Catalunya i l'Europa central estrenyen les relacions esportives

Catalunya i l'Europa central estrenyen les relacions esportives

El secretari general de l'Esport, Gerard Figueras, intervé al Fòrum Crans Montana i es reuneix amb representants dels comitès olímpics d'Àustria, Eslovàquia i Eslovènia

Redacció | 01/07/2016 a les 16:21h

Reunió de Gerard Figueras amb el comitè olímpic d'Eslovènia Foto: Govern

Catalunya i l'Europa central estranyen relacions esportives en el reconegut Fòrum Crans Montana celebrat a Viena, del 29 de juny a l'1 de juliol. Fundat el 1986 a Suïssa sota la presidència de Jean-Paul Carteron, el fòrum és una organització no governamental que té com a objectiu fomentar la cooperació internacional, el diàleg, el creixement, l'estabilitat, la pau i la seguretat al món.

En la seva 27a edició el Secretari General de l'Esport, Gerard Figueras, va ser un dels ponents de la sessió plenària Esport, Governança i Ètica, al Niederösterreich Palace, on va exposar la situació de l'esport a Catalunya i els avantatges de la pràctica esportiva com a eina de cohesió social. A més, també hi van participar la directora del Comitè d'Ètica, Joventut i Esport de la UNESCO, Angela Melo i el president de l'Associació de les Federacions Olímpiques dels Esports d'Estiu, Francesco Ricci.

En el marc del fòrum, Jean-Paul Carteron va traslladar a Figueras la voluntat de celebrar la pròxima edició d'aquest esdeveniment, centrat en la governança, l'ètica i l'esport, a Catalunya. A més, durant la celebració del Fòrum a la capital austríaca, el Secretari General de l'Esport va aprofitar per reunir-se amb Karl Stoss, president del Comitè Olímpic Nacional d'Àustria, i va poder conversar amb Ratko Kovacic, vicepresident del Comitè Paralímpic Europeu.

En el segon dia del viatge, Figueras es va desplaçar a Ljubljana (Eslovènia) per mantenir sengles reunions amb Edvard Kolar, secretari general del Comitè Nacional Olímpic d'Eslovènia, i Janez Kocijancic, fundador d'aquest comitè, mentre que avui ha tancat la visita a l'Europa central a Bratislava (Eslovàquia) amb una trobada amb Jozef Liba, secretari general del Comitè Olímpic Nacional d'Eslovàquia, després de concedir una entrevista a la Ràdio Nacional d'Eslovàquia.

Comunicació

'Parlem' tindrà una plataforma de televisió pròpia

La companya anuncia un seguit de novetats emmarcades en el procés d'esdevenir l'Operadora de Telefonia de Catalunya.

per Redacció 23 de Juny 2016 a les 18.41 h

elMón

La companyia de telefonia Parlem, nascuda a finals de l'any 2014, segueix amb el procés de consolidació de l'empresa i anuncia un seguit de novetats emmarcades en el procés d'esdevenir l'Operadora de Telefonia de Catalunya. A partir de dilluns 27 de juny, Parlem oferirà als seus clients tots aquells serveis que la converteixen en una operadora integral oferint paquets de solucions mòbils (veu i dades), solucions de fixe, accés d'internet amb banda ampla i diferents paquets de continguts televisius, tots ells dins d'una nova plataforma de televisió pròpia. 
Ara fa uns mesos Parlem anunciava un procés de pivotació en la seva estratègia inicial. Poc després del seu llançament, moment en què l'empresa tan sols disposava de solucions mòbils, va modificar la seva estratègia inicial, frenant la inversió en màrqueting i per tant l'adquisició de clients i potenciant la inversió en solucions tecnològiques que haurien de permetre-li esdevenir una operadora global o "4 Play". Això va implicar rebaixar substancialment la seva inversió en comunicació i màrqueting per rellançar-se aquest juny del 2016. 

A l'oferta de mòbil actual, Parlem suma des d'aquest juny la connexió mòbil a xarxes 4G i tarifes il·limitades; en l'accés a internet a casa suma la cobertura de fibra de 230.000 llars gràcies a un acord comercial amb el seu soci estratègic MasMóvil. Per altra banda suma a aquestes ofertes un ampli catàleg de continguts que inclou sèries, pel·lícules, canals premium i canals generalistes internacionals.

Més enllà d'aquestes novetats, destaca l'acord estratègic amb MasMóvil (accionista de Parlem des de la seva fundació) companyia que recentment ha adquirit el 100% d'accions del grup Pepephone així com el 100% de Yoigo, esdevenint la quarta operadora de l'Estat Espanyol. Aquest acord, en paraules de Josep Maria Echarri, vicepresident de MasMóvil i accionista de Parlem a través de la companyia catalana Inverready "Consistirà en la inversió de 62 milions d'euros els 3 anys vinents per ampliar la cobertura de fibra a milers de llars de localitats catalanes que actualment no disposen d'aquest servei". "És important destacar que Parlem participarà en la decisió sobre quins seran els pobles i ciutats més necessitades d'aquest servei a les quals avui no hi arriben les tres operadores que controlen el mercat català".

La proposta de producte de la companyia destaca per la seva modularitat: és possible amb Parlem contractar només ADSL o FIBRA sense necessitat de contractar cap línia de telèfon fix, com també ho és contractar línies de mòbils a part o en un paquet convergent. El mateix passa amb els continguts, que poden ser contractats de forma independent. Aquesta proposta de valor és inexistent avui en el mercat.

Els millors vins de la Conca de Barberà del 2016

Actualitat

22:20

01/07/2016

Els millors vins de la Conca de Barberà del 2016

Aquest divendres s'han lliurat els premis del XXVIè concurs d'aquesta Denominació d'Origen

VADEVI.cat

El Consell Regulador de la DO Conca de Barberà ha celebrat aquest divendres l’acte on es donen a conèixer els guanyadors del seu 26è Concurs de Vins i Caves. L'acte ha tingut lloc al Museu de la Vida Rural i ha comptat amb la presència de diverses autoritats locals, comarcals entre les quals l’alcalde de Montblanc, Josep Andreu i el de l'Espluga de Francolí, David Rovira; el director dels serveis territorials de la Conselleria d'Agricultura a Tarragona, Àngel Xifré; la presidenta del Consell Regulador de la DO Conca de Barberà, Mariona Rendé, i membres de la junta del Consell Regulador.

Els resultats del concurs han estat els següents:

Millor vi BLANC JOVE: L’ORNI Chardonnay 2015, del celler Marta Pedra
2n classificat: GALLINÉ muscat/parellada 2015, de Gerida Viticultors
3r classificat: PORTELL blanc de blancs mac/par 2015, de Vinícola de Sarral

Millor vi ROSAT JOVE: PORTELL rosat Trepat 2015, del celler Vinícola de Sarral
2n classificat: RENDÉ MASDÉU Syrah 2015, del celler Rendé Masdéu
3r classificat: ELS NANOS rosat Trepat 2015, del celler Mas Foraster

Millor vi NEGRE JOVE: MICA DE GATZARA Ull/Tr 2015, de Gatzaravins del Viver Vitivinícola
2n classificat: INQUIET Cabernet sauvignon 2015, del celler Rendé Masdéu
3r classificat: CUP 3 Tr/Gx 2014, de Vidbertus del Viver Vitivinícola

Millor vi NEGRE JOVE FERMENTAT I/O CRIAT EN BÓTA: CARA NORD Gx/Sy/Mn 2014, de Cara Nord Celler
2n classificat: CREPUSCLE Syrah 2014, del celler Cal Gasset
3r classificat: EL XAFARDER Cs/Sy 2014, del celler Rosa Mª Torres

Millor vi NEGRE TREPAT: CABANAL Trepat 2015, del celler Agrícola de Barberà
2n classificat: MOLÍ DELS CAPELLANS Trepat 2014, de Molí dels Capellans del Viver
3r classificat: GRILLAT Trepat 2015, del celler Pla de la Masó

Millor vi BLANC FERMENTAT I/O CRIAT EN BÓTA: PORTELL Macabeu 2015, del celler Vinícola de Sarral
2n classificat: MOLÍ DELS CAPELLANS Chardonnay 2015, de Molí dels Capellans del Viver Vitivinícola
3r classificat: VIOGNIER 2013, del celler Rosa Mª Torres

Millor vi NEGRE CRIAT EN BÓTA: NEGRA NIT Gx/Mt/Mn 2012, de Vidbertus del Viver Vitivinícola
2n classificat: FRANCOLÍ Cabernet S. 2012, de Castell D’Or
3r classificat: GATZARA Mt/Cs/Ull 2011, de Gatzaravins del Viver Vitivinícola

Millor vi NEGRE RESERVA: 996 Mn/Gx/Mt 2012, de Vidbertus del Viver Vitivinícola
2n classificat: MANUELA VENTOSA Cs/Sy 2009, del celler Rendé Masdéu
3r classificat: VEGA AIXALÀ CALIU Samsó/Cs/Sy 2012, del celler Vilanova Vins

Millor CAVA BRUT: LA PARELLADA 2013, del celler Vinícola de Sarral
2n classificat:FRANCOLÍ Brut Reserva mac/par, de Castell D’Or
3r classificat: LES TRES NAUS Brut 2013 mac/par, de Cellers Domenys

Millor CAVA BRUT NATURE: CARLES ANDREU Reserva 2012, del celler Carles Andreu
2n classificat: LES TRES NAUS Reserva 2012, de Cellers Domenys
3r classificat: PORTELL Vintage 2013, del celler Vinícola de Sarral

Millor CAVA ROSAT: LES TRES NAUS Trepat 2014, de Cellers Domenys
2n classificat: CASTELL DE LA COMANDA Trepat, de Castell D’Or
3r classificat: CARLES ANDREU rosat Trepat, del celler Carles Andreu

El tast del concurs es va realitzar el 25 de maig al clautre de Sant Francesc de Montblanc i va comptar amb un total de 15 tastadors, que van avaluar els vins a cegues de les diverses categories: tres de cava, dues de vi blanc, una de rosat i la resta de vins negres (on també s'inclou el trepat). Aquest any s'ha batut el rècord de participació amb 91 mostres. 

Reflexions sobre el 26-J. Per Xavier Diez

Espai de dissidència

La bitàcola de Xavier Diez

Vilaweb

Reflexions sobre el 26-J

M’estic enganxant a Borgen, una extraordinària sèrie danesa que acaba de confirmar la política ficció com a un dels gèneres més atractius de la televisió. De fet, sèries com House of Cards, l’Ala Oest de la Casa Blanca, i fins a cert punt, i amb un cert esperit shakespearià, Joc de Trons, han fet que la política no pugui ser considerada precisament avorrida.
Ara bé, que tot plegat resulti més o menys excitant, no treu que segons quines coses que passen, no acabin resutant depriments. Les eleccions, i sobretot els resultats, de diumenge passat, crec que ho han estat per a molta gent, si més no per a la gent del meu entorn. Disposar d’informació, i fins i  tot de certa cultura sociològica, no apaivaga el malestar d’adonar-se que la por, el conformisme, la desorientació o la complicitat acabin premiant aquells que són obertament corruptes, o que utilitzen l’estat per conxorxar contra la dissidència. Ja vinc advertint fa molt de temps que Espanya s’assembla massa a Turquia, i encara pitjor, a sí mateixa.

La primera constatació del veredicte de les urnes, és la persistència del franquisme sociològic

La primera constatació del veredicte de les urnes, és la persistència del franquisme sociològic. El PP duu incorporat al seu ADN, des dels inicis de la seva fundació, tics autoritaris. Votar al PP, com votar a qualsevol formació que vegi amb hostilitat votar referèndums d’autodeterminació, equival a prioritzar la unitat a la democràcia, a validar el resultat de la guerra civil, a justificar les clavegueres de l’estat i la cal viva al simple respecte a la voluntat popular. També implica acceptar que bona part de la identitat assumida implica la idea d’un supremacisme nacionalista espanyol per damunt de qualsevol altra consideració. La proposta de plurinacional expressada des de Podem, d’altra banda expressada amb escasses dosis de convicció, ha estat derrotada amb escreix. El divorci Espanya-Catalunya ha estat validat a les urnes. Des de la distància, el mapa dibuixa dues espanyes.

La segona constatació és que Espanya torna a repetir els errors que l’han caracteritzat sempre: la triple incapacitat de corregir terribles diferències socials; la de crear una cultura política democràtica sòlida, i el més evident de tots, la d’administrar la naturalesa plurinacional de l’estat. En resum, un estat on la convivència resulta difícil, en què la trilogia republicana de llibertat, igualtat i fraternitat és ben lluny, en què l’Espanya imaginada per molts acaba resultant la terrible decepció d’una Espanya real, sostinguda pel ressentiment mutu, la intolerància, la por, el sectarisme, el caciquisme polític, i els mateixos vicis que assenyalaven els regeneracionistes de fa més d’un segle. L’Espanya real, exhibida a les urnes aquest passat diumenge, és tan gris i mediocre com el socialisme real amagat rere el mur de Berlín.
En la sèrie Borgen, apareix una Dinamarca despullada de la mitificació del mite nòrdic d’una societat sòlida, solidària i cohesionada que hem cisellat en aquesta banda de la mediterrània. Entre els independentistes, el país escandinau esdevé una referència de l’estat al qual voldríem aspirar, i francament, les maniobres matusseres i les trames que assenyalen els guionistes ens exposen les misèries d’un model on molts ens voldríem emmirallar. Dinamarca no és cap gran meravella, sinó que, com Catalunya té greus conflictes, contradiccions, inconsistències i defectes. Tanmateix, i malgrat tot, el comportament del país el passat diumenge demostra que no som Espanya, que el franquisme sociològic aquí és residual i folklòric –tret d’alguns residents com el clan Fernández Díaz, per cert, arribats en el si d’un exèrcit invasor–. La independència, en aquest sentit, és pràcticament l’única opció, especialment per a aquells no independentistes, i tanmateix, d’esperit liberal i republicà. No es tracta d’una qüestió de banderes, sinó de salut mental. Al cap i a la fi, per a molts dels qui mantenim lligams personals i emocionals amb Espanya, diumenge passat va resultar molt depriment.

TENSIONS A LES FILES ANTICAPITALISTES

La veu tranquil·la de 'Nana'

El diputat de la CUP Joan Garriga diu que la renovació interna busca una presa de decisions més representatives

                         

JULIO CARBÓ

                         

Xabi Barrena

@XabiBarrena

Dissabte, 2 de juliol del 2016 - 10:26 CEST
La CUP viu hores de reorganització. Les tensions internes producte de decisions com ara la investidura d’Artur Mas o el recent debat del pressupost han forçat a repensar-ne el funcionament. La dimissió de sis membres de l’òrbita de Poble Lliure, un dels corrents interns dominants, juntament amb Endavant, han posat el focus mediàtic en una feina soterrada que va començar al mes de febrer. Poble Lliure i Endavant, o com els agrada dir als que prefereixen simplificar, la CUP 'bona' (sobretot independentista) i la CUP 'dolenta' (sobretot revolucionària).
El diputat Joan Garriga, pròxim a Poble Lliure tot i no ser-ne militant, compta en el grup parlamentari amb un ascendent sobre la resta, com Gabriela Serra. No és només una qüestió d’edat. Garriga va ser membre de l’Assemblea de Catalunya, es mullava en plena dictadura per la sobirania catalana. La seva visió de la qüestió cupaire és temperada, pròpia de qui ja ha vist mil coses.
«No ens feia cap por la partició de la CUP», apunta Garriga en conversa amb aquest diari, ja que l’escissió no ha sigut mai un perill real. «Ens temíem la desmobilització, que la gent es cansés i acabés quedant-se a casa».
Segons Garriga, conegut com a 'Nana' al Garraf, les decisions que s’han pres han comptat amb la majoria suficient, però poc àmplia. I això és el que es busca ara: «grans consensos».
«No és cert que Endavant hagi actuat com un corró», apunta Garriga en defensa dels que en principi es podrien considerar els seus antagonistes interns. A l’horitzó es dibuixa la qüestió de confiança a Carles Puigdemont. Un debat parlamentari que pot donar per liquidat el procés. «Com més units anem a la CUP en aquesta qüestió de confiança, més bona resposta donarem. Hem de donar resposta a CDC i ho hem de fer amb una veu única, una sola CUP», és a dir, res de bons i dolents.
Per Garriga, «CDC utilitza el debat intern de la CUP per fer el discurs que no tots som necessaris en el camí cap a la independència», és a dir, es tracta de deixar de banda un partit que, segons el relat dominant, és inestable i poc confiable. «La d’ara és la CDC més allunyada del procés, i com que no hi ha una CUP forta, se n’aprofita», diu el diputat.

TEMES

• CUP
• Independència de Catalunya

• Facebook 1
• Twitter
• Google+ 1

• Notícies relacionades

  • Les 'actes' de la CUP sobre la negociació dels pressupostos
  • Mitja executiva de la CUP dimiteix tres dies abans de ser renovada
  • La CUP salva la crisi i inicia la renovació de l'executiva
  • La CUP emplaça Puigdemont a convocar un referèndum unilateral
  • La CUP envia una carta a la seva militància per demanar unitat: "Amputats no servirem" Envia una carta del lector

SEGONS 'THE SUN'

Guardiola viurà en una de les zones amb més tirotejos de la Gran Bretanya

El tècnic renuncia a les mansions del Triangle d'Or de Cheshire i opta per una zona cèntrica on fa un any van assassinar un mafiós

                         

KAI PFAFFENBACH

EL PERIÓDICO / BARCELONA

Divendres, 1 de juliol del 2016 - 19:53 CEST
No se sap si Pep Guardiola l'ha encertat a l'escollir el Manchester City com a destí futbolístic, però en el que pot haver patinat és en l'elecció de la zona on viure. Segons publica el diari 'The Sun', el tècnic català ha optat per un dels punts més calents pel que fa a la tinença d'armes de tota la Gran Bretanya.
El sensacionalista rotatiu anglès explica que Guardiola ha rebutjat l'opció d'instal·lar-se en una de les luxoses mansions de l'anomenat Triangle d'Or de Cheshire, als afores de Manchester. Es donava per fet que l'entrenador triaria la mateixa zona on viuen, entre altres, Wayne Rooney, Alex Ferguson, Louis van Gaal, David Silva, Juan Mata, Joe Hart, Antonio Valencia i David de Gea.

BARRI PERILLÓS I DEL UNITED

No obstant, el tècnic i la seva dona haurien optat per viure al centre, a Salford, dins de l'anomenat Gran Manchester, que no sonaria malament si no fos pels antecedents que ressalta el diari. L'any passat, sense anar més lluny, hi va haver una sèrie de tirotejos a la zona, i en un d'ells (el 26 de juliol del 2015) va ser assassinat el famós mafiós Paul Massey, conegut com el Mr Big de Salford i perseguit per la policia durant anys.
Per si això no fos prou, 'The Sun' també assenyala que la nova llar dels Guardiola es troba tècnicament en una zona habitada majoritàriament per aficionats de l'equip rival, el Manchester United, així que els seus suposats veïns estarien més disposats a donar sal a José Mourinho i Zlatan Ibrahimovic.
Aquest és l'edifici on, segons 'The Sun', viuran Pep Guardiola i la seva família durant la seva etapa a Manchester.

I aquest és l'interior d'una dels apartaments del luxós edifici.

TEMES

• Manchester City
• Pep Guardiola

• Facebook 0
• Twitter
• Google+ 1

País

Catalunya i Espanya aniran separades a la commemoració del centenari de la batalla del Somme

Independentistes catalans van participar en l'ofensiva sobre Belloy-en-Santerre el 1916 · La Generalitat ha estat a punt de no assistir a l'acte per un conflicte diplomàtic

---

Voluntaris catalans del primer regiment de marxa de la Legió Estrangera (fotografia: Amicale des Anciens de la Légion Étrangere).

Per: Oriol Bäbler

30.06.2016  22:00

Catalunya i Espanya aniran separades a la commemoració del centenari de la batalla del Somme

