dimarts, 4 de juliol del 2017

Ressò a la premsa internacional de la presentació de la Llei del Referèndum

País > Principat

Ressò a la premsa internacional de la presentació de la Llei del Referèndum


Mitjans de tot el món destaquen que la independència serà proclamada en quaranta vuit hores, si guanya el si




Us oferim els principals enllaços (anirem actualitzant):
Reuters; Catalonia to split from Spain within 48 hours of secession vote – referendum draft bill
Asia News Network; Catalonia to declare immediate independence if ‘yes’ wins referendum
BBC: Catalan independence: Plan for quick split from Spain after vote
The Indian Express: Catalonia to declare immediate independence if yes vote wins referendum
Euronews: Cataluña independiente en 48 horas si gana el SI
RTL: Catalogne: en cas de “oui” au référendum, indépendance immédiate
Politico: Catalans rile Madrid with ‘self-determination law’
Libération: «Si une majorité des votes est en faveur de la création d’une république catalane, il faudra déclarer l’indépendance.»
La Libre Belgique: Carles Puigdemont: “Rien n’empêchera la Catalogne de décider de son avenir”
Clarin: Si gana el Sí en el referéndum, Cataluña declarará la independencia de inmediato
L’Express: Catalogne: un “oui” au référendum déclencherait l’indépendance, selon les séparatistes
ANSA: Catalogna: con il sì repubblica in 48 h
Radio Popolare: Catalogna: bye bye Spagna?
JC Online: Catalunha planeja declarar independência em 48h
O Globo: Com vitória do ‘sim’, Catalunha vai declarar independência na hora
La Tribune: La Catalogne déclarera immédiatement son indépendance en cas de “oui” au référendum
Swiss Info: Katalonien will sofortige Unabhängigkeit bei einem Ja in Abstimmung
Aftonbladet: Katalonien utropar självständighet vid ja


[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]

La guia per a votar al referèndum de l’1 d’octubre

País > Principat

La guia per a votar al referèndum de l’1 d’octubre


El cens, el vot a l'exterior, la configuració de les meses, la sindicatura electoral, la participació...



Si el primer d’octubre guanya el sí en el referèndum, es proclamarà la independència immediatament, i de seguida començarà el procés constituent per a la formació de la república catalana. Ho preveu la llei que regula el referèndum, presentada avui al parlament pels diputats de Junts pel Sí i de la CUP. Quan falten poc més de tres mesos per a la data del referèndum, s’han fet públics tots els detalls que cal saber per a poder anar a votar. En un acte al Teatre Nacional de Catalunya, els diputats de Junts pel Sí Jordi Turull i Marta Rovira i el president, Carles Puigdemont, i el vice-president, Oriol Junqueras, presentaven tots els detalls que faltava resoldre. Una informació que és accessible a la web Garanties.cat, que s’ha activat aquest vespre. Tot seguit us resumim tot allò que cal saber per a poder votar el primer d’octubre.
La pregunta: ‘Voleu que Catalunya sigui un estat independent en forma de república?’ Serà redactada en català, castellà i en occità a la Vall d’Aran. Es podrà respondre sí, no o en blanc, si no es marca cap de les dues caselles anteriors.
Per quin percentatge ha de guanyar el ‘sí’ o el ‘no’? L’opció que tingui més vots haurà guanyat el referèndum.
Hi haurà un mínim de participació exigit? No s’ha establert cap mínim de participació, atenent la recomanació d’organismes internacionals com la Comissió de Venècia: fixar un percentatge mínim de participació podria facilitar el boicot d’una de les parts.
Campanya: Les formacions polítiques amb representació al Parlament de Catalunya tenen el dret d’ús del 70% dels espais públics i dels espais informatius gratuïts en els mitjans públics destinats a la campanya. Els espais es repartiran de manera proporcional al nombre d’escons obtinguts en les darreres eleccions al parlament. El 30% restant es repartirà entre les organitzacions interessades acreditades, d’acord amb el nombre de signatures presentades.
Observadors internacionals: El govern i l’administració electoral fomentaran la presència d’observadors electorals internacionals. Per això convidaran organitzacions internacionals i observadors qualificats en aquesta mena de tasques.
La Sindicatura Electoral Nacional. Serà el màxim òrgan que regularà el funcionament i tot el procediment del referèndum. Serà formada per cinc juristes designats pel parlament a proposta dels grups parlamentaris. La Sindicatura validarà el cens electoral, que haurà d’elaborar el govern, i a partir del qual es farà el sorteig dels membres de les meses.
El cens. El govern elaborarà el cens de l’1-O a partir de les dades de la població de Catalunya, unes dades que elabora l’Oficina del Cens Electoral i que la Generalitat té a l’abast. Durant el procés electoral, com sempre, els ciutadans rebran la targeta censal per tal que hi puguin participar amb la màxima normalitat. El cens es fa a partir de les dades de la població de Catalunya, unes dades que elabora l’Oficina del Cens Electoral i que la Generalitat té a l’abast. Per tant, són cridades a votar les persones que tinguin dret de vot a les eleccions al Parlament de Catalunya i que siguin inscrites al cens elaborat per l’Oficina del Cens Electoral de Catalunya.
El vot dels catalans residents a l’exterior: Podran votar sempre que formin part del Cens d’Espanyols Residents Absents (CERA) i que constin al registre del Departament d’Exteriors de la Generalitat. El vot es farà efectiu mitjançant un correu que s’adreçarà a les onze oficines que té el govern a l’exterior. Més infomació, ací .
Qui col·laborarà en l’organització del referèndum? La Generalitat no obligarà ningú a exercir aquest paper. S’obrirà una borsa i el govern acreditarà els agents electorals necessaris, que cobraran una retribució econòmica per les hores de feina, com es fa sempre. Els Mossos d’Esquadra i les policies locals garantiran la normalitat democràtica de la jornada electoral.
Quin serà el paper dels funcionaris? La llei electoral vigent aquests darrers trenta anys no ha previst mai la intervenció de treballadors públics en l’organització de les jornades electorals. Hi ha ajuntaments que, per defecte, designen funcionaris com a coordinadors electorals, però n’hi ha que no n’han designats mai perquè la llei no hi fa referència. El qui són imprescindibles són els representants de l’administració o agents electorals.
Què faran els representants de l’administració? Seran els encarregats de la logística de la jornada electoral: confirmar l’obertura dels locals, supervisar la configuració de les meses, recollir les dades relatives a la participació electoral i transmetre la informació de les dades de l’escrutini provisional de cada mesa al centre de recollida de dades. La Generalitat no obligarà ningú que no vulgui exercir aquest paper. S’obrirà una borsa i el govern acreditarà els representants de l’administració o agents electorals necessaris. La Generalitat serà l’encarregada de formar-los. Es preveu que en caldran més de set mil. La Generalitat els acreditarà a partir de la borsa que s’haurà creat.
Quins seran els punts de votació? Els mateixos que es fan servir sempre. Si hi ha cap canvi es comunicarà a cada elector.
Les meses electorals. Com s’elegiran els membres de la mesa? Tal com es fa en totes les eleccions, hi haurà un sorteig fet per l’autoritat electoral sobre el total del cens per triar els membres de la mesa i els suplents. Els membres elegits per sorteig rebran una notificació personal. Se’n podran excusar a la Sindicatura Electoral al·legant objecció de consciència. Si un membre de la mesa no es presenta i els suplents tampoc, se seguirà el procediment habitual i si manca cap membre per a constituir la mesa electoral el primer elector que hi hagi a la cua per votar passarà a formar-ne part.
Hi haurà vot anticipat per correu? No, només es podrà emprar el vot anticipat per correu en el cas dels catalans residents a l’exterior.
I els ajuntaments? Els ajuntaments hauran de col·laborar com fan sempre en una jornada electoral. El govern els demana específicament que posin a disposició els locals habituals de votació. La llei i la Generalitat garanteixen que a tots els municipis es podrà votar com sempre. Hi haurà un coordinador local, que serà un representant de l’administració designat per a coordinar el procés electoral a cada municipi. A diferència de la llei electoral espanyola, la llei que farà possible el referèndum no obligarà els secretaris municipals a ser els delegats de la Junta Electoral de Zona.
La proclamació de la independència es farà en una sessió ordinària al Parlament de Catalunya l’endemà passat de la publicació dels resultats definitius del referèndum. Això es pot esdevenir entre tres dies i catorze dies després del primer d’octubre, quan es farà una publicació provisional de resultats. Si guanyés el no, es convocarien immediatament eleccions autonòmiques.
Heus ací el discurs de Carles Puigdemont en què ha fet una crida a participar en el referèndum:

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]

divendres, 23 de juny del 2017

La Flama del Canigó s’estén per tot el país

 Cultura > Cultura popular

La Flama del Canigó s’estén per tot el país


Enguany arribarà fins a Mallorca, on serà rebuda a Alaró pel batlle, Guillem Balboa i fins a Guardamar





El 23 de juny a la matinada la Flama del Canigó es renova al cim d’aquesta muntanya i en un sol dia centenars de voluntaris distribueixen el foc per tot el país per encendre les fogueres de la nit de Sant Joan. Així comença, cada any, la celebració d’una festa ancestral vinculada al solstici d’estiu, que és també un símbol de germanor entre els territoris de parla catalana.
Enguany el foc de la Flama arribarà a centenars de poblacions de tot el país: des de Catalunya Nord, on neix, al Principat, passant per Andorra. La ruta de la flama continuarà fins al País Valencià, on serà rebuda en sis poblacions: Castelló de la Plana, Cullera, Nules, València, Gandia i Guardamar, als confins del país. I el foc de la Flama enguany també arribarà per primera vegada a Mallorca, on serà rebut al castell d’Alaró. El batlle de la població, Guillem Balboa, recollirà el foc al Parlament de Catalunya i el transportarà fins a Mallorca per recuperar la tradició. Com en la majoria dels indrets del país, a Alaró la Flama serà rebuda amb una gran revetlla que inclourà foguera, un sopar popular i música.
A Òmnium Cultural, l’entitat que coordina la rebuda de la Flama al Principat, expliquen que les festes populars i tradicionals són una eina bàsica de cohesió i de construcció col·lectiva. Com totes les tradicions, es va renovant i adaptant a les noves realitats socials i culturals. En vista dels nous desafiaments socials, la cultura popular és una bona eina de transformació i de cohesió. Per això es vol donar un nou impuls a la festa de Sant Joan amb l’objectiu que la Flama del Canigó arreli en el màxim nombre de municipis i ciutats del país i esdevingui el referent nacional de la festa de Sant Joan.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]

Quatre maneres diferents i fàcils de fer la coca de Sant Joan

Cultura > Gastronomia

Quatre maneres diferents i fàcils de fer la coca de Sant Joan


Receptes de Neus Cuscó i Lluís Artés per a fer la coca de Sant Joan a casa



Coca de Sant Joan. Recepta de Lluís Artés, del Forn de la Plaça d’Alella (el Maresme)
Ingredients:
(per a fer una coca de mig quilo)
300 grams de farina de força
2 ous
45 grams de sucre
30 grams de mantega
7 grams de sal
60 grams d’aigua
50 grams de llevat
vainilla
canyella
llimona
Elaboració:
Per començar a fer la pasta, es barregen la farina, els ous, el sucre, la sal, uns 10 grams de mantega i el llevat. Es barreja a poc a poc i s’hi afegeix la resta de mantega en dues vegades. D’aquesta manera serà més fàcil i ràpid de fer la pasta, que es va afinant. Quan no s’enganxi a les mans, es deixa reposar trenta minuts.
Artés ens explica un truc: ‘Per saber si la pasta és al punt, n’agafarem un trosset i l’estirarem amb els dits per comprovar-ne l’elasticitat. Si s’estira formant un tel fi que no es trenca (això vol dir que el gluten és ben integrat), la pasta és a punt.’
Es treballa la pasta fins que sigui al punt i s’hi dóna una forma una mica allargada per facilitar el procés d’estirar-la, que vindrà després. Aleshores es tapa amb un drap humit i es deixa reposar trenta minuts més, per ajudar la pasta a estirar-se bé sense que s’arronsi.
S’estira la pasta amb un corró. La coca ha de fer uns 55 centímetres de llargada per 15 d’amplada. Es pinta amb ou. Es deixa fermentar fins que dobli el volum. Això vol dir que haurà de reposar tota la nit.
L’endemà es torna a pintar amb ou, s’hi col·loca el guarniment (fruita confitada, pinyons…) i sucre al damunt. I s’enforna a una temperatura de 220º, entre tretze minuts i quinze.
Coca de cabell d’àngel amb pinyons. Recepta de Neus Cuscó

Ingredients:
Una pasta de full rectangular (comprada)
Un pot de mig quilo de melmelada de cabell d’àngel
Pinyons o ametlles tallades de llarg
Sucre de llustre
Elaboració:
Encenem el forn a 200 graus abans de començar la preparació. Obrim la pasta de full i l’estirem a sobre del paper que porta. La col·loquem sobre la safata del forn i la punxem amb una forquilla. Amb els dits, amb la mateixa pasta, fem un rivet a tot el volt perquè quedi una mica més pujat. Estenem la melmelada de cabell d’àngel per sobre la pasta. Després agafem l’ametlla o els pinyons i els posen per sobre. Enfornem la coca, amb el forn encès a dalt i a baix, de 18 minuts a 20. I ja tindrem la coca enllestida. La traiem del forn i la deixem refredar. Un cop freda, la posem en una safata bonica i l’adornem amb sucre de llustre per sobre. És una coca molt gustosa i molt fàcil de fer (si comprem la pasta).
Coca de llardons. Recepta de Neus Cuscó

Ingredients:
(per a 4 persones)
1 paquet de pasta de full rectangular
100 g de llardons
1 ou
Pinyons o ametlles tallades de llarg
Sucre
Elaboració:
Obrim la pasta de full i l’estirem. En fem dos trossos allargats. Agafem els llardons i els aixafem fins que quedin finets. Posem els llardons per sobre d’un dels trossos de pasta de full. L’altre tros el posem a sobre. Premem bé la pasta. Hi fem uns talls petits per tota la vora, perquè quedi tancada i també serveixi de decoració. Pintem la pasta amb ou batut i hi posem per sobre els pinyons o les ametlles. Hi espolsem sucre. Posem la coca al forn, calent a 200 graus, uns 20 minuts, fins que quedi daurada.
Coca de taronja confitada. Recepta de Neus Cuscó

Ingredients:
250 g sucre
3 ous
100 g de ‘mantega pomada’ o oli de gira-sol
1 iogurt natural
250 g farina de pastissos
1 sobre llevat Royal
1 taronja mitjaneta a trossos
1 polsim de sal
un grapat de pinyons
taronja confitada en almívar
Elaboració:
Batem el sucre i els ous fins que blanquegin. Hi afegim l’oli, el iogurt, la taronja a trossos petits i passats per la batedora (amb pell i tot, però sense llavors). A continuació, hi afegim la farina amb el llevat i el polsim de sal. Remenem la pasta de baix cap amunt, amb compte. Col·loquem la pasta en un motlle rectangular untat amb una mica de mantega. Piquem la pasta perquè s’escampi bé de sota i d’aquesta manera evitem que s’hi facin bombolles. La posem al forn. La fem coure a 180 graus, de 30 minuts a 40, depenent del forn. El forn no s’ha d’obrir durant els primers quinze minuts, fins al moment de mirar si la coca és cuita. Si l’escuradents surt net, ja és cuita.
Abans de treure la coca del forn, la pintem amb l’almívar de la taronja confitada, amb un pinzell. Hi posem les rodanxes de taronja en almívar que ja havíem preparat (consulteu recepta), els pinyons i sucre normal. Deixem refredar la coca. Un cop freda, la posem en una safata per dur-la a taula.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]

diumenge, 18 de juny del 2017

Sardenya, la germana injustament oblidada


HISTÒRIA

Sardenya, la germana injustament oblidada

Marc Pons
Tarragona. Diumenge, 18 de juny de 2017


EL NACIONAL.CAT

Bandera de Sardenya. Font Wikipedia Itàlia

Sardenya i Cervera
Sardenya, l'illa situada a mig camí de Barcelona i Roma, és l'altra meitat de la fesomia catalana. Netament mediterrània. Enclavada al bell mig de la Mediterrània occidental, el “mar català” de l'almirall Roger de Llúria, té una llarga i injustament oblidada relació amb Catalunya, que es remunta als segles centrals de l'Edat Mitjana. Any 1157: Hug de Bas, nascut a Sardenya de pares de Cervera (Segarra), es converteix en jutge-rei d'Arborea, un dels quatre dominis en què estava dividida l'illa políticament. L'aparició dels cerverins Bas a l'illa de Sardenya no era fruit de la casualitat ,ni d'una fugida de nit i a les fosques. Revela que les oligarquies senyorials de l'illa practicaven un tipus de polítiques matrimonials que no eren diferents de les del continent. Els Lacon d'Arborea es van emparentar amb una nissaga catalana quan van casar el jutge-rei Barisó amb la cerverina Agalbursa, com anteriorment ho havien fet amb nissagues genoveses, provençals o llenguadocianes.


Mapa de Sardenya, per Jansonius. Principis del segle XVII
La nissaga catalana d'Arborea
I cap a Arborea que hi falten mans. Agalbursa es va endur una germana, un cunyat i una bona colla de criats i de minyones. Una pràctica habitual que tenia relació amb la vella dita “allà on vagis, que dels teus n'hi hagi”. I si no, emporta-te'ls. Barisó i Agalbursa no van tenir descendència i a la mort del sard, la catalana, que era una entusiasta de les intrigues de palau, va aconseguir associar el seu nebot Hug (fill de la germana en la diàspora) al govern de Pere, primogènit d'un primer matrimoni del difunt jutge-rei. Amb la mort del vell Barisó es va confirmar la societat nebot-tia contra Pere, dedicada a arrossegar-li la cadira i a segar-li l'herba sota els peus, que va tenir resultats immediats:  van forçar el casori de l'hereu d'Hug -el nebot imposat- amb la pubilla de Pere -l'hereu arrabassat. Amb el plançó de la parella oportunament enllaçada, s'iniciaria la dinastia Cervera-Lacon que governaria Arborea amb total independència, fins a la conquesta militar catalanoaragonesa de 1324-1325.
Els Berenguer-Aragó, reis de Sardenya
L'existència dels Bas de Cervera a Arborea no explica que el pontífex Bonifaci VII coronés rei de Sardenya Jaume II de Barcelona i d'Aragó (1297). Aquella acció s'explica en el context d'un llarg conflicte que enfrontava les corones catalanoaragonesa i francesa pel control de la Mediterrània. El regne de Sicília havia passat a l’òrbita política de Barcelona pel matrimoni del comte-rei Pere II amb Constança, hereva al tron de Palerm (1282). I l'almirall Roger de Llúria havia derrotat els francesos a Malta (1283) i a Nàpols (1284). Amb aquests elements, el pontífex va arbitrar una pau -suplicada de genolls pels Anjou- que se saldava amb una sonada victòria catalanoaragonesa, una humiliant derrota francesa i un curiós benefici -comissió per la gestió, tal vegada- per a l’àrbitre del conflicte. Sicília passaria a ser domini de la Santa Seu. I Sardenya, un trencaclosques de reialmes independents que França ambicionava, passaria a ser domini dels Berenguer-Aragó




Vestuari tradicional
La invasió catalana
Allò de “paraula de català és igual avui que demà” no devia ser la divisa de la cancelleria de Barcelona. Si més no, la de Jaume II, fill de Pere i de Constança. Sicília va continuar políticament vinculada a Barcelona i Sardenya va ser incorporada al domini patrimonial dels Berenguer-Aragó. En aquest punt és on, de nou, entren en joc els Cervera-Lacon. Inicialment com a col·laboradors de la nova dominació i més endavant com a ferms opositors al que s'havia convertit en un espoli del poder a les classes oligàrquiques autòctones. Sardenya es va convertir en un autèntic vesper, el “Vietnam” medieval dels catalanoaragonesos, que enfrontava les noves classes dominants, llavors considerades invasores, aliades amb les oligarquies locals de la part sud i oriental de l'illa, que preferien els catalans als francesos, amb les de la part central i occidental de l'illa, que no volien sentir a parlar ni de Barcelona, ni de París, ni de Roma, i ni tan sols de Gènova o de Pisa.
Sardenya, tomba de la dinastia catalana
El camí de la història -el destí, en diuen alguns- conté giravolts misteriosos. Sardenya va ser la tomba dels Berenguer-Aragó. I Sicília, la seva darrera esperança. Martí el Jove, l’últim príncep hereu de la dinastia Barcelona-Aragó, va trobar prematurament la mort en la campanya militar de Sardenya. Any 1409. Seria Martí el Jove qui aconseguiria pacificar-la -que vol dir, dominar-la- després de vuit dècades de guerra. Moriria d’èxit a causa d'unes febres, probablement terçanes, malgrat que algunes fonts relacionen la seva defunció amb l’obsessiva afició que tenia per les dames -no les del joc de taula. En la seva castissa singladura havia tingut ocasió d'engendrar diversos hereus legítims, que no l'havien sobreviscut, i il·legítims. El comte-rei Martí l'Humà, pare del  castís Martí el Jove, va intentar sense èxit de legitimar Frederic, la darrera esperança dels Berenguer-Aragó abans de la tragicomèdia de Casp, que era fill del príncep i de la seva amant siciliana Tàrsia Rizzardi.



Vista de l'Alguer. Principis del segle XIX
La pau de plom
A partir de Martí el Jove, l'illa va entrar en una llarga pau de plom que es va perllongar fins al 1714. Durant aquest període, la relació entre la societat catalana, és a dir, la formada per catalans, valencians i mallorquins, i la sarda va ser molt intensa. I beneficiosa per a les oligarquies autòctones. Les elits  sardes es van mesclar amb els les classes funcionarials i mercantils catalanes establertes a l'illa. El català es va convertir en la llengua de la cultura, dels negocis i de la judicatura. En canvi, no ho va ser tant -més ben, dit no ho va ser gens- de les classes més humils. La societat sarda havia resistit relativament bé el procés de feudalització que, a partir de l'any 1000, s'havia acabat imposant arreu d'Europa. Els pagesos i els pastors de Sardenya estaven sotmesos a un règim senyorial que no era cap meravella, però no contenia els elements de violència del feudalisme. Per la seva banda, els catalans, amb la col·laboració entusiàstica de les oligarquies locals, van obrir portes i finestres a la pesta feudal.
La correspondència històrica
Sardenya quedava definitivament incorporada al sistema europeu just quan el model havia entrat en una profunda crisi. No sabrem mai del tot què hauria passat si Sardenya hagués pogut conservar la bombolla que l'aïllava. El que si que sabem és que Castella, construïda amb un règim similar, va resistir bé la crisi feudal. I que es va ensorrar estrepitosament quan Europa remuntava els efectes d'aquella crisi global. I també sabem que, des de la conquesta de Martí el Jove, Sardenya va viure -durant tres segles- un seguit de revolucions antifeudals que, sorprenentment, tenen la correspondència a Catalunya. Més enllà de la unió dinàstica hispànica -amb el matrimoni dels Reis Catòlics-, Sardenya va estar vinculada políticament, socialment, culturalment i econòmicament a la corona d'Aragó, especialment amb Barcelona i València. Fins que el 1714, el primer Borbó hispànic la va regalar als Habsburg a canvi que abandonessin els catalans a la seva sort.




Ajuntament de l'Alguer
Camins diferents
Va ser a Utrecht, en les negociacions per posar fi al conflicte de Successió hispànic. Però com havia passat quatre segles abans, en l'arbitri del pontífex Bonifaci VII, la societat sarda no hi va poder dir res. Sardenya, poc després, passaria al domini dels ducs independents de la Savoia piemontesa, embrió del futur regne d'Itàlia. Però el català continuaria sent la llengua de les elits -dels negocis, de la cultura i de la judicatura- fins ben entrada la centúria del 1800. Unes elits que tenien un fort component familiar d'origen català. Sobretot a la part sud i oriental de l'illa. I l'Alguer, a la part occidental, repoblada completament amb catalans del Camp de Tarragona i del Penedès durant les guerres de la centúria del 1300, continuaria sent una ciutat catalanoparlant fins a l'actualitat. El domini més oriental de la llengua catalana. L'illa esquitxada de pobles i de paisatges que recorden les comarques catalanes del Priorat, de la Segarra o del Berguedà. Sardenya, la germana injustament oblidada.

Fonts de les fotos: 1 i 5, Viquipèdia; 2 i 4, arxiu d'El Nacional, i 3, Wikimedia Italia