L’informe sobre l’1-O i les actuacions de l’Estat els dies previs i posteriors al referèndum recullen en total 66 accions de l’Estat contra la consulta, entre els quals s’inclouen les judicials o policials contra la publicitat del referèndum els dies anteriors; i el recompte de ferits durant les càrregues policials, dels quals 991 van ser atesos el mateix dia i 75 entre els dies 2 i el 4 d’octubre.
La majoria van ser a Barcelona ciutat (32%), a la Regió Sanitària Metropolitana Sud (30%) i a la de Girona (26%). El document, que ha donat a conèixer el Govern aquest dilluns coincidint amb el primer aniversari de l’1-O, també comptabilitza 67 espais públics amb danys materials i es fa ressò de les investigacions a 712 alcaldes, a més de les detencions i actuacions arran del 20 de setembre amb el registre de dependències i organismes de la Generalitat i empreses.
L’informe compta amb sis apartats, dels quals els cinc primers fan una relació de les actuacions els dies previs a l’1-O, la confiscació de material relacionat amb el referèndum, i del tancament de webs o vulneració del secret de les comunicacions.

L’informe dedica un apartat especial al 20 de setembre, quan es van produir fins a una quarantena d’entrades a conselleries i dependències de la Generalitat en el marc de la investigació del Jutjat d’Instrucció número 13, a més de domicilis privats i empreses, en el marc de l’operació ‘Anubis’. El text recorda com aquell dia es van produir “diferents irregularitats en les actuacions realitzades aquell dia”, com detencions “sense les suficients garanties legals i en alguns casos a més de forma innecessàriament brusca i precipitada”, i com la policia va intentar entrar a la seu de la CUP sense ordre judicial o la intervenció de deu milions de paperetes en un magatzem de Bigues i Riells.
També cita l’entrada de la Guàrdia Civil al setmanari El Vallenc, un programa d’Esplugues TV que no va arribar a ser emès i que tractava el referèndum o denegacions d’espais per fer-hi actes relacionats, entre molts altres casos. També cita, per exemple, actes fora de Catalunya sobre l’1-O, que no van ser permesos, com per exemple a Saragossa i Gijón.
L’informe també recull les ordres per tancar les webs institucionals que publicitaven el referèndum, com referendum.cat i les seves rèpliques, dues més ordenades pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya o l’ordre a les companyies telefòniques perquè tanquessin les webs relacionades amb l’1-O, entre d’altres, o l’ordre a Google per retirar de la Playstore l’app que permetia saber on votar.

Més de 1.000 votants ferits

El document també comptabilitza els més de 1.000 ferits causats per la violència policial i que van patir, entre d’altres, traumatismes cranioencefàlics, fractures, policontusions, contusions, ferides, crisis d’angoixa/ansietat, arítmies i lipotímies. Les més comuns van ser les contusions, amb 435 i 43,9% de total, i policontusions, amb 383 i un 38,6% La gran majoria es van atendre el mateix 1-O i els altres 75 entre el 2 i el 4 d’octubre. Del total, 214 persones van ser ateses pel SEM i 777 persones ateses en centres sanitaris, 38 en centres hospitalaris i 40 en CAP i PAC i 14 en CUAP.
A banda, també es té constància de 12 agents dels cossos i forces de seguretat de l’Estat, dels quals 9 eren agents de la policia espanyola, dos de la Guàrdia Civil i un mosso d’esquadra.

Danys en equipaments públics

L’informe també recull els desperfectes en equipaments i dependències públiques en forma de trencament de panys, portes, vidres i persianes, en especial a centres educatius, a més d’un centre d’atenció primària (Sant Andreu de la Barca) i dos equipaments de la Direcció General d’Acció Cívica i Comunitària del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies (Casal Cívic de Camp Clar de Tarragona i a l’EP de Lleida).

Per territoris, a Barcelona capital és on es van produir més casos, amb 30; seguit del Baix Llobregat, amb 13 i Tarragona i Girona amb 5.

712 alcaldes investigats

Per últim, el document recorda com el 13 de setembre l’aleshores Fiscal General de l’Estat, José Manuel Maza, va donar instruccions per investigar i citar a declarar com a imputats a 712 alcaldes catalans per la seva presumpta col·laboració amb la celebració del referèndum, i es va querellar contra els presidents de l’Associació Catalana de Municipis (ACM) i de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI). Les primeres citacions i primeres compareixences davant les oficines de la fiscalia (sense previ control judicial) es van produir el dia 19 de setembre de 2017. Un any després, però, consta que només 64 alcaldes i alcaldesses ja han estat cridats a declarar.

Catalunya té 947 municipis, dels quals 712 tenen en aquest moment el seu alcalde o alcaldessa encausat per la Fiscalia per haver donat suport al referèndum, i amb possibles peticions de penes que inclouen la inhabilitació, segons recorda la Generalitat.
Portada Liberation 1 octubre 2017
UN ANY DE L'1-O 1-O: Quan Catalunya va deixar de ser "un afer intern" Carlota Camps
1-O referendum policia Nacional - Sergi Alcazar
un any de l'1-O 1-O: Les 24 hores que van convertir l’”A por ellos” en “la vergonya d’Europa” Nicolas Tomás