El partit de Joan Carretero desestima finalment fer coalició amb Solidaritat
Xavier Lladó
El Singular
Rcat se'n va amb CiU per formar candidatura a les eleccions a la ciutat de Girona. El partit de Joan Carretero fa un gir i desestima finalment fer coalició amb Solidaritat, talment com va fer Avancem
que després d'amagar un acord amb Esquerra va informar la setmana
passada que sumava també al projecte de Carles Puigdemont, alcalde de la
ciutat.
Rcat i CiU han tancat un acord i en donaran els detalls aquesta tarda. Carles Bonaventura, que actualment és regidor d'Rcat, ocuparà el número 13 de la llista
i Rosa Cruz un lloc simbòlic. RCat havia mantingut també negociacions
amb Solidaritat però finalment s'ha decantat per CiU. El partit va fer
coalició amb la CUP després de les passades eleccions municipals, un
acord que es va trencar arran de l'abstenció de Bonaventura que va
facilitar l'adquisició del fons d'art Santos-Torroella.
David Fernández presenta el full de ruta de la CUP
El partit aprova el seu full de ruta que inclou la formació d'un govern de ruptura nacional, social i democràtica i la DUI
Bernat Vilaró
El Singular
El consell polític de la CUP ha aprovat avui avui la proposta del full de ruta cap a la independència.
Els diputats David Fernándesz i Quim Arrufat han presentat els dos
documents aprovats, un amb l'ideari amb el qual es presentarà a les
eleccions del 27-S, i l'altre amb el full de ruta per a després dels
comicis, tal i com va avançar ahir elSingular.
La CUP fa un pas endavant i, tal i com ha assenyalat Fernández, "no posa condicions a ningú"
i pretén "ser generós amb la resta de forces polítiques". De fet, la
formació independentista vol que el full de ruta no només el subscriguin
els partits sobiranistes, sinó també una àmplia representació de la
societat civil.
Govern de ruptura i DUI
Els full de ruta de la CUP se centra en 5 terminis després del 27 de setembre. El primer és crear un govern de ruptura nacional, social i democràtica
que faci una declaració unilateral d'independència (segon pas). En
tercer lloc, que aquest govern elabori un programa d'emergència social
i, per últim, que creï la hisenda pública catalana (quart punt) i la
Constitució del nou Estat català (cinquè).
En la roda de premsa de presentació del full de ruta, Fernández ha
destacat que "és un document de treball, una primera oferta política".
"No posem condicions ni exigències, és un codi obert, només posem una
núnica condició, que és no renunciar, no dilatar i no diluir", ha afegit el diputat independentista.
Ara caldrà veure com conflueixen la proposta de la CUP amb el full de ruta que van acordar CDC, ERC, EUiA, MES i l'ANC, Òmnium i l'AMI, i que van decidir no signar fins a finals de mes precisament per esperar la CUP, a més d'Unió i ICV.
El llibre VI tanca el procés de compilació,
que es va iniciar fa més de 500 anys
LAURA DÍAZ-ROIG Barcelona |
Fer un testament, comprar un pis o gestionar una
comunitat de propietaris. El dret civil és el dret de les persones, és
per tot arreu i afecta en el dia a dia de qualsevol ciutadà. “És el dret
que regula els aspectes fonamentals de la nostra vida, forma part de la
mentalitat dels catalans i de la identitat de Catalunya”, explica Joan
Carles Ollé, degà del Col·legi de Notaris de Catalunya i president de la
Comissió de Codificació de Catalunya.
Catalunya té,
històricament, un dret civil propi. De fet, es va començar a recopilar
cap a mitjans del segle XIII i, des de llavors, es va considerar la
redacció definitiva fins al segle XV, quan es va iniciar el moviment
compilador català. L’arrelament d’aquest dret a Catalunya era tan
profund que fins i tot els Decrets de Nova Planta es van veure obligats a
mantenir-lo i respectar-lo, tot i que es va prohibir modificar-lo i
legislar. Ara, amb l’avantprojecte del llibre VI -aprovat al febrer pel
Govern i que aquesta setmana ha superat les esmenes a la totalitat al
Parlament-, culmina tot el procés.
“El moviment
compilatori actual va començar a principis dels 80 i ha continuat amb
els diferents governs de la Generalitat, ininterrompudament. Aquesta
continuïtat ha sigut molt important, sense diferències segons el color
polític”, diu Ollé. Segons el conseller de Justícia, Germà Gordó, la
culminació de la codificació civil catalana compleix amb la competència
exclusiva en matèria de dret civil que estableix l’Estatut (excepte les
matèries incloses a l’article 149 de la Constitució). Així, el codi
queda tancat: el llibre I regula l’estructura futura, el llibre II és el
relatiu a la persona i la família, el III fa referència a les persones
jurídiques civils (associacions i fundacions), el IV al dret de
successions, el V als drets reals i el VI als contractes i obligacions.
Un Codi obert
Els llibres es poden actualitzar d’acord amb l’evolució social
Tot i que el llibre VI tanca el procés, el Codi Civil català permet
actualitzar i reformar el dret d’acord amb l’evolució de la societat.
“S’ha fet amb la modalitat de codi obert, inspirat en el dret holandès.
Quedarà complet però es podrà anar enriquint”, recorda Ollé. De fet, els
diferents llibres s’han aprovat i incorporat en moments diferents de
manera flexible sense distorsionar el conjunt. Amb el Codi Civil de
Catalunya acabat ja no caldrà recórrer a la normativa espanyola, com
passava fins ara. “Fins ara el Codi estava pràcticament complet en
matèria de família, successions, drets reals, propietat horitzontal,
donacions, etc., però en matèria d’obligacions, com per exemple en la
compra d’un habitatge, ens regíem per l’espanyol”, explica Ollé. L’últim
llibre regula la compravenda, el contracte civil per antonomàsia, que
fins ara es regulava pel dret espanyol, i dóna noves opcions al ciutadà
per protegir-se millor. “El perfil general és un accent marcadament
social, una línia molt clara per reforçar la posició del comprador,
donant-li més garanties i mesures de protecció del seu dret”, diu Ollé.
Un dret propi
El Codi Civil parteix d’un dret històric però s’ha modernitzat
El dret civil català està fortament arrelat al país, però el codi ha
nascut amb una mirada molt present a les tendències modernes del dret
internacional i s’ha convertit en un dels més moderns i innovadors
d’Europa, sense res a envejar al dels països més avançats del nostre
entorn. “S’han conservat, degudament actualitzades, aquelles
institucions tradicionals que es considera que són útils als ciutadans
però no hem dubtat a incorporar noves figures del dret europeu”, explica
el director de la Comissió de Codificació de Catalunya, que insisteix
que el dret civil ha de ser útil per als juristes i eficaç per a les
persones “per resoldre les relacions jurídiques i de la societat
actual”. La compilació del 1960 era un text de gran qualitat jurídica,
malgrat les limitacions de l’època, i, segons els experts que han
liderat el procés d’elaboració, “ha sigut una base molt bona”.
El principi nuclear del dret civil català és el de la llibertat civil,
el respecte a la llibertat de pactes i a la llibertat de la persona.
Segons alguns autors, en el dret català les persones estan autoritzades a
fer tot allò que la llei no prohibeix expressament.
Règim del matrimoni
A Catalunya hi ha separació de béns; a l’Estat, règim de guanys
Una de les grans diferències històriques entre el dret civil espanyol i
el català és el règim econòmic matrimonial: a Catalunya existeix la
separació de béns, mentre que a Espanya el règim és el de guanys. “És
molt modern i respon a la mentalitat actual. De fet, territoris com el
País Valencià ho han canviat i moltes famílies s’hi han acollit. En
canvi, a Catalunya ningú fa uns capítols matrimonials per fer-ho al
revés, és molt excepcional. Ho tenim molt assumit i no volem que quedin
barrejats els deutes o problemes que pugui tenir l’altre”, diu Ollé. El
Codi Civil català també inclou la regulació de les parelles de fet, que
abans figurava en una llei especial, equiparant les parelles homosexuals
amb les heterosexuals. Un aspecte nou va ser la introducció de la
figura de la pàtria potestat compartida en cas de divorci però d’una
manera flexible, assignant al jutge un marge ampli de decisió.
La llegítima
A Catalunya és d’un quart i a l’Estat de dos terços
El dret successori català també es diferencia molt de l’espanyol: a
Catalunya, en cas que no hi hagi testament, si no hi ha fills, la
parella hereta per davant dels pares. El Codi Civil català equipara
també els drets en matèria de successions d’un membre d’una parella
estable (pactat en escriptura pública o amb dos anys de convivència
ininterrompuda) amb els d’un matrimoni en cas que no hi hagi testament.
“En el Codi Civil estatal no hi ha una regulació de la parella de fet,
som molt avançats en aquest sentit”, apunta Ollé.
Tanmateix, una de les diferències més importants amb el dret comú
(espanyol) és la regulació de la llegítima. “A Catalunya la llegítima,
que és la part de l’herència que has de reservar als hereus forçosos
d’entre els familiars més propers (fills o pares), és d’un quart. És a
dir, puc disposar dels meus béns a favor de qui vulgui a excepció
d’aquesta part. A la resta d’Espanya la llegítima és de dues terceres
parts, i això limita molt la llibertat de la persona per disposar dels
seus diners”, detalla el degà dels notaris, que afegeix que hi ha casos
molt concrets en què sí que es pot privar algú d’aquesta llegítima.
Col·laboració mútua
La comissió la formen agents
diversos i ha buscat el consens
El procés d’elaboració del Codi Civil català s’ha dut a terme, segons
Ollé, amb una “col·laboració estreta” en el si de la comissió, on estan
representats “tota la societat civil, els operadors jurídics, les
institucions i els col·legis professionals”. “Ha sigut un gran exemple
de cooperació entre els poders públics i la societat civil”, insisteix.
La comissió està formada per notaris, advocats, catedràtics, professors
d’universitat, advocats de l’Estat, registradors de la propietat i
magistrats, mentre que l’Observatori de Dret Privat, que és l’òrgan
d’assessorament i seguiment, el formen exconsellers de Justícia, els
presidents dels col·legis professionals, les principals institucions
juristes i juristes de prestigi reconegut designats per les formacions
polítiques amb representació al Parlament.
“Aquest procés suposa que quan les lleis civils arriben al Parlament tenen un ampli grau de consens”, conclou Ollé.
Esmenes a la totalitat rebutjades
Aquest dimecres el Parlament va admetre a tràmit el projecte de llei
del Govern del llibre VI del Codi Civil de Catalunya, després que es
rebutgessin per 102 vots a 26 les esmenes a la totalitat que hi havien
presentat el Partit Popular i Ciutadans. A part de ser la culminació de
la compilació, que es va iniciar al segle XV, aquest llibre tracta un
aspecte fonamental, com són els contractes i les obligacions. El nou
text serà tramitat pel procediment d’urgència perquè pugui veure la llum
abans que s’acabi aquesta legislatura. El projecte d’aquest llibre sisè
regula el contracte de compravenda i de permuta, estableix les
obligacions del comprador i del venedor, i inclou la nova regulació de
l’avantatge injust per evitar casos clars d’abusos d’una de les parts en
la transacció, així com vetllar per la justícia de l’intercanvi. També
especifica els diferents contractes, com l’actualització de la permuta,
l’aprofitament urbanístic a canvi d’una construcció futura, els
contractes de cultiu i els arrendaments rústics o de pastures.
La figura del president és més apreciada en el conjunt de l’electorat que les sigles de la federació
EL PATI DESCOBERT |
La compareixença del president de la Generalitat a la
comissió d’investigació del cas Pujol dilluns passat ha tornat a posar
sobre la taula la importància que té Artur Mas per a CiU. Amb una
formació erosionada per diversos processos judicials i l’oposició
abraonant-s’hi, Mas s’erigia al Parlament com el principal actiu
convergent per parar els cops.
Tant en els seus inicis com a conseller en cap de
la Generalitat, en l’últim govern de Jordi Pujol, com en les dues
legislatures com a cap de l’oposició, Mas va conservar força bona
valoració en el conjunt de l’electorat. La nota mitjana que li posaven
els ciutadans sempre passava de l’aprovat. Els sondejos indicaven que
mai va generar grans passions entre el mateix electorat de CiU, però al
mateix temps tampoc despertava animadversions entre els rivals polítics.
Eren, també, anys en què la desafecció política no estava tan estesa
com ara.
Així, les dades del CEO mostren com, del 2006 al
2010, la valoració de Mas entre el conjunt de la població es va mantenir
considerablement estable al voltant del 5,3. Entre les persones que
manifestaven intenció de votar CiU al Parlament, la valoració del seu
líder era força més alta i rondava el 7, fluctuant sempre entre el 6,8 i
el 7,4. Fins i tot en època preelectoral, a pocs mesos de les eleccions
del novembre del 2010, la seva valoració no sobrepassava el 7. L’etapa
de Mas com a cap de l’oposició va deixar una imatge d’un candidat de
perfil moderat, intel·ligent i responsable, però també d’un personatge
lluny encara del seu predecessor a la federació en carisma i empenta.
En el mateix període, entre els potencials votants
d’ERC, la figura de Mas es va veure amb gran escepticisme. No va ser
fins a l’abril del 2010, a les portes de la campanya per les eleccions
catalanes, en què Mas va aprovar per primera vegada entre l’electorat
republicà.
Amb el temps, però, la valoració del líder de CiU
ha canviat i la presidència l’ha fet surar. El primer punt d’inflexió va
ser el de les eleccions del novembre del 2010. Mas va deixar de ser el
cap de l’oposició per adoptar el paper de president, que, ràpidament, va
catapultar-lo. De fet, en el baròmetre del CEO del gener del 2011 la
valoració de Mas va millorar considerablement entre tots els grups de
l’electorat (6,2). No obstant, la lluna de mel va durar relativament poc
i la seva valoració va començar a fluctuar en funció de les decisions
que prenia. Les retallades van erosionar-lo. El desgast va fer que els
votants d’altres partits comencessin a ser molt severs amb la seva
figura, que va anar baixant en valoració fins a suspendre en la nota
mitjana el novembre del 2013. A l’últim CEO la nota era d’un 4,7.
ERC: valora Mas, desconfia de CiU
Les eleccions anticipades el novembre del 2012 havien sigut el segon
punt d’inflexió. Hi ha un lleuger canvi, en positiu, entre el seu propi
electorat però, sobretot, la valoració augmenta entre els votants d’ERC:
l’agenda sobiranista eleva la seva puntuació gairebé al notable (6,7).
Aquesta nova passió per Mas no s’estén a les sigles que
encapçala. Els votants republicans atorguen a CiU, de mitjana, un
aprovat just. El president genera molta més confiança entre els votants
republicans que no pas la federació. Entre els votants de CiU no es
produeix aquest doble barem: l’avaluació del seu líder i la del partit
és similar.
Ben diferent és la lectura que en fan les persones
que manifesten interès per votar la CUP. Amb dades de l’octubre del
2012, la valoració de Mas se situava en el 4,5, fins a 1,4 punts per
sota de la mitjana del conjunt de l’electorat. Tanmateix, mentre que en
els últims mesos la població ha tendit a valorar el president de manera
més negativa -bàsicament per l’efecte de la molt mala puntuació dels
votants espanyolistes-, entre els votants de la CUP la valoració ha
augmentat lleugerament i s’ha acostat, en l’últim baròmetre, a
l’aprovat. Es detecta el mateix fenomen entre els d’ERC: la valoració
que els futurs votants de la CUP atorguen a CiU és molt més baixa que la
del president.
Penalitzat per l’espanyolisme
Amb tot, les enquestes assenyalen que,
des de l’inici del 2010, Mas ha millorat considerablement en
l’avaluació que en fan els votants sobiranistes. D’aquí també la
convicció que la idea de la llista del president podia funcionar
després del 9-N. És rellevant entre els futurs votants d’ERC (per qui
ha augmentat la valoració en 1,7 punts). En canvi, la valoració de Mas
ha caigut en picat entre l’electorat espanyolista. Entre els del PP, per
exemple, la nota de Mas ha passat del 4,7 (2006) a l’1,7 (2014).
Fins al 2012, tant quan governava el tripartit i
era a l’oposició com quan va començar la primera legislatura, Mas
recollia valoracions força positives. El nou escenari de la política
catalana -marcat per l’avenç del procés sobiranista- va impulsar la
imatge del president entre l’electorat favorable a la independència i la
va deprimir entre l’unionista. L’electorat s’ha polaritzat. Molt més
ben valorat que el seu partit, el gran dubte que hi ha sobre la taula és
si Artur Mas aconseguirà que els votants prioritzin la seva imatge o
acabi pesant més la marca CiU, que ara s’endevina més com un llast que
com un atribut.
La Catosfera és un cicle de debats en profunditat i xerrades
inspiradores sobre les novetats tecnològiques i del món d’Internet,
que ha esdevingut el punt de trobada anual dels
sectors més emprenedors i actius de la Internet catalana.
Organitzada per l’Ajuntament de Girona i Tirabol Produccions a la
ciutat de Girona, la Catosfera ha incorporat també a l’aplec inicial de
blocaires –i més tard tuitaires– que va constituir el seu esperit
fundacional, la dimensió empresarial del sector a Catalunya.
Des de la seva aparició a meitat dels anys 90, Internet no ha parat
de créixer i evolucionar arreu del planeta. A Catalunya, no només no
n’ha estat una excepció, sinó que ha resultat una eina especialment
útil i eficaç per posicionar el nostre país a escala mundial. Segons
SoftCatalà, la llengua catalana es troba entre les 20 primeres del món pel que fa al nombre de pàgines web per parlant, mentre que per nombre de parlants ocuparíem la posició 88 del planeta, segons un estudi de la Generalitat de Catalunya. El domini .CAT és el primer domini genèric que s’atorga a una comunitat lingüística i cultural.
El català va ser la segona llengua d’ús a la Viquipèdia, n’és la
dissetena en nombre d’articles i sis dels deu webs amb més audiència
d’Internet tenen el català com a llengua d’ús. Existeixen prop de 10
milions de catalano- parlants i, tot i així, el català està
considerada la vuitena llengua del món en entrada a Internet. Una
finestra que ens ha permès sortir al món i donar-nos a conèixer,
crear projectes universals, empreses de referència i donar cabuda a les
seus d’algunes de les principals empreses tecnològiques del món. Internet està sent una de les principals estructures d’estat, i apostar-hi és un dels nostres punts forts.
Les jornades centrals de la Catosfera 2015 tindran lloc divendres 20 i dissabte 21 de març, mentre que les activitats formatives complementàries s’esdevindran entre el 23 i el 28 de març. Divendres 20 de març serà el torn de les ponències inaugurals –2 o 3 ponències de 30 minuts d’exposició sota el paraigua «Catalunya, un país interconnectat»–
que comptaran amb destacades personalitats catalanes de la xarxa ja
sigui en l’àmbit de l’emprenedoria, la comunicació, la publicitat o
l’enginyeria.
L’endemà, dissabte 21 de març, hi haurà 3 taules durant el matí i tres més a la tarda
–cadascuna d’una hora de durada i amb dos ponents que disposaran de 20
minuts per exposar el seu projecte i 20 minuts més per interactuar amb
el públic. El contingut troncal de les taules del matí es focalitzarà
en la temàtica de la Catosfera d’enguany –Internet com a estructura d’estat–
mentre que a la tarda es concentrarà en la presentació de projectes
d’emprenedors i empreses catalanes més rellevants del darrer any.
Tant divendres com dissabte hi haurà espais d’oci entre exposicions i
taules per tal que públic i ponents puguin intercanviar opinions i
parers.
..............................
Catosfera 2015
El punt de trobada de la internet catalana
20-28 març 2015 / Girona
Entrada gratuïta, places limitades
Inscriu-te a la Catosfera 2015
L'entrada a la Catosfera és gratuïta però les places són limitades. Inscriu-te ara per assegurar-te l'assistència a les jornades.
La frase no és meua. La va escriure José Eduardo Agualusa
referint-se als jueus, però supose que l'escriptor angolès, bon
coneixedor de la realitat catalana, no tindria cap dubte a adaptar-la:
un català és algú a qui sempre recorden que ho és. En tota circumstància
i condició, com si fos un mal que arrossega de manera ineluctable.
Ho hem tornat a veure en ocasió de l'assassinat del matrimoni
d'Antoni Cirera i Dolors Sànchez, a Tunis. El diari El Mundo, com qui no
diu res, va escriure en el subtítol de la notícia que els dos morts
'tenien fortes conviccions catalanistes', cosa que va moure un notable
enrenou. Perquè què caram tenen a veure les fortes conviccions
catalanistes, que efectivament les tenien, amb el fet de caure víctimes
d'una emboscada gihadista al bell mig de Tunísia?
En vista de les nombroses crítiques rebudes, el diari va retirar
la definició del subtítol però, així i tot, la va mantenir dins la
notícia. I la pregunta òbvia és si aquesta mateixa gent haurien posat
per títol una cosa com ara 'el matrimoni tenia fortes conviccions
ecologistes' o 'fortes conviccions esquerranistes' o 'fortes conviccions
espanyoles'. Tots sabem que no i tots sabem, doncs, què significa
aquell subtítol, en aquest context.
El fet més alarmant és que ni s'adonen de què fan. La
banalització de l'anticatalanisme a Espanya ja ha arribat a aquest punt
tan greu i segurament irreversible: a ells els resulta incomprensible
fins i tot que ens molestem o que fem sentir el nostre descontentament
per la seua actuació. Perquè ni ens entenen ni tenen la més mínima
capacitat d'empatia amb nosaltres. I aquesta situació, paradoxalment, és
una de les demostracions més contundents que els camins ja s'han
separat i que cadascú camina en una direcció diferent.
Reivindicar la riquesa de l'exili cultural català del 39
Agullana inaugura un espai que recorda autors,
artistes, músics i pedagogs que van continuar creant fora de Catalunya,
molts a camps de refugiats
VilawebAgullana va ser un dels punts claus de la
sortida a l'exili de bona part de la Generalitat republicana i dels
intel·lectuals de l'època. Ara, setanta-sis anys més tard, el poble
acull un espai dedicat a l'exili cultural. L'objectiu és posar en valor
la riquesa d'aquest patrimoni i reivindicar que, més enllà de figures
conegudes com Pau Casals o Mercè Rodoreda, també hi va haver desenes de
mestres, pintors o pensadors que van seguir creant fora de Catalunya. A
més Agullana també vol fer-se un lloc en l'espai de memòria que s'està
teixint a banda i banda dels Pirineus.
Entre la darrera setmana
del mes de gener i la primera del mes de febrer de l'any 1939, Agullana,
concretament el coll de la Manrella, va ser una de les vies de fuga de
l'exili republicà. Per allà hi va passar una àmplia representació
d'intel·lectuals de la Institució de les Lletres Catalanes i també bona
part del govern republicà. Aquest fet ha motivat a l'ajuntament de la
localitat a impulsar un centre que recordi la vessant cultural de
l'exili català. L’espai, que s’inaugura avui, s'ha batejat amb el nom de
'L'exili cultural català de 1939' i està situat en un edifici de la
plaça de l'Església.
L'exposició recupera materials originals i rescata facetes poc
conegudes d'artistes. Per exemple, es poden veure il·lustracions de
Rodoreda o de Calders que feien per a cobertes de llibres d'altres
companys. També s’hi veuen els butlletins fets a mà que alguns mestres
de català feien des dels camps de concentració i el material que
empraven per fer classes als adults. La vessant artística és una de les
més reivindicades i la mostra acull alguns originals de cartellistes,
pintors i il·lustradors que a través de la seva obra van reflectir
moments de l'exili i les vivències dels camps de refugiats.
La mostra es completa amb tres audiovisuals. Una d'aquestes
projeccions és el documental 'Una cultura a l'exili', fet expressament
per l’ocasió i que compta amb la participació d'historiadors i narra la
desertització cultural que va patir Catalunya després de la Guerra
Civil. El segon arxiu es dedica a la literatura i es tracta d'una
antologia de textos dels autors més importants complementada amb
fotografies de Georges Bartolí i Sandra Genís. També s'hi pot veure 'Art
exiliat’, una ressenya d'artistes plàstics de l'exili i algunes imatges
de les obres més significatives.
El projecte neix vinculat al Museu Memorial de l'Exili
de la Jonquera i complementa la seva oferta expositiva i educativa. El
MUME està més centrat en la vessant sociopolítica i, en canvi, Agullana
dóna una visió més cultural d'aquests anys. A pocs quilòmetres a la
rodona també hi ha d'altres llocs d'interès dedicats a l’exili com ara
la maternitat d'Elna o el memorial que es vol fer al lloc on hi havia el
camp de refugiats de Rivesaltes.
