03-05.01.16
ANEM
CAP A LA INDEPENDÈNCIA...,
el
nº 1 del 2016-(52).
SOM UN PAÍS PETIT I CARREGAT DE PUNYETES . I NOMÉS ENS MANCAVA LA
CUP.
..................
PAÍS
PETIT I CARREGAT DE PUNYETES. I
NOMÉS ENS MANCAVA LA CUP.
L'intringulis
de la CUP
Aquest
procés d'Anar
cap a la Independència és
com una muntanya russa-un Dragon Kan, dirien els fans de
PortAventura-, aquest diumenge passat es va arribar al súmmum de les
filigranes,els pactes, els subpactes, les votacions - ho podem
creure, o no-, les assemblees a comarques o territorials, a Manresa,
amb resultats tan surrealistes que ni en Dalí se'ls podia imaginar o
si no ja sabeu : el 1515-1515 de Sabadell que era el tercer 27, el
27D, que deunidó,o un altre empat previ de les territorials produït
passat dissabte 2 de gener, i
no diguem els 36 SÍ, 30 NO i 1 abstenció ( Resultat que l'opció
contrària a la investidura va obtenir aquest suport. Llavors la
possibilitat a favor de la investidura, fou derrotada per 34 NO, 32
SÍ i 1 abstenció, només dos vots de diferència.
) i si aquest surrealisme era poc, si va afegír un esforç
per la investidura, un dejuni de 24 hores a l'espera de la decisió
de la CUP, per part de 70
i 75 membres del secretariat nacional de l'ANC, que a títol personal
es tancaren a l'escola Pia del carrer Diputació de Barcelona
reclamant l'acord entre Junts pel Sí i la CUP, que per acabar-ho
d'arreglar, només hi hagués faltat alguna processó, encara que fós
laica, i això quan han passat un centenar de dies, des del primer,
incert i esperat 27S i gairebé una seixantena i escaig que feia que
no plovia a Catalunya.
El
Trostkisme* dins la CUP.
I
sí dins de la CUP , la situació de per si , ja es especial en la
reunió d'aquest diumenge, on el Consell
Polític, que fou ampliat amb el Grup d'Acció Parlamentària, encara
ho fou més, doncs hi van votar : Arran,
Col·lectiu Drassanes, Constituents per la Ruptura, Coordinadora
Obrera Sindical (COS), Crida Constituent, Endavant OSAN, Poble
Lliure, i el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC),
i a més hi havia
tres
organitzacions trotskistes*,
que són: Lluita
Internacionalista,
Corrent Roig i
En Lluita que
tenien un vot cadascuna i totes tres coincidiren - per casualitat-
amb el seu vot a votar NO a la investidura, encara que les tres
organitzacions reconeixen
el dret a l'autodeterminació de Catalunya i tenen referents a
l'Estat espanyol.
Tots
aquest vot van fer que
els
resultats fins que l'opció contrària a la investidura va obtenir el
suport de 36 SÍ, 30 NO i 1 abstenció i la favorable,
fou derrotada per 34 NO, 32 SÍ,i 1 vot d'abstenció, amb la
diferència de dos vots. Tot això amb una democràcia assembleària
molt suigeneris,
no ús sembla?.
Els
comentaris i reaccions de tot tipus no s'han fet esperar.
I
després del nefast - un altre- dia 3 de gener del 2016, hi ha hagut
reaccions i comentaris de tot tipus que em trobat arreu i per mostra
ús en faig un tastet:
“La
CUP insisteix a demanar que Junqueras sigui el president per evitar
eleccions al març”.
Ho digueren les
diputades Anna Gabriel i Eulàlia Reguant entrevistades a Catalunya
Ràdio i RAC1, afirmant que: “Sí,
Junts pel Sí canvia el seu candidat hi podria haver govern”,
i vinga astracanades. Ignasi Sabater, alcalde de Verges (CUP), diu
que té: “Tristesa, ràbia i
decepció”; La CUP d'Arenys de
mar afirma: “ Que el NO a Mas no
representa a la militància del municipi”.;
Junqueras diu: ”Mai
ens rendirem”;
Que Antonio Baños vol plegar de la CUP; Lluc Salellas (CUP),
comenta: “Avui
estic trist”;
Eudald Calvo, alcalde d'Argentona (CUP), demana
disculpes pel NO a Mas.;
L'exdiputat David Fernández no assisteix a la reunió de la CUP que
decidirà sobre Mas.; La diputada Anna Eulàlia Reguant diu: “
La CUP queda tocada però ens refarem”
.; “Molts
militants
de la CUP demanen perdó o pleguen, després del no a l’acord amb
Junts pel Sí”.
; La CUP
de Montesquiu afirma: “És
un greu error, que ens pot tornar un estadi autonòmic”;
i
“Junts
pel Sí insisteix que Mas és l'únic candidat a la presidència”.
La
coalició assumeix que d'aquí a una setmana es convocaran les
eleccions al Parlament, dissolent d'aquesta manera la legislatura més
curta de la història del país.
Amb
els papers mullats o anar de bona fe.
Ja
ho diu la dita popular que
per la vida no es pot anar amb tanta bona fe,
i sinó guaiteu: La presidenta del Parlament Carme Forcadell ha
mostrat la seva decepció amb el "no" de la CUP a Mas a
través d'una piulada a Twitter, on “...assegura
haver-se equivocat per pensar que la CUP ajudaria a fer realitat el
mandat del 27S”.;
i també tenim l'actual president de l'ANC Jordi Sánchez que es
disculpa davant la gent que va fer confiança a la crida de l'entitat
i avui se sent "enganyada",
i també “demana
perdó perquè l' ANC va equiparar el vot a JxS amb el de la CUP...”
;
Fins i tot hem de sumar a l'expresidenta d'Òmnium Muriel
Casals que reconeix que: “No
havíem d’haver estat tan ingenus amb la CUP”.
L'ara
diputada
de Junts pel Sí diu, també,
“Que
la
dimissió
de Baños fa que una part significativa d'electors de la CUP ara
hagin perdut la seva representació”. A
més a més , ens hi tindríem de sumar al munt de gent
independentista d'aquest PAÍS
PETIT I CARREGAT DE PUNYETES,que
vàrem pensar que el vot independentista a la CUP a l'hora de la
veritat sumava per arribar a
la independència i
pel que es veu, abans, el que volien fer era una mena de soviet
català.
Fi de la primera part del drama
que ha passat a riota o l'inrevés.
Quan
resulta que s'ha trencat tot i les rates abandonen el vaixell, mentre
i alguns o algunes encara juguen amb el país i se n'enfoten
tranquil-lament, mentre l'unionisme i l'espanyolisme no para de
riure, encara que tristos,
n'anirem
parlant, tot anant cap a la independència...
Víctor Lluelles i Cardona
http://elblocdelvictor.blogspot.comNota:
Posarem les fotos un altre dia, salut i independència...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada