04.05.2020 18:00
El govern del País Valencià i del Principat s’oposen a les províncies com a unitat de desconfinament d’ençà que Pedro Sánchez va anunciar les fases del seu pla de desescalada.
Consideren que no és convenient implementar les mesures en clau de
província perquè aquestes poden estar formades per zones molt
heterogènies. ‘Què té a veure Berga amb Igualada o Barcelona? Per què un
veí de Bellver de Cerdanya pot anar a Lleida i no a Puigcerdà?’, es
preguntava en una conferència de premsa la portaveu del govern català,
Meritxell Budó. Per això ambdós governs demanen que el desconfinament es faci a partir de les regions sanitàries amb les quals es divideix el seu territori i no per províncies.
En
el dia que ha començat la fase 0, La Moncloa ha accedit a estudiar la
proposta que facin les autonomies. Així doncs, aviat podríem veure com
canvia el mapa de desconfinament fins que no es retorni a la normalitat.
Llavors un ciutadà d’Amposta ja no s’haurà de guiar per la fase en la
que es trobi la província de Tarragona, sinó per la de la seva àrea
sanitària, en aquest cas, la de les Terres de l’Ebre. Us expliquem com
funciona.
El Principat es divideix en nou regions sanitàries,
delimitades a partir de factors geogràfics, socioeconòmics i
demogràfics, segons assegura la Generalitat. Cada regió s’ordena, al seu
torn, en sectors sanitaris, que agrupen les anomenades
àrees bàsiques de salut, formades per barris o districtes a les àrees
urbanes, o per un o més municipis en l’àmbit rural. De fet la consellera
Alba Vergés assenyala que en cas de rebrot en una àrea determinada i
que no coincideixi amb una regió sanitària, com va passar amb la Conca d’Òdena, també demanaria al govern espanyol que es pugui gestionar de forma diferenciada.
Tornant a la regions, en el cas català, veiem com la província de Tarragona es divideix en dues àrees tan diverses com les de les Terres de L’Ebre, que inclou el Baix Ebre, el Montsià, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta; i la regió sanitària del Camp de Tarragona, amb l’Alt Camp, el Baix Camp, el Baix Penedès, la Conca de Barberà, el Priorat i el Tarragonès. O la província de Lleida, que reserva una regió sanitària només per la zona pirinenca. Es tracta de la regió sanitària de l’Alt Pirineu i Aran, que agrupa l’Alt Urgell, l’Alta Ribagorça, la Cerdanya, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà i la Vall d’Aran. La regió sanitària de Lleida, pèr la seva banda, inclou les Garrigues, la Noguera, el Pla de l’Urgell, la Segarra, el Segrià i l’Urgell.
Barcelona es divideix en la regió sanitària de la Catalunya Central –Anoia, Bages, Berguedà, Moianès, Osona i Solsonès– i la regió de Barcelona. Aquest, la més poblada de Catalunya, es subdivideix en tres àrees. L’Àmbit Metropolità Nord que comprèn l’àmbit territorial del Barcelonès Nord, el Maresme, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental; l’Àmbit Metropolità Sud que engloba l’àmbit territorial del l’Alt Penedès, el Baix Llobregat, el Garraf i el Barcelonès Sud; i Barcelona ciutat, amb els respectius districtes.
I en províncies sí que hi entén, el virus?
El País Valencià també s’organitza en regions sanitàries, en aquest cas, anomenats departaments de salut. I n’hi ha fins a vint-i-quatre. La descentralització respecte de les províncies és molt més alta i s’acoten millor als criteris demogràfics. Per exemple, la província de Castelló es reparteix entre els departaments de Vinaròs, Castelló, La Plana i Sagunt. Aquest últim no forma part de la província de València però des d’allà es gestionen sanitàriament àrees, per exemple, de l’Alt Millars i l’Alt Palància, que oficialment formen part de la província de Castelló.
La partició és encara més alta en el cas de la província de València, que es divideix en nou departaments: València-Clínic-Malva-rosa, València-Arnau de Vilanova-Llíria, València-La Fe, Requena, València-Hospital General, València-Doctor Peset, La Ribera, Xàtiva-Ontinyent i Gandia.
Quant a Alacant, es divideix en els departaments de Dénia, Alcoi, La Marina baixa, Elda, Alacant-Sant Joan d’Alacant, Alacant-Hospital General, Elx-Hospital General, Elx-Crevillent, Oriola i Torrevella.
