BARCELONEJANT

Bellesa sense ornamentació

El 48h Open House descobreix l'obra de Germán Rodríguez Arias, arquitecte racionalista que va treballar per a Neruda i va allotjar Calder

Natàlia Farré
Barcelona - Dijous, 25/10/2018 | Actualitzat el 26/10/2018 a les 10:28 CEST

   EL PERIODICO

ALBERT BERTRAN

Aconseguir entrar en una vivenda aliena té un punt de curiositat sadollada. Si la casa té nom propi, les ganes creixen. Si hi ha residit Alexander Calder, l’expectació i la necessitat de veure van en augment. I si a sobre el seu autor es va cartejar amb Pablo Neruda, la cosa ja pren caires poètics. Doncs això, entrar en casa aliena sempre té un punt de curiositat per sadollar, però no sempre és fàcil. Sí que ho és quan té lloc el 48h Open House, el festival d’arquitectura que anualment se celebra a Barcelona. Un cap de setmana, el pròxim, en què molts dels edificis singulars de Barcelona obren portes i ofereixen visita guiada.
El protagonista del cas que ens ocupa és un d’aquests edificis. I el recorregut serà de la mà d’algú que parlarà amb coneixement de causa: el que dona ser arquitecta, descendent del seu autor i, sobretot, haver habitat a la casa. "¡El Nadal sempre ha sigut molt divertit anant d’un pis a un altre a menjar o a recollir regals! Així com les xerrades pels patis d’escala". Paraula de Susana Mitjans Rodríguez, neboda neta de Germán Rodríguez Arias (1902-1987), un dels fundadors del GATPAC i un dels arquitectes que van revolucionar la construcció a la Barcelona d’abans de la guerra civil, però també un dels més desconeguts: "No perseguia la fama, perseguia ser un bon arquitecte". Mitjans va viure a la casa i encara s’hi instal·la quan és a Barcelona; no en va la construcció es va pensar com un edifici de vivendes familiar. I el concepte encara es manté. Una cosa que no va passar en les dues residències bessones. Ja que Josep Lluís Sert, el gran popa del GATPAC, i Sixte Illescas, un altre dels companys de postulats, van fer el mateix. També van aixecar vivendes per als seus. El primer, al carrer de Muntaner; el segon, al de Pàdua.

Rosa, verda i blava

Els principis que van seguir els tres van ser els del racionalisme, els que guiava la Bauhaus i Le Corbusier, i, en conseqüència, el GATPAC. Economia i eficàcia, funció i bellesa. Però sense ornamentació. Una idea transgressora en clara oposició a l’arquitectura clàssica de l’època, deutora del neoclassicisme i del modernisme. Així, Rodríguez Arias va projectar una façana simple i plana. Sobrietat marca GATPAC. Sense motllures a les finestres i subtils asimetries, tan lleus que no es veuen si un no s’hi fixa. Però, si s’hi clava la vista, es poden veure els balcons de diferents mesures o de diferent ubicació. Ni una estructura a la vista. I clarament diferenciada la planta baixa de les dues galeries superiors; també dels cinc pisos que formen el cos de l’edifici. Tot molt propi de l’arquitectura racionalista. I a la vista un revocat pàl·lid. Rosa en el cas de la Casa Rodríguez Arias, que així es diu l’edifici; verd, per a Sert, i blau, per a Illescas.

Interior de la Casa Rodríguez Arias, exemple d’arquitectura racionalista del GATPAC. / ALBERT BERTRAN

Rodríguez Arias va aixecar l’edifici a la Via Augusta 61, per aquells temps el carrer del Carril, perquè hi passava l’abans anomenat tren de Sarrià, ara, Ferrocarrils de la Generalitat. Tot i que la seva destinació prèvia era la plaça de Molina. Allà la família hi tenia un solar, però la urbanització de l’espai va portar a la seva expropiació i el canvi per l’actual. La casa té data del 1931 i és un dels projectes inicials de l’arquitecte i del racionalisme al país, com ho va ser el cine Astoria, també firmat per Rodríguez Arias. Però l’alegria de l’arquitectura moderna va durar poc. La guerra li va posar fi. Rodríguez Arias va haver d’exiliar-se.

Tetera salvadora

Primer va estar en un camp de concentració francès. El van treure de l’infern dues senyores angleses que el van veure a través del filat. Per sort per a l’arquitecte, la tetera que sempre duia amb ell va cridar l’atenció de les dames. La seva destinació va ser Xile, on es va dedicar a l’interiorisme i va crear una fàbrica de mobiliari amb disseny mediterrani. Hi va deixar empremta, perquè els mobles encara es comercialitzen. A Neruda el va conèixer llavors, al Café Miraflores, punt d’intel·lectuals; després va arribar la reforma de la casa del poeta. Es van cartejar sempre i Mitjans afirma que les cartes del Nobel de literatura són tan poètiques com els seus versos. Rodríguez Arias va tornar. Però el règim el va obligar a escollir entre les Balears o les Canàries. Es va decantar per Eivissa, fins que va tornar a la seva Barcelona natal ja al final de la seva vida.
Es va instal·lar a casa seva, evidentment, a l’àtic on Calder havia residit en les seves estades a Barcelona i on l’artista havia deixat dues escultures mòbils com a agraïment als seus amfitrions. Les peces van lluir al pis de Via Augusta fins al 1988. La família les va donar a l’ajuntament a canvi de la restauració de la façana. Una façana que, per descomptat, està catalogada i protegida. 

Temes: Arquitectura Barcelonejant