diumenge, 17 de juliol del 2016

Com un(a) soldat, des de l’Alguer

CulturaL'Alguer-Sardenya / MónMúsica

Com un(a) soldat, des de l’Alguer

Us oferim una cançó en directe del nou treball de l’agueresa Claudia Crabuzza, el primer disc de rock en alguerès


12907426_1117645901600365_1298424112_n
‘La por m’ha destacat les venes, les artèries, ne me senteix la sang, no passen llàgrimes, no hi ha bàtit del cor, me n’estic com un soldat’. Amb aquesta contundència arrenca el senzill ‘Com un soldat’ del nou disc homònim de l’algueresa Claudia Crabuzza, el seu primer treball en solitari i íntegrament en alguerès. ‘Feia temps que tenia el projecte latent d’escriure i compondre en alguerès i aquest n’és el resultat’, explica en declaracions a VilaWeb, remarcant que, a l’Alguer, hi ha una revifalla real i palpable pel que fa a la consciència lingüística i a la riquesa que significa. De fet, aquest és considerat el primer disc de rock en alguerès i vol ser escoltat i gaudit, sobretot, tant a Sardenya com a la resta territoris de parla catalana.
Amb arranjaments de Julián Saladarriaga i Dani Ferrer, de Love of Lesbian, a qui va conèixer en comunitats zapatistes, i produït pel segell catallà Microscopi, el disc fou enregistrat en tan sols tres dies als estudis de la Casa Murada, a Vilafranca del Penedès. ‘L’enregistrament fou molt natural, fàcil, perquè volíem que fos això, transparent, amb un so autèntic i sincer’. Però les cançons de Crabuzza desprenen, a més de naturalitat, força i contundència, amb guitarres elèctriques, percussions remarcades i fins i tot tocs electrònics.
De naturalesa reivindicativa en gairebé tot allò que fa, Crabuzza parla en aquest disc de les dones lluitadores, dels combats feministes universals i de la maternitat. No en va, el disc inclou cançons dedicades a la pintora mexicana Frida Kahlo (‘L’altra Frida’), a la cantautora nord-americana d’origen mexicà Lhasa De Sela (‘Lhasa’), a més d’un homenatge a la italiana Bianca d’Aponte, morta molt jove, de la qual n’adapta i tradueix el tema ‘Nina nana mare mia’. ‘És un disc molt femení i molt personal, vaig començar a escriure aquestes cançons d’ençà que va néixer el primer dels tres fills que tinc’. Tres fills que, d’altra banda, són els protagonistes de la portada del disc, en una fotografia feta a per la mateixa Crabuzza al jardí de casa seva a l’Alguer.
miniatura-cover-page-001
Crabuzza, de veu incofusible, ha estat vocalista de grups sards reconguts més enllà de terres sardes com Tazenda i Chichimeca i recentment havia acompanyat també el cantautor Claudio Sanna.  El disc fou presentat en concert a Barcelona la setmana passada. Crabuzza va actuar acompanyada de la també sarda Caterinangela Fadda, guitarrista resident a Barcelona i membre del grup Dinatatak. Us oferim la cançó que dóna nom al disc, enregistrada en directe a VilaWeb, amb Crabuzza i Fadda:


‘Com un soldat’ por vilawebtv

(Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors voluntaris, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu en aquesta pàgina.)

Catalans per la independència… de l’Argentina

Món > Amèrica

Catalans per la independència… de l’Argentina

En ocasió del bicentenari de la declaració d’independència de les Províncies Unides del Riu de la Plata, repassem els catalans que van participar en el procés d’emancipació



Revolució de Maig Argentina
‘Nosaltres els representants de les Províncies Unides a Sud-amèrica, reunits en congrés general, invocant l’Etern que presideix l’univers, en nom i per l’autoritat dels pobles que representem, protestant al Cel, a les nacions i als homes del globus la justícia que regla els nostres vots: declarem solemnement a la faç de la terra que és voluntat unànime i indubtable d’aquestes províncies de trencar els vincles violents que ens lligaven als reis d’Espanya, recuperar els drets que ens van prendre i investir-se de l’alt caràcter d’una nació lliure i independent del rei Ferran VII, els seus successors i la metròpoli [espanyola].’ Així comença la declaració d’independència de l’Argentina, proclamada a la casa de Francisca Bazán de Laguna de San Miguel de Tucumán el 9 de juliol de 1816.
Aquesta acta ‘d’emancipació solemne del poder despòtic dels reis d’Espanya’, signada fa exactament dos-cents anys, va representar el punt final d’un camí que havia començat una dècada abans amb l’anomenada ‘Reconquista’ de Buenos Aires i que havia cristal·litzat en la Revolució de Maig del 1810 al virregnat del Riu de la Plata, establert per la monarquia hispànica a l’extrem sud del continent americà. En els estadis més primerencs del procés d’independència, alguns catalans hi van tenir una participació més que significativa. Dos noms, principalment, han entrat en la llista de ‘libertadores’ de l’Argentina: els comerciants Domènec Matheu (Mataró, 1765 – Buenos Aires, 1831) i Joan Larreu (Balaguer, 1782 – Buenos Aires, 1847).
Miquelets contra els anglesos
La llavor de la separació de les províncies del Riu de la Plata respecte de Madrid es va plantar al començament del segle XVIII a milers de quilòmetres a l’est, en ple estret de Gibraltar. Amb la victòria de l’armada anglesa sobre l’espanyola en la famosa batalla de Trafalgar, el 1805, la Gran Bretanya es va disposar a aprofitar la seva superioritat naval per a mirar de blocar les costes hispano-americanes. Tan sols un any després, un estol anglès comandat pel general Beresford es va plantar a Buenos Aires, una ocupació que no va acabar de reeixir per la resistència dels habitants de la ciutat, mobilitzats pel virrei borbònic Jacques de Liniers. En aquell episodi, conegut en la historiografia argentina com la ‘Reconquista’, fou determinant la participació d’un nombrós grup de voluntaris catalans provinent de Montevideo, a l’altra riba del riu de la Plata. L’anomenada Companyia de Minyons, formada per un centenar i mig de catalans, era finançada pel comerciant Miquel Antoni Vilardebò i comandada per Rafael Bofarull, Josep Grau, Cristòfol Salvanyac i Jaume Ferrer, i va tenir un paper molt destacat en les operacions militars que van significar la derrota anglesa: el 10 d’agost de 1806, els ‘miñones catalanes’ van expulsar l’invasor del parc del Retiro i, en l’ofensiva final del 12 d’agost, van ésser els primers a ocupar la plaça Major de Buenos Aires (l’actual plaça de Mayo).
minyones
Malgrat que la victòria sobre els anglesos va ésser clara, la situació es va mantenir precària a la ciutat, abandonada a la seva sort per la monarquia hispànica. La sensació d’indefensió respecte de la metròpoli, sumida en el conflicte napoleònic, va empènyer els catalans que van participar en la reconquesta a formar cossos de voluntaris estables, a mena de sometents: van néixer els Voluntaris Urbans de Catalunya, integrats segons el document fundacional per ‘catalanes, valencianos, aragoneses e individuos de las Islas Baleares’. La sol·licitud de creació al virrei De Liniers fou signada, entre més, per Jaume Llavallol i Riu (Barcelona, 1760 – Buenos Aires, 1838), comerciant establert al Riu de la Plata, capità dels minyons i pare de Felipe Llavallol, futur governador de Buenos Aires i ministre d’Hisenda argentí.
Les ‘guerrilles catalanes’, com les designava el general i sisè president argentí Bartolomé Mitre, van ésser també decisives en el segon i últim intent d’ocupació anglesa de Buenos Aires, el 1807, un episodi conegut com la ‘Defensa’. Tant en aquest atac com en l’anterior, els catalans es van inspirar en el mètode d’organització i de lluita dels miquelets, un cos d’infanteria lleugera que s’havia destacat en la guerra dels Segadors (1640-1652) i en la de Successió (1705-1715) per la seva gran mobilitat, la rapidesa en les accions i l’aprofitament del terreny. Dos carrers de la capital argentina, al costat de l’avinguda del Libertador, recorden actualment els cossos de ‘miñones’ i ‘migueletes’.
Entre els voluntaris catalans que van participar en aquells primers moments d’afirmació localista, hi trobem ja com a oficials Domènec Matheu i Joan Larreu, que poc després es destacarien també en la causa independentista i es convertirien en veritables herois nacionals de l’Argentina.
La Revolució de Maig
Les invasions angleses del 1806 i el 1807 van demostrar la crisi de l’aparell colonial espanyol en el virregnat del Riu de la Plata. I no sols això: la victòria de les milícies locals, juntament amb l’ocupació napoleònica de la península Ibèrica a partir del 1808, van fer prendre consciència a les elits criolles i burgeses de Buenos Aires de la seva capacitat militar i la seva autonomia respecte de la corona espanyola. Una emancipació de Madrid que es va consolidar políticament amb la formació d’una assemblea ciutadana per a l’elecció d’una primera junta provisional governativa que va expulsar del poder el nou virrei napoleònic i els seus funcionaris. En el decurs d’una setmana, del 18 al 25 de maig de 1810, es va produir l’anomenada Revolució de Maig, el pas previ a la secessió definitiva de l’Argentina, avui fa dos segles. Aquell primer govern de la revolució liberal argentina era integrat per nou membres, set criolls i dos catalans: Domingo Matheu i Juan Larrea, com són coneguts al país americà.
prxceres_argentina_taringa.jpg_6399300.jpg_6399300
A l’acta de la primera junta no es va proclamar la independència formal, sinó que encara s’expressava fidelitat a Ferran VII, el rei imposat per Napoleó I, i ‘guardar puntualment les lleis del regne’, però els mesos i anys següents es van caracteritzar per l’agitació, l’efervescència política i les topades armades entre els partidaris del poder monàrquic i els independentistes, defensors de la creació d’estats americans desvinculats d’Espanya. Dos cafès de Buenos Aires van ésser els epicentres d’aquests dos corrents oposats, durant els primers passos del segle XIX: el Café de Marco, que acollia sobretot els reialistes (partidaris del virregnat), i el Café de los Catalanes, un dels més veterans de la ciutat i seu del bàndol patriota (rupturistes i liberals).
En el turbulent període entre el 1810 i el 1816, Matheu va arribar a ésser president de la junta governamental durant alguns dels moments més crítics en la lluita contra la reacció de l’exèrcit espanyol, mentre que Larreu esdevingué president de la cambra legislativa constituïda el 1813 i un dels encarregats de redactar la primera constitució democràtica del país. Va signar, entre més lleis transcendentals per a la vida argentina, la que abolia els títols de noblesa, la que prohibia la tortura, la que declarava festa cívica el Vint-i-cinc de Maig (el sol de maig és al centre de la bandera argentina) i la que va aprovar l’himne nacional, amb lletra de l’escriptor i polític Vicent López i Planes (1785-1856), d’origen valencià, i música del català Blai Parera i Moret (1776-1840).
Gràcies a la seva acció política, però també a les seves decivises aportacions econòmiques, Matheu i Larreu van ajudar a apuntalar un nou estat que, amb les invasions angleses com a germen i la Revolució de Maig com a detonant, va néixer oficialment el 9 de juliol de 1916 a San Miguel de Tucumán, amb el nom de Províncies Unides del Riu de la Plata.


(Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors voluntaris, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu en aquesta pàgina.)

dissabte, 2 de juliol del 2016

Una commemoració dels 80 anys de la Guerra Civil per «desinstitucionalitzar la desmemòria»


memòria històrica

Una commemoració dels 80 anys de la Guerra Civil per «desinstitucionalitzar la desmemòria»

Raül Romeva presenta el programa d'activitats que començaran el 18 de juliol coincidint amb l'aniversari de l'inici del conflicte

El conseller assegura que la iniciativa suposarà una "posada al dia de les polítiques de memòria"

La Diputació de Barcelona retira els títols honorífics a Francisco Franco


, Barcelona | 01/07/2016 a les 13:51h


Raül Romeva durant la presentació d'aquest divendres a la plaça Sant Felip Neri | Isaac Meler
El proper 18 de juliol farà 80 anys de l'aixecament militar contra la Segona República que va desembocar en la Guerra Civil espanyola i avui, el conseller d'Afers, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva, ha presentat el programa de la commemoració que, en les seves paraules, tindrà entre els seus objectius "desinstitucionalitzar la desmemòria".

Ho ha fet des de la plaça Sant Felip Neri de Barcelona, un dels escenaris més cruels del conflicte on els traus a les parets dels edificis que l'envolten recorden un bombardeig de l'aviació feixista que va matar 42 persones, la majoria nens que anaven a refugiar-se al soterrani de l'església.

La commemoració començarà coincidint amb l'aniversari de l'alçament franquista amb un acte inaugural de gran format al Palau de la Música inspirat en Pau Casals que haurà de "derivar en un gest massiu de memòria democràtica", com ho ha definit Romeva, i que durarà fins a mitjans del 2017. Si bé el principal eix serà "posar fi a l'amnèsia que va caracteritzar la Transició" i homenatjar a les víctimes, el conseller ha subratllat que el present i el futur també tindran un paper destacat.

"La guerra avui i fa 80 anys és el mateix"

En el primer cas, a través de la solidaritat amb els que encara pateixen o fugen d'enfrontaments bèl·lics. "La guerra que nosaltres recordem ara és la guerra que ells viuen avui", ha lamentat. En aquest sentit, el departament té previst un acte de record de l'exili i dels refugiats republicans a la platja d'Argelers que Romeva ha establert com un paralel·lisme amb la crisi dels refugiats sirians.

"El present té molts indrets que reclamen visibilitat i el que significa la guerra avui i fa 80 anys és el mateix", ha afegit el conseller, mentre que pensant en el futur ha destacat diverses activitats "dirigides als mes joves" com el cicle de "Cinema, memòria, pau i drets humans" per a escoles.

Primera commemoració institucional "de magnitud"

Finalment, Romeva també ha assegurat que és el "primer cop" que es fa "un projecte institucional de commemoració d'aquesta magnitud" que també suposarà una "posada al dia de les polítiques de memòria". A més, ha assenyalat que el programa està "obert" a la col·laboració d'entitats. Per ara, es pot consultar tota la informació en aquest lloc web.



Catalunya i l'Europa central estrenyen les relacions esportives

Catalunya i l'Europa central estrenyen les relacions esportives

El secretari general de l'Esport, Gerard Figueras, intervé al Fòrum Crans Montana i es reuneix amb representants dels comitès olímpics d'Àustria, Eslovàquia i Eslovènia

| 01/07/2016 a les 16:21h




Reunió de Gerard Figueras amb el comitè olímpic d'Eslovènia Foto: Govern

Catalunya i l'Europa central estranyen relacions esportives en el reconegut Fòrum Crans Montana celebrat a Viena, del 29 de juny a l'1 de juliol. Fundat el 1986 a Suïssa sota la presidència de Jean-Paul Carteron, el fòrum és una organització no governamental que té com a objectiu fomentar la cooperació internacional, el diàleg, el creixement, l'estabilitat, la pau i la seguretat al món.

En la seva 27a edició el Secretari General de l'Esport, Gerard Figueras, va ser un dels ponents de la sessió plenària Esport, Governança i Ètica, al Niederösterreich Palace, on va exposar la situació de l'esport a Catalunya i els avantatges de la pràctica esportiva com a eina de cohesió social. A més, també hi van participar la directora del Comitè d'Ètica, Joventut i Esport de la UNESCO, Angela Melo i el president de l'Associació de les Federacions Olímpiques dels Esports d'Estiu, Francesco Ricci.

En el marc del fòrum, Jean-Paul Carteron va traslladar a Figueras la voluntat de celebrar la pròxima edició d'aquest esdeveniment, centrat en la governança, l'ètica i l'esport, a Catalunya. A més, durant la celebració del Fòrum a la capital austríaca, el Secretari General de l'Esport va aprofitar per reunir-se amb Karl Stoss, president del Comitè Olímpic Nacional d'Àustria, i va poder conversar amb Ratko Kovacic, vicepresident del Comitè Paralímpic Europeu.

En el segon dia del viatge, Figueras es va desplaçar a Ljubljana (Eslovènia) per mantenir sengles reunions amb Edvard Kolar, secretari general del Comitè Nacional Olímpic d'Eslovènia, i Janez Kocijancic, fundador d'aquest comitè, mentre que avui ha tancat la visita a l'Europa central a Bratislava (Eslovàquia) amb una trobada amb Jozef Liba, secretari general del Comitè Olímpic Nacional d'Eslovàquia, després de concedir una entrevista a la Ràdio Nacional d'Eslovàquia.

'Parlem' tindrà una plataforma de televisió pròpia


Comunicació

'Parlem' tindrà una plataforma de televisió pròpia

La companya anuncia un seguit de novetats emmarcades en el procés d'esdevenir l'Operadora de Telefonia de Catalunya.



La companyia de telefonia Parlem, nascuda a finals de l'any 2014, segueix amb el procés de consolidació de l'empresa i anuncia un seguit de novetats emmarcades en el procés d'esdevenir l'Operadora de Telefonia de Catalunya. A partir de dilluns 27 de juny, Parlem oferirà als seus clients tots aquells serveis que la converteixen en una operadora integral oferint paquets de solucions mòbils (veu i dades), solucions de fixe, accés d'internet amb banda ampla i diferents paquets de continguts televisius, tots ells dins d'una nova plataforma de televisió pròpia. 
Ara fa uns mesos Parlem anunciava un procés de pivotació en la seva estratègia inicial. Poc després del seu llançament, moment en què l'empresa tan sols disposava de solucions mòbils, va modificar la seva estratègia inicial, frenant la inversió en màrqueting i per tant l'adquisició de clients i potenciant la inversió en solucions tecnològiques que haurien de permetre-li esdevenir una operadora global o "4 Play". Això va implicar rebaixar substancialment la seva inversió en comunicació i màrqueting per rellançar-se aquest juny del 2016. 

A l'oferta de mòbil actual, Parlem suma des d'aquest juny la connexió mòbil a xarxes 4G i tarifes il·limitades; en l'accés a internet a casa suma la cobertura de fibra de 230.000 llars gràcies a un acord comercial amb el seu soci estratègic MasMóvil. Per altra banda suma a aquestes ofertes un ampli catàleg de continguts que inclou sèries, pel·lícules, canals premium i canals generalistes internacionals.

Més enllà d'aquestes novetats, destaca l'acord estratègic amb MasMóvil (accionista de Parlem des de la seva fundació) companyia que recentment ha adquirit el 100% d'accions del grup Pepephone així com el 100% de Yoigo, esdevenint la quarta operadora de l'Estat Espanyol. Aquest acord, en paraules de Josep Maria Echarri, vicepresident de MasMóvil i accionista de Parlem a través de la companyia catalana Inverready "Consistirà en la inversió de 62 milions d'euros els 3 anys vinents per ampliar la cobertura de fibra a milers de llars de localitats catalanes que actualment no disposen d'aquest servei". "És important destacar que Parlem participarà en la decisió sobre quins seran els pobles i ciutats més necessitades d'aquest servei a les quals avui no hi arriben les tres operadores que controlen el mercat català".

La proposta de producte de la companyia destaca per la seva modularitat: és possible amb Parlem contractar només ADSL o FIBRA sense necessitat de contractar cap línia de telèfon fix, com també ho és contractar línies de mòbils a part o en un paquet convergent. El mateix passa amb els continguts, que poden ser contractats de forma independent. Aquesta proposta de valor és inexistent avui en el mercat.

Els millors vins de la Conca de Barberà del 2016

Actualitat
22:20

01/07/2016

Els millors vins de la Conca de Barberà del 2016

Aquest divendres s'han lliurat els premis del XXVIè concurs d'aquesta Denominació d'Origen

VADEVI.cat

El Consell Regulador de la DO Conca de Barberà ha celebrat aquest divendres l’acte on es donen a conèixer els guanyadors del seu 26è Concurs de Vins i Caves. L'acte ha tingut lloc al Museu de la Vida Rural i ha comptat amb la presència de diverses autoritats locals, comarcals entre les quals l’alcalde de Montblanc, Josep Andreu i el de l'Espluga de Francolí, David Rovira; el director dels serveis territorials de la Conselleria d'Agricultura a Tarragona, Àngel Xifré; la presidenta del Consell Regulador de la DO Conca de Barberà, Mariona Rendé, i membres de la junta del Consell Regulador.

Els resultats del concurs han estat els següents:

Millor vi BLANC JOVE
: L’ORNI Chardonnay 2015, del celler Marta Pedra
2n classificat: GALLINÉ muscat/parellada 2015, de Gerida Viticultors
3r classificat: PORTELL blanc de blancs mac/par 2015, de Vinícola de Sarral

Millor vi ROSAT JOVE: PORTELL rosat Trepat 2015, del celler Vinícola de Sarral
2n classificat: RENDÉ MASDÉU Syrah 2015, del celler Rendé Masdéu
3r classificat: ELS NANOS rosat Trepat 2015, del celler Mas Foraster

Millor vi NEGRE JOVE
: MICA DE GATZARA Ull/Tr 2015, de Gatzaravins del Viver Vitivinícola
2n classificat: INQUIET Cabernet sauvignon 2015, del celler Rendé Masdéu
3r classificat: CUP 3 Tr/Gx 2014, de Vidbertus del Viver Vitivinícola

Millor vi NEGRE JOVE FERMENTAT I/O CRIAT EN BÓTA: CARA NORD Gx/Sy/Mn 2014, de Cara Nord Celler
2n classificat: CREPUSCLE Syrah 2014, del celler Cal Gasset
3r classificat: EL XAFARDER Cs/Sy 2014, del celler Rosa Mª Torres

Millor vi NEGRE TREPAT: 
CABANAL Trepat 2015, del celler Agrícola de Barberà
2n classificat: MOLÍ DELS CAPELLANS Trepat 2014, de Molí dels Capellans del Viver
3r classificat: GRILLAT Trepat 2015, del celler Pla de la Masó

Millor vi BLANC FERMENTAT I/O CRIAT EN BÓTA: PORTELL Macabeu 2015, del celler Vinícola de Sarral
2n classificat: MOLÍ DELS CAPELLANS Chardonnay 2015, de Molí dels Capellans del Viver Vitivinícola
3r classificat: VIOGNIER 2013, del celler Rosa Mª Torres

Millor vi NEGRE CRIAT EN BÓTA: NEGRA NIT Gx/Mt/Mn 2012, de Vidbertus del Viver Vitivinícola
2n classificat: FRANCOLÍ Cabernet S. 2012, de Castell D’Or
3r classificat: GATZARA Mt/Cs/Ull 2011, de Gatzaravins del Viver Vitivinícola

Millor vi NEGRE RESERVA: 996 Mn/Gx/Mt 2012, de Vidbertus del Viver Vitivinícola
2n classificat: MANUELA VENTOSA Cs/Sy 2009, del celler Rendé Masdéu
3r classificat: VEGA AIXALÀ CALIU Samsó/Cs/Sy 2012, del celler Vilanova Vins

Millor CAVA BRUT: LA PARELLADA 2013, del celler Vinícola de Sarral
2n classificat:FRANCOLÍ Brut Reserva mac/par, de Castell D’Or
3r classificat: LES TRES NAUS Brut 2013 mac/par, de Cellers Domenys

Millor CAVA BRUT NATURE: 
CARLES ANDREU Reserva 2012, del celler Carles Andreu
2n classificat: LES TRES NAUS Reserva 2012, de Cellers Domenys
3r classificat: PORTELL Vintage 2013, del celler Vinícola de Sarral

Millor CAVA ROSAT: LES TRES NAUS Trepat 2014, de Cellers Domenys
2n classificat: CASTELL DE LA COMANDA Trepat, de Castell D’Or
3r classificat: CARLES ANDREU rosat Trepat, del celler Carles Andreu

El tast del concurs es va realitzar el 25 de maig al clautre de Sant Francesc de Montblanc i va comptar amb un total de 15 tastadors, que van avaluar els vins a cegues de les diverses categories: tres de cava, dues de vi blanc, una de rosat i la resta de vins negres (on també s'inclou el trepat). Aquest any s'ha batut el rècord de participació amb 91 mostres. 

Reflexions sobre el 26-J. Per Xavier Diez

Espai de dissidència

La bitàcola de Xavier Diez

Vilaweb

Reflexions sobre el 26-J

M’estic enganxant a Borgen, una extraordinària sèrie danesa que acaba de confirmar la política ficció com a un dels gèneres més atractius de la televisió. De fet, sèries com House of Cards, l’Ala Oest de la Casa Blanca, i fins a cert punt, i amb un cert esperit shakespearià, Joc de Trons, han fet que la política no pugui ser considerada precisament avorrida.
Ara bé, que tot plegat resulti més o menys excitant, no treu que segons quines coses que passen, no acabin resutant depriments. Les eleccions, i sobretot els resultats, de diumenge passat, crec que ho han estat per a molta gent, si més no per a la gent del meu entorn. Disposar d’informació, i fins i  tot de certa cultura sociològica, no apaivaga el malestar d’adonar-se que la por, el conformisme, la desorientació o la complicitat acabin premiant aquells que són obertament corruptes, o que utilitzen l’estat per conxorxar contra la dissidència. Ja vinc advertint fa molt de temps que Espanya s’assembla massa a Turquia, i encara pitjor, a sí mateixa.

La primera constatació del veredicte de les urnes, és la persistència del franquisme sociològic

La primera constatació del veredicte de les urnes, és la persistència del franquisme sociològic. El PP duu incorporat al seu ADN, des dels inicis de la seva fundació, tics autoritaris. Votar al PP, com votar a qualsevol formació que vegi amb hostilitat votar referèndums d’autodeterminació, equival a prioritzar la unitat a la democràcia, a validar el resultat de la guerra civil, a justificar les clavegueres de l’estat i la cal viva al simple respecte a la voluntat popular. També implica acceptar que bona part de la identitat assumida implica la idea d’un supremacisme nacionalista espanyol per damunt de qualsevol altra consideració. La proposta de plurinacional expressada des de Podem, d’altra banda expressada amb escasses dosis de convicció, ha estat derrotada amb escreix. El divorci Espanya-Catalunya ha estat validat a les urnes. Des de la distància, el mapa dibuixa dues espanyes.

La segona constatació és que Espanya torna a repetir els errors que l’han caracteritzat sempre: la triple incapacitat de corregir terribles diferències socials; la de crear una cultura política democràtica sòlida, i el més evident de tots, la d’administrar la naturalesa plurinacional de l’estat. En resum, un estat on la convivència resulta difícil, en què la trilogia republicana de llibertat, igualtat i fraternitat és ben lluny, en què l’Espanya imaginada per molts acaba resultant la terrible decepció d’una Espanya real, sostinguda pel ressentiment mutu, la intolerància, la por, el sectarisme, el caciquisme polític, i els mateixos vicis que assenyalaven els regeneracionistes de fa més d’un segle. L’Espanya real, exhibida a les urnes aquest passat diumenge, és tan gris i mediocre com el socialisme real amagat rere el mur de Berlín.
En la sèrie Borgen, apareix una Dinamarca despullada de la mitificació del mite nòrdic d’una societat sòlida, solidària i cohesionada que hem cisellat en aquesta banda de la mediterrània. Entre els independentistes, el país escandinau esdevé una referència de l’estat al qual voldríem aspirar, i francament, les maniobres matusseres i les trames que assenyalen els guionistes ens exposen les misèries d’un model on molts ens voldríem emmirallar. Dinamarca no és cap gran meravella, sinó que, com Catalunya té greus conflictes, contradiccions, inconsistències i defectes. Tanmateix, i malgrat tot, el comportament del país el passat diumenge demostra que no som Espanya, que el franquisme sociològic aquí és residual i folklòric –tret d’alguns residents com el clan Fernández Díaz, per cert, arribats en el si d’un exèrcit invasor–. La independència, en aquest sentit, és pràcticament l’única opció, especialment per a aquells no independentistes, i tanmateix, d’esperit liberal i republicà. No es tracta d’una qüestió de banderes, sinó de salut mental. Al cap i a la fi, per a molts dels qui mantenim lligams personals i emocionals amb Espanya, diumenge passat va resultar molt depriment.