Manel Carrera: 'S’hauria de començar a pensar com celebrarem la independència, si la guanyem a les urnes'

Entrevista a un dels fundadors del portal Festes.org · Enguany l'entitat celebra quinze anys de presència a la xarxa

Vilaweb
L'estiu del 1999, amb una internet força diferent de la d'ara, va activar-se un dels portals de referència de la xarxa catalana, Festes.org, concebut com 'una finestra oberta al món de la cultura popular catalana i, especialment, una porta d'entrada a les festes populars'. Amb aquest esperit s'ha mantingut quinze anys, en què han sorgit nous projectes digitals i també llibres com el Calendari de festes amb pirotècnia, acabat de publicar. En parlem amb un dels fundadors, Manel Carrera.
—Com hi heu arribat, fins aquí?
—Hi hem arribat a poc a poc i transitant per camins de carro. Des del principi vèiem clar que aquest era –i és– un projecte de llarg recorregut amb què volíem fer una aportació al coneixement del país i alhora passar-nos-ho bé. I per això no vam voler agafar l'autopista, sinó petits camins secundaris que ens permetessin de fruir dels racons i dels detalls del viatge. Durant quinze anys hem trepitjat tota mena de camins: camins que costeruts i de més planers, camins plens d'obstacles i camins més fàcils. Hem estat eufòrics i hem gaudit com canalla, però també hi ha hagut èpoques en què hem volgut plegar, cansats i desanimats. Pel camí hem perdut companys i n'hem fet de nous; hem conegut gent apassionada i gent apassionant. En conjunt, arribem a l'aniversari molt satisfets perquè després de quinze anys trepitjant el país tenim la sensació de conèixer-lo molt millor. De fet, no ens hem cregut mai els qui ens deien que el país era petit: a nosaltres encara ara ens sembla infinit.

També hi arribem acompanyats. Quan vam començar el viatge anàvem sols, Festes.org era pràcticament l'únic espai web que aplegva informació de conjunt sobre les festes. Ara s'han multiplicat els canals i hi ha webs des de molts punts de vista: periodístics, turístics, per territoris concrets i fins i tot per municipis. Això està molt bé i ens agrada, perquè vol dir que si mai decidíssim de plegar no passaria res, perquè unes altres persones cobririen el buit d'informació.

—Ja teníeu experiència en la festa popular? I en internet?
—Sí, els fundadors teníem experiència a dissenyar i crear webs. De fet, ens hi dedicàvem professionalment. Des de fa uns quants anys, amb tot, hem deixat de fer webs per crear-ne els continguts. A més a més, jo personalment he mamat la festa popular des de ben petit: el meu pare va ésser promotor cultural i regidor de festes de Matadepera (Vallès Occidental) i una de les persones que va organitzar els famosos aplecs internacionals de gegants. Durant molts anys de la meva infantesa, amb els gegants i la banda municipal ens vam dedicar a anar de poble en poble. Era molt petit, però algunes places i carrers em van quedar gravades a la memòria per sempre més. Encara avui, quan vaig a certs pobles tinc la sensació d'haver-hi estat abans.

—Festes.org podria ser la demostració que el sector de la cultura popular i tradicional s'ha sabut adaptar a les xarxes i treure'n profit?
—Sí, no som en cap cas una excepció, sinó una part d'un moviment més ampli. Sempre he explicat que la gent que ve de la cultura popular és qui primer va entendre la naturalesa i les possibilitats de les xarxes i d'internet, perquè aquestes últimes tenen uns principis directors de funcionament que són els mateixos que fan servir en el seu dia a dia els primers.

—Alhora, heu començat a fer passos cap a l'edició de llibres, oi?
—Sí, fa un parell d'anys que ens vam adonar que teníem un arxiu documental molt important i que potser era el moment de deixar constància dels resultats de les nostres recerques i expedicions en un format més tangible, el paper. També volíem provar de finançar projectes per mitjà del micromecenatge i la veritat és que n'estem encantats: no sols perquè ens ha permès d'editar els llibres, sinó també perquè ens ha ajudat a teixir moltes més complicitats i llaços amb la gent del sector.

Hem començat amb una sèrie de llibres dedicats al foc festiu. El primer, el vam editar el 2012 i era dedicat a les festes amb foc real, de flama: 'Calendari de festes amb foc'. I enguany hem publicat un volum dedicat a les festes amb foc de guspira i d'esclat, les que fan servir combustió de pólvora, el 'Calendari de festes amb pirotècnia'. Ara mateix ja hem començat a treballar els volums següents, dedicats a les festes amb aigua i del mar, un àmbit que ha estat molt poc treballat.

—Amb quinze anys de perspectiva, quina salut creieu que té el sector de la festa a casa nostra?
—Això és impossible de saber. Cada poble és diferent. Ara, a mi em sembla que les festes populars experimenten un auge important, que vivim una segona revifalla (la primera fou la del final del segle XX), paral·lela al procés cap a la llibertat. És cert que encara hi ha massa regulacions i traves administratives que tracten d'impedir l'espontaneïtat i que dificulten les coses, però ja fa anys que la gent dóna valor al seu patrimoni festiu tradicional i que reivindica una cosa òbvia: que en la nostra tradició, el carrer és espai de festa i que la festa és un temps irrenunciable en la vida de les persones.

Aquest renaixement de les festes es fa amb un esperit molt bo, amb inventiva i sense complexos, sense voler recuperar exactament les coses com eren abans, sinó agafant el testimoni del que serveix i deixant enrere el que no serveix. Les dades parlen soles: cada any apareixen centenars de propostes noves, es construeixen desenes de noves figures d'imatgeria --gegants, bestiari…-- i també es publiquen molts llibres sobre el sector.

Aquest dinamisme i aquesta vitalitat es reflecteixen en la normalització de la presència d'elements de la festa popular en els mitjans de comunicació públics 'convencionals', però també en anuncis i en films. Jo he parlat amb productors de televisió que fa deu anys que afirmaven que tot això no tenia interès informatiu, que hi havia un pacte a TV3 per a no fer una televisió 'antropològica', i que ara ja no veuen les coses així.
—Es valora més?
—Tot i que la cultura popular catalana encara no és prou valorada, em sembla que la cosa canvia. Veníem d'una època fosca, la dictadura i la transició, en què la cultura popular era qualificada pejorativament --des de fora, però també per alguns catalans-- de 'cultureta'. Aquesta percepció desapareix de mica en mica i es veu que la nostra cultura popular és com la de qualsevol país normal.

—Acabem de passar la Patum i encarem la revetlla de Sant Joan, dues grans celebracions relacionades amb el foc. Podríem considerar el foc com l'element central del cicle fester dels Països Catalans?
—No sé si el foc és l'element central, però sí un dels elements imprescindibles de les nostres festes populars. El foc --tant el de flama com la pirotècnia--, el trobem present en les celebracions festives de tot l'any, com a potent recurs per a fer festa. Als catalans ens agrada molt de submergir-nos dins el foc i la pólvora. Al nostre país, en cada celebració, en cada explosió de joia, en cada festa hi ha algun moment en què fa acte de presència la pólvora. De fet, gairebé tots els municipis del país destinen una partida del pressupost a comprar pólvora per a les celebracions populars.

Aquests darrers mesos he treballat sobre les festes amb pólvora i he vist que la pirotècnia es pot emprar per mostrar alegria, per reforçar l'escenografia d'un relat teatral, llegendari o històric, per donar ferocitat a determinades carcasses d'animals fantàstics o reals, per inaugurar grans cerimònies esportives internacionals, per mostrar la força i la perillositat dels diables, per donar vida a personatges inspirats en el folklore del foc, per donar realisme als simulacres de batalles... És foc que s'utilitza per jugar i divertir-se en el marc de piromàquies participatives en què la interacció amb el públic és fonamental. Però també es pot fer servir per homenatjar determinades persones, per fer les paus, per marcar sorollosament determinats moments de la seqüència ritual (com el començament o el final), per donar la benvinguda, per expressar sentiments a una persona estimada o per assenyalar una dona desitjada. Finalment, i aquest és un aspecte més desconegut, la pirotècnia també es pot fer servir per acompanyar els trasllats de les imatges sagrades, o fins i tot per invocar o agrair la presència de la divinitat a través d'una ofrena de pólvora.

Tingui la funció que tingui en la festa, el joc i el ritu amb la pólvora i el foc són embriagadors i perillosos. Potser precisament per això ens agraden tant. Vivim una època de reglamentacions de l'ús de la pirotècnia per part dels poders públics, amb unes lleis que castiguen la imaginació i l'espontaneïtat. Podran intentar-ho, però mai no podran eradicar el desig i la necessitat humans de jugar amb el foc i d'embriagar-se amb la pólvora mentre es fan coses en comú amb els altres.

—Hi ha elements específics que defineixin la nostra festa popular?
—Les festes populars són, aquí i a tot arreu del món, més o menys semblants. Comparteixen trets comuns. La principal característica és que se sustenten en creences i en un relat, que es desenvolupen en base a un ritu més o menys definit en una seqüència que tothom coneix, que se celebren majoritàriament als carrers i places i que impliquen la participació activa de gent de generacions diferents. Ara, nosaltres som voramediterranis i sotapirinencs, de manera que la nostra festa és de carrer, d'espai públic, de compartir el bon temps. A més a més del foc i la pirotècnia, potser a casa nostra destacaria la presència de figures d'imatgeria profana --com els gegants i el bestiari-- en comptes de les religioses (que també n'hi ha moltes), i també algunes activitats que demostren el poder de fer coses en comú, com la sardana i els castells. També en destacaria algunes pràctiques festives amb un gran component satíric com les falles valencianes i els balls de diables. Ara, més enllà dels elements, crec que una de les singularitats de la nostra manera de fer festa és el sistema d'intercanvi sense diners entre associacions festives, un sistema que funciona a tots els nivells i que permet que una colla d'un poble visiti un altre poble i viceversa; que permet la interacció necessària per a fer festa.

—Com a expert, hi ha cap celebració al país que us sorprengui especialment?
—M'agrada anar a festes sense massificació, festes que han sabut mantenir elements arcaics diferenciadors en la seva escenificació. Hi ha milers de festes singulars a tot el país. La llista seria molt llarga. Festes en pobles petits, encara molt poc conegudes més enllà del municipi on se celebren.

Personalment tinc predilecció per les festes 'bèsties', les que impliquen una transformació radical del lloc on se celebren i del mateix estat d'ànim, les que mobilitzen tota la població (i no sols una part), les que pràcticament no tenen turistes, les que tenen un important component de caos, desordre i fins i tot de perill… En general al·lucino bastant amb algunes festes valencianes amb foc (els valencians juguen a la primera divisió festiva), com la festa de Sant Antoni de Vilanova d'Alcolea i les 'cordàs', 'coetàs' i la resta de celebracions amb ús de coets erràtics que s'han mantingut lliures al carrer, com ara la de les festes d'agost a Bétera.

I com a festa que encara ara em sorprèn, tinc especial estima per la festa de Reis, que em sembla absolutament fascinant perquè funciona a tall d'encanteri col·lectiu, tant de petits com de grans.

—Com veieu el futur de Festes.org?
—De moment ens trobem en una fase d'espera i expectació per a fer un pas nou. Observem ara mateix com evoluciona la web 3.0 i les eines de l'economia col·laborativa per a fer un moviment cap endavant. Fa temps que volem renovar la web de dalt a baix i ho volem aprofitar per redefinir una part del concepte. També volem fer passos per mirar d'ésser més independents en matèria de finançament: no pot ésser que cada vegada que entra un nou gestor (d'un partit polític diferent) al Departament de Cultura hàgim de reestructurar-nos. Mentrestant, continuem entrant-hi continguts de mica en mica, anant a les festes i documentant-les. Potser d'aquí a uns quants anys la web ampliarà els continguts cap al conjunt de la cultura popular i no sols als del seu vessant festiu. En tot cas, sempre serà un espai web més proper a un costumari que no pas a un portal d'intercanvis, per anar de festa. Però ja ho veurem…Encara hi rumiem.

—I el del país?
—Veig que som al tram final d'un imparable procés cap a la llibertat. De tota manera em sorprèn que pocs mesos abans del 9-N ningú no faci encara campanya i que poca gent s'hagi posat seriosament a treballar, a imaginar, com serà el futur, el país que volem guanyar. És per això que no les tinc totes encara, no ho acabo de veure clar.

Sí que veig que ara és el moment que els valents es posin al davant, cosa que han fet molts grups de cultura popular aquests darrers temps: protagonitzen els actes més destacats d'aquest darrer tram del procés. Que cadascú faci què vulgui. Festes.org no representa ningú, però estic convençut que la victòria final només l'assolirem de manera pacífica i festiva, si sortim tots junts al carrer.

Per una altra banda, crec que s'hauria de començar a pensar la manera com celebrarem la independència, en cas que la guanyem a les urnes. Perquè segurament hi haurà una explosió espontània d'alegria, però després potser s'haurà d'organitzar alguna cosa més formal. També penso que s'hauria de començar a pensar com quedarà configurat el calendari festiu en el nou estat, perquè algunes festes oficials desapareixeran i n'hi haurà de noves. Finalment, crec que seria interessant de fer un estudi per veure com han celebrat la independència els països de tot el món que l'han assolida pacíficament.

COR I ANIMA CATALANA

dilluns, 23 de juny del 2014