dimarts, 1 de setembre del 2020

Video Explicatiu Xarxa Independència

diumenge, 23 d’agost del 2020

El commovedor moment en què un nen canta en català al Voice Kids francès

Concurs de talent

El commovedor moment en què un nen canta en català al Voice Kids francès

Jordi Palmer
Barcelona. Diumenge, 23 d'agost de 2020. 14:47
Actualitzat Diumenge, 23 d'agost de 2020. 16:23
Temps de lectura: 1 minut

Un nen nord-català de nou anys va causar sensació en l’emissió de dissabte del concurs de talents ‘The Voice Kids’ de la televisió francesa TF1 en interpretar una cançó en català. Maxime, natural de Perpinyà, va cantar Tant com me quedarà, un clàssic del cantant Jordi Barre que va commoure no només per la seva execució sinó també per l’ús de la llengua catalana, fet que va emocionar un dels jurats, el cantant gitano catalanoparlant Kendji Girac, que va identificar ràpidament la llengua davant l’atònita mirada dels seus col·legues.

En una transmissió emotiva, Maxime va interpretar una lletra que és un cant d’amor a la Catalunya Nord, els seus paratges naturals i la seva idiosincràsia catalana, amb versos que tracten el territori com a “dolça pàtria ferida” o “malaguanyat país meu”.
La interpretació de la cançó va sorprendre gratament jurats i públic, en un espai televisiu en què l’ús del català, igual que passa a les televisions d’àmbit espanyol, és purament testimonial.

Cultura 5 raons per endinsar-te a l'oblidada Catalunya del Nord Carlos Gil-Vernet

Política Vigorós al·legat d'una alcadessa nord-catalana: "Espanya no és una democràcia" El Nacional

Exiliats Ponsatí i Comín tornen a la Catalunya Nord (i deixen en evidència Espanya) Lluís Bou

Cultura La consellera de Cultura indigna amb un discurs en francès a la Catalunya Nord El Nacional

dijous, 13 d’agost del 2020

Sever toc d'alerta de 'Politico' a Pedro Sánchez

Monarquia

Sever toc d'alerta de 'Politico' a Pedro Sánchez

Lluís Bou
Foto: EFE
Barcelona. Dijous, 13 d'agost de 2020. 17:44
Actualitzat Dijous, 13 d'agost de 2020. 21:45
Temps de lectura: 2 minuts

El diari nord-americà Politico, especialitzat en política, ha donat un sever toc d'atenció al president espanyol, Pedro Sánchez, pel suport incondicional que està donant a Joan Carles I en la seva fugida. El diari ho afirma sense embuts: "Pedro Sánchez vol construir un tallafocs protector al voltant de la monarquia espanyola, encara que ell i el seu partit corren el risc de cremar-s'hi".
Segons Politico, Sánchez ha arribat a enviar aquesta setmana 3 ministres a Mallorca, "en un gest inusual", per acompanyar Felip VI en les seves aparicions oficials a l'illa (Isabel Celaá, Fernando Grande-Marlaska i Reyes Maroto). I el mateix president s'hi va traslladar dimecres per despatxar amb el Rei. "Alguns membres del seu partit socialdemòcrata, el PSOE, han expressat malestar. És un fet que, encara que la direcció del partit sovint cita els valors republicans, el partit mai no ha trobat el moment adequat per lluitar-hi. Els crítics usen un tuit antic de Sánchez que celebrava l'aniversari de la Segona República espanyola el 2014 (abans d'esdevenir president) per remarcar la posició ambigua del partit", assenyala.
Al seu entendre, la protecció que Sánchez dona a Joan Carles I pot allunyar dels socialistes els votants joves i els sectors del partit més republicans. Un malestar que creu que pot capitalitzar Podemos.

"El suport de Sánchez a la monarquia espanyola corre el risc d'irritar els seguidors", titula Politico

El diari atribueix el furor monàrquic del president espanyol a la bona relació que va establir amb Felip VI durant els dies de la declaració d'independència de Catalunya. "Al seu llibre Manual de resistència, l'autobiografia de Sánchez, el president va revelar el contingut d'algunes converses privades amb Felip VI i com "van connectar de forma especial, van confiar l'un en l'altre i van establir una relació molt franca" durant el procés d'independència de Catalunya la tardor del 2017.
Sánchez va reconèixer el risc que té el seu posicionament monàrquic en una carta que va enviar als militants del seu partit la setmana passada, en el qual va defensar els seus arguments, com el de "no regalar als conservadors l'exclusivitat de l'herència constitucional". "Seria el pitjor error que podria cometre el PSOE", recorda Politico que va argumentar.

EuropaPress 3257700 elpresidente gobierno pedro sanchez rey felipe vi llegada monasterio yuso

Monarquia El govern de Sánchez respecta la marxa de Joan Carles I i lloa Felip VI El Nacional

Monarquia Això va fer Pedro Sánchez mentre el rei emèrit fugia, segons Quim Torra Lluís Bou

Es podran fer visites a residències segures encara que el risc de rebrot al municipi sigui alt

Societat

Es podran fer visites a residències segures encara que el risc de rebrot al municipi sigui alt

Salut vol trobar l'equilibri entre protegir les persones en una situació vulnerable i els efectes de no veure la família

Un personal sanitari extraient mostres de PCR en una usuària d'una residència gironina | ACN

per Redacció 13 d’agost de 2020 19:26

elMón

El Departament de Salut ha presentat un nou protocol per a les residències en què un dels canvis principals és facilitar les visites a les residències encara que el municipi tingui un alt risc de rebrot. En aquests territoris, es podran visitar els familiars si la residència no té cap cas de covid-19 (catalogades com a verdes) o ens els espais lliures del virus d'aquells centres que sí que en tenen però estan sectoritzats (taronges). El secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, ha assenyalat que la mesura busca "balancejar" la necessitat de protegir les persones vulnerables amb "el que suposa no poder veure la família" i els "efectes secundaris" d'un confinament. Està previst que el nou pla es posi en marxa abans de dilluns. Això sí, en aquells territoris amb un increment del risc de rebrot, en les visites, la residència haurà de complir requeriments tècnics com facilitar equips de protecció individual (EPI) als familiars. Per la seva part, els visitants hauran de fer una 'check list' -no tenir febre, tos, haver estat en contacte amb un malalt diagnosticat o amb símptomes- i amb la menció explícita que accepten el risc que suposa la visita per al familiar.

A la pràctica, aquest canvi significarà que les visites estaran permeses a la majoria de les residències de Catalunya, mentre que actualment hi ha territoris que, per l'elevat nombre de contagis, tenen una resolució que les restringeix. Del miler de residències a Catalunya, en 71 hi ha actualment una persones positiva de coronavirus -en el cas de les residències ja es considera un brot-. D'aquestes, 17 tenen 7 o més casos. Si les residències poden separar els espais per a les persones que tenen el coronavirus i les que no, es cataloguen com a taronges.

Puigdemont, a Sassoli: ‘Si vol ajudar la democràcia a Bielorússia, acabi amb la doble moral’

PAÍS > PRINCIPAT

Puigdemont, a Sassoli: ‘Si vol ajudar la democràcia a Bielorússia, acabi amb la doble moral’

El president Puigdemont retreu al president del Parlament Europeu el silenci de la Unió Europea amb la repressió espanyola a Catalunya

Per: Redacció

13.08.2020 19:00

VILAWEB

El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

El president Carles Puigdemont ha respost durament unes declaracions del president del Parlament Europeu, David Sassoli, en què l’italià ha demanat al president de Bielorússia, Aleksandr Lukaixenko, que ‘aturi la violència i alliberi immediatament els detinguts. La gent de Bielorússia té dret a protestar. L’ús de la força brutal per part de les autoritats estatals ha de tenir conseqüències segons el dret internacional’.

Puigdemont li ha rebatut que ‘és difícil per a la Unió Europea ser creïble davant del règim de Lukaixenko‘. Tot seguit li ha demanat que miri un vídeo en què es poden veure les agressions violentes de la policia espanyola contra votants del referèndum del 2017: ‘Hi veurà la policia espanyola fer servir una violència extrema contra les persones que intenten votar en un referèndum d’autodeterminació.’

Carles Puigdemont

@KRLS

Aug 13, 2020

Dear @EP_President, it is difficult for the EU to be credible before the Lukashenko regime. Watch this video and images. You will see the Spanish police use extreme violence against people trying to vote in a self-determination referendum. youtu.be/zNBwuLQGETM

David Sassoli

@EP_President

I call on President Lukashenko to stop the violence and immediately release those who have been detained. The people of #Belarus have a right to protest. The use of brutal force by the state authorities should have consequences according to international law.

Carles Puigdemont

@KRLS

EU supported the Spanish Prime Minister without hesitation, without a word in favor of innocent people beaten and injured by the police. Part of my government was sentenced to up to 13 years in prison for organising this referendum. They are still in prison.

4:06 PM · Aug 13, 2020

Butlletí de VilaWeb

Rebeu les notícies de VilaWeb cada matí al vostre correu

El president Puigdemont ha recordat que, fa tres anys, ‘la UE va donar suport al president del govern espanyol sense dubtar-ho, sense dir ni una paraula a favor dels innocents colpejats i ferits per la policia’. ‘Part del meu govern va ser condemnat fins a tretze anys de presó per organitzar aquest referèndum. Encara són a la presó’, rebla. ‘Què creu que pensen quan el llegeixen?, demana a Sassoli. ‘Clara Ponsatí, Toni Comín i jo som a l’exili i no podem exercir plenament el nostre deure com a diputats perquè si ens atrevíssim a posar el peu en terra espanyol seríem detinguts i condemnats també a més de tretze anys de presó’.
‘Si vol ajudar la democràcia a Bielorússia i d’altres llocs, enforteixi la democràcia interna de la UE. Acabi amb la doble moral i denunciï els abusos de drets humans comesos per la monarquia espanyola’, acaba Puigdemont.

What do you think they are thinking when reading you? @Toni_comin, @ClaraPonsati and I are in exile and we cannot fully exercise our duty as MEP because if we dared to put our feet on Spanish soil we would be detained and also sentenced to over 13 years of jail.

Carles Puigdemont

@KRLS

If you want to help democracy in Belarus and elsewhere, strengthen the internal democracy of the EU. End with the double standard and denounce the human rights abuses committed by the Spanish Monarchy.

4:06 PM · Aug 13, 2020

Les declaracions de Sassoli feien referència a la repressió que Lukaixenko està fent servir per aterrir els manifestants que protesten als carrers de Bielorússia contra el que consideren un frau electoral. Les eleccions de fa quatre dies van donar la victòria de nou al president, que porta 26 anys al poder, per un 80% dels vots. La principal candidata de l’oposició, Svetlana Tikhanovskaia, va anunciar que refusava els resultats electorals oficials i s’ha hagut de refugiar a Lituània.

Lukaixenko intensifica la repressió a Bielorússia mentre les protestes continuen

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

Institut Pau Claris 1 d'octubre

Deu mots catalans intraduïbles .Per: Jordi Badia i Pujol

Ras i curt

Jordi Badia i Pujol

OPINIÓ > RAS I CURT

Deu mots catalans intraduïbles

Hi ha mots, construccions i frases fetes catalans que no tenen correspondència exacta en castellà · Cal preservar-los, perquè justament aquesta singularitat fa que siguin fràgils

Per: Jordi Badia i Pujol

06.12.2019 21:50

VILAWEB

El periodisme que l'actualitat necessita

Un dels efectes que té la pressió del castellà és que fa minvar els recursos propis del català. Com més va, més arraconem expressions o mots que ens són ‘peculiars’ en comparació amb el castellà, aquells que ens en diferencien.

La llengua dominant serveix de patró: si el castellà fa servir un mot per a tres conceptes diferents, el català també. I a la inversa: si el castellà té tres mots allà on el català ja passa amb un de sol, ens trobarem mancats de precisió, sentirem la necessitat de copiar la llengua veïna.

Butlletí de VilaWeb

Rebeu les notícies de VilaWeb cada matí al vostre correu

Un exemple del primer cas és el castellà romper, que contrasta amb la gamma de les solucions catalanes: trencar, esquinçar, espatllar…; per això cada vegada sentim més ‘trencar un paper’ (en lloc de ‘esquinçar’, ‘estripar’ o ‘esgarrar’, segons l’indret) o ‘se m’ha trencat l’ordinador’ (en lloc de ‘se m’ha espatllat’). El segon cas, el veurem clar si pensem en deler, que cada vegada sentim més poc, perquè enclou una munió de matisos o conceptes que en castellà s’expressen amb mots diferents: ardor, pasión, afán, avidez, ahínco, empeño, fervor, entusiasmo, anhelo, deseo…
Avui veurem deu mots que fan de mal traduir per aquesta falta de correspondència amb la llengua dominant. És, sortosament, un terreny immens, que haurem de continuar veient un altre dia.

avenir-se

Tot i que en castellà avenirse també hi és, es fa servir poc i no té ni de bon tros tants significats com en català: ‘accedir a’ (Estem segurs que s’avindran a aquestes condicions tan bones); ‘acceptar’ (El meu pare no s’hi avindrà mai, a la nostra amistat); ‘mantenir una bona relació’ (No entenc com us podeu avenir, essent tan diferents); ‘harmonitzar’ (Aquests colors no s’avenen); ‘posar-se d’acord’ (Al final, s’han avingut a anar-hi junts); ‘conformar-se’ (S’avenen a qualsevol cosa).
I no ens descuidem una frase feta molt expressiva: no saber-se’n avenir, amb el significat de ‘estranyar-se’ (Encara dorm? No me’n sé avenir!).

caldre

Heus ací un verb intraduïble per la ductilitat que té en català. Podem pensar que ser necesario ja serveix per a tots els usos, però no. Per exemple, Cal que vinguis de seguida (Tienes que venir); Cal dir, si som sincers… (Es de justicia decir); Cal reconèixer que no és lògic (Es forzoso reconocer); Calen molts anys per a aconseguir-ho (Se necesitan); Cal creure que no (Es de creer que no); És una dona com cal (como Dios manda); No cal dir res més (No hay más que decir); No caldria sinó (Faltaría más).
En el cas del verb caldre, el perill és que alguns d’aquests usos es perdin perquè calquem el castellà. De fet, cada vegada se senten més frases com ara És necessari que vinguis o No fa falta que cridis.

deler

El diccionari de la Gran Enciclopèdia Catalana diu que deler és un ‘mot només català’. Però allò que el fa peculiar és que és molt polisèmic: el català-castellà en dóna deu traduccions, aplegades en cinc significats: ‘ardor, passió’ (Estimar algú amb deler); ‘afany, avidesa’ (L’ha perjudicat el deler de guanyar diners); ‘insistència’ (Vol sortir-se’n i hi posa deler); ‘fervor, entusiasme’ (Va sortir a jugar amb deler); ‘anhel, desig’ (No podran empresonar el deler de llibertat).
Un mot tan prolix havia de deixar descendència. I heus ací derivats que també fan de mal espanyolitzar: delir-se, delejar i delerós.

Déu n’hi do

L’adverbi i interjecció Déu n’hi do (segons la nova grafia oficial, déu-n’hi-do) és una construcció d’aquelles que els catalans que parlen castellà no saben pas com dir. El diccionari proposa bastante (Hi havia gaire gent? Déu n’hi do), però no serveix pas en contexts com ara aquests: Te n’has fet vuit euros? Déu n’hi do!; Has estat el primer d’arribar: Déu n’hi do!; Déu n’hi do, la rastellera de bestieses que ha deixat anar…; Déu n’hi do, quina casa que tens, noi!; Hi feia un fred que Déu n’hi do!
Com ho traduïu, tot això? No hi ha pas manera…

esquinçar

És un mot més precís que no pas trencar i s’aplica a la roba, al paper, a la pell… A les Terres de l’Ebre i a moltes comarques del País Valencià es diu esgarrar. A molts indrets del Principat es diu estripar (que, pròpiament, vol dir ‘treure les tripes’). Per la influència del castellà, com més va més se sent trencar un paper o trencar-se un vestit, que hem de bandejar: altrament, acceptaríem una interferència empobridora.

feinada

És una paraula encara molt viva, però cada vegada se sent més ‘munt de feina’, que és el calc del castellà, mot a mot (‘montón de trabajo’). La ‘peculiaritat’, en aquest cas, és el sufix -ada, tan expressiu, amb el significat de ‘quantitat’. No és igual que faci calor o que faci una calorada, que surti sang o que ragi una sangada, que t’hagis d’esperar una estona o una estonada, etc. Hi ha sufixos, com aquest, que aporten un tresor de genuïnitat a la llengua.

pas

Aquesta partícula de reforç d’oracions negatives és, sens dubte, intraduïble al castellà. Els diccionaris ens expliquen en quins contexts sol aparèixer: després del verb d’una oració (No ho acceptem pas), fins i tot enmig d’una forma verbal composta (No has pas vingut); o bé quan no hi ha verb (Vull aquesta, no pas aquella); també per a reforçar una comparació (És més fort que no pas el seu); i en demandes en què s’espera una confirmació (Disculpeu: no és pas a l’ateneu, el vostre germà?). El diccionari Alcover-Moll ens n’ofereix exemples que ens fan veure que havia estat general a tot el domini, però ja fa temps que ha desaparegut del País Valencià i les Illes. En canvi, a les comarques de Catalunya del Nord hi és ben viu, qui sap si per influència del francès, i fins i tot hi és usat sense no (Els meus amics hi solen pas venir, aquí).

plegar

Aquest és un d’aquells mots que molta gent de parla castellana ha integrat; és allò que podríem anomenar una ‘catalanada’. Això vol dir que té un ús que no té en castellà i que en certa manera és útil i fins i tot ‘necessari’ per a tothom qui en sap els significats. En té qui-sap-los: ‘cessar’ (Tenien una empresa i es veu que han plegat); ‘interrompre una feina’ (Comencem de bon matí i a migdia pleguem per dinar); ‘sortir o acabar’ (A quina hora plegues de treballar, avui?); ‘acabar la participació en una activitat insostenible’ (N’estic tip: plego!).

rai

Potser hauríem de dir que rai és el mot intraduïble per excel·lència. És un intensificador molt eficaç, però, com que no té correspondència clara amb el castellà, aquests últims anys ha estat arraconat. No tan sols ens serveix per a evitar castellanismes evidents, com ara *és el de menys (això rai!) o *menys mal (encara rai!), sinó també calcs no tan clars. Vegem-ne exemples: —He de pagar mil euros de la renda. —Tu rai, que ets ric (i no pas: Tu encara, que ets ric); S’ha tacat el paper? Això rai! (i no pas: Cap problema!). En fi, penseu com traduiríeu al castellà frases com ara aquestes: En Josep rai; segur que aprovarà; Demà rai, que farem festa; Si pot venir rai, estem salvats. La dificultat de traduir aquestes oracions al castellà és, justament, la causa de la fragilitat d’aquest recurs. Fem-lo servir!

trencadissa

A partir de trencar s’ha format aquest mot, amb molts significats, rectes i figurats: ‘trencament estrepitós d’un objecte o de molts’ (Vaig sentir la trencadissa del menjador estant); ‘escampall de bocins d’objectes trencats’ (Quan ha vist la trencadissa de gots i plats s’ha esverat); ‘destrucció brusca de molts elements’ (Les relacions s’han deteriorat, però ell vol evitar la trencadissa); ‘crítica amb gran rebombori’ (A Twitter es fa trencadissa d’institucions i partits polítics). Com hem dit abans, a propòsit de feinada, el sufix -issa, amb el sentit de ‘múltiple’ o de ‘persistent’, és molt productiu. Vegeu, si no, mots com ara piuladissa, escampadissa, xiscladissa…
D’exemples com aquests, n’hi ha molts més. I el perill és que es vagin perdent, perquè, com hem dit, cada vegada funcionem més amb el patró del castellà. Contra aquesta tendència tan abassegadora, l’única solució és prendre consciència que cada llengua fa sa guerra, és a dir, que el camí del català és diferent del del castellà o del de qualsevol altra llengua; cal entendre que són llengües independents, que s’han de mirar en pla d’igualtat.
I acabarem l’article amb una propina. En aquest sarró d’intraduïbles, no hi ha únicament mots, sinó també locucions i dites. Per exemple, una que hem estrafet suara: cada terra fa sa guerra. Els diccionaris es tornen micos quan l’han de traduir al castellà. Proposen Donde fueres haz lo que vieres i Cada maestrillo tiene su librillo, però no són pas iguals. La frase catalana parla de països, de territoris, de costums: a cada lloc fan les coses a la seva manera.
Això que dèiem.

Teniu dubtes o suggeriments?

En sabeu més, de mots, locucions o refranys de mal traduir? Si els expliqueu en un comentari o ens els envieu per correu electrònic (jordi.badia@partal.cat) o a Twitter (@jbadia16) en podem parlar un altre dia. Entre tots ho farem tot (una altra frase intraduïble?).