divendres, 12 de juliol del 2019

Articles del Víctor - EL CANVI CLIMÀTIC, I EL FUTUR. - (2)

Articles del Víctor

31.05-03.06.19


EL CANVI CLIMÀTIC, I EL FUTUR. - (2)

Acabem de passar el maig, aquell de “cada dia un raig”,- que tampoc n'hi ha hagut per tant-, el que sí que hem tingut una collita d'eleccions de tota mena, que ens han aclaparat d'allò més. Però em llegit, per altra banda, que durant aquest mateix mes de maig als Estats Units hi ha hagut prop del doble de tornados habituals, i altres fenòmens meteorològics. Només hem passat els dos primers dies de juny, i avui mateix ens diuen que les temperatures màximes han arribat a 33ºC Madrid, 37ºC Sevilla i 38ºC Badajoz; mentre a Catalunya ha pujat fins a 33/34ºC, amb platja, muntanya, neu, calamarsa i tempestes. (Les temperatures i tornados, no se sap si és per motius del Canvi Climàtic, però ?), recordem que el pròxim dimecres 5 de juny és el Dia Mundial del Medi Ambient.
Però també trobem bones noticies que reafirmen, - el que diguérem anteriorment-, com aquells que “sort en tindrem dels joves”, que són els més reivindicatius, com ho mostren les manifestacions del munt de seguidors de Greta Thunberg i altres grups, que fan cada divendres, - com sí fos taca d'oli-, a més de 100 països arreu del món, per conscienciar a la gent, teixint ponts i estratègies a favor del Planeta Blau.
Sembla que “no són d'eixe món”.
Doncs sí hem de confiar en els dirigents polítics, econòmics, empresarials, etc., siguin quins siguin, del que siguin, i d'on siguin, anem ben arreglats, ja que sembla que ells “no són d'eixe món”, segurament la droga del “Poderio” els deslliura de tots i més,- ho això és el que creuen-. Ho potser pensen i fan el que deia Serrat en la seva cançó: “ els rics es moren igual , però han viscut com deu”. O per Nadal o Reis podrien demanar una càpsula d'oxigen com la de Michael Jackson. (Diuen que el “Rei del Pop”, dormia o vivia en una càmera hiperbàrica, on suposadament, respirava aire pur per allargar-se la vida fins a 150 anys, respirant oxigen 100% pur, ja que només, es respira un 21% de puresa). Tot plegat m'esperona a posar-hi el meu gra de sorra, i potser una mica més. Avui, permeteu-me uns xics d'ironia, realisme, futurisme i ficció.
 
Una pressa de consciència.
Posa't a rumiar sobre el tema, pensà que podria incloure en l'anàlisi sobre el CC* (a partir d'ara del Canvi Climàtic, ni direm CC.), elements que són molt influents, en la vida del Planeta Blau. Sota l'epígraf de CC., hi posarem molts dels factors i motius que provoquen els efectes destructors que comencem a notar en aquesta època calorífica que ens toca viure i degraden el món silenciosament, però constant, per començar posarem aquests: Mort, - pels humans- de Dofins, Balenes, etc.; Desaparició de les abelles; Pujada d'aigua dels mars; Descoloració dels corals; Pèrdua de milers d'espècies, etc. Encara que no ho sembli , totes aquestes “grans/petites coses” “de mica en mica” van destruint el nostre món contemporani, i individualment ens sembla que no passi res. En un món, - i de moment no en tenim recanvi-, en un futur hipotètic, potser els exoplanetes potencialment habitables, ens trauran de l'atzucac, amb una mica de sort, serà d'aquí milions d'anys, i si no trobem un “Forat de Cuc” de segona mà, què esdevingui una drecera, podem esperar asseguts. Segurament no arribarem mai enlloc, i no cal que ens mirem tant el melic, ja que no som el centre de l'univers, i no els únics, i estadísticament diferents. Crec, que no es va fer un lloc de milions de Galàxies, per una colla de creguts en perill d'extinció.
Petites dades, per viatjar per l'univers en cas d'emergència.
En cas d'emergència del nostre món (no demà passat, però!!), hem de saber que l'univers conegut o visible, (Amb diàmetre d'uns 93.000 milions d'anys llum), dades de la Missió espacial Kepler (novembre 2013) revisades el 2015, va trobar tres exoplanetes Kepler, els 62f, 186f,i 442b, els millors candidats potencialment habitables, amb distàncies de 1.200, 490 i 1.120 anys llum respectivament. El Kepler-186f semblant a la Terra, per 1,2 del seu radi, a l'orbita d'una nana vermella, seleccionat de molts de planetes tel·lúrics, com: Mercuri, Venus, Terra i Mart (del nostre sistema solar), a l'orbita d'estrelles com el Sol, a la Via Làctia.
(Per cert, 1 Any llum, és la unitat de longitud, equivalent a la distància que la llum recorre durant un any, d'uns 9,46 bilions de quilòmetres, igual a 9,46 × 10¹⁵ m. = 9,46 petà metres. La velocitat de la llum en el buit és de 299.792.458 m/s.) Dades i distancies que són una barbaritat, que no ens passi re.
Darreres notícies positives a favor del CC.
També apareixent notícies positives, com: “Trashtag, (equivalent en anglès a: l'etiqueta de la brossa), repte viral per netejar el planeta, - que està brutíssim-, sobretot els mars i oceans. Fet preocupant, ja que els plàstics es troben més als espais naturals. Setmanes enrere les organitzacions internacionals Clean Planet denunciaren que la quantitat anual de llaunes, tetrabrics i ampolles de plàstic s'apropa als 2 bilions a escala global.”, l'altre és : “Viure sense plàstic és possible? Vuit maneres de començar”, un programa que fa tres anys desenvolupen dos activistes on pràcticament no generen residus plàstics, i les primeres passes per a reduir-ne el consum, són aquestes vuit: “1.Bosses de tela ; 2.Comprar a granel; 3.Revolucionar la cosmètica i els productes de neteja; 4.Anar a comprar amb la carmanyola; 5.Boicotar els establiments que facin un ús poc responsable del plàstic; 6.Fer servir bosses d’escombraries compostables; 7.Evitar l’aigua mineral; i 8.Refusar, reduir i reutilitzar.”, o la que es vol implementar durant la setmana vinent del “3 al 9 de juny, amb l'objectiu que els comerços apostin per alternatives als envasos, contaminants dels mars. “Una campanya de residu zero a tot l'estat espanyol”. Acció que proposa boicotejar els aliments embolcallats amb plàstic d'un sol ús.”
Mentre lluitem contra l’escalfament global, fent “Que neixin flors a cada instant...”.
Víctor Lluelles i Cardona


dijous, 11 de juliol del 2019

La torradora en català depèn de nosaltres

DÍGITS I ANDRÒMINES

La torradora en català depèn de nosaltres

Tot i la resistència de moltes marques per incorporar el català als seus sistemes de reconeixement de veu, hi ha iniciatives com la Common Voice de Mozilla que sí que accepten aquesta llengua
Aalguns no ens ha sorprès l’enrenou que l’interès d’Àlex Hinojo per parlar en català amb la seva torradora ha aixecat en alguns sectors refractaris al nostre idioma. Els qui portem temps batallant discretament amb les empreses per millorar la presència de la llengua en els productes i serveis tecnològics sabem molt bé que els catalanoparlants som una anomalia que fa nosa, fins i tot després d’aconseguir progressos. Fa un parell d’anys, el director de màrqueting de mòbils al mercat espanyol d’una destacada multinacional d’electrònica em va dir sorprès “ ¿Ah, tienes el teléfono configurado en catalán? ” quan li vaig ensenyar alguna cosa en la pantalla del meu telèfon de la seva marca, que ja portava anys incloent el català entre les opcions del sistema Android. La sorpresa del directiu es devia probablement al fet que la seva empresa no inclou el nostre idioma de manera proactiva, sinó perquè no els costa res, literalment: només els cal abstenir-se de retirar-lo del paquet complet que Google proporciona als fabricants.
La bona disposició desapareix quan els fabricants han d’assumir com a propi el cost d’incloure nous idiomes en els seus productes. Per això al nostre mercat no hi ha gairebé cap televisor -els de Sony són l’excepció- que ofereixi els menús de funcionament en català. Aquesta absència resulta especialment molesta quan es tracta d’aparells connectats, amb funcions avançades. Quan es proposa a les marques més venudes, com Samsung i LG, que afegeixin el català a la interfície d’usuari dels seus aparells, declinen comprometre’s. El nostre baix nivell d’exigència els hi posa molt fàcil: no consta que cap consumidor català hagi deixat de comprar -o retornat- un aparell al descobrir que només té els menús en espanyol.
Un dispositiu d’ús freqüent on el català és del tot absent és el cotxe. Cap model actualment a la venda als concessionaris permet configurar en català les opcions del sistema multimèdia i de navegació. Tots obliguen els conductors catalanoparlants a canviar d’idioma així que es posen al volant. La candidata evident a corregir aquesta disfunció és Seat, l’empresa industrial més gran del país i que presumeix internacionalment de vinculació amb Barcelona.

La batalla dels cotxes Seat

Quan fa gairebé tres anys l’hi vaig suggerir al seu president, Luca de Meo, em va assegurar que ho estudiaria. Va complir el seu compromís: mesos després, el seu equip em va comunicar que descartaven incorporar el català, el basc i el gallec al funcionament dels vehicles perquè el cost era massa elevat.
A més, caldria implicar tot el grup Volkswagen (VW), del qual Seat forma part i amb el qual comparteixen plataforma tecnològica. Tanmateix, crec que aquesta batalla no està perduda. Per una banda, el cost addicional es podria moderar restringint l’ampliació d’idiomes al programari dels cotxes, sense traduir els manuals impresos. I per l’altra, les condicions corporatives no podrien ser més favorables: De Meo, un directiu coneixedor de la nostra singularitat, encapçala ara tot el grup Volkswagen a l’Estat, que té previst instal·lar a Barcelona el seu principal centre europeu d’enginyeria digital. Si teniu intenció de comprar un cotxe, no oblideu manifestar-li el vostre interès pel català al venedor.
Tornant a la torradora d’Hinojo, els electrodomèstics són un altre desert en matèria de presència del català, i la situació s’ha agreujat des que hi ha models controlables amb la veu. Recordo que l’any 2012 ja li vaig demanar amb ordres verbals un tallat descafeïnat a una cafetera Jura, però ho vaig haver de fer en anglès. L’empresa nord-americana Nuance, creadora del software, m’explicava aleshores que disposava del paquet de reconeixement de veu en català, però cap dels seus clients, entre ells Ford, els hi comprava. En els dos últims anys, la tendència cap al control verbal dels dispositius -siguin televisors, cotxes o electrodomèstics-s’ha accelerat perquè la majoria dels fabricants han optat per externalitzar aquesta funció a les majordomes digitals: l’Assistant de Google, l’Alexa d’Amazon i, en menor mesura, la Siri d’Apple, la Cortana de Microsoft i la nouvinguda Bixby de Samsung.
Malauradament, cap d’elles entén ni parla el català, així que l’absència de la nostra llengua constitueix un obstacle insalvable per comunicar-nos de manera natural amb les noves torradores i rentadores. Les perspectives per aquesta banda no són bones: Fuencisla Clemares, la directora de Google a Espanya, li deia aquesta setmana a Mariola Dinarés al Popap de Catalunya Ràdio que cal una inversió considerable per entrenar Assistant amb cada idioma nou, i per ara prefereixen centrar-se en millorar el seu comportament en espanyol. De fet, és comprensible: cap majordoma digital ofereix ara en espanyol la mateixa utilitat que en anglès, i això explica en bona part que aquí es venguin pocs altaveus connectats, fins al punt que Google -que ja ven més altaveus que Amazon a Europa- ha començat a regalar el model Home Mini a molts clients del seu servei de núvol. Sigui com sigui, la justificació de Clemares per evitar el català és idèntica a la que Apple i Amazon donen des de fa anys quan els demano pel tema: de manera més o menys diplomàtica, diuen que ens hi posem fulles.
Ara bé, no està tot perdut. Gràcies a la iniciativa Common Voice de la fundació Mozilla, tots els catalanoparlants tenim a l’abast la possibilitat d’entrenar des de casa un model de reconeixement de veu en el nostre idioma que no estigui controlat per les grans plataformes digitals, sinó que pugui ser utilitzat lliurement per tots els fabricants de dispositius, siguin televisors, cotxes o torradores, i, per què no, per ampliar les opcions lingüístiques de les majordomes digitals dominants. A la pàgina http://voice.mozilla.org hi podeu aportar la vostra veu llegint els textos que us proposa la pantalla o bé, si sou tímids, validar les lectures que altres participants han fet abans. Fins ara hi han col·laborat gairebé 1.900 locutors que acumulen 112 hores validades de veu en català, però encara en falten moltes per arribar a les 1.200 hores que calen per disposar d’un model complet. Probablement és injust que els catalanoparlants ens hàgim de treballar el que altres tenen d’ofici, però en diversos casos, des de la Viquipèdia fins a Softcatalà i la traducció assembleària de Twitter que vaig impulsar fa vuit anys, ja hem demostrat de sobres que la feina no ens espanta.
Etiquetes

8 propostes per gaudir del cap de setmana

8 propostes per gaudir del cap de setmana

Arriba un nou cap de setmana de juliol amb activitats a tots els racons de Catalunya

Amb el cap de setmana les activitats es multipliquen arreu de Catalunya per poder gaudir del temps lliure. D'entre totes les activitats previstes, en destaquem algunes perquè no tingueu cap excusa per quedar-vos a casa!
European Balloon Festival a Igualada European Balloon Festival a Igualada

Festivals

Si parlem de festivals, aquest cap de setmana hi ha propostes per a tots els gustos. Fins al diumenge, dia 14 de juliol, se celebra l'European Balloon Festival a Igualada, un certamen que s'organitza des de 1997, i que consisteix en una concentració de globus aerostàtics (la més nombrosa del sud d'Europa) que, aplega pilots de molt diverses nacionalitats.
Si parlem de música, fins a finals de mes té lloc el Festival Pas, Pont a les arts sonores a Martorell, on descobrir artistes, música, tendències, idees, amics i relacions humanes. També durant aquest cap de setmana té lloc el Rodafolk, Festival de Música Tradicional a Roda de Ter. Enguany seran els bascos Korrontzi els qui obriran aquesta nova edició el divendres 12 de juliol a les 10 del vespre al Teatre Eliseu. Totes les propostes musicals són gratuïtes.
Pont a les Arts Sonores a Martorell Pont a les Arts Sonores a Martorell
I fins al 31 de juliol s'està celebrant el Grec Festival a Barcelona, la principal cita de la ciutat amb el teatre, la dansa, la música i el circ. Després de 43 edicions, el Grec Festival de Barcelona s'ha convertit en el primer productor d'espectacles a Catalunya, amb una doble missió: donar suport a la producció local i mostra algunes de les millors creacions dels col·lectius i artistes catalans, i ser una finestra oberta al món que presenti des de la ciutat les propostes més interessants de diferents països.
Festa del Segar i el Batre a Avià Festa del Segar i el Batre a Avià

Festes

De festes, durant el cap de setmana, també n'hi ha per a tots els gustos. Entre elles, el dissabte, 13 de juliol, se celebra l'Escaldàrium, la festa del foc i de l'aigua de Caldes de Montbui. Una festa que és una al·legoria de l'origen de Caldes i les seves aigües termals.

D'altra banda, Avià celebra diumenge la Festa del Segar i del Batre, una celebració que té com a finalitat recordar la manera tradicional de fer les tasques de la sega i la batuda, essent alhora un homenatge a la figura del pagès.
Mercat dels Sentits a Maçanet de la Selva Mercat dels Sentits a Maçanet de la Selva

Més propostes

Fins a finals de mes, els amants de la màgia tenen una cita amb el Festival de Màgia a Llívia, amb diferents propostes els dissabtes a la tarda. I també fins a finals de juliol s'està celebrant el Mercat dels Sentits a Maçanet de la Selva, on tots els dissabtes al vespre es pot gaudir d'espectacles, concerts, tallers, degustacions i d'altres activitats que despertaran el més profund dels teus cinc sentits.

dimecres, 10 de juliol del 2019

L’idioma de la Rosalía , Per: Marta Rojals

Mail Obert

Marta Rojals

‘La Rosalía’: així comença la cançó de la qual a hores d’ara ja ha parlat tothom: amb una ‘s’ sonora que declara intencions i aquest ‘la’ que, m’aventuro, fent lletrisme-ficció, si en lloc de presentar una Rosalía hagués anunciat una Elena o una Aurembiaix potser també hauria estat un ‘la’, perquè l’apòstrof que toca en molts noms propis va de baixa entre les generacions que ens enterraran. I, en fi, que només començar ja estic fent allò que no volia fer: no és culpa de la talentosa creadora (dit sense ironia, que ens coneixem) que als catalanets ens hagi agafat per projectar-hi les pròpies fílies, fòbies i frustracions amb la llengua que hi compartim. Tu a la teua, Rosalía, i naltros a la nostra, que és rondinar.
S’ha parlat molt dels barbarismes del ‘F*cking Money Man’ –l’anecdòtic ‘cumpleanys’– com a símptoma de no sé què. I, com era previsible, han sortit tot d’oportunistes que n’han fet la bandera simbòlica de la rendició: el català genuí (el procés d’independència, volen dir) està acabat, aixequeu les mans i lliureu els pronoms febles (llegiu Resina en l’article definitiu sobre la qüestió). Però no és feina de la Rosalía de salvar-nos a ningú de res, no faltaria sinó –’només faltaria’, hauria escrit servidora–; i, sense que sigui tampoc feina seua, una cosa és clara –’està clara’, escriuria, també, espontàniament–: ara mateix, ella sola té més poder d’influir sobre el prestigi del català que trenta mil campanyes bon-rotllistes i institucionals que no arribaran mai a qui s’adrecen, ni hi connectaran mai. No passa res per reconèixer-ho, però hi ha el detall que dèiem: no és el seu paper, ni ho ha de ser.
Amb la Rosalía ens ha passat l’estranyesa aquesta de quan caminem per la Rambla de les Flors o per Singapur, que de cop sentim un accent familiar i etzibem un cop de colze a l’acompanyant: ‘Mira, catalans’. O de quan som en una cafeteria urbana i els catalanoparlants de la taula del costat no canvien d’idioma per adreçar-se al cambrer racialitzat, nascut i escolaritzat en aquest seu país. O de quan ens apuntem a un màster i qui l’imparteix ho fa en català, i encara més estrany: no anima el públic que li ho censurin mitjançant la llei del ‘si un sol alumne ho demana’. La diferència, aquesta vegada, és que la Rosalía ha fet aixecar l’orella als qui ja hi vivien bé, sense trobar a faltar el català enlloc. Perquè l’artista l’ha ficat a totes les orelles –tant si es vol com si no es vol, que deia la sardana– sense el permís de ningú.
Ara bé, més enllà que els fans de l’altra punta del món s’interessin per l’idioma de la Rosalía als comentaris de YouTube, o que els castellanovisquents d’aquí exerceixin el català durant dos minuts mentre canten ‘només vull veure bitllets de cent’, pel que fa a la normalització, no sé quin impacte pot tenir aquesta cançó que no el pugui tenir qualsevol altra en català del vastíssim panorama musical d’allà on és propi. De moment, l’anècdota, més que per animar a parlar en català, ha servit per animar a parlar del català, un bla-bla estèril on l’estat de salut de la llengua, una vegada més, s’ha rebaixat a un simple estat d’opinió, a un ‘jo crec que’ subjectiu equiparat a prova empírica. Ho veiem clarament a les tertúlies, on els opinadors que no els cau cap anell per confessar-se inexperts en temes jurídics, científics o futbolístics, a l’hora de parlar de sociolingüística pontifiquen com catedràtics sobre un pedestal. ‘Més sociolingüistes i menys tertulians’, també es podria haver titulat l’article.
En aquest context que tothom hi diu la seua, servidora inclosa, també han opinat 9.000 enquestats sobre l’ús del català per part del Departament de Política Lingüística: es veu que un 81,2% [diu que] el sap parlar i un 65,3% [diu que] el sap escriure, i servidora ja té ganes que m’enquestin sobre si sé rus per a presumir que sé rus. Després agafes la lupa i veus que, en territori metropolità, com a llengua habitual amb prou feines si el tenen el 27,5% dels parlants, i que l’ús també habitual ha davallat del 46% al 36%, principalment a petits i grans començos, entre amistats, companys d’estudi o companys de feina, que entre tot fan la vida, però tu tira: ‘L’ús del català creix i s’allunya del perill de ser minoritari’, titula gens innocentment un diari espanyolista, posant la base del que serà –me la jugo, ara no ho puc saber– el missatge dels totòlegs a la població rasa: que tot això que els passa als entestats a viure en català és psicològic, que la realitat és el que diuen els titulars interessats.
I així és com els anticatalanistes –quins experts, redeu– amplien la base entre aquells que es consideren catalanistes: implantant la idea que la voluntat d’una plena normalització lingüística és una paranoia de bojos i obsessius, un grapat de gent insaciable que rondina per quatre incorreccions quan una estrella mundial els fa el favor de cantar en català sense cap necessitat. Així de petits ens hem tornat, despullats de la mínima dignitat per esperar, ja no un nivell lingüístic competent de la població escolaritzada, quina gosadia!, sinó que les respostes d’ús de la llengua d’uns enquestats no passin com a prova de l’ús i la qualitat reals.

Articles del Víctor- A CORRECUITA. (2-A).- “Quan l'independentisme, es va fotre un tret al cor”, o al cap!.

Articles del Víctor

05-09.07.19
A CORRECUITA. (2-A).
“Quan l'independentisme, es va fotre un tret al cor”, o al cap!.
De debò que no sé que ho fa, l'òptima calor, sumat a la xafogor, més les tempestes, les pedregades, els tres o quatre “el plou i fa sol”, i acabant amb la baixada radical de la temperatura, etc. De tot això, que estem vivim aquests llargs dies d'onades de calor, i que científicament, diuen que provoquen a les persones molts signes i símptomes, com aquest: mal humor, apatia, cansament, efectes negatius a la conducta, poca atenció, caràcter impulsiu, impaciència, confusió, irritabilitat, marejos, alteració del ritme cardíac, entre altres. Que constí que no és un article sobre el CC. Sabia que tot això a les persones ens afecta directament al magí i succedanis. I ens passa coses, d'allò més típic, com sí “Ens hem vegut l'enteniment”, però en aquest cas, que és tema polític, apujarem dos o tres llistons d'un “ “tret al peu”, i no amics, no m'he pas equivocat, amb aquest títol, i no volia dir: “Quan l'independentisme, es va fotre un tret al peu”, ho volia dir així clarament, perquè “sembla que ens begut l'enteniment”. Quan semblava que la unió independentista, era una cosa ferma i que tothom anava a la una, - i ja sabem que els personalismes, els egos, i les ganes de sortir a la foto, (encara que sigui la de la vergonya), moltes vegades prima per damunt del bé comú, i en el cas del Procés independentista, ho fa per damunt de la història -, sabem que arreu del món i de la història, les unanimitats polítiques, ideològiques, programàtiques i amicals, sempre han anat per barris, per molt fortes que siguin, i si no recordem la història d'en Jefferson i Adams, signa'ns de la declaració d'Independència d'EUA., i primers Presidents. I molt més encara, quan estem atacats per “Terra, Mar, Aire, Clavegueres, Exèrcits de Jutges, Tribunals, Fiscal,etc., sense deixar els esperits de Franco, Felip V, i tots els altres, etc. Però el que és més trist que tot plegat,- i ja sembla que forma part del paisatge-, és que tenim una munió de Presos Polítics i altres exiliats, i per la pinta que fa ho tindrem per molts anys. Segurament això ha arribat al límit, quan ERC.,- que teòricament són els guanyadors de les darreres eleccions-, i no pogués tenir-tindre la paella pel mànec de l'entitat catalana amb més poder, - i sobretot amb més diners de Catalunya, després de Generalitat...I molt més, després de perdre l'Ajuntament de Barcelona. Però cal dir que són ambdós, JxCat o ERC, que “tanto monta, monta tanto”, i s'han venut les respectives animés als diables corresponents, i cadascú s'ha decantat per algú del Club del 155, i ara tots a plorar- i no els hi cau la cara de vergonya-, i potser els hi caldrà dir una cosa semblant, al que diuen que li digué la sultana Aixa (???.), mare del darrer rei islàmic de Granada, Boabdil, després de l'entrega de les claus de l'Alhambra,i li ventà la tremenda frase: “Llora como mujer lo que no supiste defender como hombre”. 
I la gent, ja es comença a emprenyar, i amb raó.
I a més avui (7 de juny) ens arriba la notícia de les protestes veïnals, més la pressió de les entitats independentistes que va aconseguir a JxCat a pactar amb ERC i no amb el PSC al Pallars Jussà,- un pacte que semblava descartat. Sí que es va trencar el pacte fet amb el PSC per a governar el consell comarcal del Pallars Jussà i teixir un acord amb ERC. Campanya promoguda per l’ANC, el CDR i Advocats per la Democràcia, i la mediació d’Òmnium Pallars, va servir per fer reconsiderar JxCat i reprendre les negociacions trencades. Manca fer demà, la constitució del consell comarcal, on JxCat i ERC, diuen, votaran junts el president de l’ens. Els de l’ANC., digueren: “No va ser suau, la veritat, però ens n’hem sortit”. Tot va començar des de grups de WhatsApp, però la campanya no es quedà a les xarxes, el 4 de juliol aparegueren per tot Tremp cadires abandonades, on hi deia “es ven” critican el pacte amb el PSC, i més quan a la legislatura anterior ERC i JxCat governaren junts el consell comarcal, com que ara les dues forces independentistes tornaven a sumar, pactarien de nou, però no fou aìxí, i JxCat van començar a negociar amb el PSC. És llavors quan la pressió popular es va activar. Cosa que es tindria de fer arreu.
 
Un final que no hagués volgut escriure.
 
Que no sigui que de tant manipular-lo (el PROCÉS) barroerament, hem trencat el nostre gerro xinès, - No aquell dels milers de còpies, amb l'estelada impresa, que han arribat amb contenidors-, sinó el de la Dinastia Ming, que tanta estimació l'hi teníem.
I per finalitzar, ja ho diuen que els sistemes polítics, sempre és dinamiten des de dins, i en aquest cas, després de tanta comèdia i patiments, per arribar “a dormir amb l'enèmic, i sobretot els dels 155”, - que el somriure del Nètol, durarà tota l'eternitat -, i el més trist és que s'ha jugat amb l'alegria i la bona fe de la gent. I no, tot és, portar un llaç groc, l'estelada, samarretes, anar als 11S, organitzar manis, i etc.
Guardeu-vos de la calor, dels pactes amb el diable i amb el 155.
Darrera Hora: “Per adobar-ho, no fa gaire, d'aquest dimarts de gràcia, 8 de juny. Agents de la Guàrdia Civil han entrat a la Generalitat, - com a la casa del metge-, al Gabinet Jurídic Central, demanant documentació de l’1-O. Repetint l'acció de la jutgessa del jutjat d’Instrucció 13 de Barcelona, Alejandra Gil, quan la setmana passada ordenà escorcollar els departaments d’Afers Estrangers, Treball i Presidència, Intervenció General, i el Gabinet Jurídic Central”, i tan amples.
Víctor Lluelles i Cardona