Nerviosisme a la Guàrdia Urbana per la política que farà Ada Colau

I ARA LA COLAU...???

26/05/2015

municipals

Nerviosisme a la Guàrdia Urbana per la política que farà Ada Colau

Agents de la Guàrdia Urbana - EFE

La policia local consideraria 'casus belli' que l’advocat Jaume Asens fos el regidor de Seguretat. Demana diàleg

Bernat Vilaró

El Singular

La Guàrdia Urbana de Barcelona està neguitosa després de la victòria de BCN en Comú, liderada per Ada Colau, a les eleccions municipals de diumenge passat. Que la propera alcaldessa sigui una activista coneguda sobretot per la seva lluita contra els desnonaments amb la pràctica d'escarnis, i amb el recel d'aquest món cap a les forces de seguretat, preocupa de forma visible la policia de la ciutat. Dins del cos veuen Colau com la cara visible d'un moviment que sempre s'ha caracteritzat per ser durament crític amb els cossos policials.

El secretari general del Sindicat d'Agents de Policia Local (SAPOL), Marcos González, lamenta a ElSingular que des de la victòria de BCN en Comú se senten mal vistos. "Estem al punt de mira només pel fet de ser policies. No som bons perquè som policies, és la sensació que tenim. Ens haurien de veure com amics, som gent del poble, com qualsevol altra persona, però tenim una funció que hem de complir". "Cal veure si efectivament Colau té un sentiment d'odi cap a nosaltres. Almenys per ara sí que tenim aquesta sensació. Però tenim clar que som persones que ells necessiten, la ciutadania necessita la Guàrdia Urbana, i si no, no hi seríem", apunta el portaveu del SAPOL, el sindicat majoritari a la Guàrdia Urbana.

El cas Ciutat Morta

Els representants sindicals del cos observen amb especial alerta la possibilitat que l'advocat Jaume Asens, número 4 de la llista de Colau, pugui ser el regidor de Seguretat, fet que la Guàrdia Urbana veuria com un casus belli. Asens va ser l'advocat del polèmic cas Ciutat Morta, que ha originat fortes tensions entre la policia local i els alternatius. El cos policial espera que hi hagi diàleg amb la futura alcaldessa abans de prendre cap decisió sobre qui els comanarà.



González critica que dirigents de BCN en Comú "generalitzin" el discurs en contra dels agents. "Si algú de la policia no compleix les normes, l'expulsarem. Però això són casos aïllats, no s'ha de generalitzar". "Estem aquí per servir la gent i ajudar-la, no per reprimir ningú. Ens mana la ciutadania", apunta el portaveu del SAPOL, que insisteix que sembla que Colau "busqui una revenja" contra la policia, sobretot després de la polèmica pel documental Ciutat Morta. "Són sensacions que ja tenim, perquè no ens expliquen res i no se sap què passarà. Espero que no busquin cap revenja", ha afegit amb preocupació.

"Després del documental Ciutat Morta se'ns ha volgut criminalitzar a tots. Jo no dic que no hi hagi policies que facin les coses mal fetes, però si es detecten se’ls fa fora. No poden posar-nos a tots al mateix sac. Em nego a acceptar aquesta criminalització; no és cert, la majoria som bona gent", ha reiterat.

I si Asens, l'advocat del cas Ciutat Morta, acaba sent el regidor de Seguretat? "Ho veuríem amb molt recel. És una persona que ens ha posat verds i que sempre va en contra de la policia, no només contra nosaltres sinó en contra dels Mossos. Començarem malament si es confirma i ve amb les idees que té sobre nosaltres, pensant que som tots uns terroristes i uns torturadors. Em molesta, perquè ell generalitza", manifesta amb rotunditat.

Ordenança cívica

El secretari general del sindicat assegura que si Colau decideix derogar o modificar l'ordenança de civisme lògicament ho acataran, perquè són decisions polítiques. "Estarem encantats si creuen que l'actual no és l'adequada, però que quedi clar que nosaltres no la fem ni la decidim, només complim ordres dels polítics. Actuarem segons el que s'hagi aprovat".

Un dels punts polèmics de Colau respecte a la Guàrdia Urbana és també la intenció de crear una "policia comunitària de proximitat", segons consta al seu programa electoral. González recorda que això ja es va fer a Barcelona als anys 80, durant l'etapa de Pasqual Maragall, i va fracassar. "Es va haver d'eliminar perquè per dur-ho a terme es necessitaven 4.000 agents". Ara, reitera el portaveu del sindicat, només en són 2.950, "de manera que si BCN en Comú està disposada a afegir més de 1.000 agents, perfecte, però tota aquesta mà d'obra és necessària si es vol fer policia de proximitat".


Asens (a la dreta), amb Colau i Villarejo | EFE

González insisteix que la nova alcaldessa s'hauria de reunir amb la Guàrdia Urbana per aclarir aquestes qüestions. "Si és tan dialogant com diu, ens agradaria que ens truqués per detallar-nos les seves propostes" que afecten la policia. El portaveu del SAPOL emplaça la guanyadora de les eleccions explicar quin model policial. "El que hem estat escoltant ens preocupa, perquè veiem a la premsa que volen desfer algunes unitats del cos policial", ha afegit, en al·lusió als grups antiavalots. A la Guàrdia Urbana hi ha el record del conseller d'Interior Joan Saura -aleshores líder d'ICV, partit que ara governarà la ciutat gràcies a BCN en Comú- que tanta polèmica va provocar amb els Mossos d'Esquadra.

Was this an earthquake in Spanish politics? Not quite, but it’s coming soon

Miguel-Anxo Murado

These elections have further eroded the two main parties’ hegemony. But it’s September’s Catalan vote that could radically alter Spain’s political landscape

Ada Colau speaks to supporters as she wins the municipal elections in Barcelona. Her party, Barcelona En Comú, is a grassroots movement of several leftist political parties, including Podemos, and thousands of citizens. Photograph: Matthias Oesterle/Corbis

Tuesday 26 May 2015 13.42 BST Last modified on Tuesday 26 May 2015 17.19 BST

THE GUARDIAN

So, has there been an earthquake in Spanish politics after Sunday’s local and regional elections as many had expected? The short answer is no. The two establishment parties, the ruling conservative People’s party and the opposition Socialists, have seen their long-time hegemony further eroded, but together they still hold more than 50% of the vote. On the other hand, the new parties that represent Spain’s protest vote, the left-leaning Podemos and the centre-right Ciudadanos, have had good but not great results – around 12% and 6% of the vote respectively. As some had suspected all along, opinion polls were overestimating their strength.
And yet, while the size of the protest vote was greatly exaggerated by the pollsters, we now run the risk of underestimating the magnitude of what has happened. Because a lot has happened indeed. The ruling People’s party has seen most of its local and regional power wiped out in one go. Madrid and Barcelona, Spain’s biggest cities, are now likely to be ruled by parties representing the “indignados”, the Spanish forerunner of what came to be known as the Occupy movement. Nationwide, the radical party Podemos has become instrumental in forming leftwing majorities, and as things stand it’s now in a position to form a government in alliance with the Socialists come the next general election later in the year. It may not be an earthquake but it’s certainly far more than a mere shakeup.

Is it possible that having vented their anger, voters could turn back to the more traditional parties?

A lot will depend now on how both Podemos and the Socialists handle coalition-building in the different cities and regions. Not an easy task in Spain. The Spanish voter tends to frown upon political alliances, which are irrationally seen as betrayals. With the current mistrust of the political class, this will prove even more problematic, especially for Podemos. Its supporters see the Socialist party as no better than the conservatives, and some will resent entering a coalition with them. Tensions between the pragmatists and the orthodox have already prompted minor scuffles within the party. Equally, many Socialists see the ideological gap between them and Podemos as too wide and would have preferred an arrangement with the other, more moderate, protest party, Ciudadanos.

Advertisement

This is perhaps the most under-reported angle in Sunday’s elections. The secret hope of the two traditional parties was to have a more amenable third force to coalesce with if needs be. Most of the media and the financial establishment joined enthusiastically in the effort to prop it up. But with a squalid 6% of the vote nationally, Ciudadanos has turned out to be a damp squib. Whether they like it or not, the Socialists have to grapple with the fact that if they want to form a majority after the next general election, then Podemos looks like their only possible partner.
The question remains as to how solid the Podemos vote is. Is it possible that having vented their anger, voters could turn back to the more traditional parties? That could well happen, and in normal circumstances might be what we would expect. But it’s less likely in this case. The Socialist party has not yet recovered from its never-ending internal crisis and Podemos’s symbolic success in Madrid and Barcelona will help them keep the momentum.
And finally, there’s the unspoken question mark which hangs over Spain’s near future. Despite being left aside for the duration of the campaign it’s still there: the stubborn Catalan issue. At least in theory, there will be a Catalan regional election in September which – if it finally takes place – will be no ordinary vote. The Catalan government intends to turn it into a referendum on independence, no less, and if Sunday’s results are replicated then it may actually win it. Much has been made of the fact that last Sunday the main pro-independence party lost the city of Barcelona. That is certainly a serious blow, but what few seem to have noticed is that the pro-independence camp as a whole has increased its support substantially and has effectively won the election in Catalonia.
That doesn’t mean it’s a done deal for the pro-independence parties either. Come September, they may get a majority of seats in parliament but without a majority of votes. In any case, turmoil is almost guaranteed and, depending on what happens next, the national political debate as a whole could abruptly change tack, making the result of the general election in November even more unpredictable. Now, that would be an earthquake.

L'empenta dels festivals

Les 360 cites musicals a Catalunya a l'any congreguen 1,5 milions d'espectadors i generen 300 milions d'euros d'impacte econòmic

EL PERIODICO

MARTA CERVERA / BARCELONA

Dimarts, 26 de maig del 2015

FERRAN SENDRA

El festival més concorregut8 El Primavera Sound és la cita musical que més espectadors atrau a Catalunya, amb 200.000, la passada edició.

Els festivals de música s'han convertit en un motor del desenvolupament cultural i econòmic clau per a Catalunya. Ho va afirmar ahir el conseller Ferran Mascarell davant de promotors de les principals cites. Els 360 festivals de tots els gèneres organitzats el 2014 van mobilitzar 1,5 milions d'espectadors. Els pressupostos de tots sumen 60 milions d'euros i es calcula que per cada euro invertit el retorn econòmic és de 5. És a dir, els festivals que se celebren a Catalunya generen un impacte de 300 milions d'euros. Aquestes dades, aportades per Mascarell, certifiquen, segons ell, «l'excel·lència dels professionals que gestionen els festivals».
El sistema d'ajudes reintegrables posades en marxa des del 2013, quan a causa de les retallades les subvencions van tocar fons amb 2,3 milions d'euros, han demostrat que són un instrument útil. «Els festivals de més pressupost que superaven el mig milió d'euros s'hi van acollir per poder pagar els caixets dels artistes per avançat, sense haver d'endeutar-se, amb nosaltres com a soci assumint risc», va informar Jordi Sellas, director de l'Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC). El tracte era molt avantatjós. Si perdien diners, després de l'auditoria de rigor, les pèrdues es convertien en subvenció. Si no, la Generalitat recuperava la inversió que reinvertia en ajudes. «Aquesta fórmula ha funcionat tan bé que ha sigut adoptada a Europa com una de les 10 mesures recomanades com a instrument de finançament cultural», va dir Sellas. Fins ara el retorn aconseguit amb aquest sistema ha sigut del 89%, «una mitjana molt alta».
El Departament de Cultura ha donat suport econòmic aquest 2015 a 89 festivals, aportant 2,2 milions en forma d'ajudes reintegrables del total de 3,75 milions d'euros que s'hi destinen a través de l'ICEC.
Segons opina Sellas, tan importants són els festivals, com el Primavera Sound, que comença aquest dijous a Barcelona i que arriba a 200.000 espectadors, i també el Sónar, col·locats número 1 i 5 respectivament en el rànquing dels 50 millors festivals del món per la revista Time Out, com la tasca dels festivals més petits, amb menys de 80.000 euros de pressupost. «Aquests no tenen tanta visibilitat, però faciliten l'accés a la cultura en zones que s'han de cuidar perquè no quedin desèrtiques», va argumentar. Va destacar la importància que tenen els festivals com a plataformes per donar a conèixer nous artistes. Un 30% dels festivals compten amb ajudes públiques que superen més de la meitat del pressupost. En aquests festivals el 52% dels artistes en cartell són catalans.
Els Amics de les Arts, que avui és grup d'èxit requerit a les millors places, és un clar exemple de jove formació que es va donar a conèixer gràcies als festivals, ja que va començar amb actuacions en alguns dels més petits -alguns ja ni existeixen actualment- i s'ha llançat a muntar-ne un de propi. El seu Festivalot, destinat al públic familiar, se celebrarà a Girona el 6 i 7 de juny. Les comarques gironines ocupen el segon lloc en concentració de festivals: compten amb el més antic, el de Porta Ferrada, de Sant Feliu de Guíxols, i amb el de més inversió privada, el de Peralada, entre altres. Però Barcelona, amb 83, concentra el màxim nombre de festivals.
De cara al futur, l'objectiu és: augmentar els concerts per als músics i el nombre d'espectadors. Comparant-lo amb Europa, el mapa català té «un ecosistema sa», segons Sellas.

Més de 400 oenagés espanyoles presenten dimecres una aliança contra el canvi climàtic

Exigiran als polítics un gir per a un planeta sostenible

REUTERS

Efectes del canvi climàtic a la Glacera Sheldon a l'Antàrtida.

EL PERIODICO

EUROPA PRESS / MADRID

Dimarts, 26 de maig del 2015 - 09.35 h
Més de 400 organitzacions de la societat civil espanyola presentaran aquest dimecres, 27 de maig, un manifest per exigir als polítics que actuïn contra el canvi climàtic.
En la presentació hi participaran el científic espanyol membre del Panell Intergovernamental de Canvi climàtic (IPCC) José Manuel Moreno, un agricultor, representant dels països del sud, i una nena parlaran del gir necessari per a un planeta sostenible, mentre que la periodista Mara Torres i el divulgador científic Luis Miguel Domínguez recolzaran l'acte.
El manifest es presentarà a les 11.30 hores al Jardí Botànic de Madrid. Entre els firmants figuren oenagés ambientals, sindicats, organitzacions socials, de desenvolupament, de consumidors, ecologistes i altres organismes, tots units per l'interès comú d'impulsar un canvi real cap a un futur sostenible amb energies renovables.
Firmen el manifest les plataformes Coalició Clima (30 organitzacions); la Coordinadora d'ONGDs; la Cimera Social; Fòrum d'Acció Rural; Plataforma per un Nou Model Energètic (340 organitzacions); Plataforma Rural (25 organitzacions); Plataforma Tercera Sector (7 organitzacions).
Entre elles hi ha algunes organitzacions que formen part d'una o diverses plataformes, com Avaaz; ECODONIS; CCOO; UGT; USO; UPA; COAG; CECU; Asgeco; Oxfam Intermon; Càritas; WWF; SEO/Birdlife; Greenpeace; Ecologistes en Acció; Amics de la Terra; Fundació Global Nature.

ANÀLISI mediambiental

Les empreses catalanes rebaixen les seves emissions de CO2 un 9%

L'ensorrament de la indústria dels totxos i les teules va ser clau en el descens.Espanya va comprar a Europa el 2013 més drets d'emissió dels que després va gastar 

EL PERIODICO

ANTONIO MADRIDEJOS / BARCELONA

Dimarts, 26 de maig del 2015

EFE / KIKO DELGADO

La central tèrmica d'As Pontes, a la Corunya, una de les instal·lacions incloses en la directiva europea.

La greu crisi que afecta el sector del totxo i les teules, una activitat industrial que utilitza gran quantitat d'energia en el procés de cocció, va ser el principal responsable que el conjunt de les empreses catalanes incloses en la directiva europea d'emissions, 134 en total, reduís la seva producció de diòxid de carboni (CO2) en un 9,2% el 2013 en relació amb el 2012, l'últim any amb dades disponibles, segons mostren els resultats presentats ahir per la fundació Empresa i Clima. En total, incloent-hi també els anomenats sectors difusos (domèstic, transport, agricultura, residus...), que representen aproximadament el 60% del total, la reducció d'emissions a Catalunya va ser del 3,7%.
En línies generals, l'anàlisi de la fundació, titulada Informe de situació de les emissions de CO2 al món l'any 2013, mostra que tant Catalunya com Espanya en el seu conjunt estan fent els deures -almenys, complint els objectius europeus-, segons va destacar el coordinador de la fundació, l'economista Arturo de las Heras. A la Unió Europea, les emissions van disminuir un 0,8% durant el mateix període.
Tot i que la indústria del totxo i les teules representa una part petita del total de les emissions de la directiva a Catalunya, lluny de la generació d'energia, la refinació de petroli o la fabricació de ciment, es tracta d'un sector que ha patit de manera funesta els estralls de la crisi. El 2013, per exemple, no van entregar els seus permisos d'emissió -van tancar- 16 de les 24 empreses existents l'any anterior.
Els problemes de la indústria dels totxos, que es prolonguen en els sectors del ciment i les rajoles, entre altres, han tingut com a conseqüència que Espanya comprés més drets d'emissió de CO2 dels que després ha pogut gastar, és a dir, una pèrdua en va. En el cas concret de Catalunya, això ha provocat un dèficit de més de 2,5 milions de tones de CO2 «que han hagut de ser cancel·lats mitjançant subhasta», va explicar De las Heras.
EMISSIONS PER CÀPITA / Amb aquest descens, les emissions de CO2 a Cata-lunya es van situar en 5,74 tones per persona i any, per sota de la mitjana espanyola i europea de 7,3 i 9 tones, respectivament, uns resultats que obeeixen essencialment a l'elevada dependència de l'energia nuclear.
L'any 2013, Catalunya va representar el 10,7% de les emissions espanyoles subjectes a la directiva europea, darrere d'Andalusia, Astúries i Galícia, tres comunitats amb un pes notable de les plantes tèrmiques de carbó, va recordar Elvira Carles, presidenta de la fundació Empresa y Clima. En aquest sentit, a tot Espanya, la previsió de descens és del 6,2% el 2013 respecte al 2012 a causa que la generació elèctrica per carbó va disminuir un 30% arran de factors ambientals que van afavorir energies renovables com la hidroelèctrica i l'eòlica.
Malgrat aquests descensos, la fundació Empresa y Clima preveu que les emissions tornin a créixer de la mà de la recuperació, tot i que s'espera que no pugin tant «perquè hi ha moltes empreses que estan millorant la seva eficiència energètica, encara que no tant per raons mediambientals, sinó pel cost de l'energia, va concloure De las Heras.

La piràmide de Power8, el patrocinador de l'Espanyol

INCÒGNITES DEL PATROCINADOR DE L'ESPANYOL

La piràmide de Power8

Un centenar d'inversors van ser convidats a BCN per l'empresa, que ha desaparegut

EL PERIODICO

E. LEDDA / I. PACHECO / S. LI / A. ATTANASIO / BARCELONA

Dimarts, 26 de maig del 2015

EL PERIÓDICO

Diversos dels inversors al davant de l'estadi del RCD Espanyol el 2014.

Tuanjie jiu shi liliang. «La unió fa la força» és la frase que des del gener reuneix en un grup de Wechat (el WhatsApp xinès) més de 200 persones de la Xina i Taiwan que afirmen haver invertit i perdut, en conjunt, milions d'euros en la marca que va pagar per donar nom a l'estadi Cornellà-el Prat del RCD Espanyol: Power8.
«Jo no sabia què era. Em va impressionar que patrocinés un equip de la Lliga espanyola», explica Li, funcionari públic de Wenzhou, una ciutat del sud-est de la Xina que assegura haver invertit 90.000 euros en Power8. Liu, un venedor de productes electrònics de Guang Dong, també va invertir en la firma. El relat sempre és el mateix: un conegut els va parlar de Power8 com a opció interessant per multiplicar els seus diners. Ningú sabia què feia l'empresa, però la seva projecció a la Lliga de futbol espanyola va ser prou per convèncer-los de la seva legitimitat.
Els interessats feien una transferència al seu contacte, d'almenys 4.000 euros. Ni Liu ni Li van firmar cap contracte o cap certificat per la seva compra. A canvi de la transferència van rebre un codi per tenir accés a la web de Power8, l'únic lloc on podien veure els moviments de la seva inversió. Els beneficis eren al voltant del 2% d'interès setmanal.
«Es tracta de societats relacionades entre si que es passen accions o immobles acumulant benefici però amb actiu zero, ja que la tresoreria surt dels diners dels dipositants (o sigui del passiu)», explica el professor d'Esade Santiago Simón del Burgo. L'economista aclareix que la il·legalitat resideix en el fet que les empreses no tenen rendibilitat sinó que paguen interessos gràcies als diners dels dipositants. «Se li diu esquema piramidal perquè pagues els diners als de dalt amb els dels de baix», afegeix.
El viatge
No tothom podia convertir-se en inversor de la marca: només els que ingressessin al lloc des d'un proveïdor d'internet de certs països veien les opcions d'iniciar sessió i apuntar-s'hi. Des de la Xina sí que era possible, però no des d'Europa.
Almenys un centenar d'inversors van ser convidats l'any passat a Barcelona amb vols i estada pagats per Power8. L'empresa va invitar aquells que havien destinat almenys 90.000 euros al projecte, segons detalla Chen, una mestressa de casa de Chengdu que havia posat fins a 225.000 euros en la firma. El setembre del 2014, Chen va visitar Barcelona, les oficines de Power8 i el Power8 Stadium juntament amb quaranta inversors més. Fotos del viatge mostren a inversors somrients, amb la samarreta del club a l'estadi i davant de les oficines de l'avinguda Diagonal. Hi ha fotos en què surten acompanyats de Philippe Cappelle, director de Power8 España i qui va presentar la marca durant l'anunci de l'acord per posar nom a l'estadi de l'Espanyol.
«Semblava més un saló de recepció que una oficina», diu l'empresari Liu. «Quan vaig veure el logo a l'estadi i la gent de l'equip que ens va rebre em vaig adonar que l'empresa era de debò», explica la senyora Chen. «Al tornar a la Xina tots teníem meravelles per explicar sobre Power8». Avui la central catalana que van visitar els inversors de Power8 està buida.
El gener del 2015 els inversors van rebre un nou avís: aquells que vulguin seguir amb l'empresa hauran de pagar una nova quota, perquè Power8 vol sortir a borsa. Chen es va alarmar: «Vaig ensumar-me una estafa». La inversora va decidir no entregar més diners a l'empresa. Al no complir, no va poder ingressar més al seu compte a la pàgina web.
Segons informen els inversors, el febrer d'aquest any Cappelle es va reunir amb ells en diverses ocasions, tant a Barcelona com a Taiwan. A uns els va dir que ell era responsable del patrocini i de l'hospitalitat, res més. A altres els va anunciar que Power8 passaria a ser una empresa conjunta amb City Windmills, una companyia anglesa que produeix turbines eòliques. Finalment, els que volien denunciar el grup London Capital, que identificaven com la matriu financera de Power8, els va dir que confiessin, que recuperarien els diners invertits.
A partir d'aquell moment la unió va deixar de fer la força: el grup de Wechat es va partir en subgrups: uns van apostar per denunciar Cappelle per presumpta estafa. Altres van apostar per parlar d'altres programes d'inversió.
Cap a finals del mes d'abril Cappelle es va comunicar amb Yu, una professora de Xangai que hi havia invertit 180.000 euros, i li va assegurar que ell també era una víctima; li va informar que juntament amb el RCD Espanyol estava preparant una demanda a Espanya contra els grups Power8 i London Capital per haver venut accions sense certificats. Aquest diari ha intentat contactar Cappelle sense èxit.
Però, ¿què és el grup Power8 si no la suma de les empreses homònimes de Costa Rica, Espanya i possiblement alguna altra? ¿Quina empresa amb seu a Espanya podria demandar Cappelle si l'única registrada aquí és la que està al seu nom? Queden moltes preguntes per respondre.

Notícies relacionades

• Power8 s'esfuma de Cornellà
• El club negocia la rescissió

Les condicions de la CUP a Podem i ICV pel front d'esquerres

26/05/2015

CUP

Les condicions de la CUP a Podem i ICV pel front d'esquerres

Arrufat, aquesta tarda al faristol del Parlament - QS/ElSingular

Arrufat avisa que la centralitat passa per assolir la sobirania i desvincular el procés constituent català a l'espanyol. Recorden als ecosocialistes que no ho poden fiar tot a una resposta a espanyola

Quico Sallés (Parlament)

El Singular

La CUP no tanca la porta a bastir un front d'esquerres per concórrer a les eleccions del 27-S. Així ho ha explicat, el diputat cupaire, Quim Arrufat, aquesta tarda des dels faristols del Parlament. Ara bé, la CUP posa condicions per tal de bastir una candidatura unitària sempre que no se "subordini" el procés a l'agenda espanyola.

Per una banda, la CUP demana el compromís de Podem per un procés constituent a Catalunya. Això és, entendrien que s'obrís un procés constituent a Espanya que reconeixès el dret a l'autodeterminació de Catalunya i si no és així, que reconeguin l'obertura "d'un procés constituent a Catalunya". La CUP vol, doncs, que Podem desvinculi el procés constituent de Catalunya al que pretengui per Espanya si a la resta de l'Estat no ho accepten.

Així mateix, Arrufat ha estirat les orelles a ICV perquè entenen que és un error, tal i com explica Dolors Camats, que "sigui una coalició per fer fora la dreta". "Si això és així és molt pobre", apunta Arrufat que vol anar molt més enllà com és obrir un "procés constituent de plena sobirania". Per altra banda, el diputat cupaire els ha demanat que no confiïn en la reforma estatal perquè "és una sortida que porta la frustració".