Per: Seda Hakobyan i Alexandre Solano
15.12.2017  22:00
Des del començament d’aquesta campanya electoral anormal, convocada per l’article 155 i amb uns partits sota la lupa del Suprem, amb un candidat a la presó i un altre a l’exili, les enquestes han mostrat un resultat molt ajustat, en què uns pocs escons decidiran si hi ha majoria independentista.
La majoria dependrà de la capacitat dels partits de mobilitzar el seu electorat (i desmobilitzar els contraris). L’independentisme es manté ferm; per tant, la clau serà en la participació de votants que es van abstenir ara fa dos anys.
La importància de la participacióEl 2015, la participació, excloent el vot exterior, va ser del 77,44%, la més alta en unes eleccions al parlament, però la majoria d’enquestes apunten cap a una mobilització encara superior, que trencaria el rècord del 1982 del 80,7%.
Una enquesta de ‘La Sexta Noche’, que sembla més desig que realitat, projectavaque la participació superaria el 93%, tot i que la majoria d’enquestes preveuen una participació del 80-82%. Cada punt de participació representa uns 50.000 vots més.
Hom considera que la mobilització beneficia principalment el PSC i Ciutadans, ja que el perfil de l’abstencionista és castellanoparlant, d’identitat espanyola o dual i no independentista. Tot i això, cal remarcar que l’independentisme té marge de creixement, tenint en compte que l’1-O va obtenir 77.500 vots més que el 2015.
Hi ha enquestes que han trencat aquestes expectatives. Per exemple, ElDiario.es publicava una enquesta el dia 7 de desembre que considerava que l’independentisme no creixeria, sinó que perdria 170.000 vots en total, i que només en guanyarien Ciutadans i PSC. La Razón, el 23 de novembre, situava la participació tres punts per sota de les del 2015.
De moment, les úniques dades oficials mostren tendències contradictòries. Les sol·licituds de vot per correu s’han reduït de 109.000 el 2015 a 81.000 (-26%) aquest 21-D, mentre que les sol·licituds en el vot exterior han crescut dels 21.771 als 36.000.
Si una cosa és clara és que, el 21-D, la victòria no dependrà tant del canvi de vot sinó, principalment, de la capacitat de mobilització, en què cada vot comptarà i pot ser clau.
Les disputes per circumscripcionsTots els sondatges mostren que els independentistes se situen entre els 65 escons i els 70, un marge ajustat però del qual dependrà la majoria absoluta. Cal remarcar que les enquestes són aproximacions, algunes decisions són necessàriament arbitràries per a intentar ajustar-les a la realitat. I amb hipòtesis canviants és molt fàcil que hi hagi errors, com hem vist darrerament en les eleccions.

Escons per Barcelona segons diverses enquestes. JxSí s’ha repartit a parts iguals respecte al 2015. Elaboració pròpia
En la circumscripció de Barcelona, hi ha en joc 85 escons, gairebé dos terços del parlament. Els independentistes van obtenir un total de 39 escons, set per a la CUP i 32 per a Junts pel Sí (JxSí).
Des del començament de la campanya, la tendència més clara ha estat un descens de vot del PP i un augment de la CUP, que podria repetir el resultat del 2015.
Predir la xifra exacta és complicat, ja que els marges són estrets. Per exemple, en l’última enquesta, la del Nacional, s’estimava un 16,90% del vot per a JxSí, això serien 15 escons. Però trobem que si n’obtingués el 17,86%, ja aconseguiria el setzè diputat, mentre que si baixés unes poques dècimes (16,74%) es quedaria només amb catorze.
Amb marges tan estrets, similars en totes les formacions, predir quin seria el vot útil seria partidista o intentar enganyar el lector. Fins i tot trobem que cap enquesta coincideix en el repartiment d’escons.
Els independentistes, segons les enquestes, podrien obtenir un mínim de 36 escons, i segons la darrera, es podrien repetir els 39 del 2015. Si només es perdessin aquests tres escons, es mantindria la majoria absoluta. Per tant, a Tarragona, Lleida i Girona, tot i el menor nombre d’escons, també seran clau i en gran part en aquestes tres circumscripcions hi haurà en joc la majoria absoluta independentista. No depèn del creixement de la participació en un municipi concret, sinó que apunta que ha de ser transversal. Cada vot compta.

Escons per Girona segons diverses enquestes. JxSí s’ha repartit a parts iguals respecte al 2015. Elaboració pròpia
En la circumscripció de Girona, les candidatures independentistes van obtenir 12 escons el 2015, gairebé un 65% del vot, onze diputats de JxSí i un de la CUP.
La majoria de sondatges remarquen que o bé Catalunya en Comú (CeC) o bé el PP podrien perdre el seu únic escó i, fins i tot, podrien perdre’l tots dos. La majoria d’enquestes també preveuen que PSC i Ciutadans obtindrien un escó més cadascun.
L’última enquesta feia perdre un escó a les forces independentistes, amb cinc escons per a ERC i cinc per a JxCat, amb un lleuger avantatge per als d’Esquerra, que podria assolir l’escó de CeC amb unes poques dècimes.
Cal remarcar, però, que en l’anterior enquesta era JxCat que se situava davant d’ERC, amb sis escons, i ha mantingut una tendència a l’alça. Per tant, qualsevol de les dues forces podria situar-se al capdavant i tenir possibilitats d’obtenir un sisè escó. La CUP mantindria l’escó amb un percentatge de vot similar al 2015.

Escons per Lleida segons diverses enquestes. JxSí s’ha repartit a parts iguals respecte al 2015. Elaboració pròpia.
En la circumscripció de Lleida, les candidatures independentistes van obtenir 11 escons el 2015, deu de JxSí i un de la CUP. En aquesta ocasió, en la darrera enquesta del Nacional, s’estimava que podrien perdre dos escons, els mateixos que guanyarien PSC i Ciutadans. Tanmateix, les enquestes anteriors preveuen que en perdrien tan sols un o, fins i tot, que mantindrien els onze escons.
Dos sondatges preveuen que el PP perdria el seu únic escó, i la majoria d’enquestes tampoc no donen cap diputat a CeC, encara que la darrera li dóna la possibilitat d’entrar. Segons la mateixa enquesta, i també tenint en compte els resultats de les altres, la força independentista que ho tindria més fàcil per a obtenir un escó extra seria ERC, en compte de CeC, un escó que balla per menys d’un punt entre ambdues formacions.
Cal afegir una estranya enquesta del Segre, que en lloc de donar percentatge de vot, donava percentatge d’escons i posava en dubte el quart escó de JxCat i l’únic escó de la CUP. En canvi, donava una forquilla de 3-4 a Cs i de 5-6 a ERC. També caldrà veure l’efecte que pugui tenir el cop donat al Museu de Lleida amb les obres de Sixena i si això pot tenir un efecte electoral posterior a la darrera enquesta.

Escons per Tarragona segons diverses enquestes. JxSí s’ha repartit a parts iguals respecte al 2015. Elaboració pròpia
En la circumscripció de Tarragona, els independentistes van obtenir 10 escons el 2015, nou de JxSí i un de la CUP. Els tres partits amb menys suport (CUP, CeC i PP) s’han mantingut inamovibles respecte del 2015, de manera que els canvis els trobem entre les formacions que obtenen més suport.
Segons l’enquesta més recent, JxCat i el PSC es disputarien un escó, per una dècima. Tot i això, les diferències entre enquestes són significatives, i si en la darrera n’obtenia quatre, en altres, ERC n’assolia 5 o 6. En el pitjor dels casos, l’independentisme podria perdre dos escons.
Les estimacions per circumscripcions ens mostren que la pèrdua de la majoria depèn d’un lleuger descens en el percentatge de vot en cada una de les circumscripcions, més enllà del suport en territoris concrets, com l’àrea metropolitana. Per tant, independentment del municipi, cada vot compta, de cada candidatura, perquè realment el desenllaç pot ser decidit per uns pocs vots.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]