dilluns, 1 de setembre del 2014
La V de la Diada: 20 dels trams ja tenen una ocupació plena o gairebé plena
La V de la Diada: 20 dels trams ja tenen una ocupació plena o gairebé plena
Amb 300.000 inscrits, la V té 58 trams per omplir
ARA Barcelona |
Gairebé 300.000 persones ja s'han apuntat a la V de la
Diada que es farà a Barcelona l'Onze de Setembre, segons l'última xifra
oficial que han fet pública aquest divendres l'Assemblea Nacional
Catalana (ANC) i Òmnium Cultural. Els organitzadors, que actualitzen la
xifra de participants un parell de cops a la setmana, esperen arribar al
milió de persones que es necessiten per omplir la V.
Les dues entitats, agrupades en la campanya ' Ara és l’hora ',
no s’han cansat de repetir que aquest cop la inscripció és més
important que mai, ja que cal organitzar els concentrats perquè els
colors de les seves samarretes dibuixin dues senyeres al llarg de la
Diagonal i la Gran Via. "Hi ha gent que no ho sap, que es pensa que
serà com el 2012, però volem fer un mosaic i és més complicat que l'any
passat", va dir fa uns dies la presidenta de l'ANC, Carme Forcadell.
L'ocupació dels trams
Ara mateix, només 9 dels 73 trams tenen una ocupació "baixa", segons les dades de la pàgina ullsvermells.com, creada per un lector de l'ARA, que calcula el percentatge d'ocupació de cada tram. En
canvi, ja hi ha plens 15 trams. 13 dels trams tenen "poca" ocupació,
12 trams mostren ocupació "mitja" i 19 una ocupació "alta" i 6 gairebé
plens. Els trams més plens són els que estan més a prop de les parades
de metro de Glòries, Maria Cristina i Diagonal-Provença.
La rapidesa amb què es van omplint els trams, després d'una arrencada
lenta, sembla fer bones les previsions dels organitzadors, convençuts
que a partir d'aquest 1 de setembre s’animaran les inscripcions, amb el
retorn de les vacances. Ja va passar una cosa similar el 2013, quan
les últimes setmanes l'ANC patia per omplir els trams de les Terres de
l’Ebre i al final va sobrar gent. Aquest any, els 150.000 inscrits del
15 d’agost ja eren 220.000 el 25 i 300.000 a finals de mes.
En els pròxims dies l’ANC invitarà personalitats de diferents àmbits a
assistir a la V. Tot i això, Forcadell no creu que Artur Mas hi
assisteixi, igual que els anys anteriors.
Com es fa la inscripció
La inscripció es pot fer des de la web Ara és l'hora.
Des d'aquesta pàgina també es pot fer un donatiu o fer-se voluntari. A
partir d'aquest dijous també es pot fer per telèfon, trucant al 902
811 914.
L'organització ha previst un sistema
d'inscripcions en línia, tram per tram, per planificar més bé l'operatiu
i garantir l'èxit de la mobilització. El sistema informàtic permet
escollir el tram i el color de la samarreta per fer la senyera. El
sistema d'inscripció fa que es recomanin trams a les persones
interessades segons el lloc on viuen a través del codi postal. Amb
aquesta acció es pretén que cada comarca s'encarregui d'omplir un o
diversos trams a través dels autocars que s'organitzaran al territori i
facilitar la plena ocupació de la Diagonal i la Gran Via de les Corts
Catalanes de Barcelona l'11 de setembre.
Aquests són els trams recomanats, segons la comarca de procedència:
- Terres de l'Ebre: 1 i 2 (les Corts)
- Ponent: 3 i 4 (les Corts)
- Alt Penedès: 5, 6 i 7 (Sarrià-Sant Gervasi)
- Garraf: 8 i 9 (Sarrià-Sant Gervasi)
- Baix Penedès: 10 i 11 (Sarrià-Sant Gervasi)
- Pla de l'Estany: 12 (Esquerra de l'Eixample)
- Gironès: 13, 14 i 15 (Esquerra de l'Eixample)
- Baix Empordà: 16 (Esquerra de l'Eixample)
- Garrotxa: 17 (Esquerra de l'Eixample)
- Alt Empordà: 18 i 19 (Esquerra de l'Eixample / Gràcia)
- La Selva: 20 (Gràcia)
- Vallès Occidental: 21, 22, 23, 24 i 25 (Gràcia)
- Illes: 26 (Gràcia)
- País Valencià: 27 (Sagrada Família)
- Catalunya Nord: 28 (Sagrada Família)
- Pirineus: 29 i 30 (Sagrada Família)
- Baix Llobregat: 36, 37, 38 i 39 (Sants-Montjuïc)
- Priorat: 40 (Sants-Montjuïc)
- Alt Camp: 41 i 42 (Sants-Montjuïc)
- Conca de Barberà: 43 (Sants-Montjuïc)
- Baix Camp: 44 i 45 (Poble-sec)
- Tarragonès: 46, 47 i 48 (Sant Antoni)
- Anoia: 49 (l'Hospitalet)
- Bages: 50, 51 i 52 (l'Hospitalet / Horta-Guinardó)
- Berguedà: 53 i 54 (Horta-Guinardó)
- Solsonès: 55 (Horta-Guinardó)
- Maresme: 56, 57, 58, 59 i 60 (Ciutat Vella / Barceloneta / Dreta de l'Eixample)
- Vallès Oriental: 61, 62 i 63 (Dreta de l'Eixample)
- Catalunya Exterior: 64 (Sant Adrià de Besòs)
- Osona i Ripollès: 65, 66, 67 i 68 (Badalona)
L'il·lustrador Jordi Calvís ha fet un dibuix per fer-ho més fàcil.
Els promotors volen garantir un repartiment equilibrat de
manifestants al llarg dels poc més d'11 quilòmetres de recorregut, i
evitar col·lapses com els de les manifestacions del 10-J de 2010 i de
l'11-S de 2012, en què l'afluència de gent va sobrepassar totes les
previsions imaginades.
Es poden fer inscripcions
individuals o en grups de màxim cinc persones. Si són grups més grans,
l'organització recomana posar-se en contacte amb la territorial de
l'ANC per assegurar que podran compartir tram.
El recorregut i les activitats previstes
La V humana
recorrerà, des de la plaça de les Glòries de Barcelona, 5,7 quilòmetres
de la Gran Via –fins a l'edifici de la Campana– i 5,6 quilòmetres de
la Diagonal –fins a l'Hotel Princesa Sofía–. La manifestació començarà
a les 17.14 h, en el que esdevé un homenatge als caiguts en la Guerra
de Successió de 1714, fa 300 anys. A les 19 h hi ha previstos
concerts, i a les 20.14 h –que simbolitza l'any 2014, 300 anys després
de la derrota de 1714 i l'any de l'autodeterminació– es preveu una
piulada massiva. Al marge de la V, però, abans, a les 12 del migdia, hi
haurà concentracions davant dels ajuntaments dels 947 municipis catalans a favor del 9-N.
Què s'hi haurà de portar?
Les entitats impulsores demanen que en el moment de fer la inscripció s'adquireixi també el 'kit' de la V, que inclou samarreta –que podrà ser vermella o groga– i
bossa per a l'avituallament. D'aquesta manera, volen configurar una
enorme senyera visible des del cel al llarg de tot el recorregut. Per
això és especialment important la inscripció prèvia, que ha de permetre
als promotors organitzar el repartiment de manifestants. De fet, els
diners que es recaptin amb la venda dels 'kits', a 15 euros, es
destinaran tots al finançament de la gran campanya 'Ara és l'hora', que
es pagarà exclusivament amb aportacions privades a la campanya més gran de 'fundraising' que s'ha fet mai al país.
Com s'hi podrà arribar?
Per evitar col·lapses, ANC i Òmnium recomanen l'arribada a Barcelona
amb els autobusos que les seccions territorials organitzaran.
El mosaic més multitudinari
'Ara és l'hora' ha expressat que vol convertir la V de la Diada en el
mosaic més multitudinari de la història del país en forma de senyera.
"La V serà un missatge clar al món de la voluntat majoritària a
Catalunya de fer i guanyar la consulta el 9 de novembre", diu l'ANC en
un comunicat. La campanya recorda que per garantir-ne l'èxit cal que
tothom s'hi inscrigui tal com es va fer l'any passat, "des de l'Albera
fins a les Terres de l'Ebre".
Per què una 'V'?
S'ha escollit una 'V' perquè simbolitza "la via per fer explícita la 'voluntat' a través de l'acció de 'votar'", segons explica la web d'Ara és l'hora. A més, és la confluència de dues de les vies més importants de la capital catalana: la Diagonal i la Gran Via de les Corts Catalanes, que es troben a la plaça de les Glòries Catalanes. "D'aquesta manera, crearem una imatge única que el món entendrà, amb una 'v' gegantina que pintarem amb els colors de la senyera gràcies a la samarreta oficial de la Via", conclouen els organitzadors.
S'ha escollit una 'V' perquè simbolitza "la via per fer explícita la 'voluntat' a través de l'acció de 'votar'", segons explica la web d'Ara és l'hora. A més, és la confluència de dues de les vies més importants de la capital catalana: la Diagonal i la Gran Via de les Corts Catalanes, que es troben a la plaça de les Glòries Catalanes. "D'aquesta manera, crearem una imatge única que el món entendrà, amb una 'v' gegantina que pintarem amb els colors de la senyera gràcies a la samarreta oficial de la Via", conclouen els organitzadors.
Els més joves, al vèrtex
L'ANC i Òmnium han fet una crida als joves nascuts el 9 de novembre
del 1998 perquè se situïn al vèrtex de la plaça de les Glòries
Catalanes. Segons la llei de consultes que està previst que aprovi el
Parlament la propera tardor, podran participar en aquest tipus de
votacions els majors de 16 anys. És per això que l'ANC ha fet un crida
a formar part del vèrtex de la V als votants més joves que hi haurà a
la consulta del 9-N. L'entitat ha informat que totes aquelles
persones que vulguin formar part del vèrtex poden dirigir-se al correu
16anys@araeslhora.cat, indicant el seu nom, cognoms, i telèfon de
contacte.
Les xifres
- 1.500 autocars portaran ciutadans del conjunt del país al centre de Barcelona
- 130.000 venudes fins ara de color groc o vermell
- 50 colles castelleres
- 1.200 corals convocades
- 7.000 voluntaris treballaran per al bon desenvolupament de la mobilització
- Més de 80 rèpliques de la V arreu del món
Quan faltaven 9d 20h 21m 26s - segons Ulls Vermells la V estava aixi de plena
Quan faltaven 9d 20h 21m 26s - segons Ulls Vermells la V estava aixi de plena |
Ulls Vermells - ARA
L'ocupació dels trams
Ara mateix, només 9 dels 73 trams tenen una ocupació "baixa", segons les dades de la pàgina ullsvermells.com, creada per un lector de l'ARA, que calcula el percentatge d'ocupació de cada tram. En
canvi, ja hi ha plens 15 trams. 13 dels trams tenen "poca" ocupació,
12 trams mostren ocupació "mitja" i 19 una ocupació "alta" i 6 gairebé
plens. Els trams més plens són els que estan més a prop de les parades
de metro de Glòries, Maria Cristina i Diagonal-Provença.
La rapidesa amb què es van omplint els trams, després d'una arrencada
lenta, sembla fer bones les previsions dels organitzadors, convençuts
que a partir d'aquest 1 de setembre s’animaran les inscripcions, amb el
retorn de les vacances. Ja va passar una cosa similar el 2013, quan
les últimes setmanes l'ANC patia per omplir els trams de les Terres de
l’Ebre i al final va sobrar gent. Aquest any, els 150.000 inscrits del
15 d’agost ja eren 220.000 el 25 i 300.000 a finals de mes.
En els pròxims dies l’ANC invitarà personalitats de diferents àmbits a
assistir a la V. Tot i això, Forcadell no creu que Artur Mas hi
assisteixi, igual que els anys anteriors.
L'agressió de Granollers i l'agressió de debò, per Vicent Partal
OPINIÓ
Despús-ahir a Granollers dues persones que hi havia en una
parada de l'ANC van ser ferides, una greument, per dos militants
espanyolistes. La gent que hi havia al voltant els va acorralar i va fer
possible que la policia els detingués. Esperem saber aviat qui són i
quines connexions tenen. Connexions polítiques, vull dir. Perquè
segurament ens indicarà si açò és un incident aïllat o si alguna gent ha
rebut ordres concretes de passar a l'acció violenta. Vist que cap altra
actuació no sembla que els aprofite.
És el primer de setembre. Ja sols falten setmanes per al 9 de novembre i el front unionista està perplex. Ni tan sols la bomba Pujol no ha fet l'efecte que ells esperaven. Es feren il·lusions, també, amb el fracàs aparent de la V i ara veuen amb espant que podria haver-hi més gent que l'any passat i tot. I fa mesos que ho diem: la V és la clau. Després de l'Onze de Setembre serà molt difícil que la classe política catalana puga fer cap pas enrere, per la pressió popular. Fins i tot a Escòcia les enquestes semblen detectar un tomb a favor del sí. Tanmateix, l'agressió, una agressió com aquesta d'ahir, és el darrer recurs que tenen?
No ho sé, però sí que sé que és un recurs a la desesperada. És cert que ja fa temps que hi ha qui es dedica a serrar pals de banderes, a arrencar estelades (fins i tot ho fan guàrdies civils en cotxes oficials!), a pintar seus de l'ANC, a esborrar murals en les carreteres. Ahir, però, hi va haver un salt de nivell: una agressió física al mig del dia, en ple carrer. D'ara endavant, no podem descartar de veure'n algunes més. Però crec que cal tenir el cap clar i entendre que són únicament una mostra d'impotència i que, de tota manera, no passaran de ser un incident.
No passaran de ser un incident perquè és molt complicat d'enfrontar-se d'una manera efectiva a un moviment de la dimensió colossal que té el nostre. De la transversalitat social, cultural i política que té el nostre. De l'alegria que té el nostre. Haurien de ser desenes de milers disposats a la batussa per a poder menar a aquest Ulster que algú sembla voler i que ací no pot existir. Perquè haurien de ser desenes de milers i no ho són. Simplement no ho són.
Per tant, aguantarem estoicament aquesta mena d'actes. Estoicament però alhora amb decisió i sense arronsar-nos. Cal fotografiar els agressors i cal facilitar-ne la detenció. Cal denunciar-los i fer-los pagar per l'agressió. Això és tot. I, sobretot, no hi ha cap necessitat de posar-se nerviós.
Ho farem perquè l'agressió que seria realment l'efectiva no la poden acomplir. Durant segles ens han mantingut estacats amb un recurs últim: la intervenció violenta de l'exèrcit --encara ho van fer el 1981. Però ara això ja no és possible. No tan sols perquè som a Europa o perquè l'exèrcit és de l'OTAN. És més senzill: no tenen prou soldats, ni de bon tros. Quan s'acabà el servei militar obligatori es van quedar tot d'una sense efectius per a exercir el control policíac del territori. I això fou el seu final. Sense prou soldats ni equipament, la invasió militar del país és impossible. I en vista d'això, en vista d'aquesta esplèndida notícia, la imatge de dos brètols escarrassant-se a pegar els integrants d'una paradeta és solament una mostra ben evident de la desesperació que tenen.
Que la tenen perquè és el primer de setembre ja i som nosaltres que guanyem.
Vicent Partal
01.09.2014
L'agressió de Granollers i l'agressió de debò
Vilaweb
És el primer de setembre. Ja sols falten setmanes per al 9 de novembre i el front unionista està perplex. Ni tan sols la bomba Pujol no ha fet l'efecte que ells esperaven. Es feren il·lusions, també, amb el fracàs aparent de la V i ara veuen amb espant que podria haver-hi més gent que l'any passat i tot. I fa mesos que ho diem: la V és la clau. Després de l'Onze de Setembre serà molt difícil que la classe política catalana puga fer cap pas enrere, per la pressió popular. Fins i tot a Escòcia les enquestes semblen detectar un tomb a favor del sí. Tanmateix, l'agressió, una agressió com aquesta d'ahir, és el darrer recurs que tenen?
No ho sé, però sí que sé que és un recurs a la desesperada. És cert que ja fa temps que hi ha qui es dedica a serrar pals de banderes, a arrencar estelades (fins i tot ho fan guàrdies civils en cotxes oficials!), a pintar seus de l'ANC, a esborrar murals en les carreteres. Ahir, però, hi va haver un salt de nivell: una agressió física al mig del dia, en ple carrer. D'ara endavant, no podem descartar de veure'n algunes més. Però crec que cal tenir el cap clar i entendre que són únicament una mostra d'impotència i que, de tota manera, no passaran de ser un incident.
No passaran de ser un incident perquè és molt complicat d'enfrontar-se d'una manera efectiva a un moviment de la dimensió colossal que té el nostre. De la transversalitat social, cultural i política que té el nostre. De l'alegria que té el nostre. Haurien de ser desenes de milers disposats a la batussa per a poder menar a aquest Ulster que algú sembla voler i que ací no pot existir. Perquè haurien de ser desenes de milers i no ho són. Simplement no ho són.
Per tant, aguantarem estoicament aquesta mena d'actes. Estoicament però alhora amb decisió i sense arronsar-nos. Cal fotografiar els agressors i cal facilitar-ne la detenció. Cal denunciar-los i fer-los pagar per l'agressió. Això és tot. I, sobretot, no hi ha cap necessitat de posar-se nerviós.
Ho farem perquè l'agressió que seria realment l'efectiva no la poden acomplir. Durant segles ens han mantingut estacats amb un recurs últim: la intervenció violenta de l'exèrcit --encara ho van fer el 1981. Però ara això ja no és possible. No tan sols perquè som a Europa o perquè l'exèrcit és de l'OTAN. És més senzill: no tenen prou soldats, ni de bon tros. Quan s'acabà el servei militar obligatori es van quedar tot d'una sense efectius per a exercir el control policíac del territori. I això fou el seu final. Sense prou soldats ni equipament, la invasió militar del país és impossible. I en vista d'això, en vista d'aquesta esplèndida notícia, la imatge de dos brètols escarrassant-se a pegar els integrants d'una paradeta és solament una mostra ben evident de la desesperació que tenen.
Que la tenen perquè és el primer de setembre ja i som nosaltres que guanyem.
Nova llicenciatura d'estudis catalans a la Universitat de Perpinyà
Nova llicenciatura d'estudis catalans a la Universitat de Perpinyà
L’Institut Franco-Català Transfronterer engega nous estudis de llengua i cultura catalanes
Jordi Palmer | ND 31/08/2014 a les 23:59h
Casa dels Països Catalans, seu de l'IFCT a la Universitat de Perpinyà
L’Institut Franco-Català Transfronterer (IFCT) de la Universitat de
Perpinyà -entitat equivalent a una facultat- obre aquest nou curs una
nova Llicenciatura d’Estudis Catalans. Es tracta d'uns estudis de tres
anys -que es poden cursar a distància- a l'entorn de la llengua i
cultura catalanes de tota l’àrea lingüística dels Països Catalans. Els
ensenyaments es basen en l’estudi i la pràctica directa de la llengua
catalana -tots els cursos específics s’imparteixen en català- així com
en la traducció i la interpretació essencialment en francès i català, i
específicament aprofundeixen en l'estudi de la llengua estàndard i
literària i també en registres especialitzats -administratiu, econòmic,
jurídic, comercial, mediàtic.
Als continguts lingüístics -gramàtica, fonologia, lexicologia,
morfosintaxi, dialectologia- s'afegeix l'estudi d'elements
socioculturals: societat contemporània, dinàmiques identitàries, fet
fronterer, evolució sociolingüística i aspectes tradicionals com la
història, la geografia, la literatura i l’economia. A més, la
llicenciatura prepara l'alumne per a diferents vies professionals:
ensenyament, mitjans de comunicació, traducció i interpretació, gestió
del patrimoni i animació cultural i relacions transfrontereres, entre
d'altres.
Els estudiants poden matricular-se en línia fins al mes d’octubre, tot i que les classes comencen el dilluns 8 de setembre. La continuació de la llicenciatura és possible en un màster de dos anys de recerca o de pràctica professional sobre temes catalans i transfronterers, i també en doctorat.
CaixaBank compra el negoci de Barclays a Espanya
Operació en el sector financer
CaixaBank compra el negoci de Barclays a Espanya
L'entitat catalana pagarà 800 milions d'euros per la xarxa de la britànica al país
OLGA GRAU
BARCELONA
BARCELONA
Dilluns, 1 de setembre del 2014
CaixaBank, el banc cotitzat controlat per
la Fundació Bancària La Caixa, ha tancat la compra de la xarxa espanyola
del britànic Barclays, en venda des del maig passat. L'operació suposa
desemborsar 800 milions d'euros, van confirmar ahir les dues entitats.
L'acord inclou el negoci de banca minorista, gestió de patrimonis i
banca corporativa de Barclays a Espanya, i exclou el negoci de banca
d'inversió i Barclaycard, que seguirà operant la britànica.
El 31 de juliol va acabar el termini inicial que els responsables de Barclays España van donar a les tres entitats interessades a comprar part del negoci: CaixaBank, el Santander i el Banco Popular. L'entitat catalana va presentar una proposta preliminar, però no es va donar per tancada i no es va descartar una segona volta al setembre. Divendres passat, el consell de Barclays va donar llum verda a la venda de la xarxa espanyola a CaixaBank. Ahir a la tarda, els equips d'assessors de les dues entitats van firmar l'acord. La seva execució, subjecta a les aprovacions regulatòries, està prevista per a finals d'any. El preu final de l'operació s'ajustarà en funció del patrimoni net de Barclays España en aquelles dates.
L'operació permetrà al banc cotitzat de La Caixa incorporar una xarxa que gestiona 21.600 milions d'actius, amb unes 270 oficines i 2.400 empleats. Aquesta integració, en la qual es va començar a treballar en l'etapa en què el banc estava dirigit per Juan María Nin, rellevat fa un mes per Gonzalo Gortázar, permetrà a l'entitat presidida per Isidre Fainé integrar al voltant de 550.000 clients, dels quals 100.000 són de banca privada, és a dir, clients amb patrimonis elevats.
PRESÈNCIA A MADRID / El negoci de Barclays és atractiu per a CaixaBank perquè li permet consolidar la seva presència a Madrid, on es concentra el 40% del negoci de l'entitat financera britànica. A més li permet incorporar clients d'un nivell adquisitiu més alt i una cartera hipotecària amb una morositat que no supera el 4%.
En una primera etapa es van interessar per la venda de la xarxa espanyola de Barclays el Santander, Bankinter, BBVA, Popular i alguns fons estrangers. Finalment ha estat CaixaBank la que s'ha imposat amb una oferta més elevada, encara que alguns dels seus competidors ja s'havien retirat prèviament, com és el cas del Sabadell i del BBVA, que s'acaba d'adjudicar Catalunya Banc. CaixaBank va analitzar en els últims mesos, en paral·lel, tant la compra de Catalunya Banc com de la xarxa de Barclays. El banc que presideix Francisco González es va imposar en la subhasta de l'antiga caixa d'estalvis catalana.
La venda de Barclays és l'última peça que quedava per moure al mapa de la reestructuració financera espanyola. Les últimes operacions han estat la venda de l'antiga Caixa Catalunya i la subhasta de Nova Galicia Banco al banc veneçolà Banesco. CaixaBank va licitar fort per l'entitat gallega, però finalment el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) va triar un banc estranger.
CaixaBank ha estat una entitat molt activa en el procés de reestructuració financera. Tant des del punt de vista intern com extern. Internament, l'entitat va ser la primera a segregar el seu negoci financer a un banc. Va traspassar els seus actius a l'antiga Criteria, que cotitzava en borsa com a hòlding industrial de La Caixa i, posteriorment, la va transformar en banc. A més a més, també ha estat la primera entitat a dissoldre l'antiga caixa d'estalvis i convertir-se en fundació bancària com exigeix la llei. Isidre Fainé presideix la Fundación Bancaria, CaixaBank, així com Criteria.
ADQUISICIONS ANTERIORS / Externament, l'entitat ha aprofitat la crisi per créixer mitjançant adquisicions. En els últims quatre anys ha comprat Caixa Girona, Bankpime, Banco de Valencia, Banca Cívica i ara Barclays. Abans de la crisi, La Caixa va comprar el negoci de banca privada de Morgan Stanley a Espanya. Excepte Banca Cívica, totes les operacions es van realitzar sense ajudes de l'Estat i en el cas de Cívica s'han tornat. Amb Banco de Valencia, es va poder aplicar un esquema de protecció d'actius (EPA), que són ajudes per a pèrdues futures.
Barclays també va anunciar ahir haver completat la venda del seu negoci de retail banking dels Emirats Àrabs Units a l'Abu Dhabi Islamic Bank. El maig passat, Barclays va anunciar una dràstica retallada de l'activitat en banca d'inversió a nivell internacional i l'abandonament del negoci de banca minorista a Europa continental. El grup va anunciar la previsió de prescindir de 14.000 llocs de treball aquest any. Com a conseqüència, va comunicar que deixava Espanya.
Barclays ja va reduir l'any passat el seu nombre de sucursals espanyoles en més de cent i la seva plantilla en més de mil persones. L'entitat va arribar a tenir 500 sucursals a Espanya després de comprar Banco Zaragozano el 2004, i era el banc estranger amb més presència en aquest mercat.
CaixaBank va obtenir un resultat net atribuït de 305 milions el primer semestre de l'any, un 25,3% menys respecte al primer semestre del 2013, per l'impacte de la consolidació de Banco de Valencia i els requeriments del reial decret llei 18/2012. Té 13,6 milions de clients, 5.695 oficines i uns actius de 336.849 milions d'euros.
La seu central de CaixaBank, a l'avinguda Diagonal de Barcelona.
El 31 de juliol va acabar el termini inicial que els responsables de Barclays España van donar a les tres entitats interessades a comprar part del negoci: CaixaBank, el Santander i el Banco Popular. L'entitat catalana va presentar una proposta preliminar, però no es va donar per tancada i no es va descartar una segona volta al setembre. Divendres passat, el consell de Barclays va donar llum verda a la venda de la xarxa espanyola a CaixaBank. Ahir a la tarda, els equips d'assessors de les dues entitats van firmar l'acord. La seva execució, subjecta a les aprovacions regulatòries, està prevista per a finals d'any. El preu final de l'operació s'ajustarà en funció del patrimoni net de Barclays España en aquelles dates.
L'operació permetrà al banc cotitzat de La Caixa incorporar una xarxa que gestiona 21.600 milions d'actius, amb unes 270 oficines i 2.400 empleats. Aquesta integració, en la qual es va començar a treballar en l'etapa en què el banc estava dirigit per Juan María Nin, rellevat fa un mes per Gonzalo Gortázar, permetrà a l'entitat presidida per Isidre Fainé integrar al voltant de 550.000 clients, dels quals 100.000 són de banca privada, és a dir, clients amb patrimonis elevats.
PRESÈNCIA A MADRID / El negoci de Barclays és atractiu per a CaixaBank perquè li permet consolidar la seva presència a Madrid, on es concentra el 40% del negoci de l'entitat financera britànica. A més li permet incorporar clients d'un nivell adquisitiu més alt i una cartera hipotecària amb una morositat que no supera el 4%.
En una primera etapa es van interessar per la venda de la xarxa espanyola de Barclays el Santander, Bankinter, BBVA, Popular i alguns fons estrangers. Finalment ha estat CaixaBank la que s'ha imposat amb una oferta més elevada, encara que alguns dels seus competidors ja s'havien retirat prèviament, com és el cas del Sabadell i del BBVA, que s'acaba d'adjudicar Catalunya Banc. CaixaBank va analitzar en els últims mesos, en paral·lel, tant la compra de Catalunya Banc com de la xarxa de Barclays. El banc que presideix Francisco González es va imposar en la subhasta de l'antiga caixa d'estalvis catalana.
La venda de Barclays és l'última peça que quedava per moure al mapa de la reestructuració financera espanyola. Les últimes operacions han estat la venda de l'antiga Caixa Catalunya i la subhasta de Nova Galicia Banco al banc veneçolà Banesco. CaixaBank va licitar fort per l'entitat gallega, però finalment el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) va triar un banc estranger.
CaixaBank ha estat una entitat molt activa en el procés de reestructuració financera. Tant des del punt de vista intern com extern. Internament, l'entitat va ser la primera a segregar el seu negoci financer a un banc. Va traspassar els seus actius a l'antiga Criteria, que cotitzava en borsa com a hòlding industrial de La Caixa i, posteriorment, la va transformar en banc. A més a més, també ha estat la primera entitat a dissoldre l'antiga caixa d'estalvis i convertir-se en fundació bancària com exigeix la llei. Isidre Fainé presideix la Fundación Bancaria, CaixaBank, així com Criteria.
ADQUISICIONS ANTERIORS / Externament, l'entitat ha aprofitat la crisi per créixer mitjançant adquisicions. En els últims quatre anys ha comprat Caixa Girona, Bankpime, Banco de Valencia, Banca Cívica i ara Barclays. Abans de la crisi, La Caixa va comprar el negoci de banca privada de Morgan Stanley a Espanya. Excepte Banca Cívica, totes les operacions es van realitzar sense ajudes de l'Estat i en el cas de Cívica s'han tornat. Amb Banco de Valencia, es va poder aplicar un esquema de protecció d'actius (EPA), que són ajudes per a pèrdues futures.
Barclays també va anunciar ahir haver completat la venda del seu negoci de retail banking dels Emirats Àrabs Units a l'Abu Dhabi Islamic Bank. El maig passat, Barclays va anunciar una dràstica retallada de l'activitat en banca d'inversió a nivell internacional i l'abandonament del negoci de banca minorista a Europa continental. El grup va anunciar la previsió de prescindir de 14.000 llocs de treball aquest any. Com a conseqüència, va comunicar que deixava Espanya.
Barclays ja va reduir l'any passat el seu nombre de sucursals espanyoles en més de cent i la seva plantilla en més de mil persones. L'entitat va arribar a tenir 500 sucursals a Espanya després de comprar Banco Zaragozano el 2004, i era el banc estranger amb més presència en aquest mercat.
CaixaBank va obtenir un resultat net atribuït de 305 milions el primer semestre de l'any, un 25,3% menys respecte al primer semestre del 2013, per l'impacte de la consolidació de Banco de Valencia i els requeriments del reial decret llei 18/2012. Té 13,6 milions de clients, 5.695 oficines i uns actius de 336.849 milions d'euros.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)