Vilaweb 

Un conflicte diplomàtic ha estat a punt deixar en l’aire la participació de la Generalitat en la commemoració del centenari de la batalla del Somme. Aquesta fou una de les batalles més dures i mortíferes de la Primera Guerra Mundial: un conjunt de gairebé dos mil voluntaris catalans –integrats en el primer regiment de marxa de la Legió Estrangera– van participar en l’ofensiva sobre el poble de Belloy-en-Santerre (1916).
Encapçalats per Camil Campanyà, els catalans lluitaven enarborant la bandera estelada i amb l’esperança que una victòria aliada facilitaria la independència del Principat. Wilson Woodrow, president dels Estats Units, era un gran defensor del dret d’autodeterminació dels pobles. Els combatents veien França com el símbol de la llibertat que desitjaven. I no tan sols els catalans. El contingent de txecs i eslovacs de la Legió Estrangera tenia un anhel similar: desfer-se del jou de l’imperi Austro-hongarès.
L’ofensiva va deixar Belloy-en-Santerre reduït a poc més que ruïnes i pols. Un cop silenciades les armes i, com a homenatge als catalans que havien perdut la vida, la Mancomunitat de Catalunya i la ciutat de Barcelona van contribuir a reconstruir la ciutat. Concretament, van finançar el nou ajuntament, l’església i el memorial als caiguts. Els principals carrers del poble, com a agraïment, s’anomenen rue de la Catalogne i rue de Barcelone. A la façana de l’ajuntament, a més, hi ha una placa en honor a Camil Campanyà.
Anualment, es ret homenatge els morts a la batalla, però enguany se’n commemora el centenari i s’hi ha organitzat un acte d’honor. Els organitzadors es van posar en contacte amb la delegació de la Generalitat a París perquè el Principat pogués retre homenatge de manera oficial els combatents catalans. El representant de la Generalitat, Martí Anglada, va acceptar-ho de seguida.
De primer, el Ministeri d’Afers Estrangers espanyol va considerar que no era part implicada en l’homenatge i va fer els ulls grossos. L’estat espanyol es va declarar neutral durant la Primera Guerra Mundial. No obstant això, el Ministeri d’Afers Estrangers francès va considerar que la Generalitat no era un actor de primera fila i, per tant, no podia participar en l’homenatge com a representant oficial. Totes les delegacions estrangeres –els Estats Units, República Txeca i Alemanya– hi seran encapçalades pels ambaixadors respectius. En aquest sentit, es va emplaçar la comitiva catalana a unir-se a una delegació presidida per Ramón De Miguel, l’ambaixador espanyol.
La Generalitat, d’una manera contundent, va negar-se a participar-hi. Anglada considera que retre homenatge rere una bandera espanyola ‘seria un antihomenatge’ per a tots aquells qui ‘van morir amb total generositat’. De tota manera, critica la decisió del ministeri francès per manca de ‘flexibilitat’ i ‘consciència política’. I afegeix que un dels convidats, la República Txeca, tampoc no era un estat independent durant la batalla de Somme.
En vista de la negativa catalana, els batlles del Somme van pressionar perquè s’acceptés la presència de la Generalitat i s’evités, així, que la commemoració quedés coixa. A més, la Legió Estrangera, un dels organitzadors de l’acte, ‘sempre ha estat molt agraïda’ amb el Principat, segons Anglada. I puntualitza: ‘La situació no era gens còmoda per a l’ambaixada espanyola.’
Durant setmanes es va negociar per trobar una solució. ‘Va ser complicat’, assegura Anglada. El dia de Sant Joan es va pactar que les delegacions catalana i espanyola –comitiva de perfil baix, sense l’ambaixador– hi assistiran separadament . D’aquesta manera, el conseller del Departament d’Exteriors, Raül Romeva, podrà fer una ofrena floral amb la senyera als voluntaris catalans. Anglada considera que l’acord no és ideal, perquè la Generalitat no assistirà en solitari a l’acte, però almenys és ‘una solució que dignifica els morts’. A l’homenatge també hi participarà l’orquestra Barroca de Barcelona.
La batalla del SommeEls dies previs a la batalla del Somme, l’aviació britànica va bombardar sense descans les línies alemanyes. La llegenda diu que les explosions eren tan potents i freqüents que se sentien de Londres estant. L’1 de juliol de 1916 els aliats van començar l’ofensiva terrestre perquè creien, erròniament, que les defenses alemanyes no havien resistit el bombardament. L’ofensiva es va enquistar –no es va acabar fins al novembre– i va esdevenir una carnisseria. Anys més tard, alguns soldats alemanys recordaven amb remordiment com era senzill de metrallar els soldats aliats que sortien de les trinxeres. El 4 de juliol, només al poble de Belloy-en-Santerre, van morir nou-cents membres de la legió estrangera; entre ells, cinquanta catalans, Camil Campanyà inclòs.

(Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors voluntaris, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu en aquesta pàgina.)