Per la seva banda, a les Illes, també existeix aquesta divisió sanitària. S’anomenen zones bàsiques de salut (ZBS) i n’hi ha fins a seixanta-una. Tanmateix, no ha estat demanada pel govern de Francina Armengol, ja que l’aïllament de l’arxipèlag amb la península ha permès tenir sota control l’epidèmia i les diferències entre zones són menors. Avui, per primera vegada des de l’inici de la pandèmia del coronavirus, no s’ha comptabilitzat cap nou contagi de coronavirus a les Illes. Tampoc no hi ha hagut noves defuncions i ja van dos dies seguits sense morts.
Tornant a la regions, en el cas català, veiem com la província de Tarragona es divideix en dues àrees tan diverses com les de les Terres de L’Ebre, que inclou el Baix Ebre, el Montsià, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta; i la regió sanitària del Camp de Tarragona, amb l’Alt Camp, el Baix Camp, el Baix Penedès, la Conca de Barberà, el Priorat i el Tarragonès. O la província de Lleida, que reserva una regió sanitària només per la zona pirinenca. Es tracta de la regió sanitària de l’Alt Pirineu i Aran, que agrupa l’Alt Urgell, l’Alta Ribagorça, la Cerdanya, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà i la Vall d’Aran. La regió sanitària de Lleida, pèr la seva banda, inclou les Garrigues, la Noguera, el Pla de l’Urgell, la Segarra, el Segrià i l’Urgell.
Barcelona es divideix en la regió sanitària de la Catalunya Central –Anoia, Bages, Berguedà, Moianès, Osona i Solsonès– i la regió de Barcelona. Aquest, la més poblada de Catalunya, es subdivideix en tres àrees. L’Àmbit Metropolità Nord que comprèn l’àmbit territorial del Barcelonès Nord, el Maresme, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental; l’Àmbit Metropolità Sud que engloba l’àmbit territorial del l’Alt Penedès, el Baix Llobregat, el Garraf i el Barcelonès Sud; i Barcelona ciutat, amb els respectius districtes.
I en províncies sí que hi entén, el virus?
El País Valencià també s’organitza en regions sanitàries, en aquest cas, anomenats departaments de salut. I n’hi ha fins a vint-i-quatre. La descentralització respecte de les províncies és molt més alta i s’acoten millor als criteris demogràfics. Per exemple, la província de Castelló es reparteix entre els departaments de Vinaròs, Castelló, La Plana i Sagunt. Aquest últim no forma part de la província de València però des d’allà es gestionen sanitàriament àrees, per exemple, de l’Alt Millars i l’Alt Palància, que oficialment formen part de la província de Castelló.
La partició és encara més alta en el cas de la província de València, que es divideix en nou departaments: València-Clínic-Malva-rosa, València-Arnau de Vilanova-Llíria, València-La Fe, Requena, València-Hospital General, València-Doctor Peset, La Ribera, Xàtiva-Ontinyent i Gandia.
Quant a Alacant, es divideix en els departaments de Dénia, Alcoi, La Marina baixa, Elda, Alacant-Sant Joan d’Alacant, Alacant-Hospital General, Elx-Hospital General, Elx-Crevillent, Oriola i Torrevella.
Per la seva banda, a les Illes, també existeix aquesta divisió sanitària. S’anomenen zones bàsiques de salut (ZBS) i n’hi ha fins a seixanta-una. Tanmateix, no ha estat demanada pel govern de Francina Armengol, ja que l’aïllament de l’arxipèlag amb la península ha permès tenir sota control l’epidèmia i les diferències entre zones són menors. Avui, per primera vegada des de l’inici de la pandèmia del coronavirus, no s’ha comptabilitzat cap nou contagi de coronavirus a les Illes. Tampoc no hi ha hagut noves defuncions i ja van dos dies seguits sense morts.
A VilaWeb fem periodisme
Un periodisme que no tindria
sentit, que no seria res si no servís per a explicar a la societat els
greus problemes que té i encoratjar-la a lluitar pels canvis necessaris
que els podrien resoldre, costen el preu que costen. Periodisme
compromès, periodisme valent, periodisme de qualitat.Si aquest també és el periodisme en què creieu, us animem a fer-vos subscriptors de VilaWeb.
Trobareu més informació sobre les subscripcions en aquesta pàgina.
Vicent Partal
Director de VilaWeb
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada