dimecres, 26 de novembre del 2014

«El pla de Mas per a la independència», a la premsa internacional

«El pla de Mas per a la independència», a la premsa internacional

| ND 26/11/2014 a les 09:16h

La conferència que va fer ahir al vespre el president Artur Mas a l’Auditori Fòrum de Barcelona, en el qual va explicar el seu fill de ruta després del 9-N, no va passar desapercebut als mitjans internacionals.


Us oferim un extens recull de les notícies aparegudes en mitjans de tot el món sobre la conferència de Mas.

Premsa Internacional

Premsa Europea

Mas demana «sumar més enllà dels partits per un sol cop»

Mas demana «sumar més enllà dels partits per un sol cop»

Proposa unes plebiscitàries amb llista unitària que ell podria encapçalar o tancar i unes eleccions constituents posteriors, tot abans del 2016

Si hi ha majoria absoluta, el pla portaria a la independència en 18 mesos

, Barcelona | ND 25/11/2014 a les 19:20h
 


Artur Mas ja té un pla concret per portar Catalunya a la independència. Un pla que demana un pas enrere als partits i un pas endavant a la societat civil. Una proposta que passaria per unes eleccions plebiscitàries amb una llista pel sí bastida per noms de la societat civil i per experts, amb el suport dels partits però amb una presència directa reduïda a la meitat dels llocs, i amb Mas obrint o , fins i tot, tancant la candidatura. I al cap d'un any i mig, unes eleccions constituents que culminarien la construcció de l'Estat independent i la seva proclamació, que la població hauria d'aprovar en un referèndum.

Aquest és el plantejament que Mas ha proposat al front sobiranista aquest vespre davant de 3.000 persones que s'han concentrat a l'Auditori de Barcelona per escoltar la seva anunciada conferència, en la que sobretot ha demanat “sumar més enllà dels partits per un sol cop”. El president ha puntualitzat que és el seu pla "no el del govern, ni el del partit", i que aquestes són les etapes bnecessàries si es vol disposar d0un mandat democràtic assumible "pel club dels estats del món" en el qual Catalunya voldria ingressar.

Mas ha estat prou concís en els detalls per deixar les cartes ben clares als partits que fan costat al dret a decidir. Fins i tot, Mas ha admès que la fórmula de les plebiscitàries no és la millor però és l'única que queda. Segons Mas, per assolir aquest concepte de sinònim de plebiscitàries és absolutament necessari que com a mínim una llista que aposti pel “sí” ha d'assolir majoria absoluta per tal que sigui un missatge “clar i entenedor a fora i a casa”. Si no hi ha llista unitària, nio hi haurà eleccions fins a finals de 2016. Això va quedar ben clar.

Una llista en què s'hi afegeixen partits, integrada per noms de la societat civil i experts reconeguts i que acceptarien per no tornar-se a presentar, com un acte de servei al país. El mandat parlamentari seria curt -un any i mig- i després vindrien unes noves eleccions que tindrien caràcter constituent i a les quals ja es tronarien a presentar els partits amb les seves sigles. La llista plebiscitària tindria el finançament de la campanya al marge dels partits, i les subvencions públiques que rebés es repartirien entre els partits per assegurar la seva viabilitat després de les plebiscitàries.

Sí aquesta llista pel “sí” guanyés, segons Mas, hauria de comunicar a l'Estat i a la comunitat internacional la voluntat per constituir un nou estat, demanar encetar negociacions, enllestir les estructures d'Estat, obrir un procés participatiu per elaborar la Constitució catalana, assegurar la majoria parlamentària per garantir els serveis públics, i promoure unes eleccions constituents amb posterior referèndum.

Superada aquesta fase, Mas no ha volgut posar límits de temps o tancar un calendari concret. “Si volem fer les coses bé, el temps ha de ser la conseqüència del que es vulgui fer, no ens podem adormir i cal arribar ben preparats" , ha assegurat, per afegir que el “quan no serà un problema”.

Mas ha justificat un calendari electoral collat perquè el país viu en condicions “excepcionals”. “No estem en una situació de normalitat”, ha insistit, tot seguit ha demanat per enèsima vegada generositat als partits per l'objectiu de crear un Estat independent. "És hora de deixar pas a les idees per sobre la ideologia. Crits d'independència i aplaudiments han tallat fins a tres cops un discurs d'hora i quart. La proposta, doncs, ja està sobre la taula.


 
http://dades.grupnaciodigital.com/redaccio/arxius/documents/1416961471Conferncia_President_Artur_Mas_25_de_novembre.pdf

Cardenals i arquebisbes de grans ciutats, a la Sagrada Família

TOTHOM S'APROFITA DE GAUDÍ

Cardenals i arquebisbes de grans ciutats, a la Sagrada Família

Una vintena de prelats debaten a Barcelona sobre la difusió del missatge de l’Església a les metròpolis en el Congrés Pastoral de Grans Ciutats

Una vintena de cardenals i arquebisbes d'arreu del planeta completen tres dies de debat a Barcelona per reflexionar sobre els reptes que implica la propagació del missatge de l'Església a les grans metròpolis. La trobada dels prelats tanca el Congrés Internacional de Pastorals de Grans Ciutats, promogut per l'Arquebisbat de Barcelona i iniciat el mes de maig amb una primera tongada de debats en el qual van participar intel·lectuals de diverses disciplines.
Un 39% dels catòlics del món pertanyen a les diòcesis dels cardenals i arquebisbes reunits aquesta setmana a Barcelona: hi assisteixen, per exemple, Oswald Gracias, arquebisbe de Bombai; els cardenals de Rio de Janeiro i Sao Paulo, Orani Joao Tempesta i Odiol Pedro Scherer; o Andrew Yeom Soo-Jung, arquebisbe de Seül. Un cop hagin elaborat les conclusions de les jornades, els prelats viatjaran al Vaticà per presentar-les al papa Francesc.
L'acte central del congrés s'ha fet aquest dimecres al vespre a la basílica de la Sagrada Família. L'arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, ha llegit una carta enviada pel Papa. Francesc ha animat els prelats a "sortir a les perifèries".
La cerimònia a la Sagrada Família ha comptat amb diverses intervencions musicals originals de diversos punts del planeta de la Polifònica de Puig-reig, l'Escolania de Montserrat i el conjunt de metalls Àgorabass. També hi ha hagut temps per a la litúrgia, lectura de l'Evangeli i diverses pregàries.
A la cerimònia, que ha omplert de fidels la basílica d'Antoni Gaudí, també hi havia els arquebisbes catalans I el pare abat de Montserrat, Josep Maria Soler. Abans de començar, els arquebisbes i cardenals han rebut la visita del president de la Generalitat, Artur Mas, la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, i l'alcalde de la ciutat, Xavier Trias, entre d'altres personalitats.

Mas s'ofereix de grumet cap a Itaca, per Salvador Cot

OPINIÓ

Mas s'ofereix de grumet cap a Itaca

| ND 25/11/2014 a les 23:59h
Fins ahir, era legítim mantenir algun dubte sobre el grau de compromís d'algú com Artur Mas, un personatge que no deixa de ser, a més de president de la Generalitat, el líder d'una coalició amb una llarga història de renúncies, dobles intencions i, parlem clar, una vocació de negoci no sempre assumible ni des de l'ètica cívica ni des del Codi Penal.

Però Artur Mas ha fet un acte gran. Ell mateix ha ofert als altres partits -és a dir, a ERC- limitar la seva vida política a una forquilla que va entre un any i mig i zero. I aquesta renúncia ha convertit la llista de país en una referència obligada en el camí cap a la confrontació efectiva amb l'estat espanyol. A l'hora de la veritat, el famós Partit del President no ha existit mai i, a més, s'ha acabat el President de partit. O sigui que, després d'això, Oriol Junqueras ha de -com a mínim- obrir un periode de converses serioses i constructives. Un escenari com el que s'acosta no pot solventar-se amb un parell de dades demoscòpiques interessades.

Junqueras ha estat sempre un home de país, com ho va demostrar al Parlament Europeu. I Artur Mas li ofereix entrar en fase decisiva amb una majoria sòlida i arrelada a la societat. ERC té massa història al darrere com per renunciar a la força de la candidatura més il·lusionant des del 1931.

Dit això, també és cert que Mas no va dibuixar quina seria l'alternativa en cas de fracàs d'aquesta operació política. Deixar-ho tot en l'aire amb un simple "eleccions el 2016" és cremar uns vaixells que podrien fer servei més endavant. Però això és el contingut d'un pla B que avui ben poca gent entendria.

Forcadell: 'El president ha fet una proposta que és molt difícil de no acceptar'

DEL 9N AL 25N
Dimecres  26.11.2014  11:25

Forcadell: 'El president ha fet una proposta que és molt difícil de no acceptar'

L'ANC valora la proposta de Mas i dissabte farà la seva · Vol que les eleccions siguin el primer semestre de 2015

Vilaweb
La presidenta de l'ANC, Carme Forcadell, considera que la proposta del president Artur Mas és molt àmplia, que no crida només ERC i que fa molt difícil que no sigui acceptada. Segons Forcadell, Mas s'ha adreçat especialment als partits que van estar d'acord amb la data i la pregunta i que, 'encara que no s'hi sumi tot el partit com a tal, sí que s'hi poden posar persones d'aquests'. L'ANC anunciarà dissabte la seva proposta, bo i havent fet un procés de debat intern i sabent el full de ruta proposat per Mas.
Forcadell considera que Mas 'ha estat molt valent i ha fet una bona proposta'; ho diu perquè entén que el fet que estigui disposat, tant a encapçalar la llista com a tancar-la, fa que sigui capaç de deixar de banda els personalismes i 'ampliar l'oferta perquè si ell és el problema per crear la llista, no vol ser-ho'. L'ANC encara no sap si algun dels seus membres formarà part de la llista o quin ha de ser, i tampoc sap què farà si els partits no es posen d'acord. El que sí que demanen és un quan imperatiu, 'les eleccions han de ser aviat, s'han de celebrar el primer semestre de 2015', diu Carme Forcadell, perquè 'la independència és una eina per solucionar els problemes del país i millorar la vida de molts dels seus ciutadans, no podem esperar'. Així, l'ANC demana que la primavera del 2015 hi hagi un nou Parlament constituït. A més, el principal repte, segons Forcadell, és aconseguir que en aquesta llista, tothom que vulgui la independència hi tingui cabuda. 'Hem de trobar la manera per tal que, persones que siguin d'esquerres, de dretes o de centre i vulguil la independència, s'hi sentin aglutinats'.

El full de ruta de Mas a la premsa internacional



by

El full de ruta de Mas a la premsa internacional

  1. WALL STREET JOURNAL (EUA)
  2. BLOOMBERG (EUA)
  3. EURONEWS
  4. RUSSIA TODAY (Rússia)
  5. THE IRISH TIMES (Irlanda)
  6. THE WEST AUSTRALIAN (Austràlia)
  7. LE NOUVEL OBSERVATEUR (França)
  8. COURRIER INTERNATIONAL
  9. EURONEWS
  10. L'EXPRESS (França)
  11. TÉLAM (Argentina)
  12. MILENIO (Mèxic)
  13. EURONEWS
Read next page

Related stories

Madrid s'espanta, ara sí

Madrid s'espanta, ara sí

"A les mans dels catalans està el futur d'Espanya", s'exclamen des d'El Mundo

"És un frau de llei", avisa Fernando Ónega

"Com es pot tenir tant d'odi a dins? Com pot algú sentir-se tant superior a la resta?", es pregunten a la COPE

| ND 26/11/2014 a les 10:35h
 
Un calfred va recórrer l'espinada de la classe dirigent espanyola arran de la proposta del president de la Generalitat, Artur Mas, d'independència en divuit mesos. Aquest cop, sí. No es creien l'Artur Mas que parlava de "dret a decidir". Ara que utilitza obertament la paraula "independència", han caigut del cavall. Aquest dimecres al matí, les tertúlies d'Onda Cero i la COPE treien fum, l'editorial d'El Mundo veu el pla de Mas com "una proposta definida i definitiva de secessió" i la periodista Victoria Prego veu clar que el pla de Mas és infal·lible. "A les mans dels catalans està el futur d'Espanya", arriba a escriure. Fernando Ónega, per mirar de parar el cop, avisa: "És un frau de llei, dubto molt que sigui legal."

"El president de la Generalitat acaba d'iniciar el camí per a la independència de Catalunya fent cas omís de la legalitat vigent (...) Amb la meitat més u es pot plantejar des d'una mínima i homologable legitimitat un procés tan brutal i tan decisiu com la demolició d'un país?", s'exclama Prego. I tot seguit respon: "Ja que la convocatòria d'unes eleccions és de la seva estricta competència [de Mas], hem de preparar-nos per assistir al desafiament més greu que s'hagi fet mai contra la unitat del nostre país. Perquè, tot i que l'Estat no accepti tal pretensió d'independència, li serà més difícil ignorar el desig d'una majoria expressat a les urnes."

Prego, tot seguit, fa una crida a la desesperada a PSC, PP i C's: "És imprescindible que tots els partits que defensen la Espanya constitucional apel·lin als catalans no independentistes perquè vagin a les urnes i impedeixin la majoria absoluta d'aquesta llista única amb la que somia Mas." I, finalment, de manera implícita, acaba reconeixent el dret a decidir dels catalans: "A les mans dels catalans està el futur d'Espanya."

"Frau de llei"

A Onda Cero, Fernando Ónega ja intenta plantejar una estratègia per aturar Mas, reconeixent d'antuvi que "el pla és pervers, perquè ningú no li podrà dir que no és democràtic". Tot seguit, raona: "És un engany a la societat, i dubto que sigui legal. És més, sostinc que és un claríssim frau de llei, que recorda a la segona convocatòria del 9-N, que va ser suspesa pel TC. I és frau de llei pel que diu el Codi Civil: 'Acte realitzat a l'empara del text d'una norma que persegueix un resultat prohibit per l'ordenament'. L'acte emparat per la norma és la convocatòria d'eleccions; el resultat prohibit, el referèndum d'autodeterminació."

Segons Ónega, el pla de Mas "està concebut per cometre aquest frau de llei", i "si el referèndum era il·legal pel 9-N, segueix sent il·legal 20 dies després, per molt que es revesteixi d'eleccions i amb vestit de llista de país". Tot seguit, ha reclamat: "No demano que es posi en marxa la maquinària judicial, demano que es discuteixi", perquè "és l'intent més seriós de trencar una nació".

"Escopinada a la cara"

Amb un estil més barroer, el conductor de La Mañana de Cope, Ángel Expósito, s'ha lamentat del fet que "Mas ja no dissimula" els seus anhels independentistes, ha confessat que estava "molt fart" d'haver de parlar sobre el procés independentista i ha qualificat el pla presentat ahir com "una escopinada" a la cara de milions d'espanyols. "I jo em pregunto: com es pot tenir tant d'odi a dins? Com pot algú sentir-se tant superior a la resta?"

L'editorial d'El Mundo també constata que "ja no hi ha dubte que Mas està decidit a passar a la Història com el president autonòmic que va aconseguir dur a terme el denominat dret a decidir" i, en una línia similar a la d'Ónega, apunta: "Els vestits electorals i el plantejament d'una futura negociació procedimental són simples argúcies per donar-li aparença democràtica a una gravíssima política de fets consumats. L'Estat ha de respondre amb urgència i determinació, sense descartar cap via legal, per impedir que Mas continuï duent Catalunya a l'abisme."

La Razón també alerta que es persegueix "un objectiu contrari a l'ordenament jurídic de l'Estat", i qui va ser director de La Vanguardia entre el 1987 i el 2000, Joan Tapia, assegura a El Confidencial que Mas "s'erigeix en caudillo provisional", presentant-lo com el vencedor del 9-N, i avisa que el "problema polític" català "és difícil que es pugui resoldre només amb el 'no' a tot el que demanen les forces que guanyen eleccions a Catalunya més la invocació contínua a la legalitat".