Catalunya lidera la captació d’ajuts europeus Horitzó 2020 (H202) en el conjunt de l’Estat,
durant els primers dos anys del programa de recerca i innovació de la
Unió Europea (UE). L’H2020 és l’instrument de finançament europeu per a
projectes de recerca, desenvolupament i innovació més important de la
història d’Europa.
Segons dades fetes públiques pel CDTI, Catalunya ha captat prop de 310 milions d’euros, el 28% dels fons que ha rebut tot l’Estat i el 2,5% adjudicat per la CE.
En concret, en aquests dos primers anys de l’H2020 hi han participat
327 entitats catalanes, 193 de les quals són empreses, un 85% de les
quals són pimes. Aquestes empreses han captat un 24,1% dels 310 milions
d’euros. Les universitats han aconseguit un 27% amb 84 milions d’euros i
192 projectes, mentre que els centres de recerca CERCA han captat el
22% amb 68 milions d’euros i 169 projectes.
Així mateix, cal destacar que un 36% del total de fons aconseguits per Catalunya provenen de la línia d’ajuts Ciència Excel·lent, liderats universitats i centres de recerca.
Als ajuts s’hi accedeix per concurrència competitiva, i hi poden participar empreses, universitats, centres tecnològics, centres de recerca, i altres entitats del país que s’impliquin en el desenvolupament de la recerca per tal d’alinear els resultats als valors, necessitats i expectatives de la societat europea. A Catalunya, les agències del Departament d’Empresa i Coneixement Acció –com a membre de la xarxa Enterprise Europe Network de la Comissió Europea-– i AGAUR, l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca, són els organismes responsables d’assessorar, informar i acompanyar de manera personalitzada les empreses i institucions de recerca per participar en les convocatòries de l’H2020.
La directora general d’Indústria, Núria Betriu, destaca el fet que “als ajuts de l’H2020 s’hi accedeix per una forta concurrència competitiva, només els aconsegueixen els millors projectes”. Això vol dir, assegura, que “les empreses catalanes tenen un nivell altíssim i que el teixit empresarial català està apostant decididament per la innovació, un factor de competitivitat que cada cop està més integrat a l’ADN de la nostra indústria”.
“Estem veient una clara línia ascendent els últims anys, amb més empreses innovadores i amb més intensitat d’innovació”, subratlla Betriu. De fet, la presència catalana a l’H2020 ha millorat respecte el programa anterior de finançament europeu, el 7è Programa Marc (7PM). En aquell programa Catalunya va captar el 2,1% de fons adjudicats, mentre que en aquesta edició ha arribat al 2,5%. També ha crescut la participació d’empreses (al 7PM van representar el 18,5% dels fons captats i, a l’H2020, suposa el 24,1%).
Pel que fa als 112 milions euros de fons aconseguits provinents dels projectes de Ciència Excel·lent, cal destacar que representen un 3,1% dels fons adjudicats per la CE. Un percentatge per sobre de la mitjana catalana que el secretari d’Universitats i Recerca, Arcadi Navarro, ha destacat ja que aquests ajuts “s’atorguen a projectes altament competitius i contribueixen a consolidar l’estructura del nostre sistema d’universitats i recerca”. A més, Navarro ha recordat que “aquest percentatge dobla el pes de població de Catalunya en el total de la Unió Europea que és l’1,5%” i evidencia “l’alta qualitat d’universitats i centres de recerca que competeixen amb èxit a Europa”.
Navarro també ha assegurat que “atès l’enfocament estratègic del programa H2020 cap a la innovació, l’assoliment d’aquestes excel·lents xifres pel nostre sistema evidencia l’esforç i els resultats de les nostres institucions cap a la transferència de coneixement i per aportar valor al mercat i a la societat”.
La línia d’ajuts Ciència Excel·lent de l’H2020 inclou els ajuts del Consell Europeu de la Recerca (European Research Council, ERC) per a projectes d’excel·lència trencadors i d’alt risc per avançar més enllà de les fronteres del coneixement; així com les accions Marie S. Curie (MSCA) per a la mobilitat dels investigadors i desenvolupament de la carrera investigadora, i per a l’intercanvi de coneixement indústria/acadèmia. Aquest programa també destina ajuts dels FET (Open, Proactive i Flagships) per a tecnologies futures i emergents i per obrir nous camps d’innovació, i fons per a les infraestructures de recerca (RI).
Per ajuts captats respecte el total de l’Estat espanyol, després de Catalunya (28,1%) se situa la Comunitat de Madrid (24,2%), el País Basc (17,5%), el País Valencià (8,1%), Andalusia (6,7%), Castella i Lleó (2,9%), Galicia (2,6%), Aragó (2,6%), Navarra (1,5%), Astúries (1,2%) i Cantabria (1,1%). El programa, que va posar-se en marxa el 2014, compta amb un pressupost de gairebé 75.000 milions d’euros per al període 2014-2020.
Així mateix, cal destacar que un 36% del total de fons aconseguits per Catalunya provenen de la línia d’ajuts Ciència Excel·lent, liderats universitats i centres de recerca.
Als ajuts s’hi accedeix per concurrència competitiva, i hi poden participar empreses, universitats, centres tecnològics, centres de recerca, i altres entitats del país que s’impliquin en el desenvolupament de la recerca per tal d’alinear els resultats als valors, necessitats i expectatives de la societat europea. A Catalunya, les agències del Departament d’Empresa i Coneixement Acció –com a membre de la xarxa Enterprise Europe Network de la Comissió Europea-– i AGAUR, l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca, són els organismes responsables d’assessorar, informar i acompanyar de manera personalitzada les empreses i institucions de recerca per participar en les convocatòries de l’H2020.
La directora general d’Indústria, Núria Betriu, destaca el fet que “als ajuts de l’H2020 s’hi accedeix per una forta concurrència competitiva, només els aconsegueixen els millors projectes”. Això vol dir, assegura, que “les empreses catalanes tenen un nivell altíssim i que el teixit empresarial català està apostant decididament per la innovació, un factor de competitivitat que cada cop està més integrat a l’ADN de la nostra indústria”.
“Estem veient una clara línia ascendent els últims anys, amb més empreses innovadores i amb més intensitat d’innovació”, subratlla Betriu. De fet, la presència catalana a l’H2020 ha millorat respecte el programa anterior de finançament europeu, el 7è Programa Marc (7PM). En aquell programa Catalunya va captar el 2,1% de fons adjudicats, mentre que en aquesta edició ha arribat al 2,5%. També ha crescut la participació d’empreses (al 7PM van representar el 18,5% dels fons captats i, a l’H2020, suposa el 24,1%).
Pel que fa als 112 milions euros de fons aconseguits provinents dels projectes de Ciència Excel·lent, cal destacar que representen un 3,1% dels fons adjudicats per la CE. Un percentatge per sobre de la mitjana catalana que el secretari d’Universitats i Recerca, Arcadi Navarro, ha destacat ja que aquests ajuts “s’atorguen a projectes altament competitius i contribueixen a consolidar l’estructura del nostre sistema d’universitats i recerca”. A més, Navarro ha recordat que “aquest percentatge dobla el pes de població de Catalunya en el total de la Unió Europea que és l’1,5%” i evidencia “l’alta qualitat d’universitats i centres de recerca que competeixen amb èxit a Europa”.
Navarro també ha assegurat que “atès l’enfocament estratègic del programa H2020 cap a la innovació, l’assoliment d’aquestes excel·lents xifres pel nostre sistema evidencia l’esforç i els resultats de les nostres institucions cap a la transferència de coneixement i per aportar valor al mercat i a la societat”.
La línia d’ajuts Ciència Excel·lent de l’H2020 inclou els ajuts del Consell Europeu de la Recerca (European Research Council, ERC) per a projectes d’excel·lència trencadors i d’alt risc per avançar més enllà de les fronteres del coneixement; així com les accions Marie S. Curie (MSCA) per a la mobilitat dels investigadors i desenvolupament de la carrera investigadora, i per a l’intercanvi de coneixement indústria/acadèmia. Aquest programa també destina ajuts dels FET (Open, Proactive i Flagships) per a tecnologies futures i emergents i per obrir nous camps d’innovació, i fons per a les infraestructures de recerca (RI).
Per ajuts captats respecte el total de l’Estat espanyol, després de Catalunya (28,1%) se situa la Comunitat de Madrid (24,2%), el País Basc (17,5%), el País Valencià (8,1%), Andalusia (6,7%), Castella i Lleó (2,9%), Galicia (2,6%), Aragó (2,6%), Navarra (1,5%), Astúries (1,2%) i Cantabria (1,1%). El programa, que va posar-se en marxa el 2014, compta amb un pressupost de gairebé 75.000 milions d’euros per al període 2014-2020.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada