‘Abans de retallar la sanitat, retalleu-vos els collons’, la cançó algueresa sobre la Covid-19 que s’ha fet viral
És una creació del conegut barber de l'Alguer, Àngel Maresca
‘Quan m’enfado, escric cançons, i ara estic enfadat’. D’aquesta manera Àngel Maresca, ‘Lo Barber de l’Alguer‘,
presenta la seva darrera creació, la cançó ‘Coronavirus 2020’,
enregistrada des de casa, a l’Alguer, i que ha esdevingut viral a la
xarxa. La lletra és escrita per Maresca i la música és una tornada
tradicional algueresa. Com ja és habitual als seus versos, Lo Barber
dispara sense por, amb grans dosis d’ironia i enginy. Denuncia les
retallades dels governs a la sanitat, les condicions del confinament i
el desastre que tot plegat causarà per a l’economia mundial.
Aquí
podeu escoltar la nova cançó sencera, amb un darrer vers que no deixarà
ningú indiferent: ‘Abans de retallar la sanitat, retalleu-vos els
collons’!
Report diari sobre el coronavirus
Cada
dia a les 22.00 podeu rebre al correu el resum dels fets més importants
del dia relacionats amb la Covid-19 i informació addicional d'interès.
‘Lo
barber’, de 76 anys, ha estat, des de sempre, un dels activistes per la
llengua més actius de l’Alguer (sobre aquesta qüestió podeu veure aquesta entrevista
amb VilaWeb, publicada fa cinc anys). Seguint la tradició algueresa,
encara canta i toca la guitarra cada vegada que afaita la barba d’algun
client a la barberia: a voltes cançons tradicionals, a voltes creacions
pròpies i, de vegades, improvisacions. De retruc, publica discos sense
parar, sempre en català de l’Alguer. I sovint visita diferents
territoris del país per portar-hi les seves cançons en directe.
Darrerament també ha participat en el projecte Mans Manetes,
promogut la Plataforma per la Llengua, per a l’edició d’un llibre-disc
amb cançons alguereses que s’ha regalat a tots els infants de l’Alguer.
El dret d'informació és
indiscutible i, en dies com aquests que vivim, que tothom hi pugui tenir
accés és més necessari que mai. A VilaWeb treballem de sempre per donar
la millor informació possible amb accés lliure, sense barreres de
pagament. Simplement demanem als qui pugueu i vulgueu pagar que ens
ajudeu fent-vos-en subscriptors, per poder garantir la continuïtat i la
independència del diari.
Trobareu més informació sobre les subscripcions en aquesta pàgina.
Tatxo Benet: ‘Aquest govern, que es diu federalista, fa miques tot el sistema autonòmic’
Entrevista al soci de Mediapro sobre la llibreria Ona, que
inaugura botiga electrònica a final de maig, i sobre la Covid-19 que ha
superat
Tatxo Benet, en una imatge d'arxiu (Foto: Adiva Koenigsberg)
Tatxo Benet i Ferran (1957), soci de Mediapro i mecenes cultural, ha estat fa poc a l’UCI de l’Hospital Clínic de Barcelona, on ha superat la Covid-19. El senyor Benet també és notícia perquè és a punt de reobrir la llibreria Ona,
la històrica llibreria especialitzada en llibres en català que ha
comprat. L’empresari no va poder inaugurar el nou local de 1.000 metres
quadrats el 15 d’abril per culpa del confinament. De moment, preveuen
d’obrir la botiga electrònica a final de maig, i Benet la vol fer
competir amb Amazon. En aquesta entrevista telefònica amb VilaWeb, Tatxo
Benet parla, des de les golfes de casa on viu aïllat aquests dies, de
la Covid-19, de la llibreria Ona i de la manera com la multinacional
Mediapro, especialitzada en directes, s’ha adaptat al confinament.
Benet, molt actiu al seu perfil de Twitter, també valora políticament el moment present.
Report diari sobre el coronavirus
Cada
dia a les 22.00 podeu rebre al correu el resum dels fets més importants
del dia relacionats amb la Covid-19 i informació addicional d'interès.
Tatxo Benet, en una imatge d’arxiu, al seu despatx de Mediapro (Foto: Adiva Koenigsberg)
—Com us trobeu, després d’haver passat la Covid-19 a l’Hospital Clínic?—Em trobo bé. Continuo aïllat a les golfes de casa. Els metges
consideren que és més prudent, per les analítiques i marcadors que m’han
fet, que continuï aïllat tot i l’alta que em van donar. Tinc alguns
marcadors elevats, no només del virus.
—Esteu serè de cap?
—A l’Hospital Clínic no vaig perdre mai el coneixement ni em van sedar.
Sóc una persona amb alta capacitat de concentració i sé focalitzar-me en
allò necessari. Quan vaig veure que el pas següent a l’UCI era que
m’intubessin vaig tenir clar que no ho havia de fer. Perquè sabia que,
un cop t’intuben i et seden, la meitat se’n surt i l’altra meitat, no.
Era un cara o creu. Vaig agafar una postura que m’anés bé, i vaig
intentar convertir un acte reflex com és respirar (inspirar i expirar)
en un acte voluntari i conscient. Hores i hores concentrat i serè de
cap, sí. Em devia anar bé ser nedador.
—Nedador?
—Jo faig natació de llarga distància. He travessat dues vegades l’estret
de Gibraltar, he fet les catorze hores de Mallorca-Menorca. I el
Capri-Nàpols. Tot això em va ajudar a l’hora de respirar concentrat i
posar-hi de la meva part.
—I de dins l’UCI, què més en recordeu?
—Bob Dylan. L’escolto molt. Ell acabava de treure una cançó nova, dos dies abans que m’ingressessin. Una cançó de 17 minuts, ‘Murder must foul.‘
Me la posava, sol a l’UCI, en l’altaveu de l’iPhone. M’acompanya en la
respiració. Quan ja vaig estar millor, fins i tot vaig encendre la
televisió, que tenia dins l’UCI. I també llegia molt.
—I què llegíeu?
—Les memòries de Joan Margarit: Per tenir casa cal guanyar la guerra(Grup 62). I, després, un llibre força divertit sobre llengua, que és un tema que m’agrada: El castellà, la llengua del costat (Grup 62), d’Enric Gomà. Molt divertit. M’ho vaig passar bé, aquesta és la veritat. I ara vull llegir Boulder (Club Editor), d’Eva Baltasar, i Guillem (Ara Llibres), de Núria Cadenes. També m’agrada llegir la col·lecció Petits Plaers
de Viena Editorial, narracions curtes que es llegeixen amb una o dues
tardes. Clàssics del segle XIX i XX molt ben escollits i traduïts.
—Heu comprat la llibreria Ona, especialitzada en llibres en català. Quan obrireu el nou local?
—La inauguració era prevista el 15 d’abril. Per tant, està acabada, tret
de quatre detalls. I quan els comerços puguin obrir, decidirem què fem.
Si ens diuen que podem obrir, però només entrant-hi la meitat de la
gent, ens ho pensarem, que potser volem fer la inauguració més bonica.
Sí que posarem en marxa la llibreria virtual, per internet. Volem que
sigui molt potent. Hem fet un intent d’arribar per Sant Jordi, però no
m’he volgut arriscar a obrir i que no funcionés bé. A mitjan maig, crec
que obrirem. Vull que sigui molt potent. I assequible. I tindrem la
mateixa infrastructura que Amazon, i per això el llibre et pot arribar
al cap d’unes quantes hores.
—Arreu del món?
—És clar que sí. Arreu del món. I sense problemes. I penseu que a Amazon
no tens una manera còmoda de buscar llibres en el teu idioma. L’altre
dia, vaig buscar ‘Pitarra‘,
i la primera cosa que em va sortir van ser dues garrafes d’oli. No ens
passarà. A tu et sortirà Serafí Pitarra. I quan hi entris, tindràs
recomanacions. Amazon a mi no em recomana mai llibres en català. Mai de
la vida. De fet, a Amazon la literatura catalana és dins l’espanyola. És
una cosa molt estranya, això que fan. I en un clic tindràs el mateix
servei que tens a Amazon.
—La llibreria Ona clàssica només era de llibres en català. Ara també?
—Ara també. Serà de llibres en català. Però també mirem de tenir obres
d’autors en català traduïts a altres idiomes, com l’anglès. Trobareu
Mercè Rodoreda en anglès. En espanyol, no. No farem llibres en espanyol.
Però davant hi ha la llibreria Laie, que us el vendran. Nosaltres serem
llibreria especialitzada en català, com n’hi ha d’especialitzades en
viatges. O angleses. Creiem que si comencem a oferir llibres en
castellà, direm a la gent que el català no cal. Amb un idioma
normalitzat, seria una altra cosa. Però no és el cas.
—Metres quadrats de la llibreria?
—Mil metres quadrats. Hi ha la llibreria pròpiament dita. Després, la
Bookeria, amb uns 15.000 llibres de segona mà que podreu agafar i tornar
a deixar, i on hi haurà un escenari per a fer presentacions, concerts i
el que calgui. Després, una àrea dedicada al llibre infantil i juvenil.
I l’Ars Libris, un espai per al llibre com a objecte d’art. Peces que
poden anar dels cinc euros als mil. I finalment, un apartat per a fer
classes, seminaris i tallers amb la gent del Laboratori de Lletres. Tatxo Benet, en una imatge d’arxiu, al seu despatx de Mediapro (Foto: Adiva Koenigsberg)
—Sou soci i directiu de Mediapro, multinacional audiovisual. Com us ha afectat la Covid-19, a l’empresa?—Per nosaltres, una part molt important és produir esdeveniments en
directe. Unitats mòbils. En això som una de les primeres empreses del
món. Doncs, des de fa un mes i mig, no en fem cap. Cap. Fèiem tots els
partits de totes les lligues de futbol d’Espanya, Portugal, Grècia,
Turquia, Itàlia, Bolívia, Colòmbia, Xile, fins a setze països. Ha quedat
a zero.
—Mediapro també té telecomunicacions i satèl·lits. Això també s’ha aturat?
—Algunes coses sí, unes altres no. Perquè hem fet teletreball. Però no
parlo de fer teletreball com els directius de banc, que des de casa es
connecten amb l’ordinador de l’oficina i no tenen cap problema. Parlo de
coses més complexes. Com fer un doblatge des de casa. O els operadors
de continuïtat, que fan la feina des de casa. La gent que mira que els
canals de televisió emetin allò que toca quan toca. Nosaltres tenim cent
canals de televisió. I en fem la continuïtat, com el canal de la Fox,
des de casa. O l’edició de programes. Per a nosaltres, parlar de
teletreball és força més complex que per a uns altres.
—Heu fet cap ERTO, a Mediapro?
—Hem fet un ERTO de 1.200 persones, d’una plantilla de gairebé 8.000
treballadors. Gent repartida per tot el món, tot i que bàsicament
treballen a Catalunya i l’estat. Ja vam anunciar que l’empresa
compensaria els companys afectats per l’ERTO perquè els qui cobren menys
de 1.500 euros cobressin el 100%, i els altres el 75%. A més, els
salaris superiors a 80.000 euros s’han retallat entre un 15% i un 25% el
sou. I d’aquesta manera hem pogut equilibrar.
—La lectura política de la Covid-19, quina seria, segons Tatxo Benet?
—Jo estic en contra que es facin retallades en sanitat, però estic segur
que sense retallades, d’UCI tampoc no n’haguéssim tingut prou per a
afrontar aquesta situació. Ha estat una situació molt excepcional. Però
sí que crec que la situació es pot aprofitar políticament, i centrar-nos
en quatre prioritats. Primera, destinar més diners a sanitat, tant en
personal com infrastructures. Ara és el moment, i per als polítics serà
malvist no destinar diners a sanitat. Segona: la investigació
científica. Prendre-s’ho seriosament. En tercer lloc, educació, sobretot
a partir dels tres anys. I la quarta porta: hem de ser més industrials.
Fabricar coses aquí. Tenir coses aquí. Fer-ho. Ara és el moment
d’invertir en aquestes àrees. El moment polític és ara.
—Heu llegit l’editorial de Le Monde elogiant el federalisme alemany i criticant el centralisme francès?
—No. Ho faré. Sí que vaig veure uns articles a El País que feien grans
elogis al model federal alemany. Una cosa és evident: Espanya, que tenia
una estructura que podia haver convertit en federal, o aprofundir-la, o
com a mínim mantenir-la, què ha fet en aquesta crisi? Ha agafat tot el
poder cap al centre. En lloc de ser Alemanya, convertir-se en França. Ha
estat la gran ocasió perduda per a la gent federalista. Aquest govern,
que es diu federalista, fa miques tot el sistema autonòmic, que fa
quaranta anys que existeix, per a ser centralista. Els federalistes no
es creuen ni el model federal, ni el model autonòmic, ni res de res. És
com aquell senyor que diu que és ateu i quan ha de morir es confessa.
Vostè no ha estat mai ateu! Això implica que aquesta gent no ens diu
allò que realment pensa. Recordeu la primera compareixença de premsa que
van fer: les paraules que van fer servir van ser: ens convertim en
comandament únic. ‘Mando único’. I el senyor Salvador Illa serà
l’autoritat competent. ‘Autoridad competente’ és el que va dir Tejero el
23-F. Aquestes paraules són pur franquisme.
—Al vostre perfil de Twitter us he vist indignat amb la censura del govern espanyol.
—Més que indignat, amb les paraules del general de la Guàrdia Civil
(minimitzem les crítiques al govern). Més que indignat perquè després es
descobreixi que, efectivament, havien enviat l’ordre a les
comandàncies. I més que indignat per les gravíssimes paraules de Celaá,
que demostraven un total menyspreu per la llibertat d’expressió. El que
més em molesta és la poca reacció de la gent contra aquest atac a les
llibertats de la gent. Els únics diaris que van posar a portada les
paraules del general van ser El Mundo i la Razón, i no recordo si l’ABC
també. I no les van posar per defensors de la llibertat d’expressió, que
segurament no ho són, sinó perquè ja els anava bé per atacar el govern.
Però ni El País, ni La Vanguardia, ni l’Ara, ni l’Avui, ni El Periódico
no van posar a portada un escàndol tan gros com aquest: que l’estat
major de la Guàrdia Civil digui que es monitoren les xarxes per
minimitzar el clima contra el govern. Però què és, això? Això sí que ho
trobo greu. Vol dir que els mitjans, i la població, ja no ho troben tan
greu. Accepten que hi hagi un grau de control i restricció a les
llibertats. Ho pagarem. Tot això va començar amb la retallada de
llibertats amb el cas català. Allà es va començar a acceptar que la
unitat d’Espanya estava per sobre de la constitució i que sí que es
podien vulnerar la llibertat d’expressió, reunió i expressió. Em sembla
gravíssim que no hi hagi hagut cap reacció dels mitjans de comunicació. Tatxo Benet, en una imatge d’arxiu, al seu despatx de Mediapro (Foto: Adiva Koenigsberg)
—He vist que heu fet una donació a l’hospital Arnau de Vilanova. Per què?—Coincidència. Això ve del meu germà gran, que hi ha estat ingressat.
Per sort, ara és al Clínic i segurament sortirà la setmana que ve. Jo hi
anava cada dia, o cada dos dies, i el personal de l’Arnau de Vilanova
va ser magnífic. Vaig voler ajudar i fer-hi una donació. I em van dir
que els feia falta l’aparell que fa radiografies portàtils. Amb aquest
aparell no cal que el pacient vagi a Raig-X, i no es crea el coll
d’ampolla esperant. Ho vaig viure personalment al Clínic. I va molt bé.
VilaWeb necessita el vostre suport
El dret d'informació és
indiscutible i, en dies com aquests que vivim, que tothom hi pugui tenir
accés és més necessari que mai. A VilaWeb treballem de sempre per donar
la millor informació possible amb accés lliure, sense barreres de
pagament. Simplement demanem als qui pugueu i vulgueu pagar que ens
ajudeu fent-vos-en subscriptors, per poder garantir la continuïtat i la
independència del diari.
Trobareu més informació sobre les subscripcions en aquesta pàgina.
Felicitació brutal de Quim Masferrer per Sant Jordi sobre Catalunya i Espanya
Darío Porras Foto: @quim_masferrer Barcelona. Dijous, 23 d'abril de 2020 1 minut
El dia més bonic de l'any és, aquest 23 d'abril del 2020, atípic. Un Sant Jordi confinats,
sense mirar i remirar entre les parades, sense veure parelles amb
llibres i roses a les mans. Una persona que n'ha viscut molts, alguns
d'ells sense parar de signar, és Quim Masferrer.
@quim_masferrer
El foraster té nostàlgia, com tothom, de Sant Jordis passats
on poder-se abraçar i fer petons, on passejar feliços pels carrers. Té
nostàlgia d'això i de més coses. Perquè la felicitació que ha fet per
aquesta diada no ha deixat indiferent. Tablet en mà, Masferrer ha
capturat una frase de Lluís M. Xirinacs, emprada per Òmnium per il·lustrar que "Sant Jordi és llibertat".
Unes paraules de Xirinacs que en un dia tan especial com aquest,
dedicat a les lletres, l'amor i les llibertats, paga la pena recuperar: "He
viscut esclau setanta-cinc anys en uns Països Catalans ocupats per
Espanya, per França (i per Itàlia) des de fa segles. He viscut lluitant
contra aquesta esclavitud tots els anys de la meva vida adulta. Una
nació esclava, com un individu esclau, és una vergonya de la humanitat i
de l’univers. Però una nació mai no serà lliure si els seus fills no
volen arriscar llur vida en el seu alliberament i defensa. Amics,
accepteu-me aquest final absolut victoriós de la meva contesa, per
contrapuntar la covardia dels nostres líders, massificadors del
poble. Avui la meva nació esdevé sobirana absoluta en mi. Ells han
perdut un esclau. Ella és una mica més lliure, perquè jo sóc en
vosaltres, amics!".
En temps d’incerteses, treballem per oferir-te respostes. ElNacional.cat és un diari que no té preu perquè volem compartir
amb tothom el nostre projecte: explicar què passa a Catalunya des del
punt de vista dels catalans, amb un periodisme valent, directe i
compromès. Ara, però, en aquest moment delicat, la teva ajuda és més
necessària que mai per a fer-ho. Pel preu d’un cafè a la setmana, pots
sumar-t’hi tu també i contribuir a tirar endavant la nostra missió informativa, ja que el nostre projecte també és teu.
El Consell per la República celebra Sant Jordi amb un homenatge als Països Catalans
Intervindran artistes des de tots els racons del país, el conseller Puig i el president Puigdemont
El Consell per la República celebra aquesta diada de Sant Jordi amb un seguit d’activitats a través del seu canal d’Instagram.
A
partir de les 11.30 del matí s’hi succeiran actuacions i intervencions,
entre d’altres del conseller Lluís Puig i el president Puigdemont, de
Pau Alabajos des del País Valencià, Mateu Xurí des de Mallorca, Alidé
Sans des de la Vall d’Aran, Marta Rius des de la Catalunya Nord, i
Àngels Bassas, Carles Porta, Laura Roure i Marianne Farnov des del
Principat.
Report diari sobre el coronavirus
Cada
dia a les 22.00 podeu rebre al correu el resum dels fets més importants
del dia relacionats amb la Covid-19 i informació addicional d'interès.
Tots ells recitaran o cantaran poemes d’autors com Vicent Andrés Estellés o Josep Carner.
VilaWeb necessita el vostre suport
El dret d'informació és
indiscutible i, en dies com aquests que vivim, que tothom hi pugui tenir
accés és més necessari que mai. A VilaWeb treballem de sempre per donar
la millor informació possible amb accés lliure, sense barreres de
pagament. Simplement demanem als qui pugueu i vulgueu pagar que ens
ajudeu fent-vos-en subscriptors, per poder garantir la continuïtat i la
independència del diari.
Trobareu més informació sobre les subscripcions en aquesta pàgina.
Recuperem la llegenda del patró de Catalunya de la mà de Joan Amades
Diferents obres d'art recorden la llegenda de Sant Jordi
per Redacció
La llegenda de Sant Jordi és una
de les més conegudes i rellevants del folklore català. I és que al seu
voltant existeix tota una bonica festa per celebrar aquesta diada, la de
Sant Jordi, el 23 d'abril. Una celebració que enguany ha estat aplaçada per la situació que viu el país davant el coronavirus.
Amb tot, recuperem avui la llegenda de Sant Jordi. I ho fem amb la
llegenda recollida pel folklorista català Joan Amades a la seva obra Costumisme català.
La llegenda de Sant Jordi
"SantJordi, cavaller i màrtir, és
l'heroi d'una gran gesta cavalleresca, que la veu popular universal
situa a les terres allunyades i llegendàries de la Capadòcia, però que
la tradició catalana creu esdevinguda als voltants de la vila
de Montblanc.
Diuen que assolava els voltants de Montblanc un
monstre ferotge i terrible, que posseïa les facultats de caminar, volar i
nedar, i tenia l'alè pudent, fins el punt que des de molt lluny, amb
les seves alenades enverinava l'aire, i produïa la mort de tots els qui
el respiraven. Era l'estrall dels remats i de les gents i per tota
aquella contrada regnava el terror més profund.
Les gents van pensar donar-li cada dia una persona que li serviria de
presa, i així no faria estrall a tort i a dret. Van assajar el sistema i
va donar bon resultat; el cas difícil fou trobar qui es sentís prou
avorrit per deixar-se menjar voluntàriament pel monstre ferotge. Tot el
veïnat va concloure fer cada dia un sorteig entre tots els veïns de la
vila, i aquell que destinés la sort seria lliurat a la fera. I així es
va fer durant molt de temps, i el monstre se'n deuria sentir satisfet,
car va deixar de fer els estralls i malvestats que havia fet abans.
I heus ací que un dia la sort va voler que fos la filla del rei la destinada a ésser pa del monstre. La princesa era
jove, gentil i gallarda com cap altra, i feia molt dol haver-la de
donar a la fera. Ciutadans hi hagué que es van oferir a substituir-la,
però el rei fou sever i inexorable, i amb el cor ple de dol va dir que
tant era la seva filla com la de qualsevol dels seus súbdits i s'avingué
a que fos sacrificada. La donzella sortí de la ciutat i ella soleta
s'encaminà cap al catau de la fera, mentre tot el veïnat, desconsolat i
alicaigut, mirava des de la muralla com se n'anava al sacrifici.
Però fou el cas que, quan va ésser un xic enllà de la muralla, se li presentà un jove cavaller,
cavalcat en un cavall blanc, i amb una armadura tota daurada i lluent.
La donzella, esborronada, li digué que fugís de pressa, puix que per
allí rondava una fera que així que el veiés en faria xixina.
El cavaller li digué que no temés, que no li havia de passar res, ni a
ell ni a ella, per tal com ell havia vingut expressament per combatre el
monstre, per matar-lo i alliberar del sacrifici la princesa, com també a
la ciutat de Montblanc del flagell que li representava el veïnatge
d'aquell monstre.
I entre aquestes, la fera va presentar-se, amb gran horror de la
donzella i amb gran goig del cavaller, que la va escometre i d'una
llançada la va malferir. El cavaller, que era sant Jordi, lligà la
bèstia pel coll i la donà a la donzella perquè ella mateixa la portés a
la ciutat, i el monstre seguí tot manso i estemordit a la princesa. Tot
el poble de Montblanc, que havia presenciat la baralla des de les
muralles, ja esperava amb el braços oberts la donzella i el cavaller, i
enmig de la plaça va esbravar el seu odi contra la fera, de la qual
aviat no restà bocí.
El rei volia casar la seva filla amb el forcívol cavaller, però sant
Jordi va replicar que no la mereixia; va dir que havia tingut una
revelació divina sobre la necessitat urgent d'anar a combatre el drac ferotge
i alliberar la donzella, i amb ella la ciutat de Montblanc, i així ho
havia fet amb la protecció divina i per manament diví; per tant, ell no
havia fet res per ell mateix i no mereixia cap premi. Recomanà al rei i
als seus vassalls que fossin bons cristians i que honressin i veneressin
Déu tal mereixia, i desaparegué misteriosament com havia aparegut."
El confinament provoca un canvi d'hàbits en el dia de la rosa i el llibre: un usuari més previsor i es triplica la venda online
per Redacció VIA EmpresaBarcelona.
Un Sant Jordi lleno de rosas
La demanda online de flors s'ha multiplicat per tres. Així ho assegura Colvin en un comunicat, on explica que el seu equip està entregant més de 12.000 tiges de roses a diferents llars de tot el territori. Aquest Sant Jordi
excepcional, des de de les nostres llars i sense poder celebrar-ho als
carrers com és habitual, afecta la tendència de compra; augmenta la
demanda online i fa a l'usuari més previsor, segons la companyia. De
fet, si bé en anys anteriors el 40% de les vendes online de roses de
Sant Jordi es feien el mateix 23 d'abril, aquest any s'observa un gran
canvi en la tendència de compra del consumidor que prefereix anticipar
la compra per assegurar-se l'entrega. Més info: El 'déjà vu' d'un Sant Jordi inèdit (i molt diferent)
A Colvin s'ha multiplicat per 10 el volum de venda online anticipada
de roses respecte a les mateixes dates de l'any anterior, amb una
despesa mitjana de 29 euros per ram. A més, les dades demostren un major
consum online de flors a les grans ciutats i especialment en el nucli
urbà de Barcelona, que aglutina el 40% del total de les vendes de roses
per al dia de Sant Jordi.
En els últims dies, el 60% dels usuaris de Colvin són habituals de la
marca que ja compraven flors de manera recurrent, la resta estan
comprant les seves flors de Sant Jordi a través del web i de l'app de
Colvin per primera vegada. Però qui compra aquestes roses de Sant Jordi?
Si ben l'any passat el 70% dels usuaris eren homes, la tendència ens
porta cap al camí de la paritat, i aquest any el 40% de les compres
vénen de part d'elles.
Però la tradició de regalar una rosa a Sant Jordi no es limita a les
parelles, i és que el 30% dels usuaris de Colvin compren la rosa per
regalar-la a les seves mares.
Puigdemont apunta un 11-S amb mesures però massiu: "Pot donar la volta al món"
Marta Lasalas
Barcelona. Dijous, 23 d'abril de 2020
1 minut
El coronavirus no ha d'impedir organitzar una manifestació massiva el proper 11 de Setembre, segons el president a l'exili, Carles Puigdemont, que en una entrevista al Versió Rac1
ha apuntat que la propera Diada caldrà tenir en compte una convocatòria
en què es respecti la distància social i les mesures que es desprenguin
del confinament.
"La coreografia d'una manifestació massiva que respecti el
confinament pot donar la volta al món", ha apuntat Puigdemont a més
recordar que les manifestacions de l'11 de Setembre s'han caracteritzat
precisament per les coreografies que s'hi han arribat a organitzar.
"Estaria dins de la lògica de les manifestacions de cada any", ha
reblat.
En aquest sentit, ha apuntat que a Israel es va permetre amb èxit una
manifestació contra el govern en què es van respectar les distàncies de
seguretat.
Puigdemont ha apuntat que la resposta del govern espanyol a la
pandèmia del coronavirus no ha deixat una bona imatge a la premsa
internacional. "Els fets demostren que Espanya no està en una bona
posició. No és bo per ningú", ha advertit.
El polític gironí ha subratllat que la crisi del coronavirus ha
obligat a entrar de cop en un món de tecnologies que ja funcionaven fa
20 anys.
En temps d’incerteses, treballem per oferir-te respostes. ElNacional.cat és un diari que no té preu perquè volem compartir
amb tothom el nostre projecte: explicar què passa a Catalunya des del
punt de vista dels catalans, amb un periodisme valent, directe i
compromès. Ara, però, en aquest moment delicat, la teva ajuda és més
necessària que mai per a fer-ho. Pel preu d’un cafè a la setmana, pots
sumar-t’hi tu també i contribuir a tirar endavant la nostra missió informativa, ja que el nostre projecte també és teu.
L'Hermitage de Sant Petersburg dedica a Barcelona un vídeo per Sant Jordi
Hermitage Museum
Barcelona. Dijous, 23 d'abril de 2020
1 minut
El Museu Hermitage de Sant Petersburg ha difós
internacionalment aquest dijous un vídeo en català, anglès i rus dedicat
a Barcelona, coincidint amb el confinament pel coronavirus durant la Diada de Sant Jordi, dia del llibre i la rosa.
El vídeo mostra quadres i altres peces artístiques de la col·lecció
del museu en què hi ha roses i imatges de Sant Jordi, i acaba dient:
"Esperem poder oferir-vos aviat aquesta experiència a Barcelona", en
al·lusió al projecte d'un museu Hermitage a la ciutat i per reivindicar
que s'acabi instal·lant.
El vídeo (que inclou pintures de Tintoretto, Caravaggio, Rembrandt i
Renoir, entre d'altres) arriba a centenars de milers d'usuaris
internacionals de les xarxes socials de l'entitat: Instagram (amb
521.000 seguidors), Twitter (795.000), Facebook (74.000) i Youtube
(44.000), a més del compte del Hermitage Barcelona.
En temps d’incerteses, treballem per oferir-te respostes. ElNacional.cat és un diari que no té preu perquè volem compartir
amb tothom el nostre projecte: explicar què passa a Catalunya des del
punt de vista dels catalans, amb un periodisme valent, directe i
compromès. Ara, però, en aquest moment delicat, la teva ajuda és més
necessària que mai per a fer-ho. Pel preu d’un cafè a la setmana, pots
sumar-t’hi tu també i contribuir a tirar endavant la nostra missió informativa, ja que el nostre projecte també és teu.
La cuinera Neus Cuscó ens proposa aquesta delicadesa per celebrar també a taula la diada del llibre i la rosa
Ingredients:
(una cassoleta per persona)
4 cassoletes mitjanes
una terrina de formatge de fines herbes cremós
150 g de salmó fumat tallat primet
4 cogombres en vinagre Elaboració:
Les cassoletes, que comprem fetes, les posem cinc minuts al forn perquè
quedin cruixents. Quan les traiem, les deixem refredar i les omplim del
formatge de fines herbes.
Tallem el salmó a tires llargues d’uns dos dits d’amplada. I cada tira
l’enrotllem sobre el dit índex i d’aquesta manera anem fent la forma de
flor. Col·loquem la flor a sobre el formatge.
Tallem els cogombres per la meitat i els col·loquem de manera que semblin les fulles de la rosa.
Report diari sobre el coronavirus
Cada
dia a les 22.00 podeu rebre al correu el resum dels fets més importants
del dia relacionats amb la Covid-19 i informació addicional d'interès.
VilaWeb necessita el vostre suport
El dret d'informació és
indiscutible i, en dies com aquests que vivim, que tothom hi pugui tenir
accés és més necessari que mai. A VilaWeb treballem de sempre per donar
la millor informació possible amb accés lliure, sense barreres de
pagament. Simplement demanem als qui pugueu i vulgueu pagar que ens
ajudeu fent-vos-en subscriptors, per poder garantir la continuïtat i la
independència del diari.
Trobareu més informació sobre les subscripcions en aquesta pàgina.
Estem confinats però és Sant Jordi: regalem llibres!
Editorials i llibreries omplen les xarxes socials d’entrevistes en directe, piulets i activitats durant tot el dia
És bonic el dia de Sant Jordi. Fa
gairebé un segle que va lligat al Dia del Llibre. És el nostre dia dels
enamorats. Ens regalem llibres i roses. I petons. El llibre ocupa
carrers i places, es talla el trànsit del centre de les capitals, les
llibreries també s’omplen de gent i l’escriptor és la persona més
cercada. Surt a signar llibres i parla, ni que sigui escaridament, amb
els seus lectors i amb gent que no ho són, però que li fan confiança,
perquè han triat el seu llibre per a regalar.
Cada
dia a les 22.00 podeu rebre al correu el resum dels fets més importants
del dia relacionats amb la Covid-19 i informació addicional d'interès.
El
dia de Sant Jordi els escriptors són vedets. Són éssers desitjats, són
el centre d’interès. I els llibres es converteixen en un bé de primera
necessitat, no ho posa en qüestió ningú. Són imants poderosos, peces de
què no podem prescindir. Per Sant Jordi els llibres ens atreuen
poderosament. Durant l’any, això no passa a tothom, però per Sant Jordi
la gent del país agafa una mena de febrada i no es pot contenir. I
compra llibres per a qui estima. 300 llibres per a aquest Sant Jordi confinat
Quin
dia tan extraordinari, i quin reflex fugisser d’allò que podria ser i
no acaba de ser. Perquè si el llibre és capaç de forjar un impuls
col·lectiu d’una manera tan multitudinària un dia l’any, bé hauria de
poder anar més enllà d’un dia, d’un fet que ja és tradició, i
instaurar-se en la categoria de bé comú de primera necessitat.
Contra la crisi, unitat en la diversitat
El
sector del llibre, que vol dir escriptors, traductors, correctors,
editors, dissenyadors, maquetadors, llibreters (i també la part més
tècnica i logística: productors editorials, impressors, distribuïdors)
és un sector feble. No comprem prou llibres durant tot l’any per a
donar-li prou tremp econòmic, que vol dir estabilitat i seguretat i
qualitat de vida, a la major part de baules del sector. Per això la
situació que ha originat el coronavirus és tan perillosa, tan nociva. I
per això els editors, llibreters i escriptors no deixen de demanar que
es comprin llibres, per Sant Jordi i més enllà. És possible comprar roses aquest Sant Jordi?
Amb
les llibreries tancades, les vendes han baixat estrepitosament. I
aquesta situació fa néixer una crisi tan forta, que pot enfonsar una
part significativa de llibreries i editorials. Diuen que en pot afectar
cap a un 20%.
Ja de bon començament, els gremis de llibreries,
editorials i distribuïdors han mirat de fer front comú, per no
perjudicar-se i per adoptar una posició conjunta de demandes a les
administracions. Així i tot, la posició de llibreries i editorials amb
relació a la venda per internet, ha estat diversa, i s’han dibuixat
fórmules diferents segons les possibilitats de cada llibreria (petita,
mitjana o cadena) i de cada editorial, independent o grup.
D’entrada,
d’ençà de les primeres setmanes de confinament, per evitar de posar en
risc sanitari ningú, la major part de llibreries i editorials van
proposar als lectors de comprar llibres ara i recollir-los quan les
llibreries tornin a estar obertes. Així va néixer la iniciativa Llibreries Obertes,
impulsada pel grup Som. Però la proposta va quedar tocada d’entrada pel
vídeo que va difondre a les xarxes Xavier Vidal, el carismàtic
llibreter de la No Llegiu, que no s’hi va adherir. Qüestionava el fet
que només s’avancés a les llibreries el 50% de l’import del llibre i en
reclamava el 100%. Arran d’aquesta crítica i més, la proposta s’ha anat
polint. Fa cinc dies Òmnium es va fer càrrec de la gestió de la
plataforma i ja garanteix que el 100% del cost del llibre arribarà ara
directament a les llibreries que els lectors triïn, sense haver
d’esperar que s’obrin. La implicació d’Òmnium també ha fet disparar la
compra de llibres. 454 llibreries del país ja s’hi han adherit.
Una altra plataforma de compra de llibres per internet és Libelista,
que ja existia abans de la crisi. A Libelista s’hi ha afegit la
iniciativa Obrim Finestres, impulsada pel col·lectiu Llegir en Català
(que aplega vuit llibreries) i una vintena de llibreries més. Totes
plegades proposen una campanya de promoció de llibres conjunta aquests
dies de prop de Sant Jordi. Libelista inclou més de 120 llibreries de
tot l’estat espanyol. A les llibreries associades, els han donat l’opció
d’enviar els llibres a casa dels lectors o no.
Moltes editorials
han fet manifests aquests dies. El que ha aconseguit aplegar-ne més, una
quarantena d’editorials independents, és el que pren el titulat ‘Desconfinem els llibres‘.
S’hi diu, per exemple: ‘L’epidèmia ha interromput la nostra activitat a
l’època de la gran collita. Falten pocs dies per a Sant Jordi. Aquest
any, més que mai, us necessitem. Si compreu llibres, potser no impedireu
que la resposta política a l’epidèmia mati molts projectes literaris,
però sí que en limitareu els estralls. Els editors independents no
posseïm distribuïdores ni tenim força comercial per oferir tractes
preferencials a les llibreries, com sí que han fet els grups Planeta i
Penguin. La catàstrofe anunciada no té altres tallafocs que vosaltres,
llegidors.’ I afegeix: ‘A internet conviuen les grans botigues online
amb llibreries independents preocupades pel risc sanitari, plataformes
col·lectives com Libelista o Llibreries Obertes, i fins parades virtuals
de Sant Jordi. Visiteu-les i rumieu quin sistema de compra voleu
defensar en temps d’epidèmia: això és decisió i responsabilitat vostra.
Nosaltres us demanem una cosa: no diferiu la compra.’
Un altre
manifest, el de l’editorial Bromera, ‘El valor dels llibres’, diu: ‘En
aquests dies de confinament a casa, els llibres ens ajuden molt a
superar la situació i, sobretot, a mantindre la nostra ment activa i
ocupada. Per això, a Bromera pensem que és moment de fer visible el
valor del llibre com a producció cultural fruit del treball de moltes
persones: autors i autores, dissenyadors i dissenyadores, impressors i
impressores, llibreries, editorials, distribuïdores… No podem oblidar
que la cultura té un valor i uns propietaris, que el treball i les idees
de les persones implicades en la creació dels llibres s’ha de
retribuir, i que els seus drets no es poden vulnerar impunement.’
L’editorial
Comanegra ha impulsat la campanya ‘Adopta una llibreria’, amb deu
editorials que s’hi han adherit. Des de la Parada de Comanegra s’han
adoptat cinquanta llibreries d’arreu dels Països Catalans. La llibreria
que trien els lectors rep el 30% del total de la despesa feta.
A
mesura que la data de Sant Jordi s’ha anat acostant, la seducció de la
festa i el desig de llibres ha anat prenent una força poderosa. Llibres!
Llibres! Les cadenes de llibreries venen des de la seva web. I les
llibreries de cada vila i de cada barri s’han decidit també a fer
arribar els llibres als seus clients veïns. Els llibreters, prenent
totes les precaucions, duen els paquets de llibres encarregats als seus
clients de ‘km 0’. Com a exemple a Barcelona, la llibreria Calders, al
barri de Sant Antoni de Barcelona, que no ven els llibres per internet
des de la seva web, però que aquests dies abans de Sant Jordi ofereix
aquest servei a domicili.
Sant Jordi virtual
Però
indiscutiblement, aquest Sant Jordi en confinament es viurà rabiosament
a les xarxes. Editorials i llibreries van plenes de propostes
literàries i els escriptors ocupen l’espai. Les propostes i entrevistes
en directe amb escriptor a Instagram i Facebook o els piulets a Twitter
s’apleguen en etiquetes com ara #santjordiacasa i
#senseparadesperòsenseparar.
Instagram
traurà fum, perquè són moltes les editorials que utilitzen aquest canal
per connectar en directe, amb els seus autors. S’apleguen sota
etiquetes com ara: #santjordiacasa o #senseparadesperòsenseparar.
El Grup 62 se centrarà sobretot en dues propostes: entrevistes en directe conduïdes per Anna Guitart pel seu canal d’Instagram @grup62_,
amb autors de la casa, cada mitja hora. I una iniciativa basada en
dedicatòries: més de 70 autors del catàleg del Grup 62 han dedicat els
seus llibres per aquest Sant Jordi. Els lectors poden descarregar-se la dedicatòria juntament amb el primer capítol del llibre. Aquesta proposta sembla que ha atrapat els lectors, amb més de 3.000 descàrregues durant les primeres 24 hores.
Pagès Editors
proposa vuit hores de directe amb molts dels seus autors a les xarxes i
també recolza les activitats que organitza l’Ajuntament de Lleida.
Trobareu el programa a @PagesEditors.
El Grup Enciclopèdia Catalanapassejarà els seus autors,
com el premi Sant Jordi, David Nel·lo, per diferents espais a les
xarxes (diferents llibreries, l’Ateneu Barcelonès, Òmnium…). També
inclou vídeos d’autors desitjant un bon Sant Jordi.
L’editorial Tigre de Paper proposa una marató de presentacions per a un Sant Jordi radical. A l’InstaLive i pel canal Youtube de l’editorial.
La llibreria Ona,
que encara no ha obert les portes perquè havia d’obrir aquest abril, ha
engegat una programació virtual des de fa unes setmanes. El mateix 23
d’abril proposa de les 11.00 a les 20.00, un contacontes, una conversa
entre les llibreteres de la llibreria Ona i presentacions virtuals de
diferents llibres. (En directe per Instagram @onallibreria).
Aquest
Sant Jordi confinat serà una prova sòlida de la fortalesa de la
tradició de la nostra diada. Sense poder sortir de casa, trobarem la
manera de comprar i regalar llibres als qui estimem? Regalarem llibres
com cada any?
VilaWeb necessita el vostre suport
El dret d'informació és
indiscutible i, en dies com aquests que vivim, que tothom hi pugui tenir
accés és més necessari que mai. A VilaWeb treballem de sempre per donar
la millor informació possible amb accés lliure, sense barreres de
pagament. Simplement demanem als qui pugueu i vulgueu pagar que ens
ajudeu fent-vos-en subscriptors, per poder garantir la continuïtat i la
independència del diari.
Trobareu més informació sobre les subscripcions en aquesta pàgina.
El Nacional
Barcelona. Divendres, 17 d'abril de 2020
1 minut
Fer un pa de pessic pot semblar complicat i no ho és. Aquí t'oferim una recepta de pa de pessic casolà molt fàcil de fer: un pa de pessic de iogurt.
Aquesta recepta és amb un iogurt de llimona, perquè
li dona un toc deliciós, que pots potenciar amb una miqueta de
ratlladura de llimona. Si no tens un iogurt de llimona a mà pots
utilitzar qualsevol tipus de iogurt. El secret de la recepta és que la
mesura a utilitzar és la del gotet del iogurt.
Ingredients
1 iogurt de llimona.
Mitja mesurada (amb el gotet de iogurt) d'oli de gira-sol o d'oli d'oliva suau.
2 mesures (amb el gotet de iogurt) de sucre.
3 mesures (amb el gotet de iogurt) de farina.
3 ous.
1 sobret (16g) de llevat en pols o pols d'enfornar.
Mantega o margarina per greixar el motllo.
Com fer el pa de pessic de iogurt
Preescalfem el forn a 180º.
Barregem amb ajuda d'una batedora en un bol els tres ous, el sucre, el iogurt i l'oli.
Afegim la farina i el llevat que hem barrejat prèviament.
Una vegada tinguem una massa homogènia, l'abocarem en un motllo
desmuntable que prèviament haurem untat de mantega i empolvorat amb
farina perquè després resulti fàcil desemmotllar el pa de pessic.
Enfornem durant 25-30 minuts a 180º o fins que comprovem que en
punxar amb un ganivet en el centre del pa de pessic la punta surt
neteja.
Desemmotllem i deixem refredar.
Aquest pa de pessic ho pots fer servir de base per fer altres pastissos. Podeu fer un pa de pessic de xocolata utilitzant un iogurt normal i substituint una mesura de farina per una de cacau en pols sense sucre.
En temps d’incerteses, treballem per oferir-te respostes. ElNacional.cat és un diari que no té preu perquè volem compartir
amb tothom el nostre projecte: explicar què passa a Catalunya des del
punt de vista dels catalans, amb un periodisme valent, directe i
compromès. Ara, però, en aquest moment delicat, la teva ajuda és més
necessària que mai per a fer-ho. Pel preu d’un cafè a la setmana, pots
sumar-t’hi tu també i contribuir a tirar endavant la nostra missió informativa, ja que el nostre projecte també és teu.
29.04.2020 10:30
