Política

Quan el govern espanyol donava passaport diplomàtic al vicepresident de Catalunya

Josep-Lluís Carod-Rovira ho ha explicat a RAC1

Vilaweb

Josep-Lluís Carod-Rovira

per Redacció 17 de Febrer 2016 a les 10.14 h 

El Món el diari lliure, obert i per comparti

L'exvicepresident de la Generalitat de Catalunya Josep-Lluís Carod-Rovira ha explicat aquest matí als micròfons del programa "El món a RAC1" que durant la seva època com a vicepresident de la Generalitat de Catalunya (2006-2010) tant ell com la seva mà dreta al departament, Rosa Clavell, disposaven de passaport diplomàtic concedit pel govern espanyol.

País

La llei fundacional: com es farà la successió entre l’estat espanyol i el català

La normativa més decisiva per a l'accés a la independència ha d'estipular la successió d'institucions, ordenaments i contractes entre l'estat espanyol i l'estat català

Per: Pere Cardús Cardellach

Diumenge  14.02.2016  02:00

Vilaweb

Quan el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, diu que aquesta legislatura de divuit mesos ha de ser post-autonòmica i pre-independència, vol dir que que la cosa més important que cal fer és elaborar la llei de transitorietat jurídica. Dit d’una altra manera: no hi pot haver accés ordenat a la independència sense aquesta llei que ja havien anunciat els informes del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) i que Junts pel Sí va incloure al seu full de ruta del programa electoral. De fet, el nou conseller de Justícia, Carles Mundó, ha dit recentment que aquesta és la llei més important que ha de preparar el seu govern. Amb el nom de ‘transitorietat jurídica’, la llei sembla poca cosa. Coneixedor de la seva importància cabdal, Carles Viver i Pi-Sunyer proposava anomenar-la ‘Llei fundacional i de successió d’estats’.
I és que es tracta de la llei que ha de permetre la creació d’una nova legalitat derivada del mandat democràtic i que evitarà que es produeixi cap buit legal en l’accés a la independència. Si bé la Declaració d’inici del procés que el Parlament de Catalunya va aprovar el 9 de novembre parlava de les lleis de procés constituent, de seguretat social i d’hisenda pública, la llei de transitorietat jurídica és la que determinarà l’èxit o el fracàs de la legislatura actual. Permetrà garantir la completesa de l’ordenament jurídic i fonamentar el dret vigent a Catalunya en el nou marc institucional derivat de la creació de l’estat independent. Repassem què ha d’incloure aquesta llei i quan és previst que s’aprovi:
Contingut
La llei de transitorietat o ‘fundacional’ ha de regular de manera provisional els elements estructurals del nou estat i les clàusules generals per a garantir, des del primer moment, la completesa de l’ordenament jurídic del nou estat i la continuïtat i successió ordenada d’administracions. Regularà els elements bàsics com el territori, la nacionalitat, la ciutadania, el règim de llengües i les institucions de govern i, a més, declararà la continuïtat, llevat excepcions, de l’aplicació del dret autonòmic català, del dret espanyol, del dret de la UE i del dret internacional.
La llei també preveurà la continuïtat —mitjançant subrogació— dels contractes de l’estat i de la Generalitat i la possibilitat que els funcionaris i el personal laboral que prestin els seus serveis a l’administració de l’estat a Catalunya puguin integrar-se a l’administració del nou estat.
Successió d’ordenaments: La llei no té per què ser molt densa ni extensa. El CATN, que l’anomenava ‘llei constitucional provisional’, va arribar a suggerir un possible redactat en relació a la qüestió de la successió d’ordenaments: ‘Les normes jurídiques estatals i autonòmiques, vigents a Catalunya el dia anterior a la proclamació de la independència, hi continuaran vigents i aplicables fins a la seva modificació o derogació per normes aprovades pels òrgans del nou estat en tot allò que no s’oposin a les disposicions de la present llei constitucional provisional. Les referències que s’hi fan a les autoritats o òrgans de l’estat espanyol s’han d’entendre fetes a les autoritats o òrgans catalans homòlegs.’
El Consell presidit per Viver i Pi-Sunyer ho argumentava així: ‘Es tractaria, en definitiva, d’una regulació de mínims en matèria de successió d’ordenaments però que garantiria amb claredat i seguretat jurídica, en el marc de la llei constitucional provisional, la vigència de les normes de diversos orígens i els mecanismes de la seva modificació i derogació. El contingut d’aquesta disposició no exclou que la mateixa llei constitucional provisional no pugui incorporar també mencions expresses a determinades vigències, derogacions o adaptacions normatives en matèries especialment sensibles.’
Successió d’administracions: Aquest apartat de la llei es deu a la voluntat de complir el principi de continuïtat dels serveis públics. Els ciutadans del nou estat han de tenir garantida la continuïtat dels serveis prestats per l’estat espanyol i l’administració pública general en el moment de la independència. La llei ha de dir que les institucions del nou estat català assumiran directament les funcions que les lleis vigents atribueixen a determinades institucions de l’estat espanyol, o aquestes quedaran suprimides sense més. Així, l’administració perifèrica de l’estat o les subdelegacions del govern a Catalunya desapareixeran perquè deixaran de tenir sentit.
Pel que fa a determinats òrgans que no tenen seu a Catalunya caldrà adoptar alguna disposició normativa específica. En aquest sentit, a Catalunya no hi ha el Tribunal Constitucional ni el Tribunal Suprem, tampoc el Consell General del Poder Judicial, el Consell d’Estat, el Consell Econòmic i Social, o el Banc d’Espanya, les Comissions Nacionals del Mercat de Valors o dels Mercats i la Competència, amb les seves funcions reguladores, entre més institucions, però sí que existeixen a Catalunya el Tribunal Superior de Justícia, el Consell de Garanties Estatutàries, el Síndic de Greuges, la Sindicatura de Comptes, el Consell de l’Audiovisual de Catalunya, la Comissió Jurídica Assessora, l’Agència Tributària de Catalunya, l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades o l’Autoritat Catalana de la Competència, entre d’altres. En tots aquests casos, les institucions del nou estat independent hauran de regular quins organismes existents a Catalunya poden substituir els corresponents de l’estat espanyol en les seves funcions reguladores, fiscalitzadores i sancionadores, és a dir, en l’aplicació del dret d’origen estatal vigent a Catalunya.
Els funcionaris de l’estat: El trànsit d’una administració simplement autònoma a l’administració pròpia d’un estat sobirà obliga a regular amb la llei de transitorietat algunes qüestions transcendents en relació amb els treballadors públics. Per exemple, caldrà atendre les necessitats de comptar amb nou personal per exercir les noves funcions estatals i resoldre, així mateix, la situació de les persones que presten serveis a l’estat en territori català.
Les noves responsabilitats estatals de la Catalunya independent exigirà un reforçament dels requeriments de nou personal. Una part important d’aquests requeriments és lògic que sigui coberta amb el personal (funcionaris, interins, laborals, eventuals) que ja prestava serveis a Catalunya per a l’administració estatal —unes 30.000 persones—, que passarien a integrar-se a l’administració catalana. Aquesta qüestió ha de quedar prevista i regulada per aquesta llei de transitorietat jurídica.
Successió de contractes:  La successió entre l’administració de l’estat predecessor (l’espanyol) i l’administració de l’estat successor (el català) té una complicació especial en el cas dels contractes formalitzats per la primera per al compliment de les seves funcions: l’aparició en escena d’un tercer subjecte, una persona física o jurídica, denominada contractista. El contractista, en virtut d’un negoci jurídic bilateral celebrat amb l’administració espanyola, ha contret determinades obligacions, però també és titular de determinats drets i, de forma principal, del dret de rebre un preu a canvi de les prestacions que ofereix a l’administració, ja sigui de manera directa, a través del pagament per part d’aquesta, ja sigui a través de la percepció de tarifes satisfetes pels particulars.
Segons els informes del CATN, la lesgilació internacional en aquesta matèria apunta que,  si no es disposa altrament i no es preveuen les mesures adequades, ‘l’assumpció de les funcions estatals per part d’una altra administració podria determinar la nul·litat sobrevinguda dels contractes celebrats o determinar la seva extinció o resolució, la qual cosa generaria l’obligació d’indemnitzar els danys i perjudicis soferts pels contractistes afectats i podria afectar de forma molt negativa el principi de continuïtat dels serveis públics’. Tanmateix, el nou estat català independent podrà evitar tots aquests possibles efectes negatius de la successió de relacions contractuals amb el sistema de subrogació automàtica en els drets i deures de l’administració de l’estat. Això implicaria també reconèixer ‘el dret dels contractistes de participar en la negociació de les condicions concretes d’aquesta subrogació i en l’adopció de les clàusules d’adaptació corresponents, així com el dret de ser indemnitzats pels perjudicis que això els pugui comportar, sempre que es puguin acreditar fefaentment, d’acord amb els pactes o compromisos assumits’.
Calendari
La llei de transitorietat s’ha d’escriure durant el període que duri la legislatura actual. Ha d’estar preparada, negociada i culminada just abans de fer la proclamació o declaració d’independència que desembocarà a la convocatòria d’eleccions constituents. La llei s’ha d’aprovar just abans de la dissolució del parlament. És la llei que marca el canvi de lleialtat jurídica i que ha de donar validesa legal a la culminació del procés amb les eleccions constituents i el referèndum constitucional posterior. Per tant, el calendari d’aprovació de la llei de transitorietat està íntimament vinculada al calendari de la legislatura. Probablement ha de ser l’última llei aprovada abans de la dissolució de la cambra.

Continuarem, Muriel, i gràcies per tot. Per: Assumpció Maresma i Vicent Partal

• Editorial
• Vicent Partal

Opinió

Continuarem, Muriel, i gràcies per tot

'Fa una ràbia infinita, que no sabem descriure amb paraules, que Muriel Casals se n'hagi anat així i ara.'

Per: Assumpció Maresma i Vicent Partal

Diumenge  14.02.2016  07:00

Vilaweb

La notícia de la mort de Muriel Casals és un cop duríssim per a tothom. Evidentment, més que per ningú, ho és per a la seva família i amics i per als seus companys d’Òmnium i Junts pel Sí, però ara mateix és palpable i ben visible un sentiment de dol a tot el país. En el moment de saber-ho, en el moment de saber la seva mort, som molts que ens hem quedat amb la mirada perduda, amb els llavis tremolosos, amb el cap emboirat. No pot ser que t’hagi passat això, Muriel, no és just. No pot ser que ens hagi passat això…
Muriel Casals era una persona profundament respectada perquè era una persona sòlida com poques. Moltes coses l’havien feta així: néixer a l’exili, la seva formació, la seva feina de dècades, la dignitat i la llibertat amb què s’expressava sempre, l’afabilitat que regalava a tothom, fins i tot en els moments més tensos, la constància a l’hora d’entendre les coses i adaptar el seu pensament, la generositat extrema amb què es lliurava als altres. Tot allò que resumia aquella seva mirada neta, transparent i honrada.
D’alguna manera, i gràcies a la suma de tot això, Muriel Casals era el mirall del país que volem construir tots junts i que ara haurem de crear tenint-la a ella només en el nostre record. Un país excel·lent i lúcid, com ella era. Un país serè i bell, com ella era. Un país inquiet i voluntariós, com ella era. Un país persistent i treballador, com ella era. Un país obert i dialogant, com ella era. Un país tenaç i lliure, com ella era. Un país sòlid i responsable, com ella era. Un país elegant i preparat, com ella era. Un país convençut i eficaç, com ella era. Un país de mirada ampla i cor sempre atent, de sentiments nets i suaument fort, com ella era.
Fa una ràbia infinita, que no sabem descriure amb paraules, que Muriel Casals se n’hagi anat així i ara. És una mort emocionalment devastadora, d’aquelles que punxa la pell del poble i fa mal, d’aquelles que provoca un tremolor a la nació, de les que mou al plor. Però, al mateix temps estem convençuts que la mort de Muriel Casals és una mort que obliga. Que ens obliga a tots.
Muriel va fer uns esforços enormes a favor de la llibertat. Va haver d’assumir un paper públic cabdal i va haver de fer una feina que no li resultava senzilla, però que sabia que era necessària. La seva dedicació als altres, no solament a la causa de la independència sinó a la societat sencera, no la pot posar en dubte ningú. L’arrel del seu compromís amb la gent era molt profunda i tota la seva vida va cercar com concretar-lo, com exercir-lo de la manera més adequada possible: del PSUC a Junts pel Sí, de la facultat a Òmnium sempre hi hagué una sola Muriel Casals, fidel de manera permanent als seus principis, però també valenta a l’hora d’acceptar els canvis que la realitat li demostrava que eren necessaris.
Ara aquest esforç, aquesta tenacitat, aquesta capacitat de reflexionar i deixar enrere els dogmatismes, aquesta generositat sense límits tenim l’obligació, tots, que siguin referència a la república catalana, en aquest nou estat del qual ella no podrà gaudir, però on tots ens hauríem de comprometre que la seva petjada fos ben visible.
Gràcies per tot, Muriel. Continuarem sense tu. Però ho farem recordant sempre que sense el teu treball i la teva generositat res no hauria estat igual i mai no hauríem arribat tan lluny.

Cultura

Al Vendrell el xató es fa tapa

La rambla del municipi s’omplirà avui d’estands relacionats amb el món del xató

Diumenge  14.02.2016  02:00

 

Vilaweb

El Vendrell estrena avui la trentena Ruta del Xató, una jornada gastronòmica imprescindible pels amants d’aquest plat, tradicional de les comarques del Garraf i el Penedès. Raül Balam, xef a l’hotel Mandarin Oriental de Barcelona és l’ambaixador de la xatonada d’enguany, i la novetat principal n’és el xató en format de tapa.
A partir de les deu del matí, la rambla del Vendrell es convertirà en el cor de la Ruta del Xató. S’hi faran diverses activitats, entre les quals el Concurs de Mestres Xatonaires, així com tallers infantils per perpetuar la tradició. A més, el carrer s’omplirà d’estands relacionats amb el món del xató i parades de la Fira de productes alimentaris naturals i artesanals.
La història del Xató va molt lligada a la del vi. Era un ritual posar una aixeta a la bóta (aixetonar) i degustar el vi després de mesos de conservació. Aquest acte esdevenia una festa i s’acompanyava de les menges típiques del rebost pagès: peix salat, verdures de temporada i una salsa amb nyores, avellanes i ametlles. Tot i que aquest és l’origen de l’actual xató, cada municipi el prepara d’una forma lleugerament diferent, i ja és famosa la disputa entre els pobles per establir quina recepta és la més bona i antiga.
Vilafranca, Calafell, Sitges i Vilanova també seran escenari de xatonades populars en els propers caps de setmana, on es faran concursos de cuina oberts a tothom, degustacions i d’altres activitats al voltant d’aquest plat tradicional tan valorat.

Concert per la llibertat. Muriel Casals: Nosaltres som el somni

Cultura

La cuina de la Neus: calçots arrebossats amb salsa de pebrots del piquillo

Neus Cuscó ens proposa una nova recepta de temporada, amb calçots acompanyats d’una salsa molt fàcil de fer i boníssima

Per: Montserrat Serra

Dissabte  13.02.2016  02:00

Vilaweb

Calçots arrebossats amb salsa de pebrots del piquillo
Ingredients:
(per a 4 persones)
20 calçots
100 g farina
100 g de blat de moro
1 cullerada sopera d’oli
sal
1 culleradeta de llevat Royal
aigua freda
Elaboració:
Dels calçots n’aprofitarem només la part blanca. Farem bullir aigua en una olla i els escaldarem un minut, fins que l’aigua torni a bullir. Els escorrerem.
Amb les dues farines farem un petit volcà i a dins hi posarem l’oli, la sal, el llevat i ho barrejarem tot amb l’aigua freda, que anirem afegint de mica en mica. En sortirà una pasta que no ha de quedar ni molt clara ni molt espessa.
Posem una paella petita al foc amb oli abundant. Quan l’oli sigui ben calent hi tirarem els calçots arrebossats de quatre en quatre. Els deixarem escórrer sobre paper de cuina.
Servirem els calçots arrebossats acompanyats d’una salsa de pebrots del piquillo.
Per la salsa de pebrots del piquillo:
Ingredients:
4 pebrots del piquillo en conserva
1 gra d’all
50 g d’avellanes
2 cullerades de salsa de tomàquet
oli d’oliva, sal i vinagre
pebre opcional
Elaboració:
Triturarem tots els ingredients fins a fer una salsa més aviat espessa. Així de senzill. És una salsa que queda molt bona i a la nevera es guarda bastants dies.

Esports

L'onze ideal de Catalunya al Mundial de futbol

Si Catalunya fos independent, quina selecció podria tenir? El digital francès But! Football Club ha preparat un onze ideal "made in Masia" format per nascuts al país

La selecció catalana durant un partit.

per Gemma Aguilera 13 de Febrer 2016 a les 15.00 h 

 El Món el diari lliure, obert i per compartir
 

La samarreta de la selecció catalana de futbol avui no passa de ser la indumentària per a poc més d'una cita anual. Però en un futur Estat català, la selecció nacional jugaria competicions internacionals i hauria de configurar un equip potent. Hi ha jugadors per triar i remenar, però quin seria l'onze ideal? El digital francès But! Football Club ha estudiat els jugadors "made in Masia" i ja ha fet l'alineació ideal.

 A la porteria... recuperaria el millor porter de món per a molts culers, com a mínim el millor amb el joc de peus, Víctor Valdés. "Valdés estaria protegit per una defensa de quatre amb Martín Montoya (Inter de Milan) i Gerard Piqué, que segons la publicació, hauria de ser el capità de la selecció per la imatge que representa al país, Marc Bartra i Jordi Alba.

Al mig del camp, "per evitar sorpreses", la selecció catalana sortiria amb tres valors segurs. Sergio Busquets, l'emblemàtic Xavi, ara a Añ Saad, Qatar, i Cesc Fàbregas (Chelsea), que permetria completar un trio que es coneix molt bé perquè han evolucionat junts al Barça i també a la selecció espanyola.

A l'atac, el nivell serà més baix, avisen. Sense Messi, Neymar i Suárez, es formaria una línia d'atac amb Gerard Deulofeu (Everton), Jonathan Soriano (Red Bull de Salzburg) i Cristian Tello (Porto).

I qui podria dirigir la banqueta? Pep Guardiola, perquè "representa els valors de Catalunya i vol la independència de Catalunya".