CONTRA CATALUNYA
EXCLUSIVA DE L'ARA
Objectiu: trobar casos de corrupció a Catalunya
El ministeri de l'Interior usa agents d'afers interns i planificació per crear una unitat secreta antifrau al marge de la UDEF
PEDRO ÁGUEDA Madrid |
La Policia Nacional té des del 2012 una unitat secreta
dedicada en exclusiva a rastrejar informació sobre presumptes
irregularitats i delictes de polítics catalans, per utilitzar-la en
contra del procés cap a la independència. El ministeri de l’Interior en
nega oficialment l’existència i només uns quants alts càrrecs del
departament que dirigeix Jorge Fernández Díaz saben amb detalls quines
actuacions desenvolupa.
Segons ha pogut saber l’ARA,
els seus integrants camuflen la seva veritable ocupació repartits en
dues unitats d’existència ja reconeguda: la de planificació i
estratègia, i la d’afers interns. Fa dos anys que s’afanyen a recopilar i
ordenar dades sobre possibles escàndols de polítics catalans que
després fan arribar als jutjats a través d’altres unitats policials (com
ara la unitat de delinqüència econòmica i fiscal, UDEF) o als mitjans
de comunicació, coincidint amb moments clau del procés. Així, la seva
feina queda oculta i s’escapa del control judicial.
L’existència d’aquesta 'unitat antiindependència'
era fins ara un rumor, al qual s’havien referit algunes informacions,
firmades a Madrid, que elogiaven que la policia competís amb el CNI, el
servei secret espanyol, en tasques d’intel·ligència. Aquest diari ha
tingut accés a un document que evidencia l’existència del grup al cor
mateix de la direcció general de Policia. Es tracta de l’oferta per a
una vacant a afers interns, una de les unitats que nodreix el grup creat
pel ministeri de Jorge Fernández Díaz. La unitat d’afers interns
s’hauria de dedicar a investigar possibles males pràctiques d’altres
agents, però la convocatòria especifica que es valorarà “positivament”
que els inspectors aspirants tinguin “coneixements i / o experiència” en
la investigació de delictes de “crim organitzat, delinqüència econòmica
i fiscal, blanqueig de capitals, etc.”. Unes característiques molt
diferents de les que han sigut útils fins ara als policies que
investiguen altres policies.
[ Un grup contraseparatista a les ordres de Fernández Díaz][ Un grup especial sense control judicial]
Per aspirar al lloc també puntua el coneixement d’idiomes, i aquí es fa
una menció expressa de les "llengües cooficials d’Espanya". Crida
l’atenció que busqui inspectors per investigar policies a Galícia,
Euskadi o Catalunya i que parlin les llengües pròpies d’aquests
territoris en un cos policial que funciona únicament en castellà. A més,
a Euskadi i Catalunya la Policia Nacional quasi no té presència, ja que
les competències en seguretat ciutadana estan transferides a
l’Ertzaintza i als Mossos, respectivament.
Més d’una trentena d’agents
La unitat de planificació estratègica i coordinació va ser creada per
Ignacio Cosidó poc després de ser nomenat director general de Policia
amb l’arribada del PP al govern a finals del 2011. Dels tres paràgrafs
que s’utilitzen per descriure-la en l’organigrama públic del Cos
Nacional Policia (CNP) resulta complicat endevinar quin pot ser el seu
dia a dia, ja que els termes usats són genèrics com ara “prospectiva” o
“coordinació”. Hi operen uns trenta policies que farien anàlisi i
aprofundiment de la informació recollida a Catalunya, obtinguda
principalment pels agents d’afers interns. El grup d’agents a afers
interns s’hauria creat també el 2012 i treballaria al marge de les dues
brigades que formen la unitat. Les característiques i el nombre de
policies d’aquesta unitat especial per als afers catalans no se sap
perquè la direcció va deixar de facilitar el catàleg de llocs de treball
de la unitat just aquest 2014.
Afers interns té ara
el focus mediàtic al damunt arran de la detenció del Petit Nicolás. Tot i
que el jove del PP no és agent ni funcionari adscrit -condició perquè
intervingui afers interns, segons el reglament policial-, va ser aquesta
unitat la que el va detenir. Quan els mitjans van preguntar per
l’assumpte al ministre de l’Interior, ell va dir que les suplantacions
fetes pel jove afectaven la “seguretat de l’Estat” i que per això es
tractava de la unitat “idònia” per perseguir-lo.
Les
fonts policials consultades atribueixen la creació de la unitat secreta
al comissari Eugenio Pino, el responsable de la direcció adjunta
operativa, on radiquen les dues unitats que nodreixen d’agents el grup
secret. Pino és el policia de total confiança del ministre Fernández
Díaz. El comissari col·laborava en el disseny de la futura policia quan
el PP ja era a l’oposició. Al CNP i al ministeri són àmpliament
conegudes dues de les fixacions de Pino: la Guàrdia Civil -amb la qual
manté un enfrontament soterrat per qüestions competencials- i el procés
català.
El director adjunt operatiu és el
responsable, per exemple, de l’enviament intempestiu de centenars
d’antiavalots a Catalunya en dates prèvies al 9-N. També és responsable
de la militarització de la Policia amb el canvi d’insígnies, els càntics
castrenses i la salutació militar. La seva mà dreta és Marcelino Martín
Blas-Aranda, comissari en cap d’afers interns.
Acabar a la portada d''El Mundo'
L’acceleració del procés sobiranista és paral·lela a les notícies sobre
presumptes casos de corrupció vinculats a polítics nacionalistes o al
seu entorn. Algunes, fins fa uns anys amagades, parteixen d’indicis
sòlids que investiga l’Audiència Nacional -Jordi Pujol Ferrusola i el
seu germà Oleguer- o un jutjat de Barcelona, com és el cas del llegat
sense declarar durant tres dècades que va confessar l’expresident Jordi
Pujol. D’altres, però, no van passar de la portada d’ El Mundo,
el mitjà triat per a la filtració: és el cas dels suposats comptes a
Suïssa del pare de Mas o del mateix Pujol. O més recentment de negocis
d’Artur Mas amb els Pujol a Liechtenstein o d’un dipòsit bancari
atribuït a l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias. La publicació ha
coincidit amb eleccions o moments àlgids del procés.
Un grup especial sense control judicial
La llei d’enjudiciament criminal (Lecrim) i diversa jurisprudència del
Tribunal Constitucional i del Suprem prohibeixen les investigacions
policials prospectives, és a dir, triar un objectiu i sortir a pescar,com
és el cas. L’article 284 de la Lecrim estableix que “immediatament que
els funcionaris de la policia judicial tinguin coneixement d’un delicte
públic, o siguin requerits per prevenir la instrucció de diligències per
raó d’algun delicte privat, el participaran a l’autoritat judicial o al
ministeri fiscal, si poden fer-ho sense cessar en la pràctica de les
diligències de prevenció”. A més, l’article 5 de la llei de forces i
cossos de seguretat de l’Estat assenyala que els seus integrants han
d’actuar en les seves funcions “amb absoluta neutralitat política i
imparcialitat”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada