A 15 mesos de la proclamació de la independència de Catalunya ens cal, com diria Joan Vinyoli, “bastir una cabana d’esperances”. I, certament, la revolució dels somriures s’ha basat en l’esperança d’un país nou, millor, més just, solidari i pròsper. Un país de futur, que ja anem fent.
Per això, la Catalunya d’avui xoca amb la indigna realitat d’un estat espanyol que ens tracta amb hostilitat i incomprensió i ens impedeix d’avançar pel camí de la justícia i la solidaritat. I diem prou, no volem aguantar ni un dia més aquesta indignitat.
Avui som un país que viu horroritzat el drama dels refugiats a Europa, pensant que l’any 1939 érem nosaltres aquells exiliats, i a qui un estat prohibeix d’exercir tota la solidaritat. I diem prou, Catalunya és un país d’acollida.
Avui som un país que veu com, cada divendres, el TC amputa la seva sobirania, quan ja s’ha declarat sobirà. La impugnació de les lleis contra la pobresa energètica i l’emergència habitacional són d’extrema gravetat. I diem prou. Els catalans volem poder garantir els drets de les persones i el respecte a les lleis que han nascut al carrer.
Avui som un país que diu prou. De cap manera acceptem anar contra el nostre poble. Som sobirans.
En els propers mesos decisius, cal recuperar l’esperança i el compromís, combinant-los amb la tensió positiva, l’ambició, l’exigència, la responsabilitat i la fidelitat a les institucions de la terra. Mirar endavant i avançar amb la màxima confiança.
I només el tindrem, si ciutadania i entitats de la societat civil viuen lliures pel país, s’abracen a l’esperit “alegre i combatiu” amb què han canviat radicalment l’escenari polític dels últims anys. Un esperit que ara exigeix la màxima perseverança i exigència. No es tracta de discutir sobre el dret a decidir, sinó d’imposar-se el deure de decidir.
Però l’esperança necessita gestos, no és tan sols un estat d’ànim, s’esvaeix si no comporta acció. Després d’anys de posar sobre la taula els arguments per a la independència (justícia social; prosperitat i benestar; solidaritat; radicalitat democràtica; trencament amb l’establishment) toca continuar avançant ara en el tram més decisiu, defensant els més perjudicats per la crisi i concretant l’exercici de la sobirania. Sí, som una nació, i exercim com a nació lliure. Per això seguem cadenes. I tornarem a demostrar que és el poble qui arrossega i estira la corda, junts, incansables, fins al final. El procés cap a la independència no el pot aturar ningú, perquè és del poble. Per això, a la recta final no abaixarem els braços perquè ens ho juguem tot. I redoblarem els esforços. Perquè la pregunta que ens fem és: fins quan podem continuar sense ser independents? Fins quan no ens deixaran ser solidaris? Fins quan ens anul·laran les lleis?
Volem un país per a viure lliures i vivim lliures per a guanyar aquest país. Serem la força de molts. La veu de tots. Ens guien tan sols tres objectius.
RESPONSABILITAT: Treballar per eixamplar la majoria social per la independència i compartir la idea d’un país millor amb tothom.
CONFIANÇA: Preparar-nos per a afrontar amb èxit als reptes de la transició.
FUTUR: Recuperar el protagonisme de la Societat Civil com a punta de llança de l’independentisme cívic.
Res ni ningú no ens distraurà d’aquests objectius. Tots nosaltres, dins els nostres diversos i plurals àmbits, treballem incansablement per a aconseguir la llibertat de Catalunya. Igual que milers de voluntaris, que fan del seu dia a dia un compromís de llibertat. Per això, encetem les darreres passes del camí cap a la independència amb la il·lusió, el convenciment i l’orgull de saber que som molts, perquè només si hi som tots podem guanyar.
Ens hem anat trobant pel camí, hem anat teixint complicitats i enllaçant esperances, en què hi cap tothom, en què ningú restarà fora. Serem la suma de molts petits grans de sorra, perquè tots som la força d’un país que ja comença a bategar en llibertat. Només tenim la força del poble expressada pacíficament i democràticament. Amb ella hem creuat el país i ens hem convocat a manifestacions històriques. Estem preparats per fer realitat el plebiscit del 27S.
Bastim junts la cabana d’esperances i a guanyar la República Catalana.
Agustí Alcoberro. Historiador, Universitat de Barcelona. Membre del SN de l’ANC
Josep Antolí. Psicòleg d’organitzacions. Coordinador de la Sectorial d’Administració Pública.
Antonio Baños (Barcelona) Periodista i escriptor.
Francesc Bellavista (Mataró, Maresme). Antic membre del SN de l’ANC, de la Comissió Internacional. Jurista i traductor
Jordi Calvís (Les Borges Blanques, les Garrigues). Dissenyador gràfic.
Alícia Casals (Sant Just Desvern) excoordinadora de la AT Sant Just Desvern. Membre de l’Institut d’Estudis Catalans.
Assumpció Castellví (Tarragona-Vandellòs) Psocopedagoga i professora. Assesora d’Igualtat en Associacions de dones del territori. Tresorera de l’AT de Vandellòs i l’Hospotalet de l’Infant.
Liz Castro (EUA, Gràcia) Escriptora i editora. Membre de la Sectorial de Traductors, del Secretariat Nacional i Coordinadora de la Commissió d’Incidència Internacional
Pep Cruanyes (Barcelona) Advocat. Portaveu de la Comissió de la Dignitat.
Jordi Cuyàs (Alt Penedès). Tècnic municipal expert en desenvolupament local. Activista social. Tinent d’Alcalde a Vilafranca 1991/2003. Membre de la Plataforma per una Vegueria Pròpia.
Xavier FahndrichGilbert Frigola (Montbrió del Camp, Camp de Tarragona). Membre del SN de l’ANC, Coordinador de la Comissió d’Accions al Territori.
Pere Grau (Tarragona) Advocat. Membre del SN de l’ANC, Comissió Jurídica i comissió d’Accions Sectorials
Ariadna Isern (Barcelona) Activista veïnal. Ex-coordinadora de l’AT de Les Corts i ex-secretària del Barcelonès.
Anna Pérez i Mir (Guissona, La Segarra). Editora. Membre del SN de l’ANC, coordinadora de la Comissió d’Accions Sectorials. Membre de la Sectorial d’Immigració.
Clara Ponsatí (Barcelona) Catedràtica d’Economia de la Universitat de St Andrews (Escòcia) i de la Barcelona GSE.
David Ros (Sabadell, Sant Cugat). Coordinador de la Sectorial d’Economia de l’ANC (Economistes per la Independència).
Beni Saball (La Noguera) Membre del SN de l’ANC, coordinadora d’Actes Territorials de REINICIA, Secretària Junta de Sobirania i Justícia.
Josep Sabaté (Terres de l’Ebre) Membre del SN de l’ANC, coordinador de la Comissió de Mobilitzacions. Membre de la Plataforma en Defensa de l’Ebre.
Pau Solà (Barcelona) Responsable tècnic de l’àmbit de planificació i programació d’estudis de l’Àrea de Docència de la UPF.
Eulalia Subirà i de Galdàcano (Bellaterra, Vallès Occidental) Ex coordinadora de l’AT de Bellaterra. Professora d’Antropologia Biològica a la Universitat Autònoma de Barcelona
Quim Torra (Blanes, La Selva). Editor. Director del Born Centre Cultural (2012-juliol 2015) Vicepresident d’Òmnium i president del juliol a desembre 2015.
03.05.2016 22:00 
