A LES TRES COPES DIC AIXÒ
Els nens que juguen i la gent
del bar em són amics. Passa una dona
de pressa amb el seu fill, entra un
home blau fosc
amb clar designi:
jugarem a cartes
o al dòmino,
som tres.
He decidit escriure
poesies
concretes. Envelleixo, calen
realitats,
no fum.
I tanmateix, un fum
ara
m’entela, s’interposa, fluix,
entre
la Cosa i jo, que totes les arestes
afina:
ja el món quasi no fa mal.
A les tres copes dic això: refia’t,
la barca de sant Pere, baixo
cansadament per les aigües
de
l’altre temps. M’arriben als genolls.
Joan Vinyoli
Joan
VINYOLI,
Obra poètica
completa, Edicions
62, Barcelona, 2001.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada