divendres, 12 d’abril del 2019

Pau Riba celebra els 50 anys de ‘Diòptria’ amb un concert molt especial

ULTURA > MÚSICA

Pau Riba celebra els 50 anys de ‘Diòptria’ amb un concert molt especial

Kiko Veneno, Jaume Sisa, Albert Pla, Enric Casasses, Màrius Serra són alguns dels convidats a l’espectacle ‘Diòptria50’
Enguany fa 50 anys que Pau Riba va acabar d’enregistrar el disc ‘Diòptria’, escollit l’any 2006 tant pel públic com per la crítica el millor treball de la discografia catalana. Es tracta d’una joia que ni en el moment en què va ser publicada ni ara ha perdut ni un borrall d’actualitat perquè ni les cançons ni el seu autor es neguen a passar a la història. I per celebrar-ho Pau Riba protagonitzarà un concert molt especial titulat ‘Diòptria50’ que es farà divendres al teatre Joventut de l’Hospitalet de Llobregat en el marc del festival Barnasants.
Riba pujarà a l’escenari per tornar a interpretar el temes de ‘Diòptria’ tal com ho va fer l’any 1970 a la sala Price de Barcelona, on el disc va ser presentat un any després de ser gravat. A més no ho farà sol: l’acompanyaran De Mortimers, la banda amb qui actua habitualment, i un bon reguitzell de convidats. Perquè ningú es vol perdre aquesta efemèride: hi haurà Kiko Veneno, Jaume Sisa, Albert Pla, Joan Garriga, Mau Boada d’Esperit!, Carles Belda, Pepino Pascual, Herois de la Katalunya Interior, Mu!, Mil Pesetas + Panotxa amb Enric Casasses, les veus de l’Orchestra Fireluche, Hèctor Arnau, Ana Rossi, Núria Martínez-Vernis, Oriol Sauleda i Roger Benet. A més el cíborg Neil Harbisson farà un retrat sonor de l’espectacle i Màrius Serra trencarà el gel fent de mestre de cerimònies. I tot plegat es complementarà amb les videoprojeccions que Albert Sitges anirà creant in situ.
Pau Riba va concebre ‘Diòptria’ com un àlbum doble però finalment el va haver de publicar en dues parts: la primera es va publicar a finals de 1969 i la segona el 1970. En el primer disc, els acompanyaments musicals van anar a càrrec del grup Om, format per Toti Soler Jordi Sabatés, i Romà Escales. Era una formació creada expressament per crear uns acompanyaments moderns a diversos cantants solistes. Publicat originalment pel segell discogràfic Concèntric, amb motiu dels 50 anys del disc el segell basc Munster Records l’ha remasteritzat i publicat de nou. A més, es preveu que més endavant Riba iniciï una ronda commemorativa de concerts.
Aquesta és una de les moltes propostes que us oferim per al cap de setmana. Si voleu descobrir-ne més, cliqueu a Què podem fer aquest cap de setmana: deu propostes

dimecres, 10 d’abril del 2019

S'obre al públic la Cascada de Gaudí al Museu de les Aigües

Cascada Gaudí Museu de les Aigües (3) Agbar
El Museu de les Aigües de Cornellà de Llobregat obrirà el dissabte 13 les visites al públic de la reproducció de la cascada de Gaudí. Es tracta d’una reproducció fidedigna i a escala real de la font desapareguda, que l’arquitecte català va construir a Casa Vicens, Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO i que s'ha situat als jardins d'aquest museu d'Agbar. La reconstrucció de la font s’emmarca dins del pla de renovació de l’oferta museística del recinte. Per celebrar l’obertura oficial al públic de la font, aquest dissabte totes les visites seran guiades. Es realitzaran a les 12 h, 12.30 h, 13 h, 13.30 h, 17 h i 17.30 h (a les hores en punt les visites seran en català i a les mitges, en castellà). La visita, d’una durada de 30 minuts, explicarà la història de la cascada i el procés de reconstrucció que s’ha dut a terme. L’entrada al Museu de les Aigües aquest dissabte 13 d'abril tindrà un preu únic i especial de 8 €. A partir del dia 13 hi haurà visites guiades a diari, en horaris prefixats. Es podrà fer la reserva prèvia per correu electrònic.
Cascada Gaudí Institut Amatller d'Art Hispànic 1932
La Casa Vicens el 1932, amb el templet en primer pla i la cascada entre la font i la casa. Foto: © Institut Ametller d'Art Hispànic.

Una obra monumental i funcional

La cascada és una obra feta de totxo, un material ben senzill a l'època, i l'estructura és d'una gran simplicitat, però d'unes dimensions molt grans: fa un quadrat de 10 x 10 metres, amb una escala per sobre la cascada. Situada a 10 metres de la casa, servia per preservar la intimitat de la casa d'estiueig dels Vicens i, alhora, per refrescar l'habitatge als mesos de calor.
Cascada Gaudí Museu de les Aigües (4)

Reproducció fidel de l'original

Aquesta cascada s'ha construït a partir de 27.000 maons i 3.000 rajoles, que s'han fabricat artesanalment, d'un en un, tal i com es feia en l'època de Gaudí. A la cascada no es li ha posat cap reforç estructural, més enllà dels que ja hi havia a l'obra original de la Casa Vicens. Per a fer aquesta obra es va construir una maqueta a escala, que va permetre dissenyar els complexos arcs parabòlics de la font. Cal tenir en compte que cada filera de totxos és diferent. S'han seguit al peu de la lletra els plànols que es conservaven a l'Arxiu del Districte de Gràcia (a la reconstrucció no s'hi han incorporat les modificacions introduïdes posteriorment per Serra Martínez i s'ha respectat estrictament el projecte de Gaudí).

dilluns, 8 d’abril del 2019

‘Realitat climàtica = Emergència social’: cinquanta experts reflexionen sobre el canvi climàtic a Barcelona

cinquanta experts canvi climatic
‘Si no hi fem res, ens hi va la vida’. Així de contundent es mostra Josep Cabayol quan parla de l’amenaça que significa el canvi climàtic en l’actualitat. El periodista i president de SICOM  és un dels convocants de la jornada ‘Realitat climàtica = Emergència social’. En aquest acte, que comença avui a les 09.00 a Barcelona, cinquanta investigadors i científics experts en l’escalfament mundial explicaran per què la realitat climàtica és una emergència social i fins a quin punt cal prendre-hi mesures abans no s’arribi a un punt de no retorn. És un esdeveniment sense precedents al Principat, que durarà més de dotze hores i que es podrà seguir en directe en reproducció en continu.
D’una banda, la jornada vol conscienciar la població que som a punt d’arribar a una situació irreversible i, de l’altra, donar un toc d’atenció a totes les administracions –municipals, autonòmiques, estatals i supraestatals–, que pequen d’inacció en vista d’un problema que no podem esperar a resoldre. ‘Si no s’hi actua, ens falten molt pocs anys per a aplicar mesures correctores que serveixin per a tenir futur, simplement’, insisteix Cabayol. ‘Els darrers dos anys s’ha comprovat que, malgrat els Acords de París, les emissions de CO2 han continuat pujant al món.’
L’alarmant pujada de les temperatures al Principat és un bon exemple de la manera com ha empitjorat la situació els últims anys. Els últims vint-i-cinc anys la temperatura ha passat de pujar a un ritme de 0,25 graus per dècada a 0,40. Una situació que és encara més preocupant que la internacional. La pujada de les temperatures a Catalunya ja ha passat del llindar d’1,7 graus, mentre que al món encara no s’ha sobrepassat el grau i mig, malgrat que, tal com alerta Cabayol, no li falti gaire. I què implica d’arribar a aquest punt d’inflexió a escala mundial? ‘No tenim ni els recursos econòmics ni tecnològics per a revertir la situació. Entrarem, doncs, en una espiral on la dinàmica climàtica es tornarà imparable. Si comença a pujar la temperatura, la biosfera és amenaçada. És amenaçada la vida’, explica.
L’única manera de prova d’aturar aquesta situació és deixar d’emetre gasos d’efecte hivernacle i, per tant, abandonar els hidrocarburs i el sistema d’energia convencional, cosa que pot implicar qüestionar-se el sistema econòmic. Les administracions tenen un paper fonamental quant al desplegament d’energies renovables de manera immediata, però Cabayol en denuncia la inacció: ‘La Generalitat, per exemple, té anunciades lleis que no desplega, com la del canvi climàtic, o l’objectiu d’arribar al 100% de renovables el 2050.’ ‘Catalunya no és en absolut un país on no es puguin desplegar les renovables. Hi ha una gran capacitat. Requereix comprensió per part de la ciutadania. Però ha de pensar que, per molt que no els agradi un paisatge ocupat per maquinària, és necessari’, conclou.
L’acte serà a l’espai veïnal Calàbria 66 de Barcelona i cada expert hi farà una intervenció sobre el seu àmbit de coneixement amb un llenguatge planer, directe i comprensible. Podeu seguir-lo sencer ací:

diumenge, 7 d’abril del 2019

EL CANVI CLIMÀTIC, I EL FUTUR.

Escrits del Víctor

22-29.03.19

EL CANVI CLIMÀTIC, I EL FUTUR.

Com podem veure, passem de l'hivern a l'estiu, i les estacions s'avancen, gairebé, un parell de mesos, amb temperatures diürnes que trastoquen, potser, d'una manera irreversible, el futur del nostre Planeta Blau. I no cal fixar-nos en el superlatiu desglaç que afecta de Groenlàndia,- que sembla s'està desfent “més de pressa” del previst pels científics-, només cal guaitar les glaceres que ens envolten, ja que es calcula que en menys de cent anys s'han reduit una quarta part.
Sabem que els contemporanis, no volem fixar-nos molt el que passarà en el futur, per allò de “nosaltres ja no hi serem”, tendim d'aplicar el “Carpe Diem” perpetu, amb l'això no va amb nosaltres o el “Que me quiten lo bailado”, però després, venen els nostres descendents, i els descendents dels descendents.
En aquesta desfeta, i alhora creuada present i futura hi estem implicats tots , tant per bé com per mal. Ara sembla que volem, que faci bo, anar a la costa, a la platja, posar-nos espatarrats al sol, i gaudir d'un “dolce far niente”, etern. 



Un Canvi Climàtic, que pràcticament va començar, - encara que a poc a poc-, a mitjans del Segle XVIII, amb la Primera Revolució Industrial, quan començà a llençar-se residus, per la crema de carbons, a l'atmosfera. El cop fort, va ser, ara fa uns cent anys, amb la proliferació de gasos d'efecte hivernacle, sigui per la indústria i sobretot per la fabricació d'automòbils en sèrie a inicis del segle XX (1908), que Henry Ford inicià amb el seu model Ford T, quan es començaren a llençar, exponencialment, a l'atmosfera gasos derivats del petroli a causa de la socialització del cotxe arreu del món.
M'agradaria que aquest escrit serveixi per conscienciar un xic. Ja que el jovent, comença veure clar que anirà ”justet” i vol “Que neixin flors a cada instant...”, continuarem.
Víctor Lluelles i Cardona

Òmnium exigeix a Pedro Sánchez que retiri les acusacions contra els presos polítics

El vice-president d’Òmnium, Marcel Mauri, ha exigit al govern espanyol de Pedro Sánchez que retiri les acusacions contra Jordi Cuixart i la resta de presos polítics per l’1-O. Segons Mauri, encara és a temps i la fiscalia i l’advocacia de l’estat poden retirar tota la causa que no s’aguanta per enlloc. ‘Si realment el govern espanyol vol fer creïble l’oferta de diàleg i de buscar solucions, el que ha de fer és deixar d’anar de la mà de l’extrema dreta’, ha defensat en el marc de la Botifarrada Suprema, que Òmnium ha organitzat al districte barceloní de Gràcia. Segons ha explicat Mauri, amb la campanya ‘Jo Acuso’ es vol traslladar a la ciutadania que el judici no jutja només els polítics sinó tota la ciutadania.
La Botifarrada Suprema al districte barceloní de Gràcia s’ha celebrat a la plaça de les Obreres i ha comptat amb una conversa-debat sobre la ‘vulneració actual dels drets fonamentals’ a Catalunya titulada ‘Els drets, a judici’ amb Iolanda Fresnillo, membre de la junta directiva de l’observatori DESCNatza Farré, periodista, i Mauri.
El debat ha estat moderat per la periodista Laura Aznar. ‘Davant de situacions injustícies, el que no farem mai és renunciar a la desobediència civil com a eina de transformació de la societat’, ha dit Mauri. Després de la xerrada s’ha donat pas a la botifarrada, que ha comptat amb l’actuació del grup de rumba ‘Ai, Ai, Ai’ i un taller dels castellers de Gràcia. En aquest acte també hi ha estat present el bus ‘Ens Jutgen A Tots’ que des d’aquest divendres circula pels carrers de Barcelona i de ciutats de l’àrea metropolitana.

Llibres per cuinar, menjar i beure

Us oferim una selecció de títols per cuinar, menjar i beure, que han aparegut aquest any, i que podreu trobar a les llibreries aquest Sant Jordi. La selecció forma part de l’especial Llibres per Sant Jordi, que la setmana entrant us oferirem a VilaWeb: una selecció exhaustiva i ordenada per a l’ocasió (i poc ortodoxa), que ens ajuda a veure les tendències literàries, i és una bona eina per als lectors de cara a triar llibre per regalar (o regalar-se) el dia de Sant Jordi.
UN CLÀSSIC
Kakuzo Okakura, El llibre del te. Traducció Ricard Vela (Angle editorial)
Un clàssic modern. Escrit el 1906, quan el Japó començava a obrir-se a Occident, s’hi expliquen tots els elements culturals, religiosos i estètics que conflueixen en la cerimònia japonesa del te fins a convertir-la en un art transcendental, el ritual zen per excel·lència.
‘Diari d’un judici polític’, per Josep Casulleras
Rebeu cada dia al vostre correu la crònica i l’anàlisi de tot allò que passa al Tribunal Suprem espanyol
CUINERS
Oliver Benet, Per què odiava en Ferran Adrià? (Edicions Sidillà)
Oliver Benet és cuiner, actualment als fogons del restaurant Arcano de Barcelona. Amb un humor descarnat (que recorda les peripècies literàries d’Anthony Bourdain), fa un retrat cru, real i divertit d’aquest ofici, socialment tan valorat en aquests temps.
Joan Roca, Cuina mare (Columna)
Llibre de receptes tradicionals, sense tecnicismes, fetes pel cuiner Joan Roca del Celler de Can Roca, que volen ser un homenatge a la cuina que fa la seva mare i, en general, a la cuina de les mares.
NOVEL·LES
Christian Escribà i Sílvia Tarragó, L’obrador dels prodigis (Columna)
Un repàs novel·lat a la història de l’emblemàtica pastissera Escribà i de la segona meitat del segle XX.
Sebastià Bennasar, Terra aspriva (un western) (premi de novel·la curta Celler de Lletres, Meteora)
La Margalida, una jove mal casada fuig amb el seu fill  d’un marit maltractador i s’amaga a la cabana del seu oncle, enmig d’un paisatge de vinyes i de pagesia.
RECEPTARIS PELS TEMPS QUE CORREN
Carla Zaplana, Menja net (Cossetània)
La nutricionista explica com d’una manera progressiva pots arribar a seguir una dieta basada completament en aliments d’origen vegetal.
Núria Gispert, Cuina en menys de tres hores per a tota la setmana (Cossetània)
Com organitzar uns menús saludables cada setmana, si tens poc temps per dedicar-te a cuinar.
Beth Rodergas, Nyam! Cuina, cançons i vida (Bridge)
Un llibre de cuina, de vida, de relacions familiars i de generacions, amb molta música; escrit per la cantant, amb receptes de Maria Cols i il·lustracions de Tània Garcia.

VINS, APROXIMACIONS MÚLTIPLES
Lluís Romero, Els millors vins dolços de Catalunya i els seus maridatges (Cossetània)
Tot i que els vins dolços han perdut el protagonisme que tenien fa mig segle, al país continuem tenint cellers que elaboren grans vins dolços i molt variats en el procés d’elaboració i gust. El sommelier en fa una tria.
Ruth Troyano, Retrats de vi: Maria Sangenís (Publicacions de la Universitat Rovira i Virgili)
Retrat d’aquesta enòloga de Porrera, que compta amb una família que va fundar el celler Sangenís Vaqué, apostant per fer vi i plantar vinya nova al Priorat, a finals dels anys setanta, quan el vi d’aquest territori no tenia el prestigi que viu ara. Avui ella és l’enòloga del celler.
Narcís Comadira, Els raïms immortals i altres textos (Vibop edicions)
L’escriptor i pintor aplega un conjunt de textos que d’una manera o altra parlen del vi: un assaig breu sobre un poema de Josep Carner, sis proses sobre territoris vinícoles de França i un poema seu, Tast.
Cristina Armengol, A taula amb Francesc Eiximenis (Vibop edicions)
La plaquette  explica el seguit de consells i reflexions, adaptats al català modern, que apareixen a “Com usar bé de beure e menjar” i de “Com els catalans mengen pus graciosament e ab millor manera que altres nacions”, compendis escrits per Eiximenis (entre 1327 i 1332-1409), que formaven part del Terç del Crestià, una obra colossal integrada per més de mil capítols.
CUINAR, MENJAR I JUGAR
Salvador Comelles i Mercè Galí (il·lustracions), Boníssim! Poemes per llepar-se’n els dits (Publicacions de l’Abadia de Montserrat)
Poemes que ens parlen de cuineres i cuiners, de macarrons i del ratolí que viu en un rebost. Hi ha un poema-recepta que podràs fer i endevinalles per descobrir.
Vanessa Toinet, Les meves receptes Montessori (Estrella polar)
Trenta-cinc receptes perquè els més petits puguin participar en la preparació d’alguns àpats familiars.

divendres, 5 d’abril del 2019

Pep Guardiola torna a reclamar l'autodeterminació de Catalunya

Pep Guardiola segueix mullant-se políticament. Aquesta vegada, l'entrenador del Manchester City i extècnic blaugrana ha compartit una fotografia al seu perfil oficial de Twitter lluint una pancarta de l'Assemblea Nacional Catalana on s'hi podia llegir "Self determination is a right, not a crime" (L'autodeterminació és un dret, no un delicte".


Un dia més, el de Santpedor demostra que és una de les personalitats esportives més compromeses amb la realitat política del seu país. El passat mes de febrer, de fet, el tècnic del City va aprofitar la prèvia de la final de la Copa de la Lliga contra el Chelsea per assegurar que els presos polítics havien estat acusats "de delictes que no van cometre".
La pancarta a favor de l'autodeterminació del poble català ha aparegut diverses vegades a la graderia del Camp Nou. Aquesta temporada, per exemple, ja s'ha exhibit en el partit de Copa contra el Reial Madrid o en la tornada dels vuitens de final de la Champions League contra el Lió.