dimecres, 27 d’agost del 2014
The Military Implications of Scottish and Catalonian Secession
August 26, 2014
The Military Implications of Scottish and Catalonian Secession
Escrito por James Hasik
Scotland
will free-ride in the Atlantic without sustained investment, but
Catalonian maritime specialization would be welcome in the
Mediterranean.
On 18 September, Scotland votes on the question of independence from the United Kingdom, and the polling strongly suggests a vote of no. On 9 November, Catalonia could be voting on the same issue vis-à-vis Spain, but the polling slightly suggests a yes—if the Spanish Constitutional Court allows the vote to take place. NATO members should treat neither case lightly, but the independence of Catalonia would pose fewer military problems for the alliance than that of Scotland.
The secessionist movements in both countries have endorsed joining both the EU and NATO. But both organizations have warned that accession is not remotely automatic, and depends on the agreement of every existing member state. Those are slightly different lists of 28 countries, and one must only remember the juvenile and endless exclusion of Macedonia by the Greeks—over a branding dispute—to understand how long a blackballing can last. The Spanish probably could not manage to block a determined move for Catalonian self-determination. That said, two of my Atlantic Council colleagues have questioned whether the European Union would admit Catalonia, as some member states (e.g. Belgium) have cause to fear further secessionist activity. Would the British accede to Scottish independence, but then plausibly attempt to exclude the country from NATO? A currency union may be off the table, but such dickering over the serious business of defense would be unacceptable.
As Griffe Witte of the Washington Post argued just this week, in the long run, Scottish secession could be challenging for maintaining Britain’s Trident submarine force.
The Scottish National Party (SNP) aims to declare independence in 2016,
and see the nukes off by 2020. Today, the submarines and
their warheads are conveniently somewhat isolated at Her Majesty’s Naval
Base Clyde, 40 kilometers from Glasgow. The Royal Navy’s other two
major facilities, HMNB Devonport and HMNB Portsmouth, are both in
populated areas on the south coast of England. This has caused some to
question whether the south coasters would appreciate the sudden arrival
of a few hundred nuclear weapons. But Devonport is where the RN
overhauls and refuels those nuclear submarines, so the locals are
already accustomed to the presence of things nuclear. In the breach, it
is likely that they would prefer the several thousand high-paying
industrial jobs that would transfer down from Scotland.
That could be all well and good, but assuming that Scotland and
Catalonia were admitted to NATO, what would they contribute? At the Strategic Foresight Forum this past spring at the Atlantic Council, Anne Marie Slaughter—late of Princeton and the US State Department, and now running the
New America Foundation—opined that an independent Scotland and an
independent Catalonia would do a fine job of defending themselves. At
the reception afterwards, a former defense official and defense
industrialist argued to me that the consequences for NATO would be
adverse, “because the Scots think that defense is a free good”. But even
beyond the hyperbole, it’s important to note how significantly plans
for forces flying the Saltire cross and the four bars of the Senyera
differ.
Scotland is a country of 5.3 million people, with over $200 billion
in GDP. The SNP has in mind a tiny version of Britain’s armed forces as
a whole: a navy of a few frigates, a fighter squadron, and an armored
infantry brigade. With enough investment, a short-ranged maritime patrol
squadron might follow as a welcome addition to the recent loss of RAF
Coastal Command. The problem, however, is that Scottish resources aren’t
likely to match these goals. Spending the NATO average of 1.6% of that
GDP on defense would provides just over $3 billion annually. That level
of spending is equivalent to the budget of Austria, a neutral country
which needn’t maintain a navy. Unless Scotland steps up to a higher rate
of spending, its exit from the United Kingdom would produce another
free-riding Celtic state on the periphery of the open North Atlantic.
Catalonia has 7.3 million people, with more than $300 billion in
GDP. Spending just 1.6% of that on defense provides over $4.5 billion
annually, or roughly the budget of Denmark, which has well-regarded and
efficient armed forces. Catalonian military plans are more vague, but so
far, they emphasize the navy. With excellent ports in Barcelona and
Tarragona, Catalonia is well-positioned as a minor naval
power, ‘with the Mediterranean as our strategic environment, and NATO as
our framework’, as the nationalists’ think-tank on defense argues.
The rough plans call for a littoral security group of a few hundred
sailors at first. After a few years, Catalonia would assume
responsibility as "a main actor in the Mediterranean," with land-based
maritime patrol aircraft and small surface combatants. Eventually, the
nationalist ambition may include an expeditionary group with a light assault carrier and hundreds of marines, to take a serious role in collective security.
Of course, all these plans are subject to the vagaries of each
country’s political process, but even the announced policies differ
importantly. Scotland’s tiny replication of British capabilities
wouldn’t be so clearly efficient. On the other
hand, Catalonia’s ambition would be more restrained. If accurately
characterized by the few white papers that have
surfaced, the separatists’ position suggests a valuable and refreshing
view of specialization in collective defense: build a navy that is
comparatively focused on influencing events ashore. By de-emphasizing
the military forces that any landlocked country will have, and instead
steering investments towards those it is comparatively positioned to
provide, Catalonia could punch above its weight in European political
affairs. There may be no further Álvaro de Bazáns in Barcelona, but there may be new littoral forces that NATO needs around the periphery of the Mediterranean.
James Hasík is a senior fellow in the Brent Scowcroft Center on International Security.
Martí Anglada es perfila com a delegat de la Generalitat a París
Martí Anglada es perfila com a delegat de la Generalitat a París
El periodista, que havia estat temptat per dirigir la fundació de CDC, podria agafar el relleu de Maryse Olivé
ARA Barcelona |
El periodista Martí Anglada es perfila com el pròxim
delegat de la Generalitat a França i Suïssa rellevant Maryse Olivé, han
informat a Europa Press fonts coneixedores, que han afegit que el
procés de substitució no està tancat però es preveu confirmar aviat.
Anglada (Girona 1949), llicenciat en Dret i en Ciències de la
Informació, ha estat des del 1977 corresponsal internacional i
comentarista en diversos mitjans, on s'ha mostrat europeista, sense
identificar-se amb partits. La seva darrera etapa va ser corresponsal de
TVC a Alemanya.
Anglada, autor d'un assaig recent sobre independències europees, havia estat temptat
per dirigir la fundació CatDem, la de CDC, després de la renúncia
d'Agustí Colomines. El càrrec finalment l'ocupa Joaquim Colominas.
Maryse Olivé (Perpinyà, el Rosselló, 1948), exdirectora de la Casa de
la Generalitat en Perpinyà, ha dirigit des de setembre del 2012 la
Delegació --on fins aleshores era delegada adjunta--, i abans havia
estat candidata de CiU a les eleccions europees per Girona (2004),
regidor de Darnius (2003-07) i de Figueres (1999-2003).
Si finalment ocupa el càrrec, Anglada serà delegat amb rang polític i
sota el seu paraigua a la capital del país veí hi haurà les delegacions
de tipus comercial, cultural i turístic de la Generalitat. El Govern
també té 'ambaixades' d'aquest rang a Brussel·les, Berlín, Londres i
Washington.
Mor Peret, el rei de la rumba catalana
Mor Peret, el rei de la rumba catalana
Pere Pubill i Calaf tenia 79 anys i patia un càncer
ARA Barcelona |
Pere Pubill i Calaf, més conegut com a Peret, ha mort
aquest dimecres a la Clínica Quiron de Barcelona a causa d'un càncer,
segons ha confirmat a l'ACN, Efe i Europa Press el portaveu oficial de
la família. N'informa també la pàgina oficial del Facebook de l'artista. Peret, nascut a Mataró el 24 de març del 1935, havia anunciat que deixava els escenaris a finals del mes de juliol, per seguir un tractament contra el càncer.
La història el recordarà com un dels impulsors de la rumba catalana, un
estil que va contribuir a popularitzar sobretot des de finals dels anys
60 amb èxits com 'Una lágrima'. Al llarg de la seva trajectòria va
combinar les peces més genuïnament rumberes amb altres on la rumba
compartia elements amb el pop. Peret sempre va defensar que en la
creació de la rumba catalana van influir tant la música cubana com el
rock i fins i tot l'havanera, i tot plegat es pot intuir escoltant
cançons com ara 'El muerto vivo', 'El gitano Antón', 'El mig amic', 'Lo
mato' o 'Canta y sé feliz', el tema amb el qual va actuar al Festival
d'Eurovisió l'any 1974.
Després de gairebé dues
dècades d'èxit, Peret va deixar la música l'any 1982 per ingressar a
l'Església Evangèlica de Filadèlfia. Va tornar a l'activitat artística
als anys 90, i va participar en la cerimònia de cloenda dels Jocs
Olímpics de Barcelona, en què va compartir escenari amb Los Amaya i Los
Manolos. Aquella cerimònia va ser el primer gran reconeixement
institucional de la rumba catalana.
Peret va seguir
la seva activitat musical mentre les noves generacions reivindicaven la
seva aportació. El mateix Peret va col·laborar amb grups com Ojos de
Brujo, i va ser una influència decisiva en infinitat de bandes.
Durant tot el matí s'ha generat confusió al voltant de la mort de
l'artista. Unes primeres informacions de TV3 i l'agència Efe confirmaven
la defunció de Peret, però al voltant de la una del migdia la família
ha enviat un comunicat desmentint la notícia. Finalment, cap a les tres
de la tarda, el portaveu de la família, Toni Garcia, i el mànager, Joan
Planas, han confirmat a les agències ACN, Efe i Europa Press la mort de
Peret, que també s'ha fet oficial a través de la pàgina de Facebook del
cantant.
El conseller de Cultura, Ferran Mascarell,
ha destacat el "formidable paper cultural" de Peret i la "vinculació que
va fer de la rumba al nostre país". També ha avançat que parlarà amb la
família i els amics del cantant per trobar "una manera d'expressar
l'estima i el reconeixement per la feina feta".
Els primers bolets de la temporada treuen el cap al mercat de Vic
Els primers bolets de la temporada treuen el cap al mercat de Vic
Irene Giménez Vinyet , Vic | ND 26/08/2014 a les 16:30h
Una parada de bolets al mercat de Vic, aquest dimarts. Foto: Adrià Costa
La temporada de bolets arriba aquest any més aviat que mai a conseqüència de les condicions meteorològiques que s'han donat en els últims mesos d'estiu,
on han estat protagonistes les baixes temperatures i les pluges. És
així com els caçadors de bolets no han hagut d'esperar fins a la tardor,
i a les acaballes d'agost, ja han pogut sortir als boscos a la cerca
d'aquest preuat fong.
Tot plegat ho hem comprovat aquest dimarts al mercat setmanal de Vic, on ja s'hi poden veure i comprar cistells de bolets de diferents classes. Tot i això, els preus continuen essent poc assequibles, encara que més barats que en temporades anteriors: els rovellons, per exemple, van entre 20 i 30 euros el quilo, i els rossinyols, estan marcats a 20 euros el quilo.
A
les paradetes del mercat de Vic, a més de rossinyols i rovellons, ja es
poden trobar camagrocs, ceps, ous de reig i trompetes de la mort. Tots
ells provenen de diferents punts de la nostra geografia, des d'Osona,
Ripoll, Campdevànol, Setcases, la comarca del Berguedà, fins a la
Cerdanya i el Pont de Suert.
Els boletaires que hi havia aquest dimarts a la plaça de Vic tenen
opinions diverses sobre quin és el bolet més sol·licitat en aquest
principi de temporada. La Marcelina Cercons, “La Rossa dels bolets”, diu
que els més demanats són els rossinyols “perquè és un bolet que
normalment no està corcat i té molt bon gust”. D'altra banda, Enriqueta
Guixaró i Josep Seuva, que tenen la seva parada prop de la figura del
Merma, explica que, enguany, els demanen molt els rovellons “perquè és
el bolet típic de sempre”, i també ous de reig “perquè n'hi ha pocs, no
es coneixen massa i són molt preuats pels bons paladars”. També hem
trobat Emilia Barranco, que parla del rovelló com a bolet estrella.
També hi ha discrepàncies pel que fa a quin és el bolet més abundant
als boscos en aquest moment. Marcelina afirma que el rossinyol es troba
en grans quantitats aquests últims dies, mentre que Guixaró i Seuva
parlen d'abundància de camagrocs. La més optimista és Barranc,o que
alerta que “de moment, surten tot tipus de bolets al bosc gràcies al
clima i les temperatures d'aquests últims dies”.
Les
expectatives boletaires d'aquesta temporada 2014/2015 són, en general,
molt bones: “Sempre que continuï plovent tindrem una temporada
satisfactòria però, si fa vent, s'ha acabat la collita”, diu Enriqueta
Guixaró. “La Rossa dels bolets”, la venedora més carismàtica de la
plaça, diu que "aquest any han sortit molt aviat i tampoc és bo", i
apunta tot entusiasmada que “a Muntanyola ja surten rovellons”.El polèmic carnet de boletaire
Els venedors de bolets del mercat de Vic també opinen del carnet boletaire que la Generalitat vol implantar en alguns boscos aquesta tardor i, en general, l'aprovació és unànime: “El bosc estarà més net i es respectarà la fauna i l'entorn”, explica Josep Seuva. Cercons, que també expressa la seva aprovació al tràmit sempre i quan “tothom compleixi amb el bosc, i a més, s'obrin tots els camins que s'han tancat en els darrers mesos”. Entre tots els boletaires, només una veu discordant, Emilia Barranco, que mostra el seu desacord amb la regulació de la Generalitat sobre la recol·lecció de bolets: “Primer de tot no volem pagar i acreditar-nos per anar a recollir bolets, i segona, les persones que anem a buscar bolets apreciem i respectem el medi, i si veiem el bosc brut, intentem arreglar i netejar l'entorn”.
Una parada de bolets al mercat de vic, aquest dimarts. Foto: Adrià Costa El bloc decidit a desobeir el TC es reforça
Dimecres
27.08.2014
06:00
El bloc decidit a desobeir el TC es reforça
Guanyem i Podem se sumen a ERC, la CUP i Procés Constituent
La CUP, insistent amb la desobediència
'Crear un moviment de resistència civil organitzada preparat per a desobeir l'estat espanyol' fou la recepta acordada pels militants de la CUP el 13 de juliol proppassat, quan van fer l'última assemblea nacional. El diputat David Fernàndez ha advertit reiteradament les últimes setmanes que 'el problema el tindrem abans del 9-N perquè ens voldran prohibir la democràcia'; per això, ha reclamat 'una resposta de les institucions i del conjunt de la societat davant l'estat'.
ERC: 'La consulta s'ha de fer digui què digui el TC'
La secretària general d'ERC, Marta Rovira, va dir a principi d'agost que la consulta del 9-N 's'ha de fer digui què digui' el Tribunal Constitucional espanyol. Rovira va argüir que es tractava d'un mandat democràtic sorgit de les eleccions del 25 de novembre i que ningú no havia impugnat el resultat d'aquests comicis. Rovira no va ser l'única que ho va dir, també molts caps del partit van refermar-se en aquesta convicció quan Ortega i més dirigents de CiU van obrir la porta a no fer la consulta si el TC la prohibia.
ICV-EUiA proposa una 'resposta unitària' si hi ha prohibició
El coordinador nacional d'ICV, Joan Herrera, es va limitar a insistir que caldria parlar-ne entre tots els partits vinculats al 9-N per cercar una 'resposta unitària'. 'Si l'estat hi respon negativament, ens haurem de seure i caldrà una expressió de mobilització. No som partidaris d'avançar esdeveniments ni de fer declaracions ni polèmica a l'entorn de situacions que puguin venir', va assegurar.
Guanyem i Podem se sumen a la desobediència
'Guanyem Barcelona farà tot el possible perquè la consulta es faci. Fins i tot estem disposats a desobeir, si fa falta, sempre de manera pacífica, perquè creiem que les urnes s'han de posar perquè la gent té dret de decidir.' Aquestes van ser les paraules d'Ada Colau, una de les portaveus de Guanyem Barcelona, en una entrevista a la ràdio pública del País Basc, quan l'entrevistador li va demanar com caldria reaccionar a una prohibició del Tribunal Constitucional espanyol. Colau va afegir que aquest tribunal era 'sospitós de no ser independent'.
L'eurodiputat de Podem Pablo Echenique també va defensar que 'els ciutadans haurien de treure les urnes al carrer' si el Tribunal Constitucional impedeix la consulta del 9 de novembre. Echenique considera que, 'quan una llei és injusta, la desobediència civil és una via legítima', especialment si es fa 'de manera pacífica, com es fa sempre en aquesta terra, i donant lliçons a la resta de països'.
A CiU, Rull tanca la polèmica després de les veus discordants
Quan el 5 d'agost el president Artur Mas va fer balanç del curs polític, va insistir que la consulta es faria d'acord amb la legalitat. Quina? La catalana. És previst que el parlament aprovi la llei de consultes al setembre i, d'acord amb aquest marc, el president signi el decret per a convocar la consulta. Ahir el portaveu del govern, Francesc Homs, va dir que el pla no havia canviat. Tanmateix, a principi d'agost, diverses veus, com ara Joan Rigol, Joana Ortega i Santi Vila, optaven per no fer la consulta si, un cop aprovada la llei, l'estat espanyol la vetava.
El nou coordinador general de CDC, Josep Rull, va voler tancar la polèmica i va assegurar que la voluntat era de fer la consulta tant sí com no. Ho va explicar en aquesta entrevista a VilaWeb: 'Farem la consulta i posarem les urnes d'acord amb la llei d'un parlament legítim i democràtic. Hem de deixar ben clar que el Parlament de Catalunya és legítim i democràtic. Aquest és el fonament d'allò que ens proposem de fer. Hi ha tres pilars que cal combinar: democràcia, legalitat i legitimitat. La legitimitat ens l'atorga el poble de Catalunya. Ningú més.'
Procés Constituent, a favor de la desobediència
En declaracions a VilaWeb, la responsable de continguts de Procés Constituent, Núria Jàvega, va dir: 'Volem sortir al carrer i volem començar a treballar molt intensament perquè hi hagi fermesa, coratge i capacitat de desobediència i insubmissió, perquè un dia o un altre caldrà obviar la legalitat; no perquè no n'hi hagi, sinó perquè n'hi hagi una altra'.
Informació relacionada:
Editorial de Vivent Partal: Coses que podem discutir sobre la consulta (i coses que no) 13.08.2014
Editorial de Vivent Partal: Benvinguts els nervis 14.08.2014
Josep Rull: 'El Tribunal Constitucional espanyol no decidirà si fem la consulta del 9-N'
dimarts, 26 d’agost del 2014
L'ANC publica un mapa amb la distribució dels participants en la 'V'
En la diada
Dimarts, 26 d'agost del 2014 - 20.17 h
L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha donat a conèixer aquest dimarts la distribució dels participants en la 'V' de l'11 de Setembre vinent. L'ANC proposa formar la 'V' amb petits trams que ompliran persones de la mateixa comarca. D'aquesta manera es vol ordenar i facilitar la participació en aquest acte que es portarà a terme en la Diada.
El dibuix ha estat elaborat per l'il·lustrador Jordi Calvís, que el dia 23 d'agost ja ensenyava en el seu compte de Twitter un mapa més esquemàtic que el publicat aquest dimarts per l'ANC. Al mapa conegut aquest dimarts, més artístic, la 'V' està formada per les diferents comarques catalanes. Al mapa també s'hi pot veure que hi ha trams per a la gent de les Balears, València, la Catalunya Nord i aquells catalans que viuen a l'exterior.
L'ANC publica un mapa amb la distribució dels participants en la 'V'
L'organització situa la gent per comarques al llarg del recorregut
TWITTER
Mapa amb la distribució dels participants en la 'V'.
EL PERIÓDICO / Barcelona
L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha donat a conèixer aquest dimarts la distribució dels participants en la 'V' de l'11 de Setembre vinent. L'ANC proposa formar la 'V' amb petits trams que ompliran persones de la mateixa comarca. D'aquesta manera es vol ordenar i facilitar la participació en aquest acte que es portarà a terme en la Diada.
El dibuix ha estat elaborat per l'il·lustrador Jordi Calvís, que el dia 23 d'agost ja ensenyava en el seu compte de Twitter un mapa més esquemàtic que el publicat aquest dimarts per l'ANC. Al mapa conegut aquest dimarts, més artístic, la 'V' està formada per les diferents comarques catalanes. Al mapa també s'hi pot veure que hi ha trams per a la gent de les Balears, València, la Catalunya Nord i aquells catalans que viuen a l'exterior.
Així es destribuiexen les assemblees territorials a la V de l'@Araeslhora. Trieu i remeneu.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)