La Crida aprova ser un ‘instrument polític’ que es dissoldrà amb la independència
Començarà a actuar com a associació i la nova direcció decidirà quan l'activa com a partit
El congrés constituent de la Crida
Nacional per la República ha aprovat esdevenir un ‘instrument polític
organitzat’ que es compromet a dissoldre’s quan s’aconsegueixi la
República Catalana. Els inscrits a l’assemblea han donat el seu aval a
les ponències política i organitzativa.
La Crida advoca per ‘constituir un moviment que es cristal·litzi en un
instrument polític organitzat que aplegui aquelles persones que
comparteixin l’objectiu de proclamar la República Catalana mitjançant
mètodes exclusivament pacífics i democràtics’. També assumeix el
compromís de dissoldre’s un cop s’arribi a la independència i manté que
les adhesions han de ser individuals. ‘Sumem persones, no sigles’ és un
dels lemes del congrés. La ponència organitzativa s’ha aprovat amb 2.125
vots a favor, 11 en contra i 63 abstencions. La majoria dels assistents
també ha donat el vistiplau a la ponència política, amb 1.280 vots a
favor, 8 en contra i 13 abstencions.
La Crida es compromet a treballar per a la proclamació de la
República Catalana ‘mitjançant mètodes exclusivament pacífics i
democràtics’. Apel·la a la unitat de l’independentisme i es funda sobre
una base de ‘pluralitat ideològica’ que es concreta en l’existència de
corrents organitzats. En l’àmbit estratègic, l’organització no renuncia a
cap via pacífica per a instaurar la república ‘a l’empara de la causa
justa de la independència’. Malgrat això, prioritza el diàleg amb el
govern espanyol. En cas que no fructifiqui en un ‘període prudencial’
que no acaba de concretar, intentaran forçar la negociació d’un
referèndum amb accions de no-violència activa.
L’organització tindrà tres grans òrgans: l’assemblea nacional
(equivalent al congrés), el consell de representants (consell nacional) i
el govern de direcció política de la Crida. La direcció haurà de
proposar a l’assemblea a quines eleccions considera que s’ha de
presentar. Segons que han confirmat fonts de la Crida a VilaWeb, no és
previst que la nova cúpula proposi avui a l’assemblea concórrer als
comicis i, per tant, no hi haurà incompatibilitat immediata entre els
associats que militin a altres partits, en un context de fortes tensions
amb el PDECat. De fet, la ponència organitzativa estableix que s’ha de
garantir als associats que puguin fer compatible la participació a la
Crida amb la militància a altres partits i entitats. Elsa
Artadi i Miquel Àngel Escobar en la presentació de la candidatura de
Jordi Sànchez a la direcció de la Crida Nacional per la República.
Fotografia: Albert SalaméMorral vol convertir la crida en una ‘eina clau’ per a la independència
Durant el matí, també s’han presentat les dues candidatures a la direcció,
just abans de l’inici de les votacions. Toni Morral, que es preveu que
surti elegit com a secretari general, ha presentat la llista de Sànchez.
N’ha llegit una carta en què l’ex-president de l’ANC demanava suport a
la seva candidatura perquè és un equip ‘ideològicament plural’ amb
persones honestes i competents. Morral s’ha compromès ha treballar per a
convertir la Crida en ‘una eina clau’ que portarà Catalunya a fer
efectiu el mandat de l’1-O i a aconseguir la independència. Ha fet
referència a l’agenda política dels pròxims mesos, marcada pel judici de
l’1-O i les eleccions del 26-M, i ha garantit que la Crida es dedicarà a
organitzar-se al territori i a créixer. Aquesta llista aplega el nucli
fundador de l’organització i alguns dels pesos pesants de JxCat: Elsa
Artadi, Gemma Geis, Albert Batet, Ferran Mascarell, Damià Calvet, Laura
Borràs, Pep Andreu, Jordi Pairó, Miquel Àngel Escobar, Marcel Padrós,
Assumpció Castellví, Montserrat Morante, Quim Jubert, Àngels Cabasés,
Carmo Marques-Pinto, Irene Negre, Marina Geli, Josep Ferrer i Pilar
Calvo.
La segona candidatura ha al·legat que no és ‘alternativa’ sinó que
vol ser ‘complementària’ a la llista de Sànchez i Morral. Jordi Ferrés,
que opta a la presidència, ha argumentat que s’havien d’obrir les
llistes i permetre que tots els dirigents puguin ser escollits. Es vota
en dues urnes: una per al president i el secretari general, que es voten
conjuntament, i una altra per als 19 membres de la direcció. En aquest
últim cas, guanyen els 19 noms amb més suports. Al costat de Ferrés,
aquesta llista presenta Oriol Izquierdo a la secretaria general. La
integren, a més, Francesc Xavier Almirall, Xavier Altadill, Jordi
Céspedes, Joan-Ramon Colomines-Companys, Xavier Díez, Ricard Domingo,
Santiago Jorge Dorca, Araceli Esquerra, Isabel Ferrer, Elena Fort,
Montserrat Grané, Mireia Mercader, Abigaïl Monells, Ivan Ollé, Rosario
Palomino, Noèlia Sànchez, Pilar Sentís, Gerard Sesé i Santiago Vilanova. Neix amb uns 17.000 associats Amb el naixement del moviment, els fundadors en passaran a ser
associats. Segons les últimes dades de l’organització, en són 16.954. A
més, unes 50.000 persones han signat el manifest fundacional. Tot i que
no estava previst, ha intervingut en el debat organitzatiu Joan-Ramon
Colomines-Company, que és un dels membres de la candidatura alternativa a
la de Sànchez. Colomines ha criticat que en els estatuts de la Crida
‘hi ha mentalitat de partit’ quan aquesta havia de ser, ha dit, una
organització ‘diferent’. Durant la presentació de l’informe de gestió de
la coordinadora, Agustí Colomines també ha advertit que la Crida no pot
ser un decorat on la gent que hi participa siguin figurants. Ha raonat
que l’han de formar ‘persones actives’ que contribueixin a tirar-la
endavant amb generositat. Colomines també ha posat en valor
l’existència de dues candidatures a la direcció perquè un congrés amb
una sola llista és, al seu parer, Corea del Nord. ‘Tots els que
entenguin el projecte des de les exclusions no són dels nostres’, ha
sentenciat. Alguns
dels membres de la futura organització de la Crida: Ferran Mascarell,
Marina Geli, Damià Calvet, Gemma Geis i Elsa Artadi. Fotografia: Albert
Salamé
Anàlisi: El futur de la Crida: de la tensió amb el PDECat a les eleccions del maig
La Crida Nacional per la República celebra durant tot el dia el
congrés constituent i començarà les seves activitats polítiques com a
associació. L’organització escollirà la seva direcció, amb Jordi Sànchez
a la presidència i Toni Morral a la secretaria general. El diputat de
JxCat Eduard Pujol, que és el president de la mesa del congrés, ha
subratllat que la Crida vol ser una ‘nova eina política’, un ‘moviment
al servei de la política que arrenca l’1-O’. Ha reivindicat, a més, que
suma sensibilitats diferents en un context d’excepcionalitat i ha
carregat contra els que han volgut desacreditar-la. Pujol també ha
recordat que ni Sànchez ni els presos polítics del PDECat podran votar
en el congrés com a conseqüència del seu empresonament. Tampoc hi pot
ser presencialment el president a l’exili, Carles Puigdemont.
A la tarda, es proclamaran els resultats de la votació de la direcció
i hi haurà les intervencions polítiques de Sànchez, Quim Torra i
Puigdemont.
26.01.2019 11:17
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada