalmente al referéndum independentista: será el 9 de noviembre
En un día histórico para Cataluña, el presidente de la Generalitat (gobierno) convocó al anunciado referéndum soberanista para el próximo 9 de noviembre y proclamó que "Cataluña quiere hablar".- O GOBLO (Brasil)
Catalunha assina decreto que prevê plebiscito sobre independência
O presidente da comunidade autônoma da Catalunha, Artur Mas, assinou neste sábado o decreto que estabelece a consulta sobre autodeterminação soberana - um plebiscito sobre a independência catalã -, no dia 9 de novembro. A cerimônia no Palau de la Generalitat, em Barcelona, foi acompanhada com atenção pelos moradores da província espanhola separatista.- PUBLICO (Portugal)
Catalunha marca referendo sobre a independência para 9 de Novembro e todas as atenções voltam-se para Rajoy
O presidente do governo da Catalunha assinou na manhã deste sábado o decreto que convoca o referendo popular sobre a independência daquela região espanhola para o dia 9 de Novembro.- BLOOMBERG
Related stories
El 9-N interessa a França
El 9-N interessa a França
La premsa francesa destaca notablement la consulta
"Le Monde" i "Libération" ho presenten com a segona notícia del dia
TF1 es pregunta: "Catalunya esdevindrà independent?"
B. Ferrer | ND 27/09/2014 a les 18:15h
La notícia sobre el 9-N, en un espai destacat de la portada de 'Le Monde'. El procés independentista català pot afectar plenament l'estructura actual de l'Estat espanyol. Però també el de la República francesa, que podria tenir un nou Estat a tocar de la seva frontera sud. Ara mateix, França fa frontera amb Bèlgica, Luxemburg, Alemanya, Suïssa, Itàlia, Mònaco, Espanya i Andorra. En cas d'independitzar-se, Catalunya passaria a formar part d'aquest grup de països amb veïnatge directe amb l'Hexàgon. I la premsa francesa ha decidit parar-hi atenció.
Tradicionalment, els mitjans de comunicació francesos havien dedicat poc espai al procés català. Ni l'Onze de Setembre del 2012 ni la Via Catalana de l'any passat no van merèixer un tracte gaire notable als principals diaris francesos. Però aquest Onze de Setembre va ser ben diferent. I, avui, també.
Le Monde ha presentat als seus lectors la informació sobre el 9-N com la segona més important del dia, explicant que, "desafiant Madrid, el president català convoca un referèndum sobre la independència". A l'esquerrà Libération , igualment, la consulta catalana és la segona notícia del dia, en aquest cas per destacar que "el govern espanyol s'oposa al referèndum". Tant en un cas com en l'altre, les notícies es basen en un teletip servit per l'Agence France Presse (AFP).
Menció a part mereix el diari nord-català L'Indépendant , que ofereix la informació en tercera posició, ressaltant que "el referèndum català sobre la independència no tindrà lloc, segons Madrid".
El cristià La Croix i les edicions digitals dels setmanaris Le Nouvel Observateur i L'Express també creuen adient destacar a portada, en diversos nivells d'importància, la convocatòria de la consulta catalana. Le Figaro, en canvi, es limita a informar-ne amb un breu.
"Catalunya esdevindrà independent?"
La cadena privada TF1 també situa el 9-N com la notícia més destacada de la secció "Europa", preguntant-se en una peça si "Catalunya esdevindrà independent", i en una segona peça destacant l'oposició "de Madrid" a la consulta. El portal informatiu de les televisions públiques, FranceTVinfo.fr, informa de la convocatòria com a segona notícia més destacada de la secció "Europa", assegurant que Catalunya "somia" amb un referèndum com el d'Escòcia.
El 'Libération' també ressalta la convocatòria de la consulta catalana.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)