es

Nosotr@s,
con Puigdemont

Manifiesto de apoyo a la candidatura

del presidente Puigdemont, Toni Comín y Clara Ponsatí,

promovido por ciudadanos del Estado español no residentes en Catalunya.

Ningún demócrata puede tolerar que se le impida tener una lista electoral que les represente y a la que quieran votar. La cosa ya no va de ideología, sino de democracia.
Ante situaciones extraordinarias se ha de reaccionar, la Junta Electoral Central (JEC) pretendía excluir, por razones políticas, al cabeza de lista de Lliures per Europa (Junts), Carles Puigdemont, y al números dos y tres de la lista, Toni Comín y Clara Ponsatí, de las elecciones europeas, y eso no se puede tolerar.
Hay que determinar es si estamos a favor o en contra del “derecho a tener derechos” y si dicha categorización es también aplicable al president Puigdemont y sus consellers o no.
Los derechos humanos y también los civiles y políticos son patrimonio del conjunto de la sociedad y su defensa es obligación de todos. La equidistancia es complicidad y ningún demócrata debería ser cómplice de tales abusos. No existirá una sociedad igualitaria, justa y democrática si a todos no se nos reconocen y garantizan los derechos fundamentales.
El president Puigdemont, Toni Comín y Clara Ponsatí han desafiado el régimen del 78 como nunca se había hecho hasta ahora, poniendo sobre la mesa terminar con una transición inconclusa.
Puigdemont, Comín y Ponsatí representan la desfranquización de España para conseguir que España se comporte como una democracia europea, y es por esto que apelamos a todos los demócratas de España.
Que España respete el derecho a la autodeterminación supone que se comporta como una democracia plena, y que otras naciones del Estado tengan una oportunidad futura de ejercer su soberanía y decidir libremente sobre su destino. Y esto es de interés de todos los españoles, no sólo de los catalanes. Puigdemont, Comín y Ponsatí estan defendiendo la democracia en España.
Impedir que el president Puigdemont y los consellers Ponsatí y Comín se presentaran a las elecciones europeas vulnera también al derecho de todos los catalanes y españoles a votar libremente a quienes consideren oportuno y afecta a los derechos de todos porque estamos ante unas elecciones que son en circunscripción única y con la intención de impedir que ni siquiera la lista que ellos encabezan se pudiese presentar.
El objetivo de la Junta Electoral Central era silenciar a una parte importante de los electores catalanes y como demócratas lo tenemos que denunciar. Aquí la cosa ni va de candidatos ni va de partidos, simplemente va de democracia sí o democracia no.
Nosotros, como ciudadanos del Estado español, hemos decidido vencer el miedo, vencer la represión y denunciar esta violación de derechos fundamentales. Nosotros defendemos la libertad.
Las elecciones europeas son circunscripción única, cualquier ciudadano del Estado, viva donde viva, puede votar la lista del president Puigdemont, la candidatura Lliures per Europa (Junts). Estas elecciones se han convertido en un plebiscito entre la democracia o el autoritarismo. Por esto defendemos y apoyamos la candidatura del presidente Puigdemont, es quien más miedo les da. Nosotros, los ciudadanos, podemos dar voz  al presidente Puigdemont, Toni Comín y Clara Ponsatí con nuestros votos. Es fundamental que tengan voz en Europa, en el Parlamento Europeo, por la democracia, por la libertad.

Agustin Gainza. Economista. Bilbao
Alejandro Pacheco Yepes, diseñador. El Garaje Ediciones, loquesomos.org. Madrid
Antonio Galo Ibarrondo Gamboa. Hostelero jubilado. Bilbao
Antonio Rincon. Profesor. Redondela, Galiza
Anxela Pereira. Profesora. Vigo
Arantza Goyoaga. Periodista. Bilbao
Asier Fdez. de Truchuelo. Mecánico. Vitoria-Gasteiz
Bea Talegón. Abogada y periodista. Madrid
Beñi Agirre. Historiador, profesor de euskera. Gipuzkoa
Bráulio Amaro. Profesor. Vigo
Carmen Sorauren. Iruñea/Pamplona
Cristina Ridruejo. Traductora, miembro de Mujeres X la República. Madrid
Dionisio Pereira. Historiador. A Coruña
Dolores Varela Salgado. Profesora. Galiza
Eneko Egibar Artola- Albaitaria eta Politika Zientzietan Lizentziatua. Vitoria-Gasteiz
Fernando Ealo Bravo. Delineante proyectista jubilado. Bilbao
Fernando Sánchez Aranaz. Escritor, historiador. Araba
Francisco Cisneros Medina. Movilidad. Málaga
Gonzalo Boye. Abogado penalista. Madrid
Guillermo Canut Garramiola. Ondarroa. ExPresidente del Zazpirak Bat de Rosario (Argentina)
Gustavo Luca de Tena. Xornalista. Vigo
Henrique del Bosque. Profesor. Vigo
Humberto Astibia. Catedrático de la EHU/UPV. Iruñea/Pamplona
Ikel Castrillo Urrejola. Administrativo. Madrid
Iñaki Alonso Ruiz. Editor de LoQueSomos, miembro de las Consultas Republicanas de Madrid. Madrid
Iñaki Anasagasti Iturriaga. Electricista jubilado. Bilbao
Iñaki Arrondo. Soraluze(Gipuzkoa)
Iñaki Baseta Isundegi. Guarda forestal jubilado. Bilbao
Iñaki Elejalde. Farmacéutico. Vitoria-Gasteiz
Iñaki López Rentería. Licenciado en medicina, jubilado. Bilbao
Iñigo Larramendi. Economista. Vitoria-Gasteiz
Isabel Elbal. Abogada penalista. Madrid
Javier Vizcaya. Periodista. Jefe de prensa de Xabier Arzalluz. Bilbao
Jean-Marie Bidegainberry. Biarritz
Jesus Pérez de Viñaspre. Médico. Vitoria-Gasteiz
Jexux Agirresarobe. Baserritarra. Gipuzkoa
José Joaquín Odriozola. Gipuzkoa
José María Lara. Productor de cine. Madrid
José María Rous. Enginiero telecos. Collado Villalba - Madrid
Joseba Ealo Barrena. Licenciado en Ciencias Políticas. Bilbao
Joxan Jauregi Mindegia. Papergintzako langilea. Gipuzkoa.
Joxe Migel Agirre. Psiquiatra.  Vitoria-Gasteiz
Joxean Larrañaga “Urko”. Kantaria. Donostia.
Juan Manuel Rey de la Torre. Gestor laboral. Sevilla
Lourdes Gutiérrez Cano, diseñadora, Málaga
Luis Gereka. Médico. Donostia.
Luis Mª Martínez Garate. Ingeniero de telecomunicaciones. Escritor. Donostia.
Mª Ángeles Pérez Lamana. Iruñea/Pamplona
Mª Carmen Rekalde. Ilaskea/estudiante. Gipuzkoa
María Angustias Cortés Ortiz. Secretariado Asamblea Nacional Andaluza. Málaga
María del Carmen Barrena Arizamendi. Administrativa jubilada. Bilbao
María Esperanza Silva Mendoza. Estudiante. Sevilla
Maria Luisa Fernández Clavo. Limpiedora. Utrera
María Xosé Rial Conde. Profesora. Vigo
Miguel Salazar. Pelotari. Markina. Miami
Mikel Ezkerro. Buenos Aires.
Mikel Sorauren. Historiador. Iruñea/Pamplona
Mireille Tumba. Docente. Madrid
Mohamed-Rida Lkhluf Ouaddana. Ingeniero de telecomunicaciones. Málaga
Montserrat Toll del Cacho. logopeda escolar. Madrid
Moraia Grau. Madrid
Nekane Alzelai. Irakaslea/Profesora. Donostia.
Omar Salcedo de la Torre. Estudiante. Sevilla
Pedro Ignacio Altamirano Macarron. Coordinador Federal Partido Somos Andaluces, Partido Andaluz. Málaga
Pedro Santana Montoya. Escritor. Málaga
Rafael Sanmartin. Periodista y escritor. Sevilla
Robert Knörr. Sacramento State University (CA)
Rosa Minguella. Madrid
Salvador Garcia Urbano. Presidente de la Asamblea Nacional Andaluza. Málaga
Victor Manuel Vaca Arcila. Empresario hostelero. Puerto de Santa María, Cádiz
Xabier Añua. Abogado. Primera Mesa de Herri Batasuna. Vitoria-Gasteiz
Xabier Garaloces. Responsable Relaciones Insitucionales Xuntos Actua. Galiza

Futbol

L’extraordinària oferta de renovació que li hauria fet el City a Guardiola

Segons el ‘The Sun’, el conjunt de Manchester ha demostrat que confia en el seu projecte amb un suculent contracte per als pròxims cinc anys

per Redacció 20 de maig de 2019 12:42

 

elMón

 

El Manchester City sap valorar el que té. El conjunt masculí citizen ha completat una temporada històrica en aconseguir el seu primer triplet anglès (Premier, FA Cup i Copa de la Lliga) i fer-ho amb un estil de joc que ha tornat a meravellar a Europa i té molt clar que bona part de l’èxit es deu a l’aportació de Pep Guardiola. Tant és així que, encara que al català li queden dos anys més de contracte, a les oficines mancunianes ja s’està preparant un nou contracte per al de Santpedor.

Segons el The Sun, els dirigents del City li haurien fet una oferta de renovació al català molt més que suculenta. El club de Manchester vol ampliar tres anys més el seu vincle amb Guardiola i està disposat a pagar-li 114 milions d’euros per les cinc temporades que seurà a la banqueta local de l’Etihad Stadium si ho accepta. Anualment, l’extècnic del Barça i del Bayern passaria a cobrar gairebé 23 milions d’euros per curs, uns sis més dels que ingressa en l’actualitat.

El mitjà de comunicació en qüestió no ha informat sobre la reacció de Guardiola a la proposta, però la realitat és que el català sempre ha dit que al Manchester City se sent molt còmode i tranquil. Els directius sempre han confiat en ell més enllà dels resultats i només l’ombra de la possible expulsió de la Champions podria condicionar-ho tot negativament. Ell, en la roda de premsa posterior a la consecució de la FA Cup a Wembley, va deixar clares les seves intencions: “No sé quantes vegades ho haig de dir. No me n’aniré a Torí ni a Itàlia tot i la marxa d’Allegri de la Juventus. Estic satisfet treballant en aquest club amb la gent que hi ha aquí. Així és com em sento en l’actualitat, encara que el futbol canvia molt”.

El president Puigdemont.per Víctor Alexandre

Opinió

El president Puigdemont

"Catalunya és la nació més fuetejada perquè es la nació que mai no han pogut sotmetre"

per Víctor Alexandre 19 de maig de 2019 18:50

elMón 

Ara fa un any i set mesos que el president Puigdemont, al costat de quatre consellers del govern de Catalunya, es va haver d’exiliar a Bèlgica davant la certesa que Espanya, com va fer tot seguit amb l’altra meitat del govern, volia empresonar-lo i imposar-li una condemna de 25 anys sota l’acusació d’haver comès el delicte més aberrant, més abjecte, més infame i ignominiós que pot cometre un president demòcrata: posar les urnes al servei dels ciutadans. Per això, a més d’empresonar-lo, volien tractar-lo com un reu de l’època medieval i sotmetre’l a tota mena de vexacions a la plaça pública no sols amb la voluntat d’escarnir la seva persona, també la seva figura presidencial i, alhora, humiliar Catalunya. Exactament el mateix que el Règim anterior havia fet quan va empresonar el president Companys. Catalunya és la nació més fuetejada perquè es la nació que mai no han pogut sotmetre, és la nació que, com deia el gran Francesc Pujols, quan creuen que ja la tenen morta i enterrada, sempre sobreviu als seus il·lusos enterradors.

No cal enumerar les barbaritats que Espanya i els partits nacionalistes espanyols (PP-PSOE-Vox-Ciudadanos) han arribat a dir i a fer al llarg d’aquests darrers dinou mesos per apaivagar la immensa ràbia que els provoca que, a més de no poder engarjolar-lo, el president Puigdemont es mogui lliurement per Europa, doni conferències de premsa i posi en evidència davant de tot el món que Espanya és un Estat que viola sense escrúpols els drets fonamentals. No hi ha res que tregui tant de polleguera Espanya com la internacionalització de la causa catalana. S’entén, però. Tota dèria totalitària, covarda de mena, necessita opacitat per martiritzar impunement. Aquesta és la raó per la qual han intentat torpedinar la candidatura europea del president Puigdemont. Però s’han estavellat contra la tossuda realitat de la mateixa manera que, amb la cua entre cames i a corre-cuita, van haver de retirar l’ordre de recerca que havien dictat contra ell.

El president Puigdemont és una persona íntegra, amb uns valors humanístics de fraternitat universal que pot fer una tasca extraordinària a Europa en diverses direccions. D’una banda, per denunciar que la ideologia de Vox, PP i Ciudadanos, que és una ideologia d’ultradreta, ultranacionalista i xenòfoba, constitueix una amenaça per a les llibertats i la consecució d’una veritable Unió Europea. De l’altra, per la immensa càrrega simbòlica que té que la veu del president Puigdemont, un president forçat a l’exili per un règim autoritari, pugui sonar forta i clara al Parlament Europeu. La Unió Europea, tal com és ara, un club privat controlat per una dreta abjecta i per una colla de personatges sinistres, entre els quals Jean-Claude Juncker, Antonio Tajani o Margaritis Schinas, està abocada a la desintegració. Representen el pitjor d’Europa i un càncer per a la coexistència pacífica dels pobles. Ells decideixen quin poble té dret a ser i quin no en té, ells decideixen quin pobles són ‘superiors’, és a dir, els seus, i quins pobles són inferiors, és a dir, el poble català. I aquesta infàmia la financem nosaltres. Som nosaltres els qui mantenim aquesta colla de vividors impermeables a les terribles realitats socials del seu entorn.

Cap ni una de les aberracions que està cometent Espanya amb Catalunya seria possible sense aquesta Unió Europea indigna del seu nom. És la Unió Europea que es mostra absolutament indiferent davant el règim dictatorial encobert espanyol, un règim que ha embogit, en sentir-se impune, i que persegueix i empresona la dissidència, que manté entre reixes durant anys persones innocents sense cap sentència, que fabrica proves falses a través de les clavegueres de l’Estat per incriminar opositors, que organitza judicis farsa en què els testimonis de la fiscalia reciten un per un, fil per randa, un mateix manual ple de falsedats, que talla i limita la participació dels advocats defensors, que prohibeix l’exhibició audiovisual de les proves que desemmascaren les mentides dels qui cometen perjuri, que obliga el president de Catalunya i la meitat del seu govern a exiliar-se per salvaguardar la veu del país a l’exterior i que viola la integritat física de la ciutadania obrint caps a cops de porra per mitjà de les seves forces policials.

El president Puigdemont és la gran bèstia negra de l’Estat espanyol, perquè no sols ha deixat en ridícul els serveis d’intel·ligència que l’espiaven, sinó que ha esdevingut un símbol de la lluita pacífica, democràtica i tenaç per les llibertats. L’odi de l’Estat espanyol al president Puigdemont té un fons molt profund de ràbia, de despit i de fatxenderia burlada, sí, però també de por, de por per l’engrandiment de la seva figura i de tot el que això significa. Observo amb atenció diverses fotografies actuals del president Puigdemont i les comparo amb altres de fa només dos anys i hi veig un canvi que no es correspon al pas d’un grapat de mesos. El seu rostre, tot i el somriure i la bonhomia permanents que l’acompanyen, reflecteix el pes immens que suposa el lloc on l’ha situat la vida i que difícilment podia imaginar quan era l’estimat batlle de Girona.

Ara, però, no són només gironins, els qui us estimen, president; ara us estimen milers i milers de catalans de tot arreu, catalans que estan al vostre costat, que us agraeixen la perseverança i que saben que la vostra elecció com a eurodiputat, al capdavant de la llista de Lliures per Europa, constituirà una derrota espectacular de l’Estat espanyol en la seva encegada, irracional i virulenta obsessió per emmordassar la veu de Catalunya al món. Us odien, sí, però en la mesura del seu odi hi ha la prova de la vostra grandària. Us odien perquè sou lliure, president; us odien perquè camineu lliure per Europa.

Pep Guardiola previews the FA Cup Final | PRESS CONFERENCE

El Nacional

Futbol

L'exemplar resposta de Guardiola en ser preguntat pel triplet: "El femení ja ho ha fet"

El Nacional
Foto: EFE
Barcelona. Dissabte, 18 de maig de 2019
1 minut

Pep Guardiola té l'opció de fer una temporada històrica. L'entrenador català ja ha aconseguit la segona Premier consecutiva i la Copa de la Lliga, i aquest dissabte té una nova oportunitat per sumar un nou títol i fer el triplet domèstic. El Manchester City disputa aquest dissabte a les 18.00 hores la final de la FA Cup contra el Watford.
Si el City aconsegueix imposar-se a l'equip de Deulofeu, seria la primera vegada a la història que un equip pot guanyar tots els títols a Anglaterra. "La primera vegada en el futbol masculí, el femení ja ho ha fet", recorda Guardiola en la roda de premsa prèvia al matx.
I és que el Manchester City femení va guanyar en la temporada 2016/2017 el triplet domèstic amb la Women's Super League, la Women's FA Cup i la FA WSL Continental Cup.

Women's Champions League El Barça vol reescriure la història a Budapest El Nacional

Lliga Santander Què es juguen els 20 equips en l'última jornada? Albert Viladegut

• Pep Guardiola
• Manchester City
• Futbol

El Nacional

FA Cup

El City de Guardiola destrossa el Watford i signa un triplet anglès històric (6-0)

Pau Cusí
Foto: EFE
Barcelona. Dissabte, 18 de maig de 2019
2 minuts

Pep Guardiola no es cansa mai de guanyar. Aquest dissabte, el seu Manchester City s'ha proclamat campió de la FA Cup després de derrotar el Watford de Gerard Deulofeu gràcies als gols de David Silva, Kévin de Bruyne i Raheem Sterling i Gabriel Jesús per partida doble (6-0).

EFE

Amb aquest triomf, el tècnic de Santpedor bat tots rècords d'Anglaterra, i és que fins ara cap equip havia aconseguit guanyar la Premier League, la Copa de la Lliga i la FA Cup en una mateixa temporada.

Silva obre la llauna

Guardiola ha sorprès a Javi Gracia, el seu homònim al Watford, i a la seva pròpia afició alineant Gabriel Jesús en la posició del Kun Agüero. En el darrer partit de la temporada, el punta argentí s'ha quedat a la banqueta juntament amb De Bruyne o Lero Sané.
L'encarregat d'obrir la llauna, però, no ha estat el davanter brasiler. David Silva ha marcat el primer gol del partit en el minut 26 després d'aprofitar una assistència amb el cap de Sterling. El Watford s'havia pogut avançar minuts abans gràcies a Roberto Pereyra, però Ederson ha aturat el seu xut i a partir d'aquest moment el duel s'ha tenyit de blau cel.
13 minuts. Aquest és el temps que ha tardat el City en tornar a batre Heurelho Gomes, aquest cop gràcies a Gabriel Jesús. El brasiler, sense gaire angle, ha perforat la porteria dels groc-i-negres fent valer una gran passada de Bernardo.

Festival skyblue

Amb el partit gairebé sentenciat, el Watford ha hagut d'arriscar per buscar l'empat i ho ha pagat molt car. El City de Guardiola és una màquina pràcticament perfecta i mai té pietat. Amb un joc de posició excels, el conjunt skyblue s'ha proposat guanyar el títol per la porta gran.
Quan s'havia disputat una hora de partit De Bruyne ha culminat un contraatac letal amb molta sang freda. En una jugada molt similar 8 minuts després, Gabriel Jesús ha tornat a mullar i ha enfonsat de manera definitiva el Watford. El City, però, volia més sang. En els minuts 83 i 87 Sterling s'ha unit a la festa amb dos dianes que ja són història de la competició, de Wembley i del futbol en general.
Guardiola suma el seu 27è títol -el 6è a Anglaterra- i demostra que, encara que alguns ho vulguin negar per ser independentista, és el millor entrenador del món.

Women's Champions League El Barça perd la final de la Champions davant d’un Lió molt superior (4-1) Albert Malla

Lliga Santander El somni europeu ja és una realitat per a l'Espanyol (2-0) Albert Malla

• Pep Guardiola
• Manchester City

Arriba el temps de les cireres: les Festes de la Cirera que no us podeu perdre

CULTURA > GASTRONOMIA

Arriba el temps de les cireres: les Festes de la Cirera que no us podeu perdre

Entre els mesos de maig i juny les cireres arriben al seu punt òptim de maduració i el país s’omple de fires i festes

Per: Redacció

16.05.2019  17:00

Vilaweb

Sucoses, brillants, de textura carnosa i amb un punt just de dolçor i d’acidesa. Les cireres són un dels productes estrella de la família de la fruita de pinyol. A més, com que no es poden fer créixer en hivernacles, només se’n poden trobar d’autòctones durant unes quantes setmanes a l’any i això fa que siguin una fruita molt esperada. Arriben al punt òptim de maduració entre els mesos de maig i juny i és per això que per aquestes dates proliferen per tot el país diverses fires i mercats especialitzats.
De cireres n’hi ha de molts tipus i es podria dir que gairebé cada arbre fa fruits diferents: n’hi ha que tenen un roig intens com la sang i també n’hi ha d’un color vermell ben viu. També se’n fan de més dolces i d’altres que són apreciades pel seu punt d’acidesa, de la mateixa manera que n’hi ha de molt carnoses i varietats amb una textura molt més lleugera. De fet, hi ha desenes de varietats de cireres. Algunes de les més freqüents són la Burlat, que són les més primerenques; la Starky Hardy Giant, una de les espècies més resistents; la Picota o la Sweetheart, que és de les darreres a sortir i serveix per a allargar la temporada.

Per tot el país també hi ha determinades zones que produeixen cireres amb un renom especial. Aquest és el cas de la comarca del Baix Llobregat, que tota sola conrea la meitat de les cireres que es consumeixen al Principat. També són molt conegudes les cireres de Ceret, que creixen al peu del Canigó; les de la Ribera d’Ebre, una zona amb una llarga tradició de fruita de pinyol; i les d’en Roca, que són una varietat provinent d’Arenys de Munt.

Festes i fires de la cirera 2019

Festa de la Cirera. Sant Climent de Llobregat (Baix Llobregat). 18 i 19 de maig.
Festa de la Cirera. Ceret (el Vallespir). 25 i 26 de maig.
Dia de la Cirera. Serra (Camp de Túria). 25 i 26 de maig.
Festa de la Cirera. Santa Coloma de Cervelló (Baix Llobregat). 31 de maig, 1 i 2 de juny.
Festa de la Cirera. Torrelles de Llobregat (Baix Llobregat). 31 de maig, 1 i 2 de juny.
Fira de la Cirera. Caudiel (Alt Palància). 1 i 2 de juny.
Fira de la Cirera. La Salzadella (Baix Maestrat). 1 i 2 de juny.
Festa de la Cirera. El Papiol (Baix Llobregat). 1 i 2 de juny.
Festa de la Cirera. Paüls (Baix Ebre). 1 i 2 de juny.
Fira de la Cirera. Bràfim (Alt Camp). 2 de juny.
Fira de la Cirera. Terrades (Alt Empordà). 2 de juny.
Festa de la Cirera de la Vall de Gallinera. Benissili (Marina Alta). 8 i 9 de juny.
Fira de la Cirera. Llers (Alt Empordà). 9 de juny.
Festa de la Cirera. Miravet (Ribera d’Ebre). 9 de juny.
Fira de la cirera d’en Roca. Arenys de Munt (el Maresme). 24 de juny.

cap de setmana

cireres

fires