diumenge, 28 de desembre del 2014

Nadal vist des de l’espai

BON NADAL

Nadal vist des de l’espai

No podem negar l’impacte de la nostra civilització sobre el planeta. Si l’excés de llum de les nostres ciutats fa brillar el cel durant tot l’any, que passarà quan celebrem les nostres festes més tradicionals, siga la festa de Nadal per al món d’arrel cristià o el Ramadà per al món musulmà?
Aquest problema se l’ha plantejat la NASA i, amb les dades preses diàriament per l’instrument VIIRS (Visible Infrared Imaging Radiometer Suite) a bord del satèl·lit Suomi NPP, els científics han estat capaços de visualitzar com la intensitat i extensió de la llum nocturna canvia durant les festes més importants de la Terra.
El grup d’investigadors liderat per Miguel Román del Goddard Space Flight Center de la NASA ha estudiat els canvis en la il·luminació durant les èpoques festives en Amèrica del Nord, el Carib i l’Orient mitjà. Així els llums nocturns al voltant de les majors ciutats nord-americanes  brillen d’un 20 a un 50% més a causa de les decoracions nadalenques exteriors i d’altres activitats. No només és un fet cultural que podem veure des de l’espai sinó que ens diu en què balafiem els nostres recursos energètics.
swusalights_vir_2012-14
Els mapes mostren canvis ben visibles en el sud del Estats Units, (premeu View Both Images, per veure la diferència), Puerto Rico, Haití i la república Dominicana. Els mapes comparen la llum nocturna de desembre 2012 i 2013 amb la llum mitjana de la resta dels dies dels anys 2012, 2013 i 2014. Als mapes, les zones de color verd indiquen àrees on la llum s’incrementà en desembre; les zones grogues són àrees amb pocs canvis i les zones roges marquen àrees amb menor il·luminació.
houston-estiuhouston-nadalImatges nocturnes de Houston en estiu (esquerra) i en Nadal (dreta). Noteu com s’expandeix la llum en les afores de la ciutat.
L’estudi de Román i col·laboradors examinà l’emissió de llum de 70 ciutats dels Estats Units. La conclusió és que la llum s’incrementa en Nadal sobretot en els suburbis i en les afores de les ciutats i no tant en el centre d’aquestes. La distribució de part de la població en àrees residencials al voltant de les ciutats explicaria perfectament aquest resultat.
Com comenta l’estudiant de doctorat i col·laboradora del treball, Eleanor Stokes: “Tindre un conjunt de dades diàries i globals de la il·luminació nocturna és una nova manera d’entendre les forces de societat que comporten decisions al voltant de l’ús de l’energia.”
Però l’excés d’il·luminació nocturna també s’ha notat en altres indrets sense tradició cristiana. L’equip de Román utilitzava la zona de l’Orient Mitjà i el nord d’Àfrica per calibrar l’instrument VIIRS a causa de la major proporció de dies sense núvols i menor població. Però en analitzar les dades van detectar un efecte similar a l’observat durant les festes de Nadal als Estat Units, però ara durant la principal festa dels musulmans, el Ramadà.
middleeastlights_vir_2012-14
El mapa que adjunte mostra els canvis en intensitat i localitzacions en Egipte, Israel, Jordània, Síria, Palestina i el Líban durant els mesos del Ramadà i la festa del Eid al-Fitr en comparació amb la resta de l’any. D’acord amb les dades, els llums nocturns en algunes ciutats de l’Orient Mitjà brillen més d’un 50% durant aquestes festes. I, a més a més, al contrari del que passa als Estats Units, aquest increment d’il·luminació es concentra al centre de les ciutats.
Que tinguen un Bon Nadal sense malbaratar recursos.
Imatges: NASA Earth Observatory images by Jesse Allen, using VIIRS day-night band data provided by Miguel Román (NASA/GSFC). Suomi NPP is the result of a partnership between NASA, the National Oceanic and Atmospheric Administration, and the Department of Defense. Caption by Kate Ramsayer and Mike Carlowicz.
 
Que tinguen un Bon Nadal sense malbaratar recursos.
Imatges: NASA Earth Observatory images by Jesse Allen, using VIIRS day-night band data provided by Miguel Román (NASA/GSFC). Suomi NPP is the result of a partnership between NASA, the National Oceanic and Atmospheric Administration, and the Department of Defense. Caption by Kate Ramsayer and Mike Carlowicz.
 
 
 

La novel·la de Josep Guardiola és una innocentada

BON NADAL

28/12/2014
Literatura

La novel·la de Josep Guardiola és una innocentada

Pep Guardiola
Pep Guardiola durant la roda de premsa de la Champions amb el 'CAT' a la samarreta

El portal de literatura 'Illa de Llibres' fa broma explicant que l'exentrenador del Barça faria un salt a la literatura

Xavier Lladó
El Singular
La novel·la de Josep Guardiola és una innocentada. El portal de literatura 'Illa de Llibres' ha fet broma avui aprofitant que és el dia dels sants inocents. La notícia assegurava que el reconegut tècnic publicaria una novel·la abans de Sant Jordi. "L’exentrenador del Barça farà el salt literari amb ‘Fora de joc’ una novel·la ambientada en el món del futbol", reblava en el subtítol.

Explicava que tractaria sobre "les aspiracions d’un jove futbolista d’un petit poble i les dificultats per aconseguir el somni de convertir-se en un dels millors futbolistes del món". 'Edicions del Periscopi' n'era l'editorial d'un llibre que també comptaria amb ingredients de thriller, on es parlava de les parts fosques del futbol.

No donava més detalls de la trama, però informava la novel·la que arribaria a les llibreries a finals del mes de febrer i que podria ser presentada el 22 de març coincidint amb el partit que disputaran el Barça i el Reial Madrid al Camp Nou.

Per donar veracitat a la inocentada, 'Illa de Llibres' destacava l’interès que ha mostrat Josep Guardiola pels temes culturals i literaris.


dissabte, 27 de desembre del 2014

La qualitat de l'aigua de l'Ebre, per davall dels indicadors europeus

BON NADAL, Malgrat tot.

La qualitat de l'aigua de l'Ebre, per davall dels indicadors europeus

Detectats incompliments per nivells elevats de mercuri en peixos, en els punts de control d'Ascó, Benissanet i Campredó

, Terres de l'Ebre | AGUAITA 27/12/2014 a les 09:58h
 
El riu Ebre al seu pas per Tortosa, l'estiu passat. Foto: Sílvia Berbís

L’Ebre al seu pas pel tram català no assolix el bon estat químic que marquen les normes de qualitat ambiental europees. Això determina que l’estat global (resultat d’avaluar l’estat ecològic i l’estat químic) del riu siga “inferior a bo”. Així ho recull l’últim informe de Control de l'Estat de les Masses d'Aigua (CEMAS), que ha fet públic la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, que verifica el grau de compliment de les exigències de la Directiva Marco de l'Aigua i les Normes de Qualitat Ambiental. Els principals problemes que detecta l’informe als diversos trams del riu per les Terres de l’Ebre són químics. Concretament, en els punts de control d’Ascó, Benissanet i Campredó (Tortosa), s’han detectat incompliments de les normes de qualitat per nivells elevats de mercuri en peixos. En tota la conca s’ha detectat este incompliment en 22 punts.

Així, si el límit que marquen les normes és de 20 micrograms per quilo, a Ascó s’han pres mostres a l’alborn i a la madrilleta i s’han detectat concentracions de 110 micrograms per quilo i 67 micrograms per quilo, respectivament. A Benissanet els peixos analitzats han estat el carpí i la madrilleta, amb 341 (un dels índex més elevats de la conca) i 101 respectivament, i finalment, a Campredó, les mostres de carpí i de carpa han donat concentracions de 78 i 106 micrograms per quilo.

Unes deteccions inesperades en principi: “No es té constància de l’existència de vessaments de mercuri aigües amunt de la majoria dels punts de control i no s’esperava per tant detectar incompliments de les normes de qualitat ambiental establertes per a esta substància”, afirma l’informe.
 
Quadre resum de l'informe CEMAS publicat per la CHE (EE és l'estat ecològic, EQ, el químic i EF, l'estat final). Foto: Informe CEMAS

Contaminació agrícola i industrial

En general, entorn a la qualitat de les aigües, a la Conca de l'Ebre seguix destacant el problema de la contaminació difusa procedent de l'agricultura, principalment  per les dimensions que té esta activitat en aquesta Demarcació. Es tracta d'una  contaminació que es detecta en primer lloc en l'aigua subterrània i després acaba afectant als rius. Els rius on es detecten aquestes pressions de forma més destacada són Arba (Saragossa); Gállego i Alcanadre (Osca); Cinca (Osca) i Segre (Lleida).

Quant a la pressió per abocaments industrials, es concentren a les capitals de província i a nuclis de població grans, entre els quals l’informe inclou Flix i Tortosa. També Flix és citat per la contaminació de sediments fluvials provocada pels abocaments històrics a l’embassament i encara per la pressió que la contaminació d’origen industrial efectua a les aigües subterrànies.
En total, durant el 2013 s'han pogut diagnosticar 359 masses fluvials (trams de riu amb unes condicions en principi homogènies) de les 643 definides en la Demarcació de l'Ebre i el resultat és que 113 no han aconseguit el bon estat, 43 d'elles presenten un estat ecològic moderat, 1 dolent i 18 deficient, mentre que són 72 els incompliments per indicadors físic-químics, en punts reconeguts per una major pressió humana o per efecte de la contaminació difusa.

El Moulin Rouge de París va ser l'obra mestra d'un fill de Terrassa

BON NADAL

El Moulin Rouge de París va ser l'obra mestra d'un fill de Terrassa

L'empenta de Josep Oller era tal que a finals del segle XIX el trobem convertit com el més important empresari del món de l’espectacle a la capital de França

| ND 27/12/2014 a les 10:39h
 
Moulin Rouge de París Foto: francetourism

Josep Oller és un terrassenc universal. Potser el seu nom no sonarà d'entrada, però segur que sí que ho farà la seva creació més important: el Moulin Rouge, el més famós dels clubs nocturns de París i del món sencer.

El fundador d'aquest club de la «Belle Epoque» va ser el terrassenc nascut l’any 1839, Josep Oller i Roca. Tenia tres anys quan els seus pares van anar a viure a París. La seva empenta era tal que a finals del segle XIX el trobem convertit com el més important empresari del món de l’espectacle a la capital francesa.

El 1864 se celebra el Primer Gran Premi de París d’hípica. Josep Oller reforma el sistema d’apostes hípiques a tot el país. Tres anys després crea el «Pari-Mutuel», sistema que deixava al públic la llibertat d’escollir el cavall i totalitzar les apostes, alhora que permetia al guanyador percebre les quantitats que els altres perdien.

El 1878 va inaugurar el «Théâtre des Nouveautés». També és va dedicar a la cria de cavalls de pura sang. Va fundar l’hipòdrom de Saint-Germain (1882) i va crear la «Grande Piscine Rouchechourd» (1885). A més, va posar en marxa el primer parc d’atraccions, «Les Montagnes Russes» (1887).

El 1889 París celebrava el centenari de la Revolució francesa amb una brillantíssima Exposició Universal i la inauguració de la Torre Eiffel. Aquell any Josep Oller, associat amb Charles Zidler, obre el Moulin Rouge dins el barri de Montmatre amb l’atractiu de les ballarines desvergonyides ballant el Can Can.

Un comentarista el va considerar com «l’home que va fer-se amo de París en una època en què volia dir fer-se amo del món».

Era la vigília de l’obertura de l’Exposició Universal del 1889 quan el famós cabaret va començar a fer vibrar les nits parisenques. Segons Gustave Frejaville, «el nom de Josep Oller no podia anar separat de la història dels espectacles de Paris durant el darrer quart de segle dinovè [...] Cadascuna de les seves empreses l’apassionava fins que la seva perfecta posada en marxa li n’assegurava l’èxit [...] I havent servat sempre una tendresa profunda pel seu país natal, aquest home extraordinari, podia recordar-se’n (en el moment del seu traspàs, l’any 1922) amb la satisfacció malenconiosa d’haver estat, veritablement, un dels reis de París».

'La xocolatada', una escena del 1714

BON NADAL
Dissabte  13.09.2014  06:00
Autor/s: Àlex Asensio

'La xocolatada', una escena del 1714

En ocasió del tricentenari dels fets del 1714 recordem que, en plena guerra de Successió, l’austriacista Francesc Amat i Planella va adquirir la finca de Ca les Monges, consagrada al gaudi dels sentits. Aquest article s'ha publicat a la revista Papers de Vi

Vilaweb
Ara que commemorem el Tricentenari dels fets del 1714 convé recordar que en plena guerra de Successió Francesc Amat i Planella va adquirir la finca de Ca les Monges, una antiga masia situada a la Coma Clara que fins llavors havia acollit una petita comunitat religiosa i que el nou propietari es va afanyar a reformar per convertir-la en una finca consagrada al gaudi dels sentits, d'acord amb el gust aristòcrata de l'època. Francesc Amat era noble: senyor de Sant Miquel de Castellar, a la Segarra. El 1706, el rei Carles III va distingir-lo amb el títol de comte pels seus serveis a la causa austriacista en el plet dinàstic que confrontava aleshores els partidaris de l'arxiduc i els de Felip de Borbó.
Entre les obres fetes a la masia hi havia el pavelló de la Font de la Salut: un brollador d'aigua de mina que alguns creuen que ve del Montseny. L'indret  es va fer popular pels berenars i balls que s'hi feien. Aquests plaers –a més de divertiments i afeccions del comte, com els toros i la cacera– van quedar immortalitzats en els plafons ceràmics que decoraven el templet:es tracta d'una edificació aïllada situada a la part posterior de la masia que s'obre en forma de porxo i és coberta amb una volta de creueria, a la clau de la qual hi ha esculpit l'escut del llinatge dels Castellbell, que van succeir els Amat en la possessió de la casa.

La deu pròpiament és al peu de la paret frontal, en posició central. Al damunt hi ha un petit conjunt de trenta rajols que representa la Mare de Déu de la Salut, amb el nen a coll i els símbols del Sol, la Lluna i la Santíssima Trinitat. Als flancs hi ha dues composicions més de mida mitjana: Els grassos i Els prims, farcides de personatges grotescs i d'un seguit de detalls que magnifiquen encara més les diferències entre totes dues, com ara el costellam dels quissos, el paisatge en ruïnes i la verdura i el bacallà com a úniques viandes que adornen el plafó dels prims. Per alguns, els obesos representen les èpoques d'abundància, i els denerits, els moments de vaques magres. Tanmateix, sembla més versemblant que es tracti d'un retrat de les desigualtats socials de l'època i que calgui fer-ne una lectura simultània, com es desprèn de la presència d'un intrús famèlic en l'escena dels grassos. Es tracta d'un captaire, un músic que és foragitat del quadre a garrotades pel seu atreviment: som a l'Antic Règim i la societat s'estructura en estaments. Hi impera l'anomenada 'cascada del menyspreu': cada grup social s'identifica amb el superior i mira d'allunyar-se al màxim de l'inferior. El personatge en qüestió duu un sac de gemecs a l'esquena, qui sap si amb finalitat irònica per allò de 'qui gemega ja ha rebut'.

Dos plafons coronaven les parets laterals: 'La xocolatada' i 'La cursa de braus', composts de dues-centes peces cadascun. Tots dos es conserven avui perfectament restaurats al magatzem del Museu del Disseny de Barcelona, que obrirà la porta a la plaça de les Glòries Catalanes el 13 de desembre vinent. Hi han arribat procedents de l'antic Museu de la Ceràmica de Pedralbes, on han passat el darrer segle des que van ésser arrencats pel marquès de Castellbell el 1888 per exhibir-los en ocasió de l'Exposició Universal de Barcelona. N'hem parlat amb la seva conservadora, María Antonia Casanovas, que no en té cap dubte: 'Són les peces estrella de les nostres col·leccions.'

Es podria tractar d'una antinòmia: la novetat i el Nou Món –en majúscules– davant per davant de la tradició i el vell món. També hi ha qui els ha contraposats volent veure-hi una al·legoria del geni natural de cada nació: 'La xocolatada' encarnaria Catalunya i el gust pel refinament (la moda, la música i els productes exòtics), i 'La cursa de braus', Espanya. Casanovas ho desmenteix. Certament, el quadre recrea una escena taurina ambientada a la plaça Major de Madrid, però l'especialista hi veu una altra intencionalitat política: Francesc Amat el devia encarregar com a acte d'afirmació austriacista. Sabia que a Felip V, arribat el 1700 directament de Versalles, no li plaïa gens l'espectacle taurí, que fins i tot va prohibir als seus cortesans el 1723.

Les dues obres són còpies ceràmiques de gravats o pintures anteriors, imatges de format reduït que circulaven de mà en mà per Europa i que els nobles feien reproduir per satisfer els desigs d'ostentació. Hi detectem l'anacronisme per la vestimenta 'demodé' dels personatges –la roba pertany al darrer quart del segle XVII i no pas al principi del XVIII– i per un detall ineludible: al centre de 'La cursa de braus' apareix representat un edifici, l'anomenada 'Casa de la Panadería', que va desaparèixer en un incendi el 1672.

Segons la historiadora Roser Parcerisas, Francesc Amat va comprar la casa d'Alella el desembre del 1709. Devia anar per feina perquè  el conjunt ceràmic de la Font de la Salut es va fer tot seguit, segons que consta en dos plafonets on figura la data: <añy> <1710>. En opinió de l'especialista Sílvia Canalda, el treball va ser fet a l'antic obrador de Llorenç i Pau Passoles, una nissaga d'escudellers de Barcelona que a les acaballes del XVII va traspassar el negoci –i els estergits o plantilles per fer els treballs– a Antoni Biscompte, que en podria haver estat l'autor. Això explicaria la presència a la Font de la Salut de sanefes i motius ornamentals propis dels Passoles en un moment en què ja eren morts i havien traspassat l'activitat.

'La xocolatada' com a font de documentació històrica
De tots els plafons, el de 'La xocolatada' n'és el més cèlebre. Reprodueix una festa galant i és un magnífic compendi dels gusts i costums de l'alta societat de l'època –l'àpat, la conversa, la passejada, el joc i la música–, i per això ha estat profusament reproduït per il·lustrar tota mena de llibres i articles d'història i sobre les arts decoratives. Bo i tractar-se d'una composició plana, les escenes són ordenades en tres plans de baix cap a dalt per dotar-la d’una certa perspectiva: la majoria són de festeig, tret de les quatre del davant, disposades en paral·lel. Plegades formen un conjunt harmònic, però també admeten lectures i anàlisis individualitzades; constitueixen una font d'informació valuosíssima per a tota mena d'estudis i, de fet, se n'han escrit sobre els instruments musicals, la roba i fins i tot els coberts!

L'ambientació té reminiscències italianes: 'Més que no pas un jardí, recorda les terrasses genoveses; la "terza natura" domesticada', amb les glorietes i el sortidor d'estil rococó rematat per l'estàtua de Cupido, l'angelet que simbolitza l'amor i l'aigua, la fertilitat. Però la resta de cànons són típicament afrancesats, començant pels tarongers que guarneixen els balustres, a l'estil del 'orangerie', i acabant per la indumentària o la manera de parar la taula, a la francesa: amb les plates servides a taula. 'Les dames irrompen en l'esfera social i ho fan portant encara gipó i la còfia a la Fontanges', a més del ventall. Els cavallers, al seu torn, vesteixen camisa amb corbata nuada, armilla llarga, casaca de llana o de seda, calces ajustades, mitges brodades, sabates amb taló, perruca i xamberg amb plomes. Les classes subalternes imiten el patró. Hi veiem dos esclaus negres transportant una dona en palanquí, un grup de músics i una colla de lacais fent de cambrers o copers, servint el vi fred. Només un dels personatges, misteriós, sol i en segon terme, vesteix a l'espanyola, amb capa i tricorni foscs.

L'escena central descriu el procés d'elaboració de la xocolata. Es consumia desfeta, barrejada amb aigua beneïda per purificar-la, perquè la matèria primera procedia d'Amèrica i havia estat recol·lectada per esclaus africans. Hi podem veure les preses a punt per desfer, el fornet portàtil encès i la xocolatera de coure. Segons el protocol, aquesta beguda era oferta a les dames directament pels cavallers, que havien de clavar un genoll a terra com a reverència. Al marge esquerre del plafó hi ha un nombrós grup de comensals asseguts a taula, al mig de la qual identifiquem un altre producte exclusiu: un gall dindi adobat amb clau. I mentre passa tot això, a l'angle dret un combo de músics format per violí, contrabaix, baixó i trompa amenitza la vetllada i convida una rotllana de nobles a dansar un ball rodó.

Marianna Copons i la xarxa d'espionatge
Entre les cases emblemàtiques d'Alella hi ha la casa pairal de Salvador Lleonart, coronel de l'exèrcit català i cap dels serveis secrets contra Felip V, i les Quatre Torres, on s'estava la bella Marianna Copons. Gràcies a l'art de la seducció, l'espia catalana va esbrinar els plans de Le Querchois, el coronel borbònic que li feia la cort, per parar una emboscada als fusellers catalans que havien d'assaltar Mataró. Els autors de la novel·la 'Lliures o morts', Jaume Clotet i David de Montserrat, situen l'acció a la Font de la Salut: 'Des de sempre, les fonts del turó de les Monges eren el lloc preferit pels alellencs per anar a berenar els dies que feia bo. Malgrat que la guerra no era llunyana, molts ciutadans honrats i petitburgesos d'Alella continuaven aquesta tradició, tot i que ara s'hi veien més uniformes que no abans. Un d'aquests homes uniformats, de dragó francès, jeia aquella tarda sobre una manta al costat d'una dama de la zona. Mentre bevia vi dolç i menjava galetes, l'oficial confirmava amb els ulls el que tothom li havia explicat: la dama tenia molts encants, i mostrava una simpatia sincera envers el rei Felip V.' A més d'ella, també Francesc Lleonart, germà d’en Salvador i capità agregat a la Coronela, i el mateix Francesc Amat treballaven d’enllaç. El nostre personatge fou nomenat correu major del Principat. Com a tal, mantenia contacte per carta amb el cos de miquelets comandat per Ermengol Amill i el 1712 va acompanyar el comte d'Assumar en l'evacuació de les tropes lusitanes que es trobaven al país. Essent Portugal bressol del 'azulejo',qui sap si la ceràmica fou mai tema de conversa entre tots dos!

Considerat pels seus enemics un de 'los principales conjurados' contra el rei Borbó, les noves autoritats van anul·lar i cremar el títol nobiliari i li van confiscar tots els béns: cada any, el Reial Segrest ingressava més d'onze mil lliures procedents de l'arrendament i la venda de fruits de les seves propietats. Ell mateix fou obligat a pagar per poder usufructuar la seva casa d'Alella fins el 1723, any de la seva mort. La confiscació es va produir l'1 de novembre de 1713 amb ell absent, compromès en la defensa de Barcelona com a tinent de la milícia urbana. Aleshores a la casa encara es feinejava perquè els filipistes hi van trobar 'dos forns de fer obra ab una partida de obra, ço és teulas, pedras y demes obras y cals'.

Les rajoles 'intruses' i la representació de la guerra
Ho podem pressuposar: en origen, totes les parets de la font eren revestides, de dalt a baix, seguint una distribució formalment simètrica i conceptualment contraposada, o com a mínim dual: grassos/prims i xocolatada/cursa de braus. Seguint aquesta lògica, els panys laterals que avui resten nus també degueren guarnir-se amb dos grans quadres historiats rectangulars de 3 x 2 m. En dóna fe l'existència de vint-i-dues rajoles òrfenes o 'intruses', en el llenguatge dels ceramòlegs. Es tracta de peces soltes que en un moment donat foren encabides de manera inconnexa en els plafons de la Mare de Déu de la Salut i dels prims per restituir les originals, prèviament malmeses o arrencades. Són massa poques per imaginar la composició, però suficients per identificar dues temàtiques: la caça i la guerra. Per l'estudiós Albert Telese, 'la versió d'una batalla és innegable perquè hi ha una rajola on es llegeix '...ia enemiga', cosa que es corrobora per més peces amb ferits o morts a terra i població civil presa del pànic, i molts soldats armats'. També hi ha una vista urbana, farcida d'edificis. Potser Barcelona? Unes altres suggereixen una cacera, com ara la d'un cérvol fugint o la d'un gos en què apareix la paraula 'conde', en clara al·lusió a Francesc Amat. I encara en trobem un tercer grup compost per mitja dotzena de rajoles en què apareix un seguici d'homes fent sonar el tabal i instruments de vent (gralla, fiscorn i uns quants tipus de corns i trompeta).

Si, com sembla, el repertori iconogràfic de la Font de la Salut retrata la personalitat i les conviccions ideològiques de Francesc Amat, tampoc fóra estrany que les composicions fossin destruïdes o es malmetessin com a part de l'acció repressora. I no hi ha dubte que els passatges bèl·lics –oimés si hi apareixia el nom i el retrat del comte– eren massa explícits. Quant als 'prims', Susana Mir, que és filla de la casa, explica haver sentit el seu avi parlar d'una 'noia mig boja que va picar tots els rajols perquè deia que no volia passar gana'.  

La font, avui
Des del 1994 la font revesteix la consideració de Bé Cultural d'Interès Local. El 2011 el document d'aprovació inicial del nou Pla d'Ordenació Urbanística d'Alella va establir-ne la cessió a l'ajuntament per garantir-ne la conservació, però recentment la Generalitat l'ha desautoritzada en els termes en què s'havia plantejat. Com que es tracta d'un element situat en sòl no urbanitzable, caldrà cercar-hi una altra figura legal a través d'un conveni amb els titulars de la finca, per rebre'n la propietat. Ambdues parts hi estan interessades per evitar la degradació, en paraules de Telese, "d'un dels conjunts cabdals” del nostre patrimoni ceràmic: 'La datació, en ple conflicte successori, és per si mateixa d'un valor inqüestionable.'

(Aquest article s'ha publicat al número 30 de la revista Papers de Vi).

divendres, 26 de desembre del 2014

Els científics expliquen l'abraçada entre Mas i Fernàndez del 9-N

BON NADAL

Els científics expliquen l'abraçada entre Mas i Fernàndez del 9-N

, Redacció | ND 25/12/2014 a les 23:38h

Mas i Fernàndez, l'abraçada. Foto: Twitter


Pablo Iglesias, líder de Podem, en el seu primer míting a Barcelona va criticar amb agror l'abraçada que es van fer el president de la Generalitat, Artur Mas, i el cap de files de la CUP al Parlament, David Fernàndez. De ben segur que hi va veure una lectura política errònia. Però, les percepcions són el que són. Ara bé, els científics potser afinen més quan analitzen el fet d'abraçar-se fins al punt que ho consideren terapèutic perquè redueixen els efectes de l'estrès.

Així, segons una investigació de la Universitat Carnegie Mellon de Pittsburgh (EUA), les abraçades ajuden a disminuir els efectes nocius de l'estrès i els símptomes de malalties lleus.
L'objectiu del treball, publicat a la revista 'Psychological Science' i dirigit pel professor de psicologia a Dietrich Facultat d'Humanitats i Ciències Socials de la Universitat de CMU Robert I. Doherty, Sheldon Cohen, va ser analitzar l'efecte que produeixen socialment les abraçades. Un estudi que partia de la premissa que les abraçades són mostra de relacions íntimes i estretes entre diferents persones.

"Sabem que les persones que tenen conflictes amb altres són menys capaços de lluitar contra els virus del refredat, igual que coneixem que les persones que tenen un major suport social pateixen menys depressió o ansietat en moments d'estrès", explica Cohen.

Així que els investigadors van analitzar si rebre abraçades podria també protegir la persona davant determinades amenaces. Per a això, van estudiar a 404 persones sanes a qui van preguntar sobre la quantitat de conflictes que tenien i les abraçades que rebien.

Posteriorment, els participants van ser exposats intencionalment a un virus del refredat comú i monitoritzats durant 40 dies per avaluar la infecció i els signes de la malaltia. D'aquesta manera, els científics van comprovar que les persones que més rebien abraçades tenien un menor risc d'infecció i menys símptomes de malalties lleus.

 "Això suggereix que l'augment de la freqüència d'abraçades podria ser un mitjà eficaç per reduir els efectes nocius de l'estrès", conclou l'investigador principal. Possiblement, Iglesias desconeix el que Mas i Fernàndez vivien el 9-N, una situació d'estrès per posar urnes de cartró davant un Estat hostil. És la conseqüència d'enfrontar-se a l'Estat.

Catalunya lidera el rècord de despesa turística

BON NADAL
26/12/2014
turisme

Catalunya lidera el rècord de despesa turística

Turistes

Els turistes internacionals s'han deixat 14.406 milions d'euros

Alèxia L. Ferret
El Singular
Catalunya lidera el rècord de despesa turística. En total són 14.406 milions d'euros la quantitat de diners que els turistes internacionals s'han gastat a Catalunya entre el gener i el novembre del 2013, segons les dades que aporta el ministeri d'Indústria, Energia i Turisme. La xifra representa un augment del 6,4% respecte al mateix període de l'any passat.

Pel que fa a la resta de l’Estat espanyol, les dades també són positives. Els turistes internacionals s'han deixat 59.810 milions d'euros, o el que és el mateix, un 6,7% més que entre el gener i el novembre del 2013. Catalunya representa un 24,1% del total de la despesa turística a l'Estat.

Després de Catalunya, les altres comunitats autònomes on els turistes internacionals han gastat més diners han estat les Canàries, amb 11.359 milions (un 8,6% més que el 2013); les Illes Balears, amb 10.288 milions (un 2,6% menys); Andalusia, amb 8.886 milions (un 10,9% més); el País Valencià, amb 5.139 milions (un 3,3% més), i Madrid amb 5.085 milions (un 10,6% més).