dissabte, 2 de març del 2019
dijous, 28 de febrer del 2019
Guardiola celebra l'alliberament de Rosell i el compara amb els presos polítics
Guardiola celebra l'alliberament de Rosell i el compara amb els presos polítics
"És un cas molt semblant al dels presos
polítics, a qui acusen de sedició i rebel·lió, delictes que no han
comès", ha declarat l'entrenador català
|
"Estic molt content per Sandro Rosell i la seva família. No soc jutge, no hi entenc de lleis, però és molt difícil d'entendre que una persona pugui estar-se dos anys a la presó i que l'endemà del judici quedi en llibertat provisional. És un cas molt semblant al dels presos polítics, a qui acusen de sedició i rebel·lió, delictes que no han comès. Tampoc s'entén com poden continuar a la presó persones com Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, que no són ni polítics”, ha analitzat el tècnic català.
Guardiola ha tornat a enviar un missatge de dignitat en una roda de premsa, en aquest cas la posterior a la victòria per la mínima del City contra el West Ham gràcies a un gol de penal d’Agüero. “Hem jugat molt bé. El resultat podria haver estat millor, sí, però la realitat és que no hem produït suficients gols pel nostre nivell. Estic satisfet amb el partit que hem jugat”, ha apuntat l’exentrenador del Barça.
Els carnavals que no us podeu deixar escapar
27.02.2019 14:00
Des d’avui, Dijous Gras, fins Dimecres de Cendra ens espera una setmana de carnaval, amb disbauxa, transgressió, sàtira i excessos de tota mena, capitanejada per la figura del Rei Carnestoltes.
És una festa molt arrelada al nostre país i es manifesta de maneres
molt diverses: amb rues de disfresses, tota mena de batalles campals,
grans àpats populars, balls de màscares, enterraments de la sardina i un
seguit de personatges propis molt singulars.
Alaior. El carnaval d’Alaior s’articula entorn de la figura de Bernat Figuerola, un sabater local que va anar a Amèrica en cerca de fortuna. Cada any per Carnaval en Bernat torna i, tot i estar afligit per una malaltia que el deteriora ràpidament, presideix tots els actes de les festes. Un dels actes més destacats és dimarts de carnaval a horabaixa, quan en Bernat dicta en públic un satíric testament. Finalment, es mor i desapareix entre les flames d’una gran foguera.
Banys d’Arles. Els trets característics del carnaval del Vallespir són els Gregoris, una tradició que barreja la paròdia a l’Església amb l’enterrament del Carnestoltes, i el ‘Tio-tio’, un ball amb foc que clou la festa. El dimarts de Carnaval s’enterra el Rei Carnestoltes amb una singular comitiva que desfila amb túnica blanca i cucurulla anomenada els Gregoris. Sembla que aquest acte pot ser una mostra de rebuig cap al papa Gregori el Gran, que al segle VII va allargar la Quaresma.
Godall. El Carnaval del Godall, un dels més populars de les Terres de l’Ebre, ha conservat un dels elements més tradicionals d’aquesta festa: la disfressa senzilla i casolana. Un dels ingredients essencials del Carnaval és el canvi de personalitat i a Godall es mantenen les mascarulles, unes disfresses fetes amb parracs que tenen per objectiu fer totalment irrecognoscible la persona que hi ha dins. En la seqüència de la festa, les mascarulles arriben al poble el mateix dia que el ninot Carnestoltes i participen en el ball de carnaval del dissabte.
Palamós. Des de fa dècades la costa empordanesa és coneguda per les celebracions de Carnaval. S’hi fan rues espectaculars i multitudinàries, amb carrosses guarnides i comparses formades per desenes de participants ballant coreografies prèviament assajades. Alguns dels carnavals més populars són el de Roses, el de Platja d’Aro i el de Sant Feliu de Guíxols. Entre tots, el de més tradició és el de Palamós.
Pego. El carnaval més multitudinari del País Valencià es fa a Pego. Aquesta vila de la Marina Alta pot arribar a quintuplicar la població aquests dies. Tots els carrers s’omplen de festa, amb gent disfressada i una orquestra a cada cantonada. El dia central és dissabte, quan es fa la rua i, al final, una revetlla gegant que dura tota la nit. Com que el Carnaval de Pego és tan concorregut, la població ha arribat a organitzar una altra celebració, que es fa el mes de setembre i es diu Mig Any de Carnestoltes.
El Carnaval de Pego: més que una macrofesta – Reportatge de Pau Benavent
Sitges. El dimarts de Carnaval, a Sitges, s’hi fa l’acte més multitudinari: la rua de l’Extermini. Hi desfilen una cinquantena de comparses vistents i concorregudes. Diuen que l’èxit del Carnaval a Sitges es deu a la pugna centenària entre dues entitats locals, el Casino Prado Suburense i la Societat Recreativa del Retiro, per veure qui la feia més grossa a l’hora de celebrar la festa. La rivalitat encara persisteix i cada any una entitat s’encarrega de la comparsa del Rei Carnestoltes i una altra de la de la Reina.
Solsona. A la dècada del 1970 Solsona va redefinir el seu model carnavalesc i, partint de la idea que era una festa d’inversió, es va crear una festa major a l’inrevés. D’ací surten alguns dels elements més singulars i distintius de la festa, com ara els Gegants Bojos, una família de gegants de mans lliures que són la rèplica satírica i grollera dels oficials. Alguns altres elements remarcables són la pujada del ruc al campanar, amb un pixarada simbòlica, i les bates amb què es disfressa tothom.
Torelló. Una de les festes més populars, multitudinàries, participatives i desitjades de tot l’any a Torelló és el Carnaval. El Cop d’Estat del Rei Carnestoltes i l’escenificació sexual del Pullassu, una cercavila lúdico-sexual-festiva, fan del Carnestoltes de Torelló un referent dels carnavals de terra endins. Així i tot, l’element més distintiu de la festa es la nit de ‘Les senyoretes i els homenots’ de divendres. És una cercavila d’inversió on els homes es vesteixen de dones i les dones d’homes, amb la roba de familiars, amics i coneguts de l’altre sexe.
Vilanova i la Geltrú. Per Carnestoltes la vida social de la capital del Garraf es transforma i es lliura a un conjunt de celebracions amb més de tres segles d’història. Totes aquestes activitats representen una diversitat d’influències i una riquesa de símbols que poques poblacions catalanes posseeixen. Alguns dels actes més destacats són la popular batalla de merenga el Dijous Gras, el personatge del Moixó Foguer, que surt el divendres, la batalla de caramels, les danses vuitcentistes del diumenge i els ‘coros’ del dilluns.
Vinaròs. La capital del Baix Maestrat fa un dels carnavals més multitudinaris i coneguts del País Valencià, a base de grans gales i desfilades de comparses. Té onze dies de durada i s’hi fan actes de tota mena: l’elecció de la reina del Carnaval, l’elecció de la reina Drag Queen, l’arribada del Rei Carnestoltes, batalles de confeti, nit de pijames, balls de màscares i dues grans desfilades en un circuit tancat. A més, cada any s’escull una temàtica que centra tots els actes i les disfresses. Enguany el Carnaval s’inspira l’univers de Peter Pan.
Alaior. El carnaval d’Alaior s’articula entorn de la figura de Bernat Figuerola, un sabater local que va anar a Amèrica en cerca de fortuna. Cada any per Carnaval en Bernat torna i, tot i estar afligit per una malaltia que el deteriora ràpidament, presideix tots els actes de les festes. Un dels actes més destacats és dimarts de carnaval a horabaixa, quan en Bernat dicta en públic un satíric testament. Finalment, es mor i desapareix entre les flames d’una gran foguera.
Banys d’Arles. Els trets característics del carnaval del Vallespir són els Gregoris, una tradició que barreja la paròdia a l’Església amb l’enterrament del Carnestoltes, i el ‘Tio-tio’, un ball amb foc que clou la festa. El dimarts de Carnaval s’enterra el Rei Carnestoltes amb una singular comitiva que desfila amb túnica blanca i cucurulla anomenada els Gregoris. Sembla que aquest acte pot ser una mostra de rebuig cap al papa Gregori el Gran, que al segle VII va allargar la Quaresma.
Godall. El Carnaval del Godall, un dels més populars de les Terres de l’Ebre, ha conservat un dels elements més tradicionals d’aquesta festa: la disfressa senzilla i casolana. Un dels ingredients essencials del Carnaval és el canvi de personalitat i a Godall es mantenen les mascarulles, unes disfresses fetes amb parracs que tenen per objectiu fer totalment irrecognoscible la persona que hi ha dins. En la seqüència de la festa, les mascarulles arriben al poble el mateix dia que el ninot Carnestoltes i participen en el ball de carnaval del dissabte.
Palamós. Des de fa dècades la costa empordanesa és coneguda per les celebracions de Carnaval. S’hi fan rues espectaculars i multitudinàries, amb carrosses guarnides i comparses formades per desenes de participants ballant coreografies prèviament assajades. Alguns dels carnavals més populars són el de Roses, el de Platja d’Aro i el de Sant Feliu de Guíxols. Entre tots, el de més tradició és el de Palamós.
Pego. El carnaval més multitudinari del País Valencià es fa a Pego. Aquesta vila de la Marina Alta pot arribar a quintuplicar la població aquests dies. Tots els carrers s’omplen de festa, amb gent disfressada i una orquestra a cada cantonada. El dia central és dissabte, quan es fa la rua i, al final, una revetlla gegant que dura tota la nit. Com que el Carnaval de Pego és tan concorregut, la població ha arribat a organitzar una altra celebració, que es fa el mes de setembre i es diu Mig Any de Carnestoltes.
El Carnaval de Pego: més que una macrofesta – Reportatge de Pau Benavent
Sitges. El dimarts de Carnaval, a Sitges, s’hi fa l’acte més multitudinari: la rua de l’Extermini. Hi desfilen una cinquantena de comparses vistents i concorregudes. Diuen que l’èxit del Carnaval a Sitges es deu a la pugna centenària entre dues entitats locals, el Casino Prado Suburense i la Societat Recreativa del Retiro, per veure qui la feia més grossa a l’hora de celebrar la festa. La rivalitat encara persisteix i cada any una entitat s’encarrega de la comparsa del Rei Carnestoltes i una altra de la de la Reina.
Solsona. A la dècada del 1970 Solsona va redefinir el seu model carnavalesc i, partint de la idea que era una festa d’inversió, es va crear una festa major a l’inrevés. D’ací surten alguns dels elements més singulars i distintius de la festa, com ara els Gegants Bojos, una família de gegants de mans lliures que són la rèplica satírica i grollera dels oficials. Alguns altres elements remarcables són la pujada del ruc al campanar, amb un pixarada simbòlica, i les bates amb què es disfressa tothom.
Torelló. Una de les festes més populars, multitudinàries, participatives i desitjades de tot l’any a Torelló és el Carnaval. El Cop d’Estat del Rei Carnestoltes i l’escenificació sexual del Pullassu, una cercavila lúdico-sexual-festiva, fan del Carnestoltes de Torelló un referent dels carnavals de terra endins. Així i tot, l’element més distintiu de la festa es la nit de ‘Les senyoretes i els homenots’ de divendres. És una cercavila d’inversió on els homes es vesteixen de dones i les dones d’homes, amb la roba de familiars, amics i coneguts de l’altre sexe.
Vilanova i la Geltrú. Per Carnestoltes la vida social de la capital del Garraf es transforma i es lliura a un conjunt de celebracions amb més de tres segles d’història. Totes aquestes activitats representen una diversitat d’influències i una riquesa de símbols que poques poblacions catalanes posseeixen. Alguns dels actes més destacats són la popular batalla de merenga el Dijous Gras, el personatge del Moixó Foguer, que surt el divendres, la batalla de caramels, les danses vuitcentistes del diumenge i els ‘coros’ del dilluns.
Vinaròs. La capital del Baix Maestrat fa un dels carnavals més multitudinaris i coneguts del País Valencià, a base de grans gales i desfilades de comparses. Té onze dies de durada i s’hi fan actes de tota mena: l’elecció de la reina del Carnaval, l’elecció de la reina Drag Queen, l’arribada del Rei Carnestoltes, batalles de confeti, nit de pijames, balls de màscares i dues grans desfilades en un circuit tancat. A més, cada any s’escull una temàtica que centra tots els actes i les disfresses. Enguany el Carnaval s’inspira l’univers de Peter Pan.
Recepta: Verduretes al vapor amb maionesa sense ou
23.02.2019 22:00
Ingredients:
1 coliflor petita blanca
1 coliflor petita verda
1 bròquil petit
1 carbassó
2 patates
2 pastanagues
1 coliflor petita blanca
1 coliflor petita verda
1 bròquil petit
1 carbassó
2 patates
2 pastanagues
Elaboració:
Tallem la coliflor i el bròquil a floretes. Fem a trossos les patates, i el carbassó amb pell i les pastanagues a rodanxes.
Tallem la coliflor i el bròquil a floretes. Fem a trossos les patates, i el carbassó amb pell i les pastanagues a rodanxes.
En una olla amb sal, posem l’aparell del vapor i a dins
col·loquem les verduretes salades, una mica d’aigua, les tapem i les
deixem bullir deu minuts. Han de quedar al dente. Les esquitxem amb aigua freda per parar el bull i que quedin més verdes.
Les podem acompanyar amb un raig d’oli d’oliva bo. També
us proposem una maonesa sense ou: en un bol posem una tassa de gira-sol,
tres cullerades de llet i una molla de pa mullat amb vinagre. Sal i
pebre. Ho passem tot pel túrmix. Queda una maionesa una mica més
líquida, adequada per a aquelles persones que no mengen ou.
Diccionari de la gastronomia carnavalesca
27.02.2019 14:00
Carnestoltes és,
sobretot, una festa guiada per la transgressió: durant una setmana els
papers es capgiren, les normes es tornen més laxes i regna la disbauxa.
Per Carnaval es poden transgredir les normes de moltes
maneres –amagar el rostre rere una màscara, publicar bans satírics,
jugar a ser un altre a través d’una disfressa–, però també per mitjà de
la gastronomia. Per això el menjar és el protagonista en tants moments
de la festa: comença amb un gran berenar, el Dijous Gras, i acaba amb l’enterrament de la sardina i els darrers banquets.
D’ací ve que el receptari tradicional sigui ben farcit de menges relacionades amb aquesta festa: botifarra d’ou, truita, coca de llardons, ranxo, greixoneres dolces, sardines… Però d’on prové tot aquest desfici pel menjar? Doncs del fet que antigament el Carnaval era un moment de laxitud i disbauxa abans de l’austeritat de la Quaresma, que, per contra, era un període de purificació i abstinència marcat per la religió catòlica que dura set setmanes. Antigament, entre Carnaval i Pasqua els creients feien ‘magre’ i seguien una estricta dieta en què la carn i els ous eren prohibits. Per això aquests dos productes són els reis de la dieta carnavalesca.
D’ací ve que el receptari tradicional sigui ben farcit de menges relacionades amb aquesta festa: botifarra d’ou, truita, coca de llardons, ranxo, greixoneres dolces, sardines… Però d’on prové tot aquest desfici pel menjar? Doncs del fet que antigament el Carnaval era un moment de laxitud i disbauxa abans de l’austeritat de la Quaresma, que, per contra, era un període de purificació i abstinència marcat per la religió catòlica que dura set setmanes. Antigament, entre Carnaval i Pasqua els creients feien ‘magre’ i seguien una estricta dieta en què la carn i els ous eren prohibits. Per això aquests dos productes són els reis de la dieta carnavalesca.
Botifarra d’ou.
El producte estrella de la gastronomia carnavalesca al Principat és la
botifarra d’ou, un embotit derivat de la botifarra blanca. De fet, la
recepta és gairebé la mateixa, amb l’única particularitat que s’hi
afegeix ou, que hi dóna el color groguenc característic. Tot i això,
aquests darrers temps han aparegut receptes innovadores que la barregen
amb productes de temporada com ara carxofa, calçots i tòfona. La
tradició diu que s’ha de menjar el Dijous Gras, preferiblement
acompanyada de truita.
Cassola de Carnaval. Pel Dijous Gras a Valls era tradicional de fer un arròs dolç amb crosta, una menja carnavalesca documentada a la ciutat des del segle XVIII. És un arròs que barreja diversos menuts de porc, com ara peus, cua i orella, amb una bona quantitat de sucre i canyella. Tot i que és una recepta que ha entrat en retrocés, els darrers temps es va recuperant com una part del patrimoni immaterial vallenc. La historiadora Pilar Vives n’explica la recepta, tal com la feia la seva tia Conxita.
Cassoletes. Per Carnaval l’arròs també és la menja estrella a Otos. La tradició diu que el Dijous Gras a la tarda cal anar-se’l a menjar al camp amb un grup d’amics o familiars. La mainada es disfressa i per tot el poble s’organitza una gran batalla de farina, anomenada enfarinà.
Cóc de brossat. El brossat és un formatge fresc, semblant al mató, que s’obté d’escalfar el xerigot quasi fins a l’ebullició, però sense deixar que arrenqui el bull. Tot i que no és exclusiu de Menorca, allà és on s’empra més per a tota mena de postres. Una de les més tradicionals del Carnaval de Ciutadella és el cóc de brossat, una coca farcida amb aquest formatge que, juntament amb més delícies, es menja pel berenar de Dijous Llarder.
Coca de llardons. Per Carnaval triomfa la carn de porc i tots els derivats, i una de les maneres més freqüents de menjar llardons és amb la coca. Aquesta menja és molt especial perquè barreja el dolç de la coca amb el salat dels llardons i també té una textura especialment cruixent que li dóna el greix de porc bullit i premsat. Ara: els llardons també es poden menjar sols, per picar, o com a acompanyament d’alguns plats.
Ensaïmada de tallades. L’ensaïmada no ha de ser sempre dolça i en tenim el millor exemple en aquesta recepta típica del carnaval mallorquí. A la massa de sempre de l’ensaïmada s’hi barregen trossets de sobrassada i encarabassat, una melmelada feta a base de carabassa. És una recepta que explica molt bé els excessos de Carnaval perquè barreja l’ensaïmada, feta amb saïm (llard), i la sobrassada, feta amb carn de porc.
Fogasseta. Hi ha moltes variants del tradicional berenar de Dijous Gras. A les Terres de l’Ebre, sobretot a Xerta i Aldover, es mengen fogassetes. Són uns panets rodons farcits de truita, però no pas una truita qualsevol: sol combinar la carn de porc amb carxofes o alls tendres, dos productes de temporada. A més, tal com expliquen a Festes.org, aquest pa només es pot trobar als forns de la comarca una vegada l’any, per Carnaval.
Figa. ‘Fer la figa’ és un antic joc de carnestoltes consistent a enganyar la mainada fent-los creure que es poden menjar una figa seca que va lligada al cap d’una canya de pescar. L’infant que no ho pugui fer, ha de pagar penyora. El joc, que també es pot fer amb caramels, és documentat en diversos indrets del Principat, Catalunya Nord i les illes. Actualment, un dels llocs on té més seguiment és Torredembarra.
Greixonera dolça. A les Balears coneixen les festes de Carnaval com els ‘darrers dies’ i tant a Mallorca com a Menorca i Eivissa es consumeixen moltes greixoneres. N’hi ha de dolces i de salades. És un plat de reaprofitament que es fa amb ensaïmades endurides o restes de coca de patata. Això fa que els ingredients siguin similars als d’un púding, però amb una textura molt diferent, perquè en lloc de coure’s al bany maria es fa en una cassola de terra. Aquí en trobareu la recepta del restaurant Idò d. o. Balear.
Merenga. Vilanova i la Geltrú fa un dels carnavals més rics i lluïts de tot el país i pel Dijous Gra és tradicional de fer-hi la festa de la merengada. Aquesta celebració, que va sorgir per iniciativa d’un pastisser, consisteix a anar pel carrer amb galledes enormes plenes de merenga per empastifar qualsevol que trobem. Però la merenga no serveix únicament per empastifar-se: l’àpat tradicional del dijous gras vilanoví conté xatonada, diverses menes de truites, coca de llardons i merenga.
Porc. La carn de porc és la protagonista dels àpats de Carnaval arreu, en forma de botifarra, sobrassada, llardons… Però a Vic és especial, perquè pel Dijous Gras rosteixen un porc ral al mig de la plaça major. Aquesta festa és impulsada pel col·lectiu de cuiners Osona Cuina i vol recuperar el Dijous Llarder més festiu i popular. Per això durant tot el dia s’hi fan tot d’activitats: concursos de truites, degustació d’entrepans de porc rostit, un sopar de tapes…
Ranxo. Una altra característica de la gastronomia carnavalesca són els àpats comunitaris. Com que la festa s’escau a l’hivern, sovintegen els ranxos, les escudelles i les sopes. A més, moltes vegades és un costum amb reminiscències medievals, de quan els senyors feudals convidaven tot el poble a un gran àpat abans de l’austeritat de la Quaresma. El portal Festes.org té desenes de pobles identificats on se segueix aquesta tradició: Ponts, Verges, Castellterçol, Reus, Tarragona, Vidreres, Sant Feliu de Codines…
Sardina. Aquest peix blau és el protagonista d’un dels rituals més críptics del Carnaval: l’enterrament de la sardina. Tot i que és possible que tingui unes connotacions més sexuals que no pas gastronòmiques, aquesta festa marca el final del Carnaval. Per això el Dimecres de Cendra se sol tancar el període de gresca menjant sardines a la brasa o arengades, que és la versió salada d’aquest mateix peix.
Truita. Antigament el consum d’ous també era prohibit per la Quaresma i això fa que preguin un paper especial en la gastronomia carnavalesca. Els trobem presents en moltes menges –botifarra d’ou, cassola de Carnaval, greixoneres saldes…–, però sobretot en les truites. Aquest plat tan habitual del Dijous Llarder és molt versàtil, perquè admet tota mena de farcits. Alguns dels més tradicionals són les verdures de temporada i els derivats del porc, com ara botifarra.
Xató. A la zona del Penedès i del Garraf, el Carnaval és una festa molt arrelada i és tradicional de menjar-hi xató, un plat elaborat amb tot d’ingredients hivernals. És una amanida d’escarola que es complementa amb productes salats –tonyina, bacallà, anxoves i olives– i es condimenta amb una salsa especial protagonitzada per les hortalisses i la fruita seca. Però la recepta del xató, tot i semblar senzilla, té moltes variants i hi ha uns quant pobles que se’n disputen la paternitat. Ací trobareu les cinc receptes diferents que hi ha.
Cassola de Carnaval. Pel Dijous Gras a Valls era tradicional de fer un arròs dolç amb crosta, una menja carnavalesca documentada a la ciutat des del segle XVIII. És un arròs que barreja diversos menuts de porc, com ara peus, cua i orella, amb una bona quantitat de sucre i canyella. Tot i que és una recepta que ha entrat en retrocés, els darrers temps es va recuperant com una part del patrimoni immaterial vallenc. La historiadora Pilar Vives n’explica la recepta, tal com la feia la seva tia Conxita.
Cassoletes. Per Carnaval l’arròs també és la menja estrella a Otos. La tradició diu que el Dijous Gras a la tarda cal anar-se’l a menjar al camp amb un grup d’amics o familiars. La mainada es disfressa i per tot el poble s’organitza una gran batalla de farina, anomenada enfarinà.
Cóc de brossat. El brossat és un formatge fresc, semblant al mató, que s’obté d’escalfar el xerigot quasi fins a l’ebullició, però sense deixar que arrenqui el bull. Tot i que no és exclusiu de Menorca, allà és on s’empra més per a tota mena de postres. Una de les més tradicionals del Carnaval de Ciutadella és el cóc de brossat, una coca farcida amb aquest formatge que, juntament amb més delícies, es menja pel berenar de Dijous Llarder.
Coca de llardons. Per Carnaval triomfa la carn de porc i tots els derivats, i una de les maneres més freqüents de menjar llardons és amb la coca. Aquesta menja és molt especial perquè barreja el dolç de la coca amb el salat dels llardons i també té una textura especialment cruixent que li dóna el greix de porc bullit i premsat. Ara: els llardons també es poden menjar sols, per picar, o com a acompanyament d’alguns plats.
Ensaïmada de tallades. L’ensaïmada no ha de ser sempre dolça i en tenim el millor exemple en aquesta recepta típica del carnaval mallorquí. A la massa de sempre de l’ensaïmada s’hi barregen trossets de sobrassada i encarabassat, una melmelada feta a base de carabassa. És una recepta que explica molt bé els excessos de Carnaval perquè barreja l’ensaïmada, feta amb saïm (llard), i la sobrassada, feta amb carn de porc.
Fogasseta. Hi ha moltes variants del tradicional berenar de Dijous Gras. A les Terres de l’Ebre, sobretot a Xerta i Aldover, es mengen fogassetes. Són uns panets rodons farcits de truita, però no pas una truita qualsevol: sol combinar la carn de porc amb carxofes o alls tendres, dos productes de temporada. A més, tal com expliquen a Festes.org, aquest pa només es pot trobar als forns de la comarca una vegada l’any, per Carnaval.
Figa. ‘Fer la figa’ és un antic joc de carnestoltes consistent a enganyar la mainada fent-los creure que es poden menjar una figa seca que va lligada al cap d’una canya de pescar. L’infant que no ho pugui fer, ha de pagar penyora. El joc, que també es pot fer amb caramels, és documentat en diversos indrets del Principat, Catalunya Nord i les illes. Actualment, un dels llocs on té més seguiment és Torredembarra.
Greixonera dolça. A les Balears coneixen les festes de Carnaval com els ‘darrers dies’ i tant a Mallorca com a Menorca i Eivissa es consumeixen moltes greixoneres. N’hi ha de dolces i de salades. És un plat de reaprofitament que es fa amb ensaïmades endurides o restes de coca de patata. Això fa que els ingredients siguin similars als d’un púding, però amb una textura molt diferent, perquè en lloc de coure’s al bany maria es fa en una cassola de terra. Aquí en trobareu la recepta del restaurant Idò d. o. Balear.
Merenga. Vilanova i la Geltrú fa un dels carnavals més rics i lluïts de tot el país i pel Dijous Gra és tradicional de fer-hi la festa de la merengada. Aquesta celebració, que va sorgir per iniciativa d’un pastisser, consisteix a anar pel carrer amb galledes enormes plenes de merenga per empastifar qualsevol que trobem. Però la merenga no serveix únicament per empastifar-se: l’àpat tradicional del dijous gras vilanoví conté xatonada, diverses menes de truites, coca de llardons i merenga.
Porc. La carn de porc és la protagonista dels àpats de Carnaval arreu, en forma de botifarra, sobrassada, llardons… Però a Vic és especial, perquè pel Dijous Gras rosteixen un porc ral al mig de la plaça major. Aquesta festa és impulsada pel col·lectiu de cuiners Osona Cuina i vol recuperar el Dijous Llarder més festiu i popular. Per això durant tot el dia s’hi fan tot d’activitats: concursos de truites, degustació d’entrepans de porc rostit, un sopar de tapes…
Ranxo. Una altra característica de la gastronomia carnavalesca són els àpats comunitaris. Com que la festa s’escau a l’hivern, sovintegen els ranxos, les escudelles i les sopes. A més, moltes vegades és un costum amb reminiscències medievals, de quan els senyors feudals convidaven tot el poble a un gran àpat abans de l’austeritat de la Quaresma. El portal Festes.org té desenes de pobles identificats on se segueix aquesta tradició: Ponts, Verges, Castellterçol, Reus, Tarragona, Vidreres, Sant Feliu de Codines…
Sardina. Aquest peix blau és el protagonista d’un dels rituals més críptics del Carnaval: l’enterrament de la sardina. Tot i que és possible que tingui unes connotacions més sexuals que no pas gastronòmiques, aquesta festa marca el final del Carnaval. Per això el Dimecres de Cendra se sol tancar el període de gresca menjant sardines a la brasa o arengades, que és la versió salada d’aquest mateix peix.
Truita. Antigament el consum d’ous també era prohibit per la Quaresma i això fa que preguin un paper especial en la gastronomia carnavalesca. Els trobem presents en moltes menges –botifarra d’ou, cassola de Carnaval, greixoneres saldes…–, però sobretot en les truites. Aquest plat tan habitual del Dijous Llarder és molt versàtil, perquè admet tota mena de farcits. Alguns dels més tradicionals són les verdures de temporada i els derivats del porc, com ara botifarra.
Xató. A la zona del Penedès i del Garraf, el Carnaval és una festa molt arrelada i és tradicional de menjar-hi xató, un plat elaborat amb tot d’ingredients hivernals. És una amanida d’escarola que es complementa amb productes salats –tonyina, bacallà, anxoves i olives– i es condimenta amb una salsa especial protagonitzada per les hortalisses i la fruita seca. Però la recepta del xató, tot i semblar senzilla, té moltes variants i hi ha uns quant pobles que se’n disputen la paternitat. Ací trobareu les cinc receptes diferents que hi ha.
dimarts, 26 de febrer del 2019
dissabte, 23 de febrer del 2019
Trenta cellers catalans promocionaran els seus vins a Alemanya i als Estats Units
Trenta cellers catalans promocionaran els seus vins a Alemanya i als Estats Units
Serà a través del programa Catalan Wines
d’ACCIÓ i aquest 2019 presentaran els seus productes a 400 importadors,
restauradors, sommeliers i distribuïdors nord-americans i alemanys
El programa Catalan Wines d’ACCIÓ consisteix en l’organització de tastos dels productes dels cellers catalans a diverses ciutats dels Estats Units i Alemanya destinats a professionals locals del sector com sommeliers, distribuïdors, restauradors i importadors. A més, s’ofereix assessorament personalitzat als cellers catalans a l’hora de definir l’estratègia de distribució, triar els millors productes a comercialitzar i definir la seva política de preus. Durant el programa també es dona suport als cellers en la preparació de materials promocionals i l’organització d’esdeveniments comercials, a més de facilitar contactes amb els professionals del món del vi als mercats on es dirigeixen.
Enguany, els cellers que participaran al programa Catalan Wines pertanyen a les denominacions d'origen Priorat, Penedès, Cava, Conca de Barberà, Catalunya, Montsant, Costers del Segre i Empordà. Els tastos s’organitzaran a Atlanta (Geòrgia), Portland (Oregó), Columbus (Ohio), Berlín i Munic. De fet, aquesta setmana s’han celebrat els esdeveniments a Berlín i Atlanta.
El vi i cava català al món
Les exportacions de vi i cava català es troben màxims històrics amb 624,8 milions d’euros exportats l’any 2018, xifra que representa un creixement del 2,8% respecte l’any anterior.
Pel que fa als països, Alemanya és la primera destinació de les exportacions catalanes de vins i caves (amb un volum de 106,6 milions d’euros exportats el 2018) seguida per Estats Units (84,5 milions d’euros). En total, els dos països acumulen més del 30% de les exportacions vitivinícoles catalanes. Bèlgica, França i el Regne Unit són els següents en el rànquing.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)