divendres, 23 de setembre del 2016

La Sagrada Família es fortifica allhora que assalta les altures

BALANÇ DE LES OBRES

La Sagrada Família es fortifica allhora que assalta les altures

El temple doblarà el seu volum el 2020 quan la torre de Jesucrist hagi arribat als 172 metres

Només falta construir el 30% de l'obra arquitectònica de la basílica, que quedarà acabat el 2026                         

La Sagrada Família es fortifica allhora que assalta les altures

Dijous, 22 de setembre del 2016 - 21:18 CEST
EL PERIODICO                                           
La Sagrada Família està acabant les obres per protegir tot el seu perímetre amb una tanca de dos metres i mig d’alt amb l’objectiu d’augmentar la seguretat del recinte, ja que l’antiga reixa es podia escalar i permetia el pas d’objectes perillosos. Al finalitzar aquesta fase, també es millorarà el sistema de revisió de bosses a prop de les taquilles i el control d’accés a un temple que cada any rep gairebé quatre milions de turistes, el 18% procedent dels Estats Units, i només el 10% d’Espanya.
 
Barcelona, com altres ciutats europees, està en un nivell alt d’alerta davant un possible atemptat després dels atacs terroristes perpetrats des del 2015 a França i Bèlgica. «Són tota una sèrie de mesures per protegir els visitants. Actualment ja hi ha controls a l’entrar al temple, però ben aviat es milloraran per reforçar la seguretat», va declarar Jordi Faulí, arquitecte director i coordinador de les obres de la Sagrada Família, durant el balanç dels treballs que es va presentar ahir. Faulí va evitar mencionar la paraula terrorisme, però l’agost passat l’Estat Islàmic va incloure una imatge de la Sagrada Família en un fotomuntatge de possibles objectius occidentals, entre els quals també hi ha el Colosseu de Roma, l’Estàtua de la Llibertat de Nova York i la Torre de Pisa.

El 18% de visitants procedeixen dels EUA, i només un 10% d'Espanya

«En aquests moments ja s’ha executat el 70% de les obres del temple», va assegurar Faulí, que va destacar que l’any 2018 els barcelonins ja percebran el creixement de les sis torres centrals del temple, quan la de la Mare de Déu, de granit blavós com la capa de la verge, arribi als 13 nivells previstos abans d’arribar als 140 metres. La torre de Jesucrist ja ha iniciat el camí per convertir-se, el 2020, en l’edificació més alta de Barcelona amb 172,5 metres. «Al seu interior s’instal·larà una escala de cargol i un ascensor que arribaran fins al peu de la creu que la coronarà», va descriure Faulí, en referència a la que serà la gran talaia de la ciutat. Les torres dels quatre evangelistes, en aquests moments, fan 76 metres, i en tres anys arribaran als 135 previstos.
 
Per aixecar les torres amb garanties de resistència als sismes i a les ràfegues huracanades de vent, l’equip d’arquitectes que dirigeix Faulí ha adaptat un sistema constructiu, segons el director d’obra, pràcticament desconegut fins ara. «És el que es coneix com a pedra posttensada, que són uns grans panells de granit tensats amb barres d’acer. D’aquesta manera, la pedra es torna més resistent, i això facilita que sigui més prima i lleugera», va afirmar. De totes maneres, els panells pesen entre 7 i 24 tones, segons la torre a la qual pertanyin. Els panells s’agrupen formant un cercle, al qual s’afegiran més nivells.

SAGRISTIA

En aquests moments, la sagristia de ponent està gairebé acabada. «El 2015 ja es va beneir i s’utilitza com a tal, i des d’aquest any el visitant pot accedir al claustre i veure-la de prop», va recordar Faulí. Un altre avanç significatiu és que el pòrtic de la Passió també s’acaba aquest any. «El mes de juliol passat es van treure les bastides del cimaci. Només queda pendent la col·locació d’una creu i d’altres escultures», va assegurar.
 

La façana de la Glòria no començarà a edificar-se fins a l'any 2022

 El repte és finalitzar l’obra arquitectònica l’any 2026. A aquest objectiu la fundació destina 25 milions d’euros anuals, procedents de la venda d’entrades i de donacions. «Si seguim a aquest ritme –va afegir– i no fallen els ingressos, la construcció s’acabarà en aquella data. Només quedaran pendents qüestions artístiques, sobretot a la façana de la Glòria, que no es començarà a edificar fins al 2022».
 
«La Sagrada Família té 18 torres perquè la voluntat de Gaudí era arribar al cel. La visió del seu conjunt serà una experiència extraordinària», va remarcar l’arquitecte.

dimarts, 20 de setembre del 2016

Podem reobre el pols amb ICV pel control de Sí que es Pot

Podem reobre el pols amb ICV pel control de Sí que es Pot

Fachin llança un nou desafiament buscant més protagonisme en el grup parlamentari

El líder del partit morat a Catalunya ja va amenaçar de trencar la coalició                         

Podem reobre el pols amb ICV pel control de Sí que es Pot
DANNY CAMINAL
Nuet, a primer línia, a la seu de Catalunya Sí que es Pot.

Dilluns, 19 de setembre del 2016 - 17:44 CEST
EL PERIODICO                                           
Després d’haver estat nou mesos pendent de lideratge, gestionat per una gestora arran de la dimissió de Gemma Ubasart, Podem busca ara guanyar protagonisme a Ca-talunya Sí que Es Pot. Reforçat després d’haver sigut elegit secretari general de la formació morada, Albano Dante Fachin aspira a tenir més pes en la coalició de l’esquerra alternativa. El portaveu adjunt de Sí que Es Pot, que ja va amenaçar el mes passat de trencar la coalició si no tenia més «visibilitat mediàtica», ha tornat a forçar el pols amb Iniciativa de cara a l’intens curs polític que s’acosta aquests pròxims mesos.
En l’ocasió anterior, Fachin es va encarregar d’airejar el descontentament amb un text a les bases en què assegurava que «la continuïtat de Sí que es Pot com a grup parlamentari podria tenir els dies comptats» si no es repartia les intervencions amb l’actual portaveu de la coalició, Joan Coscubiela (ICV). Malgrat que en aquesta ocasió el secretari general de Podem no ho ha divulgat a les xarxes socials, la lluita pel poder en la coalició torna a ser el cavall de batalla.
Si l’altra vegada el repartiment de les intervencions al Parlament era la principal font de preocupació per al portaveu adjunt de Sí que es Pot, el pes polític en l’organització del grup parlamentari es troba ara en el centre del debat. La convivència en la coalició no ha sigut senzilla des de bon començament, amb nombroses tibantors que semblaven haver-se anat llimant abans de l’estiu però que han tornat a la superfície amb el retorn a l’activitat parlamentària.
Joan Josep Nuet, líder d’EUiA (la tercera força de la coalició), prefereix treure importància a l’assumpte i no interpretar la situació com un pols entre Iniciativa i Podem. Això sí, reconeix que estan buscant fórmules per donar més pes a Fa-chin després d’haver sigut elegit nou cap dels podemistes catalans. «Volem reforçar i potenciar la figura d’Albano». En aquest sentit, ha explicat que el grup parlamentari està en ple debat sobre l’estratègia a seguir amb vista a aquest últim trimestre de curs, que es preveu intens amb la qüestió de confiança, els pressupostos i les lleis de desconnexió a l’horitzó. Entre la «pluja d’idees», que ha de cristal·litzar aquesta mateixa setmana, es troba la redistribució de tasques dintre de la coalició.

LA CONFLUÈNCIA A L’HORITZÓ

Aquest nou pols arriba enmig de la construcció de la confluència d’En Comú Podem, que començarà a teixir-se en les pròximes setmanes en un procés que hauria de cristal·litzar a finals de gener de l’any que ve amb el primer gran acte del nou subjecte polític.
Tant Iniciativa com Podem accepten que Barcelona en Comú (el partit d’Ada Colau, que va renunciar a formar part de Catalunya Sí que Es Pot) capitanejarà aquesta confluència, però aquesta lluita de poder demostra que la convivència en el terreny de l’esquerra alternativa no serà senzilla.

Un rècord amb truc

Un rècord amb truc

El Madrid iguala les 16 victòries seguides del Barça de Guardiola sumant dos campionats diferents

L'onze blaugrana va marcar més gols, en va encaixar la meitat i, a més, va saldar el clàssic amb el 5-0

Un rècord amb truc
Alejandro Garcia

Dilluns, 19 de setembre del 2016 - 21:45 CEST
EL PERIODICO                                           
Després d'haver perdut contra el Barça de Pep Guardiola gairebé tots els rècords que establien la seva supremacia històrica, el Madrid aixeca el cap per subratllar que ha igualat un dels registres d'aquell equip que tant el va acomplexar: encadenar 16 victòries consecutives.
El mèrit no és exactament el mateix. Hi ha rècords i rècords. Hi ha diferències. La més visible, més enllà dels gols marcats i encaixats, és que l'onze de Guardiola va encadenar els 48 punts d'una tacada, en una temporada (2010-11), mentre que el de Zinedine Zidane els ha sumat a l'enumerar partits de dues Lligues diferents: l'anterior (2015-16), on corria a remolc per aprofitar les opcions que li qudaven de ser campió, i les quatre primeres jornades d'aquest campionat. Aquell equip va conquistar el títol, el tercer consecutiu; el de 'Zizou' va quedar segon al maig i es desconeix com acabarà d'aquí nou mesos.

FINAL A GIJÓN

Al Madrid se li presenta l'opció de fer fora del tron el maleït Barça, que va llepar a Gijón (1-1) un dia fred de febrer en vigílies de reprendre la Champions amb una visita a l'Arsenal. Així va tancar la seva ratxa fa un lustre. Els blancs esperen seguir enumerant triomfs aquest dimecres, quan reben al Bernabéu un Vila-real que va superant l'abrupte inici de temporada després de l'acomiadament de Marcelino García Toral.
El Madrid de Zidane, mentrestant, es pot enorgullir d'haver batut les 15 victòries de Miguel Muñoz en la Lliga 1960-61, el registre particular del club blanc, en la seva habitualment plàcida visita a l'Espanyol (0-2). La gesta del Madrid de Muñoz va durar 50 anys. Fins que va aparèixer un Barça d'una grandesa semblant o més gran mig segle després.

"És una mica anecdòtic, el més important és anar sumant de tres en tres", va dir Zidane als vestidors de Cornellà-el Prat, en una lletania que van repetir diversos jugadors. El rècord, però, va ser publicitat en tots els mitjans tot i l'aparent indiferència del vestidor madridista.
Altres diferències que desfarien l''empat a 16' descansen en els números. El Barça de Guardiola va marcar més gols que el de Zidane (60 a 51) i en va encaixar menys, la meitat (6 i 12). Hi va haver un clàssic que va fer trobar el destí dels dos grans. El Madrid va vèncer al Camp Nou l'última campanya, triomf tan meritori com innocu. Fins i tot vulgar (1-2). L'altre clàssic, el de fa sis anys, és molt més recordat. Conté imatges que el converteixen en inoblidable. Circulen vídeos de transcendència històrica, d'envergadura acadèmica gairebé.
 
Share Video

 

LA NIT CELESTIAL

Va passar el setè dia de ser inaugurada la ratxa de Guardiola, que va ser la de Puyol, Valdés, Piqué, Xavi, Iniesta i Messi, els pilars de la seva històrica era; la de Villa, autor de dos gols, i fins i tot la de Jeffren, que va obrir la mà de Piqué i de Valdés (5-0) per convertir el 29 de novembre del 2010 en una nit celestial.

El rècord del Barça 10-11 va incloure el 5-0 sobre 'L'onze de l'alegria' que va presentar Mourinho en el clàssic

Es presentava al coliseu barceloní 'L'onze de l'alegria' (Casillas, Ramos, Pepe, Carvalho, Marcelo, Khedira, Xabi Alonso, Özil, Di María, Cristiano i Higuaín), tal com havia sigut batejat el Madrid de José Mourinho, fitxat aquell estiu per enderrocar Guardiola.
Alves, Abidal, Busquets i Pedro van completar l'onze blaugrana que, enmig d'aquest trajecte per la història (entre el 16 d'octubre del 2010 i el 12 de febrer del 2011), van disputar 28 partits en totes les competicions. En van guanyar 24, en van empatar tres (dues vegades amb l'Athletic en els vuitens de la Copa i amb el Copenhaguen a la Champions) i en van perdre un: al camp del Betis (3-1) en la tornada de la Copa, després d'haver-se donat una altra 'alegria' en l'anada (5-0).


La Sagrada Família comença a pujar les cinc torres centrals

NOU 'SKYLINE'

La Sagrada Família comença a pujar les cinc torres centrals

El 2017, quan es vegi l'esquelet de les sis torres centrals, el temple de Gaudí serà l'edifici més alt de tot Barcelona

El vídeo informatiu que explica com es comencen a construir aquest any les torres centrals.

Dilluns, 19 de setembre del 2016 - 20:01 CEST
Aquest any és significatiu en l'avanç de les obres de la Sagrada Família perquè comença la construcció de les cinc torres centrals que envolten la de Jesucrist, que es va començar a edificar l'any passat. Segons Jordi Faulí, arquitecte director de la basílica, és el repte més important a què s'enfronta el seu equip en els pròxims quatres anys.
El 2017 els canvis ja seran visibles i Barcelona tindrà un nou 'skyline', ja que el temple dissenyat per Antoni Gaudí serà, amb els seus 172,5 metres, el més alt de Barcelona, seguit de l'Hotel Arts i la torre Mapfre, que fan 154 metres d'altura. Només la muntanya de Montjuïc el superarà en altura, perquè, com deia Gaudí, "l'obra de l'home no ha de ser superior a l'obra de Déu".
L'edificació de la torre de Jesucrist es va iniciar l'any passat, i ara comença la torre de María, i la dels quatre evangelistes, que estaran acabades en quatre anys. La previsió és el 2020, encara que abans els visitants ja percebran l'espectacularitat de l'obra. I la finalització dels pinacles s'allargarà uns tres anys.
Amb motiu de les jornades de portes obertes convocades per al cap de setmana vinent, la Sagrada Família ha penjat al seu compte de Youtube un espectacular vídeo amb imatges en 3D en què es desvela el sistema de construcció adaptat pel seu equip d'arquitectes per aixecar les torres amb més rapidesa, seguretat i resistència. En el reportatge es mostra com quedaran les sis torres centrals del temple, que preveu estar acabat el 2026. Per construir-les, han utilitzat un moderníssim sistema basat en panells de cinc per cinc metres, encara que també hi ha altres mesures. "Estem treballant amb gran il·lusió per construir amb qualitat i bellesa", destaca Faulí.
Ja no queda ni una entrada de les 30.000 de lliure accés per visitar el temple durant els dies 23, 24 i 25 dins del programa de les festes de la Mercè. Via internet, aquest dilluns al matí s'han esgotat en 40 minuts.

diumenge, 18 de setembre del 2016

El jove pilot de la manifestació de la Diada

Diada nacional

El jove pilot de la manifestació de la Diada

El responsable de coordinar la mobilització d'enguany ha estat Oriol Codina, un jove de 19 anys membre del secretariat de l'ANC

Una Diada per tancar un procés

, Barcelona | 17/09/2016 a les 22:05h
Oriol Codina, de 19 anys, és membre del secretariat de l'ANC | Adrià Costa
Només té fet el campanar d'Espinelves (Osona). Amb els seus tres pisos i els capitells trapezoïdals. Poc més. Massa poc temps lliure aquest estiu per poder-se dedicar, com cada any, a la maqueta que com a bon pessebrista exposa cada desembre a Badalona. El Nadal passat va ser el far de Calella de Palafrugell. Enguany, la reproducció en miniatura de la Fira de l'Avet més popular de Catalunya la farà contra rellotge. Tan se val, no li espanta. Ser el responsable de la mobilització de la Diada l'ha convertit en un experimentat afrontador de reptes. I tot, amb tan sols 19 anys.

L'Oriol Codina (Badalona, 1997) arriba amb la motxilla penjada a l'esquena i una mà a la butxaca just després d'haver acabat les classes. Estudia Empresa Internacional. De la seva serenitat i la seva parla reflexiva i ordenada poc es dedueix que fa tot just una setmana era un manat de nervis. Com a membre del secretariat de l'ANC, sobre les seves espatlles requeia la tasca de coordinar la mobilització de la Diada descentralitzada del passat Onze de Setembre.

Un estiu sense vacances

"Tranquil, tot sortirà bé". Aquella frase que any rere any ell deia als seus companys de l'assemblea, li deien ara a ell. "Cada any la mobilització és una mica més complicada i aquest cop era el més difícil", reconeix. El procés d'inscripcions a la manifestació es va començar tard, el full de ruta independentista no està clar i hi ha una certa fatiga social pel desenvolupament del procés, un trident complex de combatre. El primer que feia l’Oriol cada matí quan es llevava aquest estiu era mirar el Telegram per saber quantes noves inscripcions hi havia. El degoteig a l’inici, admet, era desesperadament lent: “Patia perquè tenia la comparació amb altres anys”.

 
Oriol Codina. Foto: Adrià Costa
Defallir no entrava dins dels esquemes d’un jove que quan tan sols tenia 15 anys desitjava arribar a la majoria d’edat no per treure’s el carnet de conduir, sinó per poder ser soci de l’ANC. Va dissenyar un pla de xoc: “No m’importava ser pesat. Havíem de sortir a demanar a la gent que s’apuntés, intensificar la campanya, fer enviaments massius de correus electrònics”.

No va ser fins a finals del mes d’agost que les xifres van començar a remuntar. Cada tram ple que canviava de color era celebrat amb ovacions a la seu de l’assemblea. Amb el ritme frenètic dels preparatius, l’Oriol no va fer vacances. Fins i tot va haver de renunciar a la tradicional estada familiar de cada any a Òrrius. “Tot el meu estiu ha estat dedicat a la manifestació”, assegura. A Salt, Lleida i Berga va anar-hi tres vegades; a Tarragona dos i a Barcelona cada dia. Per casa, amb prou feines li van veure el pèl.

“En un principi els meus pares estaven una mica disgustats perquè anava a casa a dormir i prou”, relata. I és que la seva família mai ha estat implicada ni en política ni en entitats socials. Era l’any 2010 quan ell, però, que tenia només 13 anys, va arrossegar la seva mare i el seu germà fins a la manifestació contra la sentència de l’Estatut per part del Tribunal Constitucional al Passeig de Gràcia de Barcelona. La seva consciència política ha estat sempre molt precoç i el seu entusiasme era de tal magnitud que no van gosar dir-li que no. Dos anys després, ja anava atrafegat donant un cop de mà a la territorial de l’ANC de Badalona.

L'adrenalina de l'organització

Nit difícil la del 10 de setembre. “Va ser molt més dura que la de l’any passat”, confessa. No només per la incertesa de saber si la mobilització descentralitzada seria un èxit de convocatòria i un encert a nivell de realització, sinó perquè bona part de la responsabilitat del resultat recauria sobre ell.

“No m’ho vaig creure fins que ho vaig veure”, diu. I se li dibuixa un somriure d’orella a orella rememorant el moment en què un responsable de seguretat se li va apropar per informar-lo, mentre ell estava davant de les pantalles de realització, que la mobilització a Barcelona havia sobrepassat la Diagonal i desbordat alguns carrers. Va respirar alleugerit, tot anava sobre rodes. Més encara quan va veure les imatges de la resta de ciutats: “Aleshores vaig flipar del tot”.

Després del batec conjunt, eufòria, aplaudiments i abraçades entre tots els voluntaris que, entre bambolines, havien cuinat la cinquena gran manifestació de l’ANC. “Vaig anar a trobar els pares i sí, vaig plorar. Vaig alliberar tota la tensió”, diu l’Oriol.

Després de la Diada, dos dies de descans i ja cap a la universitat. No vol encara ni sentir a parlar de l’Onze de Setembre de l’any que ve. De fet, assegura que espera que no sigui necessari una altre gran acte. Si més no, si es fa, vol que sigui de “celebració” perquè s’ha assolit la fita de la independència. Li agradaria dedicar-se a la política? "Potser". Ofertes no li han faltat. Però primer ha preferit militar en l'àmbit social. A l’ANC ja ningú se sorprèn de la seva joventut i ningú dubta que ell ha estat una de les persones clau que ha pilotat la mobilització d’enguany. I això que segueix sense tenir, ara que n’ha fet 19, el carnet de conduir.
 
Oriol Codina. Foto: Adrià Costa