Carles Seuba: «No va existir la Transició a Espanya»

Carles Seuba: «No va existir la Transició a Espanya»

El documental '#el camí d'un protocol' descriu la lluita de dues famílies per crear un banc d'ADN que ajudi a trobar desapareguts de la Guerra Civil

Pere Gendrau , Barcelona | ND 30/11/2014 a les 19:18h

 

Guillem Escriche i Carles Seuba al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona Foto: Pere Gendrau

La Guerra Civil va acabar el 1939, i el franquisme teòricament va morir amb Francisco Franco el 20 de novembre del 1975. Amb tot, l'any 2014, en ple segle XXI, a l'Estat espanyol encara hi ha més de 4.000 fosses comunes on s'hi van enterrar víctimes del conflicte pendents de ser obertes, i es calcula que queden unes 115.000 persones per identificar. Així ho asseguren els impulsors del Banc d'ADN, una eina que ha de servir per posar nom a les restes que s'acumulen a diversos punts de la geografia catalana. Ajudar a difondre l'existència d'aquest banc i seguir reclamant la restauració de la memòria i de les víctimes de la Guerra Civil és l'objectiu del documental '#el camí d'un protocol', un treball realitzat per dos berguedans: Carles Seuba i Guillem Escriche. "El documental està concebut com una eina per promoure el Banc d'ADN, perquè el dia de demà, si es comencen a obrir fosses que és el que s'hauria d'estar fent ja, es puguin identificar totes aquestes víctimes", resumeix Escriche.

Carles Seuba és nascut a Berga tot i que actualment viu a Avià. Guillem Escriche va pujar a viure a Vilada als tretze anys i ara ha tornat a Barcelona. Ells dos són els guionistes i realitzadors de '#el camí d'un protocol'. Sigui per naixement o per adopció, el seu vincle amb la comarca ha propiciat que s'endinsessin en el món dels desapareguts de la Guerra Civil i el Franquisme. Aquesta immersió va començar temps enrere, quan van fer un primer documental sobre unes fosses comunes ubicades a Capolat que portava el títol de 'Desencaixats'. L'existència d'aquest primer treball va fer que Marc Antoni Malagarriga-Picas, un dels impulsors del Banc d'ADN i nascut a l'Ametlla de Merola, els proposés de fer un altre treball per divulgar la feina que estan duent a terme.

 

Espanya, com Angola

El documental compta amb diversos testimonis de famílies que estan buscant els seus desapareguts, però també amb experts forenses que expliquen les tècniques amb què es guarda l'ADN per identificar les víctimes a més del procés que s'ha seguit en diversos països que han viscut conflictes. És el cas de l'antropòleg forense argentí Luis Fondebrider, que posa Espanya al mateix nivell que Angola. De fet, aquest país africà és l'únic que supera l'estat espanyol en mancances a l'hora d'identificar víctimes de conflictes. Moçambic i Cambodja, per exemple, han fet millor les coses que els diversos governs espanyols. La situació és especialment greu no només perquè, tal com destaquen Seuba i Escriche, es tracta d'una qüestió de "dignitat humana", sinó perquè, de la identificació de víctimes, el que se'n deriva és un asserenament i una reconciliació. Això, almenys, és el que ha passat a tots els llocs on ha intervingut l'antropòleg Fondebrider.

Tant els experts consultats com la veu dels familiars que apareixen al documental aboquen a una altra conclusió, segons Carles Seuba: "Que no va existir la transició a Espanya". Seguint aquest fil, Guillem Escriche destaca una frase recollida d'un altre testimoni: "Que la Guerra Civil no s'haurà acabat fins que no s'entregui l'última víctima a l'última família que està buscant algú". El documental, a banda de fer difusió del Banc d'ADN perquè es conegui i es fomenti, vol ajudar a trencar barreres que els seus autors encara detecten en la societat. Escriche assegura que "costa que t'escoltin" perquè "encara és un tema tabú". En aquest sentit, afegeix que a alguns testimonis "encara els fa por parlar-ne o no els ve de gust". Pel que fa a als partits polítics, Escriche i Seuba detecten que encara hi tenen "alguns interessos" i "costa que s'aposti obertament per aquest tema".

 

Una "sortida" que eviti la "confrontació"

'#el camí d'un protocol' s'ha presentat aquest dijous al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona, i ha comptat amb l'assistència de prop de 150 persones. Entre elles, destacava la presència del regidor de presidència del consistori barceloní. Jordi Martí ha assegurat que s'ha d'aconseguir "una sortida a aquesta situació evitant la confrontació". "Si no, no aconseguirem gaires coses", ha reblat. Mentre que l'Ajuntament de la capital catalana ha acollit l'acte, cap càrrec del Departament de Governació, dirigit per la membre d'Unió Democràtica de Catalunya Joana Ortega, ni del Memorial Democràtic, depenent de la seva conselleria, ha assistit a la presentació del documental.

El 19 de desembre del 2003, el Parlament de Catalunya va aprovar una moció per tal de fomentar la feina que s'està fent al Banc d'ADN. El documental recorda aquesta fita perquè no caigui en l'oblit i explica el paper que hi han tingut, en tot aquest procés, el berguedà Marc Antoni Malagarriga-Picas i l'ebrenc Roger Heredia, membre de la secció científica dels Mossos d'Esquadra que també busca un familiar mort a la batalla de l'Ebre. El padrí Jaume, tal com l'anomenen, va morir durant un bombardeig. Estava dins d'una trinxera, es va espantar amb el soroll de les bombes i en va sortir. Trobar-lo tant a ell com a la resta de desapareguts és l'objectiu d'un documental que explica una història de constància i que ens recorda que, després de la mort, només ens queda això: La memòria.
 

Públic assistent a la presentació de '#el camí d'un protocol' Foto: Pere Gendrau